L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Glándula sebácea

Les glàndules sebàcees estan situades en la dermis mija i formades per cèlules plenes de lípits que es desenrollen embriológicament en el quart més de gestació, com una gemació epitelial del folícul piloso.

Glándula sebácea

Esta glàndula es caracterisa per sintetisar el séu, substància lipídica la funció de la qual és la de "lubricar" i protegir la superfície de la pell.
Esta secreció glandular és de caràcter continu, en certa predominancia durant el anagen del cicle del folícul piloso. La secreció de cada lòbul és de caràcter holocrino, és dir, en ruptura de les cèlules individuals, drenando des dels acinos al conducte sebáceo principal que va a desembocar en el canal piloso.

Estes glàndules es troben en tota la pell, variant en tamany i número segons la seua localisació: en la cara i cuiro cabellut són grans i numeroses (400 a 900 per cm²), en el tronc són chicotetes i menys abundants, incrementant-se en la part anterior del tórax i llínea mija de l'esquena.
Al microscopi electrònic s'observa que les cèlules perifèriques glandulares contenen tonofilamentos, reflectint el seu orige epidérmico, i escassos lípits. A mida que els lípits es formen, el glucógeno es va consumint, els tonofilamentos es van desplaçant i el citoplasma es reblix de vacuoles. En la cèlula les vacuoles es fusionen entre sí provocant un aument de tamany fins a cent voltes el normal, adquirint un aspecte de cèlula de cos estrany. En un estadi posterior es desorganisa la membrana i la cèlula es trenca eliminant el seu contingut al canal sebáceo.

Vàries condicions mèdiques involucren séu, incloent acné, quiste sebáceos, hiperplàsia, i adenoma sebáceo. Estes són normalment atribuïdes a glàndules sebàcees hiperactivas que produïxen séu en excés.

Estructura

Ubicació

Les glàndules sebàcees es troben a través de totes les àrees de la pell llevat per les palmes de les mans i les solgues del peu.[1] Hi ha dos tipos de glàndula sebácea, les que estan conectades als folículs capilars, en unitats pilosebàcees i aquelles que existixen independentment.[2]

Una o més glàndules poden rodejar cada folícul capilar, i les glàndules estan rodejades per músculs erectores de pili. Les glàndules tenen una estructura acinar, en la qual vàries glàndules ixen a partir d'un conducte central. Les glàndules depositen séu en els capilars i ho duen a la superfície de la pell junt en el brot de pèl. L'estructura consistent de pèl, folícul capilar, músculs erectores de pili i glàndula sebácea és una invaginació epidérmica coneguda com l'unitat pilosebácea.[2]

Les glàndules sebàcees també es troben en àrees sense pèl de les parpalles, nas, pene, labia minora, la membrana mucosa interna de la galta, i peçons.[2] Algunes glàndules sebàcees tenen noms únics.[3]

Desenroll

Les glàndules sebàcees són visibles per primera volta entre les semanes 13 i 16 del desenroll fetal.[4] Les glàndules sebàcees es desenrollen del mateix teixit que dona lloc a l'epidermis de la pell. Sobreexpresión dels factors de senyalisació Wnt, Myc i SHH aumenten la provabilitat de la presència de glàndules sebàcees.[3]

Les glàndules sebàcees d'un feto humà secretan una substància anomenada vernix caseosa, una substància cerosa, blanca traslúcida que recobrix la pell dels recent naixcuts.[5] Despuix del naiximent l'activitat de les glàndules sebàcees disminuïx fins al punt d'una presència casi nula durant les edats de 2 a 6 anys, despuix aumenta fins al seu cim d'activitat durant la pubertat pels alts nivells d'andrógenos.[4]

Funció

Les glàndules sebàcees secretan la substància aceitosa, cerosa cridada séu que està fet de triglicèrits, éster de cera, escualeno i metabòlits de cèlules productores de greixos.[6][7] El séu és hidrofòbic i lubrica la pell i el pèl dels mamífers.[8] Les secrecions sebàcees en conjunt en les glàndules apocrinas juguen un paper important en la termorregulaació. En condicions càlides, les secrecions emulsionan la suor produïda per les glàndules ecrinas i açò produïx una capa de suor que no es pert fàcilment per les gotes de suor. Açò és de gran importància per a retardar la deshidratació. En condicions més fredes, la composició del séu es torna més lipídica recobrint pèl i pell, la pluja és repelida eficientement.[9][10]

