Nervi

Nervi

Els nervis són estructures conductores d'impulsos nerviosos situades fòra del sistema nerviós central. Estan formats per un conjunt d'axones agrupats, cada u dels quals procedix d'una neurona. Poden ser motors o sensitivos, pero la major part són mixts i contenen tant fibres sensitivas com a motores. S'originen en la mèdula espinal (nervis raquídeos) o partixen directament del encéfal (nervis craneals). En l'espècie humana existixen 12 parells de nervis craneals que es denominen parells craneals i 31 parells de nervis raquídeos, els quals tendixen a agrupar-se per a formar plexe nerviosos.

Descripció

Els nervis són manojos de prolongacions nervioses o axons. Tenen forma de cordonera i comuniquen els centres nerviosos del cervell i la mèdula espinal en tots els òrguens del cos. Formen part del sistema nerviós perifèric. Els nervis aferentes transporten senyals sensorials al cervell, per eixemple de la pell o atres òrguens, mentres que els nervis eferentes conduïxen senyals motores des del cervell cap als músculs i glándulas, provoquen la contracció muscular i permeten el moviment. Les senyals nervioses, també cridades impulsos nerviosos, partixen del cos celular d'una neurona i es propaguen ràpidament pel axón cap al seu extrem, a on per mig de la sinapsis, l'estímul és transmés a una atra neurona, o a un orgue efector, com una fibra muscular o una glándula.

Estructures

Cada nervi està format per l'agrupació de varis centenars o mils de axones que es reunixen originant fascículos. Els axones són prolongacions de les neurones per mig dels quals estes cèlules entren en contacte en atres neurones o en fibres musculars. En l'espècie humana el diàmetro individual dels axones oscila entre 0,1 i 20 micrómetros, mentres que la llongitut varia entre solament uns centímetros i més d'un metro en els axones que formen part del nervi ciático i partint de les motoneuronas de l'asta anterior de la mèdula espinal deuen alcançar els músculs de la cama i el peu. En els troncs nerviosos es poden distinguir distints components:

Erro al crear miniatura:

Cèlula de Schwann rodejant el axón d'una neurona.

Les fibres nervioses que componen un nervi es troben rodejades per teixit pla que rep diferents noms segons la seua ubicació. La fina capa que rodeja cada fibra es diu endoneuro, les fibres individuals s'agrupen en fascículos coberts pel perineuri, el nervi complet format per l'unió de varis fascículos està cobert pel epineuro.

• Epineuro: És la capa més externa d'un nervi. És una capa conjuntiva grossa, que dona sostingues als fascículos nerviosos. Està constituïda per cèlules conectivas i fibres de colágeno, en la seua majoria dispostes longitudinalment seguint el nervi. Conté algunes cèlules adiposas i els chicotets gots sanguíneus cridats vasa nervorum que aporten la circulació sanguínea del nervi.
• Perineuri: És cada una de les capes concèntriques de teixit conjuntiu que envol els fascículos d'un nervi.

• Endoneuro: Són uns fins fascículos de fibres colágenas dispostes longitudinalment, junt en alguns fibroblastos situats en entre les fibres nervioses.

Cado axón procedix d'una neurona. La membrana celular que cobrix el axón es diu axolema. La major part de les fibres nervioses estan cobertes per una baïna de mielina constituïda per les cèlules de Schwann.

• Axolema. És la membrana celular que cobrix el axón i ho separa del mig exterior.
• Axoplasma. Se li crida aixina al citoplasma de la cèlula que es troba en l'interior del axón.
• Cèlules de Schwann. Cèlules capaces de fabricar la mielina que envol alguns nervis del sistema nerviós perifèric.

A mida que el nervi es va ramificando, les baïnes de teixit conjuntiu es fan més fines. En les branques més chicotetes falta el epineuro, i el perineuri no pot distinguir-se del endoneuro, ya que està reduït a una capa prima fibrilar recoberta de cèlules conjuntives aplanadas que s'assemblen a les cèlules endoteliales.

Vore també

• Sistema nerviós
• Teixit nerviós
• Parell craneal