Anar al contingut

Asma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El asma[1] és una malaltia del sistema respiratori caracterisada per una inflamació crònica de la via aérea, les manifestacions clíniques de la qual són heterogénees i variables en el temps i consistixen en sibilancias (chiulets), dificulteu respiratòria, opressió toràcica i tós.[2][3][4]

L'orige de la malaltia és complex i involucra l'inflamació, l'obstrucció intermitent i la hiperreactividad (increment en la resposta broncoconstrictora) de les vies respiratòries. La presència d'edema i secreció de mucosidad contribuïx tant en l'obstrucció com en l'aument de reactivitat. La malaltia pot tindre un curs agut, subagudo o crònic, depenent de la freqüència, duració i intensitat de les seues manifestacions clíniques.[5]

Les manifestacions de l'asma es donen en resposta a numerosos estímuls desencadenants tant endògens (interns a la persona), com exògens (de l'ambient). Els mecanismes subjacents inclouen l'estímul directe sobre la musculatura plana de l'arbre bronquial i l'estímul indirecte per a que cèlules pròpies secreten substàncies actives que produïxen la reacció inflamatòria i la broncoconstriccó.[5] Entre estos estímuls desencadenants estan l'exposició a un mig ambient inadequat (fret, h úmedo o en alérgenos), l'eixercici o esforç i reaccions a aliments o atres substàncies com a conseqüència d'un aument de la permeabilidad intestinal. Malalties víriques i bacterianes de les vies respiratòries altes i l'estrés emocional poden empijorar els síntomes.[6][7][8][9]

Els síntomes de l'asma són la respiració sibilant, la falta d'aire, l'opressió en el pit i la tós improductiva durant la nit o enjorn en el matí.[10] Estos síntomes es donen en distinta freqüència i intensitat, intercalándose periodos asintomáticos a on la majoria dels pacients se senten be. Pel contrari, quan els síntomes de l'asma es exacerban, es produïx una crisis d'asma. Pot ser una crisis respiratòria de curta duració, o prolongar-se en atacs asmáticos diaris que poden persistir per vàries semanes. En una crisis greu, les vies respiratòries poden tancar-se impedint que els pulmons realisen la seua funció d'intercanvi gaseós (rebre oxigen i expulsar el diòxit de carbono) al punt que els òrguens vitals tampoc puguen funcionar. En eixos casos, la crisis asmática pot provoca r la mort.[11]

Existixen múltiples alternatives terapèutiques per a evitar els síntomes, controlar-los i aliviar-los, aixina com per a la recuperació de crisis d'asma, sent el seu us per mig d'inhaladors lo més freqüent.


Classificació

L'atac d'asma.
  • Asma produït per esforç. Entre el 40 i el 80 % de la població asmática infantil presenta broncoconstriccó durant l'eixercici, de breu duració.
  • Asma nocturn. És una atra presentació, més freqüent en pacients mal controlats, la mortalitat dels quals (70 %) aplega al màxim en la matinada.
  • Asma ocupacional.
  • Asma alèrgic.
  • Asma estacional.
  • Asma inestable o caòtica.

Basada en els patrons d'obstrucció bronquial mida a través d'aparats de registre de tipo flujometria o espirometria:

  • Asma intermitent: el síntoma apareix menys d'una volta per semana en síntomes nocturns menys de dos voltes cada més. Les exacerbacins tendixen a ser breus i entre una crisis i la següent el pacient està asintomático. En les proves de respiració pulmonar, la PEF o FEV<sub>1</sub> són majors del 80 %.
  • Asma persistent: té tres varietats, la persistent lleu en síntomes més d'una volta per semana i PEF o FEV<sub>1</sub> >80 %, la persistent moderada en síntomes diaris i PEF o FEV<sub>1</sub> entre 50 i 80 % i la persistent greu en síntomes continus.

Com a fonament en els nivells de control del pacient ya diagnosticat en asma:

  • Controlat: sense síntomes diaris o nocturns, no necessita medicaments de rescat, sense exacerbacins i un PEF normal.
  • Parcialment controlat: síntomes diürns o més de dos voltes per semana, algun síntoma nocturn, a sovint amerita us de medicaments de rescat més de dos voltes per semana, en una o més crisis per any.
  • No controlat: tres o més característiques de l'asma, en exacerbacins semanals.


