Tōdai-ji
.jpg){kind=link}
Tōdai-ji (東大寺? gran temple oriental) és un temple budiste que es troba en Nara, Japó. Alberga una estàtua jaganta del Buda Vairocana (cridat dainichi en japonés; significa "Buda que lluïx a lo llarc del món com el sol"), conegut simplement com daibutsu (Gran Buda), de la mateixa manera que atres grans figures de Buda en Japó. Esta gran figura es troba ara mateixa en una piscina ubicada dins del temple. Es creu que esta “piscina” és un manantial en qualitats curativas. El temple també servix com els quarters japonesos de l'escola Kegon del budisme. Encara havent segut reconstruït 2 voltes per causa d'incendis provocats per la guerra sent aixina un 33% més chicotet que l'original, ostenta el récort mundial sent la construcció de fusta més gran del món.
Els cérvols sika, protegits oficialment com a tesors nacionals i considerats com a mensagers dels deus pel sintoísmo, vaguen pel terreny lliurement. Són utilisats com a reclam turístic i se'ls pot alimentar, prèvia compra d'una espècie de obleas que venen dins del recint, ademés ells es deixen tocar i apleguen a olorar les obleas des de metros per a després acompanyar-te per a que els dones obleas, en canvi hi ha atres voltes que quan no els dones les obleas t'apleguen a mossegar espentar o atacar, per lo que no mostren cap temor cap a les persones.
El temple i la seua àrea circumdant, junt a atres edificis, varen ser declarats per l'Unesco com Patrimoni de l'Humanitat com a part dels "Monuments històrics de l'antiga Nara" en 1998.[1]
Història
[editar | editar còdic]
El començ de la construcció d'un temple a on actualment està el complex Tōdai-ji pot remontar-se a 728, quan l'emperador Shōmu va establir Kinshōsen-ji (金鐘山寺) com una forma de conciliació pel príncip Motoi (基王), el seu primer fill hagut en el seu consorte del clan Fujiwara Kōmyōshi. El príncip Motoi va morir un any despuix del seu naiximent.
Durant l'era Tenpyō, Japó va patir varis desastres i epidèmies. Va ser despuix de passar per estos problemes quan l'emperador Shōmu va promulgar una llei en 741 per a promoure la construcció de temples provincials per tot el país. Tōdai-ji (encara cridat Kinshōsen-ji en aquella época) va ser triat com el temple de la província de Yamato i el cap de tots els temples provincials. En el supost colp d'Estat de Nagaya en 729, un esclat de pigota al voltant de 735–737, empijorat per anys seguits de collites pobres, després seguits per una rebelió liderada per Fujiwara no Hirotsugu en 740, el país es trobava en una situació caòtica. L'emperador Shōmu havia segut obligat a traslladar la capital quatre voltes, lo que indica el nivell d'inestabilitat d'este periodo.[2]
Segons la llegenda, el monge Gyoki va ser al Gran santuari de Ise per a reconciliar el sintoísmo en el budisme, passant sèt dies en les seues nits recitant sutras fins que l'oràcul va declarar que el Buda Vairocana era compatible en la veneració de la deesa solar Amaterasu.[3]
L'emperador creïa que el poder de Buda podria ajudar a la gent. El gran Buda va ser dissenyat per Kuninaka no muraji Kimimaro, el yayo del qual va ser un immigrant del regne Baekje de Coreja. Segons la llegenda, al voltant de 2.600.000 persones en total varen ajudar en la construcció del Budha (420.000 en contribucions i 2.180.000 treballant per a construir-ho); este número iguala a la mitat de la població de Japó en eixa época, i va anar en tota provabilitat exagerada. El temple va ser finalisat en el 745 i el buda completat en el 751, havent consumit la majoria de la producció de bronze en Japó durant varis anys i deixant al país casi en bancarrota. L'estàtua ha segut refosa vàries voltes per raons com a danys causat per terremots i la reconstrucció del temple dos voltes per incendis.
Baixe el sistema Ritsuryō de govern del periodo Nara, el budisme estava intensament regulat per l'estat a través de la Sōgō (僧綱? Oficina d'assunts sacerdotales). En esta época, el Tōdai-ji va servir com a temple administratiu central dels temples provincials[4] puix el sis escoles budistes en Japó en aquella época: Hossō, Kegon, Jōjitsu, Sanron, Ritsu i Kusha. Cartes que daten d'esta época també demostren que les sis escoles budistes tenien oficines en Tōdai-ji, dotades d'administradors, santuaris i la seua pròpia biblioteca.[4]
El budisme japonés durant aquella época encara mantenia el linaje de Vinaya i tots els monges oficialment aprovats tenien que ordenar-se baix el Vinaya en el Tōdai-ji. En 754, l'ordenació la donava Ganjin, qui va aplegar a Japó despuix de superar corruixes a lo llarc de 12 anys i sis intents de creuar la mar des de China, a l'emperatriu Kōken, l'anterior emperador Shōmu i uns atres. Més vesprada els monges budistes, inclosos Kūkai i Saichō es varen ordenar ací també.[5] Durant l'administració de Kūkai del Sōgō, es varen afegir cerimònies adicionals d'ordenació en Tōdai-ji, incloent l'ordenació dels vots del bodhisattva de la Brahmajālesūtra i els preceptes esotèrics, o Samaya, de la pròpia escola budista de Kukai, recentment establida, de Shingon. Kūkai va afegir una sala Abhiseka per a usar-l'en l'iniciació dels monges de les sis escoles de Nara en les ensenyances esotèriques[4] per a l'any 829.
