Imperi persa
El Imperi persa (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).), també denominat Antic Iran, es referix a qualsevol d'una série de dinastias imperials que es varen centrar en la regió de Pèrsia (Iran) des de el VI, durant el regnat de Ciro el Gran del Imperi aqueménida, fins a el Plantilla:SIGLO en la dinastia Pahlavi. En 1979, despuix de la revolució iraní, la monarquia iraní va ser reemplaçada per la República Islàmica.
Aqueménidas
[editar | editar còdic]La primera dinastia de l'Imperi persa va ser establida per Ciro II el Gran en l'any 550 a. C. en la conquista dels imperis medo, bregue i babilònic.[1] Va cobrir gran part del món antic fins que va ser conquistat pels macedonios, liderats per Alejandro Magne. Persépolis és el lloc històric més famós relacionat en l'Imperi persa en l'era aqueménida i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1979.[2]
Sasánidas
[editar | editar còdic]Entre els anys 247 a. C. i 224 d. C., Pèrsia va ser governada pel Imperi partixc, que va suplantar al Imperi seléucida helenístico. Els parts, originaris del nort iranio, varen ser derrocats per un tumult persa que va dur a l'establiment del Imperi sasánida, que va governar fins a mediats de el VII.[3] La seua influència cultural es va estendre molt més allà dels territoris fronteriços d'abdós imperis, aplegant fins a l'Europa occidental,[4] Àfrica,[5] China i Índia,[6] i va jugar un paper fonamental en la formació del art medieval europeu i asiàtic.[7]
L'Imperi persa en l'era sasánida va ser interromput per la conquista musulmana de Pèrsia en el 671, establint el califato islàmic en la regió, i més vesprada per l'invasió mongola. La religió principal de l'antiga Pèrsia era el zoroastrismo, pero despuix de el VII va ser reemplaçat llentament pel islam, que va alcançar la majoria en el X.
Estructura de la societat i governabilitat persa
[editar | editar còdic]La política persa de tolerància, i la seua benvinguda com libertadores.
[editar | editar còdic]A mida que els perses anaven incorporant al seu imperi noves zones, mostraven polítiques molt tolerants. Els governs contaven en membres de les èlits locals, els imposts generalment eren menors, els perses tenien una gran tolerància religiosa, i inclús varen lliberar a molts pobles somesos, com per eixemple els hebreus que es trobaven deportats en Babilonia. En moltes zones a on abans estaven en anarquia, els perses també varen ser benvinguts com els restauradores de les lleis. Les zones que es varen caracterisar pel respal als perses varen ser sobretot Palestina, ya que els hebreus estaven feliços de contar en un govern que respectara i recolzara la seua religió, i també la zona de Síria, especialment les ciutats fenicias, que ademés de ser respectades pels perses, estos els varen proporcionar nous mercats per terra i varen recolzar el seu desenroll naval. També les zones d'Àsia Central es varen mostrar adeptes al govern persa ya que quan l'imperi es desmoronó eixes zones varen continuar la resistència contra Alejandro Magne per varis anys.
Característiques de l'administració persa
[editar | editar còdic]El sistema de govern era una monarquia absoluta hereditària a on el rei era considerat la forma antropomórfica de deu en la terra. El rei devia ser el millor guerrer, com també el millor caçador. Disponia d'un eixèrcit personal: els "Immortals".
Els governs persa es varen caracterisar pel seu despotisme militar; l'autoritat de l'emperador era absoluta, estava defés i sostingut pels Immortals.
El govern persa va dur moltes novetats en matèria política i econòmica per a l'época; entre ells:
- Tolerància religiosa i de les costums locals.
- Manteniment d'estructures administratives locals.
- Divisió del territori en Satrapías que eren auditades tots els anys sent castigat el Sátrapa si la població no estava contenta en la seua gestió.
- Substracció impositiu del comerç i baixa general de tots els imposts.
- Simplificació del comerç per mig de construcció de camins i canals navegables ademés de l'unificació territorial que feya menys perillosos els viages.
- Creació de reserves de moneda en distints punts de l'imperi, i difusió del crèdit.
- Creació de guarnicions repartides per l'imperi que responien tan sol a l'autoritat real.
- Creació d'un sistema unificat de pesos i mides.
