Ataraxia

Es denomina ataraxia (del grec ἀταραξία, «absència de turbación») a la disposició de l'ànim proposta per Demócrito i desenrollada pels epicúreos, estoicos i escèptics, gràcies a la qual una persona, per mig de la disminució de l'intensitat de passions i desijos que puguen alterar l'equilibri mental i corporal, i la fortalea front a l'adversitat, alcança dit equilibri i finalment la felicitat, que és el fi d'estes tres corrents filosòfiques. La ataraxia és, per tant, tranquilitat, serenitat i imperturbabilidad en relació en l'ànima, la raó i els sentiments. Baixe eixe mateix concepte veem que Epicuro parlava de l'aponía com l'absència de dolor i que per tant conseguir una part de la felicitat implicava evitar el dolor i mantindre la tranquilitat.

Epicureisme

Segons Epicuro, existixen dos classes de desijos: els naturals necessaris, relacionats en la supervivència, i els no naturals no necessaris, que provenen de la cultura, política i vida social. La satisfacció dels desijos és lo que produiria plaure, el qual a la seua volta, per als epicúreos és lo que conduïx a la felicitat, no obstant, existixen plaers que conduïxen a un dolor major que el plaer inicial, estos plaers produïxen intranquilitat i deuen ser evitats per la raó, ya que allunten de la "ataraxia". La filosofia és una via cap a la ataraxia, ya que esta és considerada també: «la tranquilitat espiritual pròpia de l'sabio que distinguix els desijos naturals dels que no ho són i és capaç d'alluntar-se d'allò que és va». Epicuro menciona també que eixe estat de tranquilitat o ataraxia pot aplegar a vore's afectat per la consideració de la por ya que sempre nos veem afectats per temes com la por a la mort, pero que en tindre un estat de tranquilitat podem sobrellevar la situació i que per tant la ataraxia és imprescindible de la por.

Les classes estan dividides en:

1. Els plaers naturals i necessaris: solament els plaers que tenen que vore en la vida de les persones.
2. Els plaers naturals pero no necessaris: són tots els plaers que constituïxen les variacions superfluas dels plaers naturals (menjar be, vestir be, etc.)
3. Els plaers no naturals i no necessaris: són tots els plaers vans, naixcuts en les vanes opinions de les persones (desig de poder, honor, etc). Estos plaers no lleven dolors del cos, sempre duen problemes a l'ànima.

La ataraxia també és entesa per Epicuro com la imperturbabilidad de l'ànima, una característica possible d'alcançar eliminant les pors que puguen alluntar a l'individu d'un estat de pau en l'ànima. D'esta manera resulta útil el concepte de Tetrafármaco, usat de manera figurativa i alegórica pels epicúreos. En ser concebut com una ferramenta que ajuda a evadir i eliminar certs temors que puguen alterar la felicitat del ser, és casi una guia per a curar l'ànima i lliberar-la de destorbament.

Estoïcisme

l'estoïcisme va ser l'última gran escola de filosofia grega en ser fundada, i va continuar existint fins que en l'any 529 d. C. l'emperador Justiniano va clausurar l'Escola d'Atenes.

La via per a aplegar a la felicitat és la ataraxia; és dir, l'absència de trastorns de l'ànima i la serenitat. Assumixen una concepció materialista de la naturalea, varen seguir a Heráclito en la creència de que la substància primera es troba en el fòc i en la veneració del logos; que identificaven en l'energia, la llei, la raó, i la providència trobades en la naturalea.

Per a l'estoïcisme, la ataraxia consistix principalment en adequar els desijos propis a la racionalitat de la naturalea (logos), deprenent a diferenciar les coses que depenen de la pròpia persona de les que són independents d'ella. És important alcançar la llibertat i la tranquilitat sense preocupar-se de les comoditats materials, la fortuna externa, i dedicant-se a una vida guiada pels principis de la raó i la virtut. Per a trobar la ataraxia, també és necessari eliminar les pors als deus i a la mort, aixina com no queixar-se per les inclemències del devindre.