Anar al contingut

Alá

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alá
Est artícul tracta sobre la paraula «Alá». Per a la visió islàmica de Deu vore Deu en l'islam.
Components de la paraula Alá
ٱ + ل + لّٰ + ه = ٱللّٰه:
1. alif
2. hamzat waṣl (همزة وصل)
3. lām
4. lām
5. shádda (شدة)
6. alif sobrescrita (ألف خنجرية)
7. hāʾ

Alá[nota 1] és l'hispanizaació de la paraula الله (àrap اللّٰه, AFI: /aɫ.ɫaː(h)/,  (🔊 (escoltar))), que en espanyol significa «(El) Deu».[2] Si ben el terme és més conegut en Occident per la seua utilisació per part dels musulmans (chiïtes, ibadíes, suní i sufies) com a referència a Deu, est és utilisat pels parlants del àrap d'atres religions, inclosos cristians, judeus i drusos. Els musulmans li adoren acachant-se i resant-li l'azalá.[2][3][4] El terme Alá va ser utilisat en l'Aràbia preislámica, com a paraula genèrica (deu) per a referir-se a una deïtat creadora, possiblement suprema en l'antiga Aràbia.[5]

En l'islam, Alá és conegut per distints noms: el Just, el Clemente, el Creador, entre uns atres. No obstant, segons el Corán, Islam és el nomene en àrap que Deu ha preferit sobre els demés. La raïl llingüística de Unicode Standard 5.0 indica que ell és l'únic digne i mereixedor de ser adorat i obedit.[6]

Els conceptes associats en la paraula (com una deidad) diferixen entre les tradicions. En l'Aràbia preislámica, Alá no era l'única divinitat, sino que li associaven colaboradors i companyers, fills i filles. En l'islam, Alá és el suprem i comprén tot nom diví. Tots els demés noms divins es creu que referixen a Alá.[7] Alá és únic, l'únic Deu, transcendent creador de l'univers i Omnipotent.[2][3] Els àraps cristians de hui no tenen una atra paraula per a Deu més que Alá,[8] usen térmens tals com الله الآب («(El) Dios») per a referir-se a Deu pare. Hi ha similituts i diferències entre el concepte de Deu tal com és representat en el Corán àrap i la Bíblia judeocristiana.[9]

Unicode té un còdic reservat per a Alá, ﷲ = O + FDF2.[10] Moltes fonts àraps també tenen diferents formes d'escriure-ho.[11]

Etimologia

Alá escrit en caligrafia àrap ornamental.
Ya que Deu no és representable per als musulmans, s'utilisa l'escritura de modo semiòtic.

Respecte a l'etimologia de la paraula, hi ha opinions molt diverses: ya entre els gramàtics àraps clàssics, açò és, migevals, es conten unes vint opinions diferents. Les hipòtesis més esteses són les següents:

  • Alguns erudits plantegen que és el nom propi de Deu, sense derivació alguna, ya que Ell mateixa s'ha nomenat aixina en el Corán, no es pot nomenar en este nom sino únicament a Deu mateix, esta és l'opinió d'un dels més sapients gramàtics de la llengua àrap com Sibuyé, també és l'opinió d'al-Shafi'i, Al-Ghazali, al-Jatâbi i Ibn Kazir.
  • Una molt habitual considera que Al-lāh procedix de ʾilāh, paraula que designa a qualsevol divinitat, precedida de l'artícul determinat al-. Seria per tant una contracció per l'us de al-ʾilāh, és, "El Deu", "L'Adorat" i esta és l'opinió d'Ibn Qaim.[12]
  • Alguns llingüistes, no obstant, consideren que no és verosímil la pèrdua de l'hamza inicial de ʾilāh (consonant àrap ací representada en un apòstrof), ya que és la primera lletra del nom original de Deu i els térmens sagrats, per tabú, tendixen a mantindre's poc o res alterats en la seua pronunciació. En atres paraules, no creuen que una persona religiosa puga apocopar el nom de Deu. Estos llingüistes pensen que Al-lāh procedix directament de la raïl semítica ʾel que designa a la divinitat. Esta raïl, en arameo, va donar lloc al terme ʾāllāhā, que hauria pogut passar a l'àrap en desaparició de la ā final (en arameo és una vocal desinencial, i estes tendixen a desaparéixer en àrap) i acurtada de la ā inicial per confusió en l'artícul al-.

En qualsevol cas l'etimologia d'esta paraula remet a la mateixa raïl que ʾEl, Eloh i ʾElohīm (אֱלֹהִים), térmens que designen a Deu en la Bíblia i que formen part de numerosos noms propis d'orige hebreu, com Samuel, Daniel, Rafael, Miguel,Eliezer, Eleazar, Gabriel, etc.