- L'administració local es focalizaba en la manutenció dels camins i obres públiques, el combat a la delinqüència i la productivitat de l'agricultura.
Totes estes mides varen produir un auge en el comerç a lo llarc de l'imperi incentivant de gran manera el desenroll econòmic lo que va conseguir posar del costat persa algunes zones que originalment els rebujaven i eren revoltosas com, per eixemple, les ciutats jonias.
Sobre el sistema d'administració de les províncies, cridades satrapías, estes es componien de tres funcionaris: un general, un secretari i el cap de província.
Cada u eixercitava un paper per a que no hi haguera corrupció en les seues colónies. Ademés un Inspector Real solia passar cada determinat periodo de temps per a verificar que tot estiguera en orde dins de la província, i després informava al rei sobre l'assunt.
L'eixèrcit persa
[editar | editar còdic]l'eixèrcit persa es caracterisava per dos coses: destrea i punteria. L'eixèrcit persa es componia de soldats entrenats per a la batalla anomenats els "Immortals". Era un eixèrcit de 10 000 hòmens; se'ls dia aixina perque cada volta que caïa un era repost per un atre de la reserva; i els arqueros a cavall, eren una especialitat dels perses que requeria una coordinació i habilitat excepcional, que combinava la arquería en la cavalleria. Era heterogéneu. La guàrdia del rei eren “Els Dèu Mil Immortals”. Hi havia batallons de lanceros, arqueros i cavalleria, aixina com mercenaris.
L'organisació de les províncies permetia el ràpit i eficaç reclutament de tropes.
Zones hostils als perses
[editar | editar còdic]Les zones que més varen rebujar als perses varen ser Jonia, Egipte, Mesopotamia i Mija.
Els jonios tenien una idiosincràsia distinta, basats en el model de ciutat estat grec, en els primers anys es varen sublevar constantment contra els perses pero després en l'auge econòmic es varen transformar en súbdits lleals de l'imperi.
En Mija també els perses varen sofrir tumults, davant el recel medo d'haver-se convertit d'amos en siervo, pero la política persa de tolerància va rendir els seus fruts, quedant assossegats els ànims.
En Babilonia la població recordava els vells temps de glòria i per això la ciutat es va sublevar. Esta ciutat era el núcleu agrícola i industrial de l'imperi i davant la sublevació la repressió va ser tan brutal que mai més Babilonia es va alçar.
En Egipte les causes de l'alçament són similars, ademés de contar en el respal dels grecs. Egipte es va sublevar en reiterades oportunitats sent en totes després d'un temps reconquistado pels perses.
La debilitat de l'Imperi persa
[editar | editar còdic]El principal punt dèbil de l'Imperi persa era la seua organisació militar. A pesar de contar en un eixèrcit i una flota incomparable en números, la seua organisació i tàctiques eren dèbils. L'eixèrcit estava compost per un núcleu d'èlit que era la guàrdia personal de l'emperador, també cridats els Immortals, i després a estos se sumaven elements de tots els pobles dominats; no existien unitats estàndar sino que era un eixèrcit molt heterogéneu. Este eixèrcit casi caria de tàctiques per a combatre en formacions.
Cultura persa
[editar | editar còdic]De la mateixa forma que en l'agricultura i el comerç, l'Imperi persa va jugar un rol preponderant en el desenroll material de la seua civilisació. Existia el concepte d'art imperial, situació que implicava que les manifestacions artístiques devien reflectir les creències i interessos de les autoritats imperials i varen crear la tintura
L'art imperial persa es caracterisava per ser una mescla de les diverses manifestacions culturals que posseïen els habitants del territori que es desplega als peus dels Montes Zagros. En l'art imperial estaven representades les creències i tradicions locals dels pobles somesos al domini persa; no obstant, totes les obres imperials coincidien en mostrar una cosmovisión de la vida segons les indicacions de l'imperi.
Pel caràcter expansiu que va adquirir Pèrsia en la pujada al tro de Ciro II i els seus successors, la cosmovisión persa estava composta, ademés, per elements provinents d'Egipte, Babilonia, Grècia i el restant de les seues conquistes territorials.
Una de les majors mostres del desenroll material persa, és la ciutat de Persépolis. Els seus creadors varen ser els emperadors Darío i el seu hereu Jerjes, els qui la varen convertir en la capital de l'imperi; no obstant, la ciutat va seguir creixent durant dos sigles més fins que va ser destruïda per Alejandro Magne.
