Escepticisme
El escepticisme[1], en un sentit ampli, és generalment qualsevol actitut de dubte cap al coneiximent d'alguna cosa, siga açò: fets, opinions o creències declarades com a fets,[2] o de dubte respecte d'afirmacions que són preses per supòsits en una atra part.[3]
L'escepticisme en filosofia és una teoria del coneiximent que afirma l'inexistència de la veritat, o que, si existix, el ser humà és incapaç de conéixer-la.[4] El terme es va usar per a nomenar als membres de l'escola filosòfica que "no afirmen res", és dir, que es queden en reflexió sense pronunciar-se ni acceptant ni negant.[5] Adherentes del pirronismo (i més recentment, sinònim parcial en falibilismo), per eixemple, suspenen el juí en les investigacions.[6] Els escèptics poden inclús dubtar de la fiabilitat dels seus propis sentits.[7] L'escepticisme religiós, per l'atre costat, és una "dubte respecte dels principis religiosos bàsics (tals com l'immortalitat, la providència, la revelació o l'existència de la deïtat)".[8] L'escepticisme científic exigix dubtar de tota l'informació que no siga recolzada per l'evidència,[9] per la qual cosa examina científicament la veracitat de les teories en sometre-les a una investigació sistemàtica a través del método científic per a descobrir si existixen proves empíriques que les recolzen.
Etimologia
L'escepticisme clàssic deriva del grec skeptikós<nowiki/>. Usualment es considera que està relacionat en el significat de "pensativo" o "reflexiu", possiblement per influència de la traducció de Lyddel & Scott a l'anglés.[10] No obstant, el terme està vinculat en el verp σκέπτομαι (sképtomai): mirar, observar, examinar, investigar i este, a la seua volta, del proto-indo-europeu speḱ: mirar[11]
Del mateix orige provenen els noms d'objectes en el sufix "-scopio":
- telescopi. De τέλος: observar a lo llunt;
- microscopi. De μικρός: observar lo menut;
- caleidoscopio. De καλλός i εἶδος: observar la bella image;
- estetoscopi. De στῆθος: observar el pit.
Etimológicamente, llavors, l'escepticisme semblaria estar molt més caracterisat per l'insistència en l'observació cuidadosa i detinguda i en el - para això requerit - estat de tranquilitat de la ment,[12] més que pel dubte o la desconfiança metòdica com sol sostindre's.[13]
Història
Com a escola o moviment filosòfic, l'escepticisme va sorgir tant en l'antiga Grècia com en l'Índia. En Índia, l'escola de filosofia d'Ajñana va defendre l'escepticisme. Va ser un important rival primerenc del budisme i el jainismo, i una gran influència en el budisme. En Grècia, els filòsofs ya des de Jenófanes varen expressar opinions escèptiques, de la mateixa manera que Demócrito[14] i varis sofistas. Gorgias, per eixemple, va argumentar que res existix, que inclús si hi haguera alguna cosa no podríem conéixer-ho, i que inclús si poguérem saber-ho, no podríem comunicar-ho.[15] El filòsof heraclíteo Crátilo va alegar que la comunicació és impossible ya que els significats canvien constantment.[16] Sócrates també tenia tendències escèptiques, alegant que solament sabia que no sabia res.[17]
Hi havia dos escoles principals d'escepticisme en el món grec i romà antic. La primera va ser el pirronismo, fundat per Pirrón; i la segona va ser l'escepticisme acadèmic, cridat aixina perque el seu dos principals defensors, Arcesilao i Carnéades, eren els successors de l'Acadèmia de Platón. Els escèptics acadèmics negaven que el coneiximent fora possible admetent un grau de probabilitat, mentres que els objectius dels pirrónicos eren més be sicològics per a conseguir la suspensió del juí (epojé) i la tranquilitat mental (ataraxia).