Alá és un nom que, segons la tradició islàmica, comprén tots els noms de Deu i és el triat per Deu Mateix i expost en La seua Revelació. Per això els musulmans donen preferència a este nom. Llingüísticament, «Alá» és una paraula única, No té conjugació plural i no té gènero. Esta paraula és el reflex d'un concepte únic de Deu en l'islam.[6]

La paraula Al-lāh està en l'orige d'algunes paraules espanyoles com "ixcà" (w[a] shā-llāh: i vullga Alá o i vullga Deu), "olé" (w[a]-llāh: per Alá o per Deu) o "hala" (iā-llāh: oh Deu).

Us

Alá gravat en pedra i escrit en àrap.

Alá es traduïx com «Deu», en mayúscula, ya que es referix al deu únic. La paraula «deu» en minúscula, és dir, referida a qualsevol atra divinitat, és ilāh, pl. ilāhāt (إله, pl. ﺇﻟﻬﺎﺕ).[13] La complexitat i diferència d'estos conceptes en les llengües indoeuropeas s'explica en ¿Qué és Al-lāh per als musulmans? charrada pronunciada per Abderrahman Mohamed Maanán, doctor en filosofia per l'Universitat de Sevilla.[14] Els musulmans no àraps usen sempre Al-lāh en lloc de Deu aduint que, ya que Deu és qui parla en primera persona en el Corán, Al-lāh, en àrap, és exactament la paraula que ampra el Ser Suprem per a referir-se a sí mateix i, per tant, la millor per a nomenar-li. Els musulmans que viuen en un mig no musulmà, i especialment els converso, utilisen Al-lāh com a forma de singularizarse com a seguidors d'una religió distinta a la majoritària.cita requerida

Deu en l'islam

Artícul principal → Deu en l'islam.
Una dòna observant el nom escrit d'Alá en la mesquita Eski d'Edirne, Turquia.

el musulmà creu en un deu suprem, és dir; afirma l'existència d'un Creador de l'univers i la Terra,[6] Amo de tot lo existent, divinitat única, caracterisat de tota perfecció, alluntat de tot defecte, açò primerament per guia del Creador al seu siervo,[15] posteriorment per evidències de l'instint natural del ser humà, la raó, els sentits, signes en la creació i com a prova principal; els texts sagrats.[16]

Les qualitats que els musulmans li atribuïxen són bàsicament les mateixes que li atribuïx el judaisme, insistint en la seua unitat (tawhid), és dir, que és un i no té diverses persones en el seu caràcter incomparable i irrepresentable, és dir no és a image i semblança del home.

Un teòlec reconegut en el seu famós escrit Aquidah At Tahawiah descriu a Alá de la següent manera:[17]


L'islam es referix a Deu també en atres noventa y nueve noms, que són sengles epítets referits a qualitats de Deu: El Clemente (Al-Rahmān), El Apreciadísimo (Al-'Azīz), El Creador (Al-Jāliq), etc. El conjunt dels 99 Noms de Deu rep en àrap el nom de al-asmā' al-husnà o "els més bells noms", alguns dels quals també han segut utilisats per cristians i judeus o han designat a deus de l'Aràbia preislámica. Algunes tradicions afirmen que existix un centèsim nom que permaneix incognoscible, que és objecte d'especulacions místiques, i que es definix en ocasions com el Nom Immens (ism al-'Azam), o com el Nom de l'Essència, figura que també existix en el judaisme, i que ha tingut una gran importància en el sufisme. Atres voltes, s'utilisa simplement la paraula Rabb (senyor).


Alá en el cristianisme

Els àraps cristians de hui no tenen una atra paraula per a "Deu" que "Alá".[8] De manera similar, la paraula aramea per a "Deu" en l'idioma dels cristians assiris és ʼĔlāhā, o Alaha. (Inclús l'idioma maltés de Malta, d'ascendència àrap, la població de la qual és casi en la seua totalitat catòlica, usa Alla per a "Deu".)

Els cristians àraps han utilisat dos formes d'invocacions que es varen colocar al començ de les seues obres escrites. Varen adoptar el bismillāh musulmà i també varen crear el seu propi bismillāh trinidizado ya en el VIII. El bismillāh musulmà diu: "En el nom de Deu, el Compassiu, el Misericordioso". El bismillāh trinitizado diu: "En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant, un sol Deu". Les invocacions siríacas, llatines i gregues no tenen les paraules "Un sol Deu" al final. Esta adició es va fer per a emfatisar l'aspecte monoteiste de la creència trinitaria i també per a fer-la més acceptable per als musulmans.[18]

Segons el historiador nortamericà de l'Universida de Chicago Marshall Hodgson (1922-1968), sembla que en l'época preislámica, alguns cristians àraps peregrinaban a la Kaaba, un temple pagà en aquella época, honrant allí a Alá com Deu Creador.[19]