Persépolis s'ubicava en la zona central del territori persa i en ella estava ubicat el centre neuràlgic de l'emperador i, ademés, la ciutat estava protegida per una enorme fortalea.
Com a conclusió podem agregar que un dels majors guanys de l'imperi alçat per Ciro II va ser la seua capacitat per a mantindre cohesionados a una gran varietat de ètnia que habitaven Pèrsia, per mig de l'inclusió de les tradicions locals en la cultura imperial. Este element va ser el principal factor de l'unitat imperial i va permetre als perses desenrollar el poder suficient per a expandir enormement les fronteres del seu territori.
La religió persa
[editar | editar còdic]La religió persa va provindre de les predicacions del profeta Zarathustra, fundador del mazdeísmo o com a est cridava a la seua religió Daena Vanguji, que es pensa va predicar en el VI abans de Crist, part en Àsia Central i part en Iran, adoptant els perses la seua religió. El llibre sagrat d'esta religió era l'Avesta i el seu punt principal era l'existència de dos esperits principals; un de cridat Ahura Mazda, que era la representació del ben i un atre cridat Angra Mainyu, que era la representació del mal. La religió persa també incloïa conceptes nous com el juí final en el qual l'esperit dels morts era jujat sobre la base de les seues accions en la vida i això definiria el seu futur en la seua nova vida despuix de la mort.
Esta religió encara existix en Iran i és una de les religions oficialment permeses, encara que la religió majoritària és l'islam. També hi ha seguidors de Zarathustra en Índia i atres països, cridats parsis, la base d'esta religió és: "pensar be, parlar be, fer ben".
Modernitat
[editar | editar còdic]l'Imperi safávida, establit per Ismail I, va anar el primer Imperi persa establit despuix de la conquista àrap de Pèrsia. Des de la seua base en Ardebil, els perses safávidas varen establir el control sobre parts de la Gran Pèrsia/Iran i varen afiançar l'identitat persa de la regió; varen ser la primera dinastia persa nativa des dels temps de l'Imperi sasánida en establir un Estat persa unificat. La lliteratura, l'art i l'arquitectura varen florir en l'era safávida una volta més, i li la cita a sovint com el "renaixença de l'Imperi persa". Els safávidas també varen implantar l'islam chií com a religió oficial en l'imperi, front al islam sunita del veí Imperi otomà.
La monarquia —salve per un interregne entre 1748 i 1794— va continuar ininterrompudament fins a la seua abolició l'11 de febrer de 1979 com a resultat de la Revolució iraní.
Llista de dinasties de l'Imperi persa
[editar | editar còdic]- Dinastia aqueménida (550 a. C.-330 a. C.)
- Dinastia partixca (247 a. C.-224 d. C.)
- Dinastia sasánida (224-651)
- Dinastia samánidas (819-999)
- Dinastia saffarí (861-1003)
- Dinastia safávida (1501-1736)
- Dinastia afsárida (1736-1747)
- Dinastia zand (1750-1779)
- Dinastia kayar (1789-1925)
- Dinastia pahlavi (1925-1979)
-
Extensió del primer Imperi persa, l'Imperi aqueménida -
Extensió de l'Imperi sasánida en 621 -
L'extensió màxima de l'Imperi safávida baix Shah Abbas I -
Extensió de l'Imperi afsárida baix Nader Shah
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Halicarnassus», The Histories, pp. (page needed). ISBN 978-0143107545.
- ↑ eacnur.org. «ser-principal-llegat/ ¿Com va ser el llegat de l'Imperi Persa?». Consultat el 25 d'octubre de 2018.
- ↑ History of the World in 1,000 Objects (DK Publishing, 2014). p. 71.
- ↑ Durant.
- ↑ Comparetti, Matteo "Els sasánidas en Àfrica", en Transoxiana 4 (juliol de 2002). L'artícul original en anglés posseïx les seues cites corresponents.
- ↑ Sarfaraz, pp. 329–330
- ↑ Iransaga: The art of Sassanians
- ↑ González, A. S., A. P. Jáuregui i I. M. Rodríguez (1998). Història 1, Santillana. ISBN 950-46-0086-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «imperio persa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.