El séu es produïx en un procés holocrino, en el qual les cèlules dins de les glàndules sebàcees es desintegren mentres lliberen séu i el restant de la cèlula és secretada junt en el séu.[11][12] Les cèlules són reemplaçades constantment per mitosis en la base del ducto.[2]

Séu

El séu, secretado per la glàndula sebácea en humans, està compost principalment de triglicèrits (41%), éster de cera (26%), escualeno (12%), i àcit grassos lliures (16%).[5][13] La composició del séu varia entre les espècies.[13] Els éster de cera i el escualeno són únics del séu i no es produïxen en cap atra part del cos.[3] l'àcit sapiénico és un àcit gras del séu que és únic per als humans i està implicat en el desenroll del acné.[14] El séu no té olor, pero la seua rompimiento per bactèries pot produir olors fortes.[15]

Els esteroides sexuals són coneguts per afectar la velocitat de la secreció del séu: andrógenos com a testosterona han demostrat estimular la secreció i els estrògens han demostrat inhibir la secreció.[16] La dihidrotestosterona actua com el andrógeno principal en la próstata i en folículs capilars.[17][18]

Funció immune i nutrició

Les glàndules sebàcees són part del sistema integumentario del cos i servix per a protegir el cos contra germens. Les glàndules sebàcees secretan àcits que formen el mant àcit. Est és una capa molt fina d'àcit en la superfície de la pell i actua com a barrera contra bactèries, virus i uns atres contaminants potencials que poden penetrar la pell.[19] El pH de la pell està entre 4.5 i 6.2,[20] i esta acidea ajuda a neutralisar la naturalea alcalina dels contaminants.[21]

Els lípits sebáceos realisen una contribució important en mantindre l'integritat de la barrera de la pell i expressen propietats tant pro-inflamatorias com antiinflamatorias.[9][22] El séu pot actuar com un sistema d'entrega per a antioxidants, lípits antimicrobianos, feromones i hidratació de l'estrat córneo.[23] Els àcit grassos continguts dins del séu tenen una àmplia activitat microbiana.[23][24] Ademés, la secreció de glàndules sebàcees proporciona vitamina I a les capes superiors de la pell facial.[25]

Glándulas sebàcees úniques

Durant els últims tres mesos del desenroll fetal, les glàndules sebàcees del feto produïxen vernix caseosa, una substància blanca i cerosa que crea una capa per a protegir la pell del líquit amniótico.[26]

Les glàndules areolares estan en l'areola que rodeja el peçó del sen de la dòna. Estes glàndules secretan un decorregut aceitoso que lubrica el peçó i també secreta composts volàtils que es creu que servixen com una estímul olfatori per al recent naixcut. Durant l'embaràs i l'alletament estes glàndules, també cridades glàndules de Montgomery, es fan més grans.[27]

Les glàndules de Meibomio, en les parpalles secretan una forma de séu anomenada meibum en l'ull, que ralentisa l'evaporament de les llàgrimes.[28] També servix per a crear un sagell hermètic quan els ulls estan tancats i la seua calitat lipídica també prevé que les parpalles es queden pegats. Les glàndules de Meibomio també són conegudes com glàndules tarsales, glàndules Zeis i glàndules palpebrales.[29] Es peguen directament als folículs de les parpalles que estan arreglats verticalment entre les plaques tartales i les parpalles.

Els grans de Fordyce o grànuls de Fordyce, són glàndules sebàcees ectópicas que es troben en els genitals i en la mucosa oral. Es mostren com milia blanca groguenca.[30]

La cera d'oït està composta en part per séu produït per les glàndules en el canal auditiu. Estes secrecions són viscoses i tenen un alt contingut lipídico que proporciona bona lubricació.[31]

Importància clínica

 
Folículs pilosos en la pell humana, en tres situacions diferents: 1.º) en el seu estat normal, 2.º) acné en comedón obert i 3.º) en comedón tancat.