Algunes excavacions arqueològiques han dut al descobriment d'antigues inscripcions preislámiques i tombes realisades per cristians àraps en les ruïnes d'una iglésia en Umm el-Jimal, en el nort de Jordània, que inicialment, segons Enno Littman (1949), contenia referències a Allah com a nom propi de Deu. No obstant, en una segona revisió realisada per Bellamy et al. (1985 i 1988) l'inscripció de 5 versos es va tornar a traduir com "(1) Esta [inscripció] va ser creada per colegues de ʿUlayh, (2) fill de ʿUbaydah, secretari (3) de la cohorte Augusta Secunda (4 ) Philadelphiana; que es torne loco qui (5) ho borre."[20][21][22]

La paraula siríaca ܐܠܗܐ (ʼĔlāhā) es pot trobar en els informes i llistes de noms de màrtirs cristians en el sur d'Aràbia,[23][24] segons lo informat per documents siríacos antics dels noms d'eixos màrtirs de l'era dels himyaritas i Regnes aksumitas.[25]

En la biografia d'Ibn Ishaq hi ha un líder cristià cridat Abd Allah ibn Abu Bakr ibn Muhammad, que va ser martirisat en Najran en 523, ya que duya un anell que dia "Alá és el meu senyor".[26]


En una inscripció del martiri cristià que data de l'any 512, es poden trobar referències a 'l-ilah (الاله)[27] tant en àrap com en arameo. L'inscripció comença en la declaració "En l'ajuda de 'l-ilah".[28][29]

En els evangelios preislámicos, el nom utilisat per a Deu era "Alá", com ho demostren algunes versions àraps descobertes del Nou Testament escrites per cristians àraps durant l'era preislámica en el nort i el sur d'Aràbia.[30] No obstant, les investigacions més recents en el camp dels estudis islàmics realisades per Sydney Griffith et al. (2013), David D. Grafton (2014), Clair Wilde (2014) i ML Hjälm et al. (2016 i 2017) afirmen que "tot lo que es pot dir sobre la possibilitat d'una versió cristiana preislámica del Evangeli en àrap és que encara no ha sorgit cap senyal segura de la seua existència real"[31][32][33][34] Ademés, ML Hjälm en la seua investigació més recent (2017) inserta que "els manuscrits que contenen traduccions dels evangelios no es troben abans de l'any 873"[35]

L'estudiós nortamericà naixcut en Nazaret Irfan Shahîd, citant la colecció enciclopèdica del X Kitab al-Aghani, senyala que s'ha informat que els cristians àraps preislámicos varen elevar el crit de batalla "Ya L'Ibad Allah" (Oh esclaus d'Alá) per a invocar-se uns a uns atres en la batalla.[36] Segons Shahid, basant-se en l'autoritat de l'erudit musulmà del X Al-Marzubani, "Alá" també va ser mencionat en poemes cristians preislámicos per alguns poetes gasánidas i tanukhidas en Síria i el nort d'Aràbia.[37][38][39]


Banderes nacionals en "Alá" escrit en elles

Vore també

Notes

  1. ↑ Fundéu recomana usar «Alá» en lloc d'atres dicció com «Allah» o «Al-lah»[1]