L'antic escepticisme es va desvanir durant l'Imperi Romà tardà, particularment en acabant de que Sant Agustín atacara als escèptics en el seu treball Contra els acadèmics. L'interés va reviure durant el [[Renaci mente]] i l'Edat Moderna, particularment en acabant de que els escrits complets de Sext Empíric es traduïren al llatí. Varis escritors catòlics, inclosos Francisco Sánchez l'Escèptic, Erasmo de Róterdam,[18] Michel de Montaigne, Pierre Gassendi, Marin Mersenne, aixina com el calvinista Pierre Bayle, varen desplegar antics arguments escèptics.[19]
El filòsof i matemàtic francés René Descartes en la seua obra Meditacions de la primera filosofia, va tractar de refutar l'escepticisme, despuix d'haver formulat el cas de l'escepticisme més extrem possible, a l'afirma el coneiximent del yo (pens, despuix existixc) i tractant de demostrar que Deu existix i no nos enganyaria sobre la realitat de la naturalea.[20]
En el XVIII, el filòsof escocés David Hume va oferir un nou i poderós cas d'escepticisme. Hume era empirista, afirmant que totes les idees es remonten a impressions dels sentits. Hume va argumentar que, per raons empirista, no hi ha raons sòlides per a creure en Deu, el yo o ànima, un món extern, una necessitat causal, una moralitat objectiva o un raonament inductivo. Hume va abraçar lo que va cridar un escepticisme moderat, mentres rebujava un escepticisme pirroniano, que ell considerava poc pràctic i psicològicament impossible.[21]
Hui en dia, l'escepticisme seguix sent un tema de de bat entre els filòsofs.[22]
Vore també
Personalitats destacades
- Bertrand Russell
- Carl Sagan
- James Randi
- Richard Dawkins
- Emily Rosa: A Close Look at Therapeutic Touch[23]
Lliteratura escèptica
- Ambrose Bierce: The Devil's Dictionary
- Ignacy Krasicki: Fables and Parables
- Herman Melville: Moby-Dick i atres treballs
- Montaigne: Essais
- Bolsław Prus: Pharaoh
- Voltaire: Candide
Organisacions
- Moviment Brights
- Center for Inquiry
- Committee for Skeptical Inquiry
- James Randi Educational Foundation
- Rationalist International
- Skeptics in the Pub
- The Skeptics Society
Publicacions
- MythBusters
- Penn & Teller: Bullshit!
- Skeptic
- Skeptical Inquirer
- Snopes.com
- The Skeptics' Guide to the Universe
- The Straight Dope
Referències
- ↑
- ↑ Popkin, R. H.. The History of Skepticism from Erasmus to Descartes (rev. ed. 1968); C. L. Stough, Greek Skepticism (1969); M. Burnyeat, ed., The Skeptical Tradition (1983); B. Stroud, The Significance of Philosophical Skepticism (1984).
- ↑ "Philosophical views are typically classed as skeptical when they involve advancing some degree of doubt regarding claims that are elsewhere taken for granted." utm.edu
- Archivat el 13 de giner de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ https://dle.rae.es/escepticismo
- ↑ Liddell and Scott
- ↑ Sextus Empiricus, Outlines Of Pyrrhonism, Translated by R. G. Bury, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts, 1933, p. 21
- ↑ "... the two most influential forms of skepticism have, arguably, been the radical epistemological skepticism of the classical Pyrrhonian skeptics and the Cartesian form of radical epistemological skepticism" utm.edu 113210019/http://www.utm.edu/research/iep/s/skepcont.htm Archivat] el Erro en l'expressió: Temps no vàlit archivat en Wayback Machine.
- ↑ Merriam–Webster
- ↑ "Philosophical skepticism should be distinguished from ordinary skepticism, where doubts are raised against certain beliefs or types of beliefs because the evidence for the particular belief or type of belief is weak or lacking ..." skepdic.com
- ↑ «Henry George Liddell, Robert Scott, An Intermediate Greek-English Lexicon, σκεπτικός». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 9 de enero de 2019.
- ↑ «Reconstruction:Proto-Hellenic/sképťomai - Wiktionary». en.wiktionary.org. Consultat el 9 de enero de 2019.
- ↑ Vogt, Katja (2018). The Stanford Encyclopedia of Philosophy, Fall 2018 edició, Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 9 de enero de 2019.
- ↑ . dle.rae.es. Consultat el 9 de enero de 2019.
- ↑ Diogenes Laërtius (tr. Hicks, 1925), ix.72. See also Bakalis (2005, p.86)
- ↑ W. T. Jones, A History of Western Philosophy. New York: Harcourt, Brace, 1952, p. 60 n. 45.
- ↑ Richard H. Popkin, "Skepticism", in Paul Edwards, ed., The Encyclopedia of Philosophy, vol. 7. New York: Macmillan, 1967, p. 449.
- ↑ Allan Hazlett, A Critical Introduction to Skepticism. London: Bloomsbury, 2014, p. 4-5.
- ↑ Román Alcalá, Ramón(2005).«El escepticismo antiguo: Pirrón de Elis y la indiferencia como terapia de la filosofía».Daimon. Revista Internacional de Filosofía.(36): 36.ISSN 1130-0507.
- ↑ Richard H. Popkin, The History of Skepticism from Erasmus to Spinoza, rev. ed. Berkeley: University of California Press, 1979, chaps 1 and 2.
- ↑ See, e.g., Popkin, The History of Skepticism, p. 210.
- ↑ Hume, de El proceso de conocimiento en (20 de noviembre de 2011). «Hume: ¿escéptico moderado?». El proceso de conocimiento en Hume. Consultat el 16 de noviembre de 2019.
- ↑ See, e.g., John Greco, ed., The Oxford Handbook of Skepticism. New York: Oxford University Press, 2008.
- ↑ Rosa L; Rosa E; Sarner L; Barrett S(1 de abril de 1998).«A close look at therapeutic touch».JAMA.279(13): 1005–1010.ISSN 0098-7484.doi:10.1001/jama.279.13.1005.