En el cim del seu poder, la famosa cerimònia Shuni-i de Tōdai-ji va ser establida pel monge Jitchū, i seguix existint a dia de hui.
Quan el centre de poder del budisme japonés es va traslladar des de Nara al mont Hiei i la secta Tendai, i quan la capitalitat es va moure a Kamakura, el paper de Tōdai-ji a el hora de mantindre la seua autoritat, també va declinar. En generacions posteriors, el linaje Vinaya també es va extinguir, a pesar de repetits intents de reviure-ho; aixina que no va haver més cerimònies d'iniciació en Tōdai-ji.
Estructura
[editar | editar còdic]L'entrada principal és a través de Nandaimon (南大門? Gran porta del sur)
. Este pòrtic de 20 m, data de 1199 i és usat per a creuar la muralla que lo circunda i ho separa de la vida mundana, i accedir a un pati procesional, que en el seu temps albergara mils de peregrins i monges budistes. En frente de Nandaimon es troba l'edifici principal de Tōdai-ji que conté el daibutsu, el cridat Daibutsuden. A l'oest del daibutsuden es troba el Kaidanin, i darrere el Shōbaix-in.
Les obres d'art arquitectòniques d'este lloc estan classificades com:
| Romaji | Kanji |
|---|---|
| Kon-dō (Daibutsuden) | 金堂 (大仏殿) |
| Nandaimon | 南大門 |
| Kaizan-dō | 開山堂 |
| Shōrō | 鐘楼 |
| Hokke-dō (Sangatsu-dō) | 法華堂 (三月堂) |
| Nigatsu-dō | 二月堂 |
| Tegaimon | 転害門 |
Daibutsu-donen
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Daibutsu-donen.
És l'edifici principal del temple de Tōdai-ji a on es troba el gran buda. És una enorme estructura de fusta de 56 × 50 × 50 m, que alberga en el seu interior l'estàtua de Buda. Un dels pilars que sosté l'edifici té un forat en la seua base. Els visitants intenten passar pel forat, que té les mateixes dimensions que els orificis del nas del Buda. La llegenda diu que aquell que passe serà beneït en l'allumenament. Els chiquets no solen tindre dificultats en passar, pero els adults a voltes s'atollen i necessiten ajuda per a eixir.
Shōsō-in
[editar | editar còdic]El Shōbaix-in (正倉院) és un edifici construït en l'estil azekura de cabanya de troncs, en un sol elevat. Es troba al noroest del Daibutsuden. Alberga relíquies associades al Emperador Shōmu i a l'Emperatriu Kōmyō, aixina mateix com a obres del periodo Tenpyō de l'història de Japó. Antigament va ser un almagasén que pertanyia a Tōdai-ji, pero despuix de la restauració Meiji, va quedar baix l'administració del govern nacional, i des de la Segona Guerra Mundial ha estat baix l'administració de l'agència imperial. Es troba en el registre de llocs Patrimoni de l'Humanitat i és un dels monuments històrics de l'antiga Nara.[1] És també un tesor nacional de Japó i un dels tesors de Shōbaix-in és una regla de marfil d'un shaku.
Shōrō
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Shōrō.
Torre de la campana, que conté la major campana existent en Japó, en 3,87m d'altura i 3,71m de diàmetro, i que va ser construïda en l'any 752. Actualment no se li permet als visitants fer-la sonar, i solament es pot escoltar a les huit de la vesprada diàriament, i en any nou.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Historic Monuments of Ancient Nara» (en en). Unesco. Consultat el 16 de març de 2017.
- ↑ Hall, John W., et al., eds. (1988). The Cambridge history of Japan, pp. 398–400.
- ↑ Mine, Yutaka (1986). The Great Eastern Temple: Treasures of Japanese Buddhist Art From Todai-Ji, Garland Publishing Inc., p. 22.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Abe, Ryuichi (1999). The Weaving of Mantra: Kukai and the Construction of Esoteric Buddhist Discourse, Columbia University Press, pp. 35, 55. ISBN 0-231-11286-6.
- ↑ Hakeda, Yoshito S. (1972). Kūkai and His Major Works, Columbia University Press, p. 35. ISBN 0-231-05933-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tōdai-ji» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.