Referències

  1. ↑ Fundéu. ««Alá», millor que Allah». Consultat el 2 de maig de 2021.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Allah», en la Encyclopædia Britannica, 2006.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Allah», en la Encyclopedia of the Modern Middle East and North Africa.
  4. ↑ Columbia Encyclopedia, Allah
  5. ↑ L. Gardet: «Allah», en la Encyclopedia of Islam.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 GhadiriAbyaneh (2010). Açò és l'Islam, Iran: Fundació Cultural Oriente - Islamoriente, p. 19. ISBN 978-964-04-5312-4.
  7. ↑ Annemarie Schimmel: Allah. SUNY Press, pág. 206.
  8. ↑ 8,0 8,1 Lewis, Bernard; Holt, P. M.; Holt, Peter R.; Lambton, Ann Katherine Swynford (1977). The Cambridge history of islam, Cambridge, Eng: University Press, pp. 32. ISBN 0-521-29135-6.
  9. ↑ F.E. Peters, «Allah», pág. 4, Princeton University Press, 2003
  10. ↑ Unicode Standard 5.0, p.479,492 [1]
  11. ↑ Unicode Character 'Arabic ligature Allah isolated form' (O+FDF2) [2]
  12. ↑ «ALLAH ES UNO DE LOS NOMBRES DE DIOS».
  13. ↑ «ALLAH ES UNO DE LOS NOMBRES DE DIOS». Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2015.
  14. ↑ [enllaç trencat]
  15. ↑ Corán 7:43
  16. ↑ Corán 30:30
  17. ↑ «LOS NOMBRES I ATRIBUTOS DE DIOS».
  18. ↑ Thomas E. Burman, Religious Polemic and the Intellectual History of the Mozarabs, Brill, 1994, p. 103
  19. ↑ Marshall G. S. Hodgson, The Venture of Islam: Conscience and History in a World Civilization, University of Chicago Press, p. 156
  20. ↑ James Bellamy, "Two Pre-Islamic Arabic Inscriptions Revised: Jabal Ramm and Umm al-Jimal", Journal of the American Oriental Society, 108/3 (1988) pp. 372–378 (translation of the inscription) "This was set up by colleagues/friends of ʿUlayh, the són of ʿUbaydah, secretary/adviser of the cohort Augusta Secunda Philadelphiana; may he go mad/crazy who effaces it."
  21. ↑ Enno Littmann, Arabic Inscriptions (Leiden, 1949)
  22. ↑ Daniels, Peter T. (2014). The Type and Spread of Arabic Script.
  23. ↑ «The Himyarite Martyrs (text) —».
  24. ↑ James of Edessa the hymns of Severus of Antioch and others." Ernest Walter Brooks (ed.), Patrologia Orientalis VII.5 (1911)., vol: 2, p. 613, pp. ܐܠܗܐ (Elaha).
  25. ↑ Ignatius Ya'qub III, The Arab Himyarite Martyrs in the Syriac Documents (1966), Pages: 9-65-66-89
  26. ↑ Alfred Guillaume& Muhammad Ibn Ishaq, (2002 [1955]). The Life of Muhammad: A Translation of Isḥāq's Sīrat Rasūl Allāh with Introduction and Notes. Karachi and New York: Oxford University Press, page 18.
  27. ↑ M. A. Kugener, "Nouvelle Note Sur L'Inscription Trilingue De Zébed", Rivista Degli Studi Orientali, pp. 577-586..
  28. ↑ Adolf Grohmann, Arabische Paläographie II: Dones Schriftwesen und die Lapidarschrift (1971), Wien: Hermann Böhlaus Nochfolger, Page: 6-8
  29. ↑ Beatrice Gruendler, The Development of the Arabic Scripts: From the Nabatean Era to the First Islamic Century according to Dated Texts (1993), Atlanta: Scholars Press, Page:
  30. ↑ Frederick Winnett V, Allah before Islam-The Moslem World (1938), Pages: 239–248
  31. ↑ Grafton, David D (2014). The identity and witness of Arab pre-Islamic Arab Christianity: The Arabic language and the Bible. «El cristianisme [...] no va penetrar en les vides dels àraps principalment perque els monges no varen traduir la Bíblia a la llengua vernàcula ni varen inculcar la cultura àrap en valors i tradicions bíblics. L'argument de Trimingham servix com a eixemple dels supòsits protestants occidentals esbossats en l'introducció d'este artícul. Està clar que els primers texts bíblics àraps només poden datar-se com a mínim en el sigle IX, és dir, despuix de l'arribada de l'Islam..»
  32. ↑ Sidney H. Griffith, The Bible in Arabic: The Scriptures of the 'People of the Book' in the Language of Islam. Jews, Christians and Muslims from the Ancient to the Modern World, Princeton University Press, 2013, pp242- 247 ff..
  33. ↑ The Arabic Bible before Islam – Clare Wilde on Sidney H. Griffith's The Bible in Arabic.
  34. ↑ Hjälm, ML (2017). Senses of Scripture, Treasures of Tradition: The Bible in Arabic Among Jews, Christians and Muslims, Brill. ISBN 978-90-04-34716-8.
  35. ↑ Hjälm, ML (2017). Senses of Scripture, Treasures of Tradition, The Bible in Arabic among Jews, Christians and Muslims (Bíblia Arabica), English and Arabic edició, Brill. ISBN 978-90-04-34716-8. «Pel contrari, no es troben manuscrits que contenen traduccions dels evangelios abans de l'any 873. (Ms. Sinai. N.F. parch. 14 & 16)»
  36. ↑ Irfan Shahîd, Byzantium and the Arabs in the Fourth Century, Dumbarton Oaks Trustees for Harvard University-Washington DC, page 418.(anglés)
  37. ↑ Irfan Shahîd, Byzantium and the Arabs in the Fourth Century, Dumbarton Oaks Trustees for Harvard University-Washington DC, Page: 452
  38. ↑ A. Amin and A. Harun, Sharh Diwan Al-Hamasa (Cairo, 1951), Vol. 1, Pages: 478-480
  39. ↑ Al-Marzubani, Mu'jam Ash-Shu'araa, Page: 302
  40. ↑ «Flags, Symbols & Currency of Uzbekistan» (en en-us).


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alá&oldid=1488328»