Sistema (anatomia)
Un sistema o aparat és un conjunt d'òrguens de similar estructura i orige embriológico i que junts contribuïxen a realisar la mateixa funció. Cada volta s'utilisen més com a sinònims, si ben tradicionalment, en espanyol sol cridar-se "sistema" als encarregats de la coordinació i integració funcional del cos humà i aparat a tots els demés.[1]
Llista de sistemes
[editar | editar còdic]Els principals aparats i sistemes en el humà són:[2]
- Aparat circulatori o cardiovascular: Distribució de nutrients i oxigen en el cos. Òrguens: cor, gots sanguíneus (artèries, venes i capilars).
- Aparat digestiu: Digestió dels aliments. Òrguens: glándulas salivals, esòfec, estòmec, pàncrees, fege, intestí gros, intestí prim.
- Aparat respiratori: Intercanvi de gasos. Òrguens: fosses nassals, tubos (com la tráquea i els bronquis) i pulmons.[3]
- Sistema excretor: Eliminen els rebujos. Òrguens: renyons, uréters, bufa urinària i uretra.
- Sistema inmunitario: Protecció d'un organisme davant agents externs. Òrguens: pell, mèdula òssea, sanc, clavada, sistema limfàtic, bazo, mucoses.
- Sistema limfàtic: Transporta la limfa unidireccionalment cap al cor. Òrguens: gots limfàtics (capilars, colectors, troncs i conductes), mèdula òssea, clavada, ganglis limfàtics, bazo, teixits limfàtics (amígdala faríngea, plaques de Peyer, teixit linfoide) i la limfa.
- Sistema muscular: Permet que l'esquelet es moga, es mantinga ferm i també dona forma al cos.[4]
- Sistema nerviós: Capta i processa ràpidament les senyals eixercint control i coordinació sobre els demés òrguens i sistemes.[5]
- Sistema nerviós autònom: Receptors sensorials autonòmics i neurones. Controla les accions involuntàries.
- Sistema nerviós central: Part central del Sistema Nerviós. Òrguens: encéfal i la mèdula espinal.
- Sistema nerviós somàtic: Receptors sensorials somàtics i especials i neurones motores voluntàries[6]
- Sistema nerviós perifèric: Conectar el Sistema Nerviós Central als membres i òrguens.
- Sistema òsseu: Proporciona soport, respal i protecció als teixits blans i músculs en els organismes vius.
- Sistema tegumentario: Separar, protegir i informar a l'animal del mig que li rodeja; en ocasions actua també com a exoesquelet. Està format per la pell i les faneras.
- Sistema endocrí: Segreguen un tipo de substàncies anomenades hormones, que són lliberades al torrent sanguíneu i regulen algunes de les funcions del cos.
- Sistema reproductor: Relacionat en la reproducció sexual, en la sexualitat, en la síntesis de les hormones sexuals i en la micció.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari de térmens mèdics. Definició d'aparat.
- ↑ «el_cos_humà Anatomia humana, aparats, sistemes i subdivisions».
- ↑ Elaine N. Marieb. «Anatomia i Fisiologia Humana (L'aparat respiratori)». Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2020. Consultat el 9 de setembre de 2020.
- ↑ MARIEB ELAINE N. (2008). «6», Miguel Martín-Romo (ed.). L'aparat respiratori (en Espanyol), Madrit Espanya: PEARSON EDUCACIÓN S.A, p. 182. ISBN 9788478290949.
- ↑ MARIEB ELAINE N., Anatomia i fisiologia humana (2008). «7», Miguel Martín-Romo (ed.). Organisació del sistema nerviós (en Espanyol), Madrit Espanya: PEARSON EDUCACIÓN S.A., p. 227. ISBN 9788478290949.
- ↑ Tortora- Derrickson. «Capitule 12», Principis de l'anatomia i la fisiologia, Editorial Mèdica Americana.
- ↑ «Que és l'aparat reproductor - educantabria.és».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema (anatomía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.