Secreció
En biologia, es diu secreció (del llatí secretio) al procés pel que una cèlula o un ser viu aboca a l'exterior substàncies que realisen la seua funció fòra de la cèlula. També es diu secreció a la substància lliberada. L'acte d'abocar una secreció es diu segregar. La secreció és inicialment un procés celular, en el que determinades substàncies passen del citoplasma a l'exterior per òsmosis o per exocitosis (açò últim solament es troba en cèlules eucariota).
Secreció en els organismes pluricelulares
En els organismes pluricelulares, la secreció és la funció característica dels òrguens cridats glándulas. En el cas dels animals verdaders, que tenen un mig intern fisiológicament regulat, es diuen secrecions endocrinas a les que s'aboquen al mig intern, i glándulas endocrinas a les que produïxen eixes secrecions. Existixen ademés glándulas exocrinas, com les salivals o les sudoríparas, que aboquen a l'exterior (o a cavitats internes que comuniquen en l'exterior com el tubo digestiu). En les plantes també hi ha glándulas, que aboquen a l'exterior sal, olis essencials o com en el cas dels nectarios solucions nutritives (néctar).[1]
Secreció en les bactèries
La secreció no és exclusiva dels eucarionte, sino que també està present en bactèrias i estovas. El sistema transportador depenent de ATP (transportador ABC), és comú als tres dominis de la vida. El sistema Sec és un atre sistema de secreció conservativo, puix és homòlec al traslocón del retícul endoplasmático eucariota (eixemples són el complex traslocón Sec 61 de la rent i el complex Sec YEG de les bactèries). La secreció a través de la via Sec generalment requerix la presència d'un péptido terminal N de senyalisació en la proteïna secretada. Les bactèries Gram negatives presenten dos membranes, per lo que la secreció és topológicament més complexa. Per lo manco existixen sis sistemes especialisats de secreció en les bactèries Gram negatives:
Sistema de secreció de tipo II (T2SS)
El sistema de tipo II és la principal variació evolutiva de la via secretora general. Les proteïnes secretadas d'esta manera depenen del sistema Sec per al transport inicial al periplasma. Una volta allí, travessen la membrana externa a través d'un complex multimérico de proteïnes de secretina. Ademés de la proteïna secretina, componen l'aparat complet de secreció atres 10-15 proteïnes de les membranes interna i externa, moltes de les quals tenen una funció encara desconeguda. Els pili de tipo IV de les bactèries Gram-negatives utilisen una versió modificada del sistema de tipo II per al seu biogénesis i, en algunes espècies, abdós compartixen certes proteïnes.
Sistema de secreció de tipo III (T3SS)
Este sistema de secreció és homòlec al cos basal bacterià. S'assembla a una cheringa molecular per mig de la qual la bactèria (per eixemple, certs tipos de Salmonella, Shigella i Yersinia) injecta proteïnes en les cèlules eucariota. La porta que regula el T3SS s'obri en una baixa concentració de Ca2+ en el citosol. Un dels mecanismes de detecció és el antígeno lcrV (resposta al nivell baix de calcio) de Y. pestis. A través de mecanismes similars, el sistema HRP en certs patógenos de les plantes injecta harpinas. El sistema de secreció de tipo III es va descobrir per primera volta en Y. pestis i va demostrar que les toxinas poden ser injectades directament des del citoplasma de la bactèria en la citoplasma de les cèlules hoste en lloc de simplement en el mig extracelular.[2]
Sistema de secreció de tipo IV (T4SS)
El sistema de secreció de tipo IV és homòlec a la maquinària de conjugació bacteriana (i als flagelos de les estovas). És capaç de transportar tant ADN com a proteïnes. Va ser descobert en Agrobacterium tumefaciens, que utilisa este sistema per a introduir el plásmido Tu i proteïnes en el hoste que parasita. Helicobacter pylori utilisa este sistema de secreció per a injectar CAGA en les cèlules epiteliales gàstriques. Bordetella pertussis, l'agent causal de la tós ferina, segrega la toxina pertusis en part a través d'este sistema de secreció. Legionella pneumophila, l'agent causant de la legionelosis, utilisa la secreció de tipo IV, coneguda com icm/dot, per a traslocar numeroses proteïnes efectoras en el hoste eucariota.
Sistema de secreció de tipo V (T5SS)
Este sistema de secreció, també denominat sistema de autotransporte, implica l'us del sistema Sec per a traspassar la membrana externa. Les proteïnes que utilisen esta via tenen la capacitat de formar un beta-barril en la seua terminal C, que s'inserta en la membrana externa, permetent que el restant del péptido (el domini de passagers) alcance l'exterior de la cèlula. A sovint, els autotransportadores se separen, deixant el domini beta-barril en la membrana externa i lliberant el domini transportat. Es creu que els remanentes de l'autotransportadores donen lloc a les porinas que formen estructures beta-barril similars.
Sistema de secreció de tipo VI (T6SS)
Les proteïnes secretadas pel sistema de tipo VI carixen de seqüències de senyalisació de terminal N i, per tant, presumiblement no travessen la via Sec. Este sistema de secreció va ser inicialment descrit en Vibrio cholerae i Pseudomonas aeruginosa,[3][4] pero en l'actualitat es coneix en moltes bactèries Gram-negatives.[5]
Referències
- ↑ (28 de juny de 2016) Un Teixit Magico: El Bosc Tropical d'Illa Agrane Colorat (Spanish Edition) (en és), Smithsonian Institution. ISBN 9781935623953.
- ↑ Salyers, A. A. & Whitt, D. D. (2002). Bacterial Pathogenesis: A Molecular Approach, 2nd ed., Washington, D.C.: ASM Press. ISBN 1-55581-171-X
- ↑ Pukatzki S, Ma AT, Sturtevant D, Krastins B, Sarracino D, Nelson WC, Heidelberg JF, Mekalanos JJ(2006).«Identification of a conserved bacterial protein secretion system in Vibrio cholerae using the Dictyostelium host model system».103(5)
- 1528–33.doi:10.1073/pnas.0510322103.
- ↑ Mougous JD, Cuff ME, Raunser S, Shen A, Zhou M, Gifford CA, Goodman AL, Joachimiak G, Ordoñez CL, Lory S, Walz T, Joachimiak A, Mekalanos JJ(2006).«A virulence locus of Pseudomonas aeruginosa encodes a protein secretion apparatus».312(5779)
- 1526–30.doi:10.1126/science.1128393.
- ↑ Bingle LEH, Bailey CM, Pallen MJ(2008).«Type VI secretion: a beginner's guide».11(1)
- 3–8.doi:10.1016/j.mib.2008.01.006.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Secreción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.