Les glàndules sebàcees estan relacionades en problemes de la pell, com acné i keratosis pilaris. En els poros de la pell, el séu i la queratina poden crear un tapó hiperqueratósico cridat comedón.

Acné

Artícul principal → Acné.


El acné és un problema molt comú, particularment durant la pubertat en adolescents, i es creu que es relaciona en un increment de la producció de séu per factors hormonals. L'aument de la producció de séu pot conduir a un bloqueig del ducto de la glàndula sebácea. Açò pot causar un comedón (punts negres), que poden causar una infecció, particularment per la bactèria Cutibacterium acnes. Esta pot inflamar els comedones, que llavors canvien a les lesions característiques de l'acné. Els comedones generalment apareixen en les àrees en més glàndules sebàcees, principalment la cara, muscles, part superior del pit i esquena. Els comedones poden ser blancs o negres depenent de l'unitat completa de pilosebáceos o si el ducto sebáceo està bloquejat.[32]

Hi ha molts tractaments disponibles per a l'acné, des de reduir sucres en la dieta fins a medicaments que inclouen antibiòtics, peròxit de benzoilo, retinoides i tractaments hormonals.[32] Els retinoides reduïxen la cantitat de séu produït per les glàndules sebàcees.[33] Si els tractaments convencionals fallen, es pot buscar la presència de Demodex que podria ser una causa provable.[34]

Atres

Atres condicions que involucren les glàndules sebàcees són:

  • Seborrea, es referix a glàndules sebàcees hiperactivas, que causen pell o pèl aceitoso.[3][15]
  • Hiperplàsia sebácea, es referix a la proliferació excessiva de cèlules dins de les glàndules, són visibles macroscópicament com a chicotetes ámpulas en la pell, particularment en la front, nas i galtes.[35]
  • Dermatitis seborreica, una forma crònica de dermatitis causada per canvis en les glàndules sebàcees.[36]
  • Psoriasis com-seborreica ("Sebopsoriasis",[37] i "Seborriasis") és una condició de la pell caracterisada per psoriasis en una dermatitis seborreica.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 193 
  • Adenoma sebáceo, un tumor llent de creiximent benigno, el qual, no obstant, en alguns casos pot ser precursor d'un síndrome de càncer conegut com el síndrome de Muir-Torre.[3]
  • Carcinoma sebáceo, un tumor cutàneu agressiu i poc comú.[38]
  • Quiste sebáceo és un terme usat per a referir-se tant a un quiste epidermoide i a un quiste pilar. Encara que cap conté séu, solament queratina i no s'origina en la glàndula sebácea i per lo tant no són realment quiste sebáceos. Un quiste sebáceo verdader és relativament rar i se li coneix com esteatocistoma.[39]
  • Rosácea fimatosa és una condició cutànea caracterisada pel creiximent excessiu de les glàndules sebàcees.[37]