Epidemiologia

L'asma és una malaltia freqüent que varia molt d'un país a un atre. Afecta al voltant del 3 al 7 % de la població adulta, sent més freqüent en edats infantils. És una de les més importants malalties cròniques, és dir, de duració prolongada, en chiquets.[10] És més freqüent en el sexe masculí en una relació de 2:1, pero en aplegar a la pubertat, esta relació tendix a igualar-se.[12] En els últims vint anys s'ha registrat un aument en el seu incidència degut en part a la contaminació ambiental i les conseqüències d'esta, i en part a l'aument de la població mundial. Per eixemple, l'Organisació Mundial de la Salut va reportar que un 8 % de la població suïssa patia d'asma, comparat en sol 2 % fa 25-30 anys.[13]

La malaltia té un fort component hereditari, expressat com un antecedent familiar de rinitis, urticaria i eczema, per eixemple. No obstant, molts asmáticos no tenen antecedents familiars que indiquen una associació atópica. Fins al moment no s'ha demostrat cap de les hipòtesis infeccioses propostes com a orige del quadro.

Els nivells més elevats d'asma mundial, d'acort en el Global Initiative for Asthma (GINA) en febrer de 2004[14] varen ocórrer en aproximadament 30&n bsp;% dels chiquets en el Regne Unit, Nova Zelanda i Austràlia o 20 % dels chiquets en el Perú, Nova Zelanda i Austràlia (varia depenent del mètoto d'investigació usat per als càlculs) i aproximadament 25 % dels adults en Gran Bretanya, Austràlia i Canadà.

Hi ha un major percentage de fumadors i de malalties concomitants alèrgiques tals com rinitis, conjuntivitis i dermatitis entre els pacients diagnosticats d'asma alèrgic que en atres pacients.[15]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Fitzgerald, J Mark(2015).«Global Strategy for Asthma Management and Prevention».Consultat el 29 de julio de 2015.
  3. ↑ «2021 GINA Main Report» (en en-us). Global Initiative for Asthma - GINA. Consultat el 2021-07-10.
  4. ↑ «Overview | Asthma: diagnosis, monitoring and chronic asthma management | Guidance | NICE». www.nice.org.uk. Consultat el 2021-11-08.
  5. ↑ 5,0 5,1 Morris, Michael J(2015).«Asthma».Consultat el 30 de julio de 2015.
  6. ↑ Baxi SN, Phipatanakul W(2010).«The role of allergen exposure and avoidance in asthma».Adolesc Med State Art Rev.21(1): 57-71, viii-ix.
  7. ↑ Gold DR, Wright R(2005).«Population disparities in asthma».Annu Rev Public Health.26: 89-113.doi:10.1146/annurev.publhealth.26.021304.144528.
  8. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Fasano2011
  9. ↑ Chen E, Miller GE(2007).«Stress and inflammation in exacerbations of asthma».Brain Behav Immun.21(8): 993-9.doi:10.1016/j.bbi.2007.03.009.
  10. ↑ 10,0 10,1 Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades de los Estados Unidos. Datos Básicos sobre el Asma (en español). Último acceso 3 de diciembre de 2008.
  11. ↑ por MedlinePlus (agosto de 2008). «Asma». Enciclopedia médica en español. Consultat el 3 de diciembre de 2008.
  12. ↑ Harrison Principios de Medicina Interna 16a edición (2006). «Capítulo 236. Asma». Harrison online en español. McGraw-Hill. Archivat des de l'original, el 5 de diciembre de 2008. Consultat el 18 de junio de 2008.
  13. ↑ World Health Organization. «Bronchial asthma: scope of the problem». Consultat el 23 de agosto de 2005.
  14. ↑ Masoli, Matthew; Denise Fabian, Shaun Holt, Richard Beasley (2004). «Global Burden of Asthma(TM)» (PDF). Archivat des de l'original, el 31 de enero de 2009. Consultat el 8 de agosto de 2008.
  15. ↑ BORDERIAS, Luis, GARCIA-ORTEGA, Pilar, BADIA, Xavier et al. Diagnóstico de asma alérgica en consultas de alergología y neumología. Gac Sanit. [online]. 2006, vol. 20, no. 6 [citado 3 de diciembre de 2008], pp. 435-441. En [1]. ISSN 0213-9111.

Enllaços externs