Glándula sudorípara
La glándula sudorípara és una glándula[1] que està situada en la dermis reticular i hipodermis i consta de llarcs i prims tubos, tancats per l'extrem inferior, a on es junten, formant un ovillo.[2] Pels poros que s'òbrin a l'exterior, segreguen el suor, grassa sebácea líquida, en sabor salat, i una textura pareguda a l'orina. És una part fundamentel de la funció sudomotora.
En dermatologia les glándulas sudoríparas formen junt en les glándulas sebàcees, els folículs pilosos i les ungles, les cridades faneres o "anexos cutàneus".
Les glándulas sudoríparas es dividixen en dos grups:[3] les glándulas sudoríparas ecrinas i les glándulas sudoríparas apócrinas.
Glándulas sudoríparas ecrinas
- Artícul principal → Glándula sudorípara ecrina.
Les glándulas sudoríparas ecrinas són les glándulas sudoríparas més grans del cos humà,[4] es troben en pràcticament tota la pell, en la major densitat en la palma de la mà i les plantes dels peus, despuix en el cap, pero molt manco en el tors i les extremitats. En atres mamífers, són relativament escasses i es troben principalment en àrees sense pèl com les almohadillas de les pates. Alcancen el seu punt màxim de desenroll en els sers humans, a on poden aplegar a haver entre 200 i 400/cm² de superfície de la pell.[5][6]
Estan formades per un glomérulo secretor i un conducte excretor llarc que desemboca directament en un orifici de la superfície de la pell.[7]
Anatomia
Existixen unes 600 glándulas sudoríparas per centímetro quadrat de pell, en major concentració en palmes de les mans, plantes dels peus i regió frontal de la cara.
El glomérulo es troba en la profunditat de la pell, prop de la dermis.
La porció secretora o adenómero és de tipo tubular, en una llum estreta, està format per epiteli cúbic secretor.
La zona basal de l'acino està formada per cèlula mioepitelials contràctils, una membrana basal i terminacions nervisas.
El conducte és llarc i està constituït per dos capes celulars: ductal luminal i ductal basal, no secretoras.[8]
Segreguen un litro al dia en condicions basals i poden perdre fins a 10 litros en condicions extremes.
Les glándulas sudoríparas eixerciten funcions importants en el metabolisme hidroclorado, en la termorregulaació per l'evaporament de la suor i humitat de la superfície cutànea que també està relacionada en la prensió dels objectes en les mans.
L'anàlisis de la distribució tridimensional de les fibres nervioses, va mostrar que envolen les capes de cèlules mioepiteliales que rodegen les porcions secretoras. En les glándulas exocrinas salivals, les fibres nervioses s'estenen fins a les cèlules mioepiteliales en forma d'estrela, pero no s'envolen en els acinos secretores. La disposició espacial de les fibres nervioses en relació en les cèlules mioepiteliales, sugerix que les múltiples cèlules mioepiteliales de les glándulas sudoríparas contrauen sincrónicament les seues porcions secretoras.[8]
El control de la producció de la suor per les glándulas sudoríparas ecrinas, ho realisa el sistema nerviós vegetatiu simpàtic; en aumentar l'activitat del sistema simpàtic, aumenta la cantitat de secreció de suor.
Vore també
Referències
- ↑ Cediel, Juan Fernando; Cárdenas, {{{nom2}}}; García, {{{nom3}}} (2009). Manual de histologia: Teixits fonamentals (en és), Universitat del Rosario. ISBN 9789588378893.
- ↑ Fitzpatrick, Thomas B. (30 de juny de 2009). Dermatologia En Medicina General (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9789500617017.
- ↑ Kent, Michael (16 de setembre de 2003). DICCIONARIO OXFORD DE MEDICINA I CIENCIAS DEL DEPORTE (en és), Editorial Paidotribo. ISBN 9788480197168.
- ↑ «our weird lack of hair may be the key to our success».
- ↑ (2005) Andrews' Diseases of the Skin: Clinical Dermatology, 10th edició, Saunders, pp. 6–7. ISBN 978-0-7216-2921-6.
- ↑ Bolognia, J., Jorizzo, J., & Schaffer, J. (2012). Dermatology (3rd ed., pp. 539-544). [Philadelphia]: Elsevier Saunders.
- ↑ Gennaro, Alfonso R. (DRT) (2003). Remington: Farmàcia, Mèdica Panamericana. ISBN 9789500618663.
- ↑ 8,0 8,1 (2017).«Three-dimensional cell shapes and arrangements in human sweat glands as revealed by whole-mount immunostaining.».PLoS ONE.12(6)Consultat el 21 de decembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glándula sudorípara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.