Història

La paraula sebácea significa "que consistix de séu", va ser usada per primera volta en 1728 i ve del Llatí adipem que significa séu.[40] Les glàndules sebàcees han segut documentades des de per lo manco 1746 per Jean Astruc, qui les va definir com "...les glàndules que separen el greix."[41]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: viii Les descriu en les cavitats orals, el cap, les parpalles i els oïts, com "universalment" conegudes.[41]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 22–25 Astruc les descriu en ser bloquejades per "chicotets animals" que són "implantats" en els ductos secretores,[41]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 64 i li atribuïx la seua presència en les cavitats orals a úlceres aftoses, senyalant "estes glàndules naturalment [secretan] un humor viscós, que posa varis colors i consistència... en el seu estat natural és molt suau, balsámico, i destinat a mullar i lubricar la boca".[41]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 85–86 En The Principles of Physiology 1834, Andrew Combe va observar que les glàndules no estaven presents en les palmes de les mans ni les plantes dels peus.[42]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 (2006) Andrews' diseases of the skin: clinical dermatology, Saunders Elsevier, p. 7. ISBN 978-0-7216-2921-6.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (març de 2006) Wheater's Functional Histology, 5 edició, Elsevier Health Sciences, pp. 175–178. ISBN 978-0-443-06850-8.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (2007).«Thematic Review Séries: Skin Lipids. Sebaceous Gland Lipids: Friend Or Foe?».Journal of Lipid Research.49(2)
    271–281.doi:10.1194/jlr.R700015-JLR200.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Regulation of human sebaceous glands.».The Journal of Investigative Dermatology.123(1)
    1–12.doi:10.1111/j.1523-1747.2004.t01-2-.x.
  5. ↑ 5,0 5,1 (1989).«Control and Function of Sebaceous Glands».Physiological Reviews.69(2)
    383–416.Consultat el 4 de juliol de 2016.
  6. ↑ "Exercise 15: Hair", VT.edu, 2008, webpage: Vetmed-lab15.
  7. ↑ Lampe MA, Burlingame AL, Whitney J, Williams ML, Brown BE, Roitman I, Elias PM(1983).«Human stratum corneum lipids: characterization and regional variations».J. Lipid Res..24(2)
    120–30.
  8. ↑ Dellmann's textbook of veterinary histology (405 pages), Jo Ann Coers Eurell, Brian L. Frappier, 2006, p.29, weblink: Books-Google-RTOC.
  9. ↑ 9,0 9,1 (2004).«Acne and Sebaceous Gland Function».Clinics in Dermatology.22(5)
    360–366.doi:10.1016/j.clindermatol.2004.03.004.
  10. ↑ Porter AM(2001).«Why do we have apocrine and sebaceous glands?».J R Soc Med.94(5)
    236–7.
  11. ↑ Victor Eroschenko, diFiore's Atles of Histology with functional correlations, Lippincot Williams and Wilkins, 10th edition, 2005. p. 41
  12. ↑ (2012) Dorland's Illustrated Medical Dictionary, 32nd edició, Elsevier Saunders, p. 866. ISBN 978-0-19-856878-0.
  13. ↑ 13,0 13,1 Cheng JB, Russell DW«Mammalian Wax Biosynthesis II: Expression cloning of wax synthase cDNAs encoding a member of the acyltransferase enzyme family».The Journal of Biological Chemistry.279(36)
    37798–807.doi:10.1074/jbc.M406226200.Consultat el 4 de juliol de 2016.
  14. ↑ Webster, Guy F. (2007). Acne and Its Therapy, CRC Press, p. 311. ISBN 0-8247-2971-4.
  15. ↑ 15,0 15,1 Draelos, Zoe Diana (2005). Hair care: an illustrated dermatologic handbook, London ;New York: Taylor & Francis, p. 26. ISBN 978-1-84184-194-6.
  16. ↑ Sweeney, Thomas M«The Effect of Estrogen and Androgen on the Sebaceous Gland Turnover Clave».The Journal of Investigative Dermatology.53
    8–10.doi:10.1038/jid.1969.100.
  17. ↑ Amory JK, Anawalt BD, Matsumoto AM, Page ST, Bremner WJ, Wang C, Swerdloff RS, Clark RV«The effect of 5alpha-reductase inhibition with dutasteride and finasteride on bone mineral density, serum lipoproteins, hemoglobin, prostate specific antigen and sexual function in healthy young men».J. Urol..179(6)
    2333–8.doi:10.1016/j.jure.2008.01.145.
  18. ↑ (1983) Skin, Digitally printed versió edició, Cambridge (GB) [etc.]: Cambridge university press, p. 151. ISBN 978-0-521-24122-9.
  19. ↑ (2007) Ph and Skin Care, ABW Wissenschaftsverlag, pp. 31–. ISBN 978-3-936072-64-8.
  20. ↑ Zlotogorski A(1987).«Distribution of skin surface pH on the forehead and cheek of adults».Arch. Dermatol. Res..279(6)
    398–401.doi:10.1007/bf00412626.
  21. ↑ Schmid MH, Korting HC(1995).«The concept of the acid mantle of the skin: its relevance for the choice of skin cleansers».Dermatology (Basel).191(4)
    276–80.doi:10.1159/000246568.
  22. ↑ (2010).«The Role of Facial Sebum Secretion in Acne Pathogenesis: Facts and Controversies».Clinics in Dermatology.28(1)
    8–11.doi:10.1016/j.clindermatol.2009.03.011.
  23. ↑ 23,0 23,1 (1950).«The Composition of the Surface Skin Fat ('Sebum') from the Human Forearm».Journal of Investigative Dermatology.15(1)
    33–47.doi:10.1038/jid.1950.69.
  24. ↑ «Thematic Review Séries: Skin Lipids. Antimicrobial lipids at the skin surface».
  25. ↑ (1999).«Sebaceous Gland Secretion is a Major Physiologic Route of Vitamin I Delivery to Skin».Journal of Investigative Dermatology.113(6)
    1006–1010.doi:10.1046/j.1523-1747.1999.00794.x.
  26. ↑ (2008).«Frontiers in Sebaceous Gland Biology and Pathology».Experimental Dermatology.17(6)
    542–551.doi:10.1111/j.1600-0625.2008.00725.x.
  27. ↑ (2009).«The Secretion of Areolar (Montgomery's) Glands from Lactating Women Elicits Selective, Unconditional Responses in Neonates».PLoS ONE.4(10)
    i7579.doi:10.1371/journal.posa.0007579.
  28. ↑ «The lipid layer of tears: dependent on meibomian gland function.».Experimental eye research.78(3)
    361–5.doi:10.1016/s0014-4835(03)00203-3.
  29. ↑ (2012) Dorland's Illustrated Medical Dictionary, 32nd edició, Elsevier Saunders, p. 781. ISBN 978-0-19-856878-0.
  30. ↑ (2012) Dorland's Illustrated Medical Dictionary, 32nd edició, Elsevier Saunders, p. 802. ISBN 978-0-19-856878-0.
  31. ↑ «Physiology, pathophysiology, and anthropology/epidemiology of human earcanal secretions.».Journal of the American Academy of Audiology.8(6)
    391–400.
  32. ↑ 32,0 32,1 Britton, the editors Nicki R. Colledge, Brian R. Walker, Stuart H. Ralston; illustrated by Robert (2010). Davidson's principles and practice of medicine., 21st edició, Edinburgh: Churchill Livingstone/Elsevier, pp. 1267–1268. ISBN 978-0-7020-3085-7.
  33. ↑ Farrell LN, Strauss JS, Stranieri AM«The treatment of severe cystic acne with 13-cis-retinoic acid. Evaluation of sebum production and the clinical response in a multiple-dose trial».Journal of the American Academy of Dermatology.3(6)
    602–11.doi:10.1016/S0190-9622(80)80074-0.
  34. ↑ Zhao YE, Peng I, Wang XL, Wu LP, Wang M, Yan HL, Xiao SX(2011).«Facial dermatosis associated with Demodex: a case-control study».J Zhejiang Univ Sci B.12(12)
    1008–15.doi:10.1631/jzus.B1100179.
  35. ↑ (2006) Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology, Saunders Elsevier, p. 662. ISBN 0-7216-2921-0.
  36. ↑ (2013).«Seborrheic dermatitis: etiology, risk factors, and treatments: facts and controversies».Clin Dermatol.31(4)
    343–51.doi:10.1016/j.clindermatol.2013.01.001.
  37. ↑ 37,0 37,1 (2007) Dermatology: 2-Volume Set, St. Louis: Mosby. ISBN 1-4160-2999-0.
  38. ↑ Nelson BR, Hamlet KR, Gillard M, Railan D, Johnson TM«Sebaceous carcinoma».J. Am. Acad. Dermatol..33(1)
    1–15; quiz 16–8.doi:10.1016/0190-9622(95)90001-2.
  39. ↑ Neville BW, Damm DD, Allen CA, Bouquot JE (2002). Oral & maxillofacial pathology, 2nd edició, Philadelphia: W.B. Saunders, p. 31. ISBN 0-7216-9003-3.
  40. ↑ «Sebaceous». Etymology Online. Consultat el 5 d'abril de 2014.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 (1746) A General and Compleat Treatise on All the Diseases Incident to Children, J. Nourse.
  42. ↑ (1958).«Slide Agglutination as a Presumptive Test in the Laboratory Diagnosis of Candida Albicans1».The Journal of Investigative Dermatology.31(5)
    251–253.doi:10.1038/jid.1958.50.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Glándula_sebácea&oldid=1311317»