Sistema tegumentario
El sistema tegumentario és el conjunt d'òrguens que formen la capa més externa del cos d'un animal.[1] Comprén la pell i els seus apèndixs (anexos cutàneus), actuant com una barrera física entre el mig extern i l'intern, la funció del qual és protegir i mantindre l'homeostasis de l'organisme.
El sistema tegumentario inclou estructures com el pèl, les escamas, les plomas, les piteus i les unglas. Posseïx múltiples funcions: contribuïx a l'equilibri hídric, protegix els teixits subjacents, participa en l'excreció de rebujos, ajuda a regular la temperatura corporal i alberga receptors sensorials per a la percepció de dolor, tacte, pressió i temperatura.[2]
Estructura
Pell
- Artícul principal → Pell.
La pell és un dels òrguens més extensos del cos. En els sers humans, representa entre el 12 i el 15 % del pes corporal total i cobrix una superfície d'1,5 a 2 m².[3]
La pell (tegumento) és un orgue compost per a lo manco dos capes principals de teixit: l'epidermis i la dermis.[4] L'epidermis és la capa més externa i proporciona la primera barrera front a l'entorn. Està separada de la dermis per la membrana basal (làmina basal i làmina reticular). L'epidermis conté melanòcits, responsables del color de la pell. En la seua capa més profunda es troben terminacions nervioses lliures. Per davall, la dermis comprén dos capes: la papilar (superficial) i la reticular (profunda), i conté teixit conjuntiu, gots sanguíneus, glándulas, folículs pilosos, raïls del pèl, terminacions nervioses sensitivas i teixit muscular.[5]
Entre el tegumento i la musculatura profunda existix una zona de transició, l'hipodermis, formada per teixit conjuntiu i adiposo laxo. Fas de colágeno ancoren la dermis a l'hipodermis, permetent que la majoria de les àrees cutànees s'esgolen lliurement sobre les capes més profundes.[6]
Epidermis
l'epidermis és la capa superficial resistent que actua com a primera llínea de defensa. En humans, és un epiteli escamoso estratificado queratinizado, les capes del qual són (de la més superficial a la més profunda): estrat córneo, estrat granulós, estrat espinós i estrat basal. En zones de pell grossa (palmes de les mans i plantes dels peus) apareix una capa adicional, l'estrat lúcit, entre l'estrat córneo i el granulós. L'epidermis es regenera a partir de cèlules mare localisades en l'estrat basal. Carix de irrigaació sanguínea i es nutrix de la dermis subjacent.[7]
Les seues funcions principals són la protecció, l'absorció de nutrients i l'homeostasis. En ella es distinguixen quatre tipos celulars: queratinocitos (predominants), melanòcits, cèlules de Merkel i cèlules de Langerhans.
Els queratinocitos produïxen queratina, una proteïna fibrosa que contribuïx a la barrera epidérmica d'aigua per mig de la síntesis i secreció de lípits.[8] La major part de la pell humana està queratinizada, a excepció de les mucosas (com l'interior de la boca). Les cèlules no queratinisades permeten la retenció d'aigua sobre la superfície.
La queratina endurix el teixit epidérmico per a formar les unglas. Estes creixen des de la matriu ungueal a una taxa promig de 1 mm per semana. La lúnula és l'àrea semilunar i més clara en la base de l'ungla. Solament els primats posseïxen ungles planes; en atres vertebrats, l'extrem dels dits presenta garres o piteus.[4]
En els vertebrats, l'epidermis està coberta per dos tipos de secrecions. En peixos i amfibis aquàtics és una fina capa de moc que es renova constantment. En els vertebrats terrestres es forma l'estrat córneo (cèlules mortes queratinizadas). L'epidermis és glandular en tots els vertebrats, pero especialment en peixos i amfibis. Les glándulas epidérmicas multicelulares penetren en la dermis i estan rodejades de capilars sanguíneus que aporten nutrients i, en el cas de les glándulas endocrinas, transporten els seus productes.[9]
Dermis
- Artícul principal → Dermis.
La dermis és la capa de teixit conectivo subjacent que sosté l'epidermis. Està formada per teixit conectivo irregular dens i teixit conectivo areolar, en colágeno i elastina disposts en fas entrecreuats.
Consta de dos capes: la dermis papilar (superficial) i la dermis reticular (profunda). La capa papilar proyecta papiles dérmicas cap a l'epidermis, està ricament vascularizada i conté teixit conectivo laxo. La capa reticular està composta per teixit conectivo irregular dens i proporciona elasticitat i resistència a la tracció, combatent la flacidez i les arrugues.[5] La dermis estaja terminacions vasculars i nervioses, aixina com cromatóforos i les bases de les estructures tegumentarias (pèl, plomes, glándulas).[10]
Hipodermis
- Artícul principal → Hipodermis.
L'hipodermis o teixit subcutàneu és la capa situada per baix de la dermis. Es invagina en esta i s'unix a ella per mig de fibres de colágeno i elastina. Està composta principalment per adipocits, cèlules especialisades en l'almagasenament de greixos, agrupats en lòbuls separats per teixit conectivo.[11]
L'hipodermis actua com a reserva energètica (els lípits poden movilisar-se a la circulació venosa durant l'eixercici o l'inanició) i contribuïx pasivament a la termorregulaació gràcies al poder aïllant del greix.
Funcions
El sistema tegumentario eixercita múltiples funcions per a mantindre l'homeostasis. La pell és la primera llínea de defensa contra infeccions, canvis de temperatura i atres agressions externes.[12][13]
Les seues funcions principals inclouen:
- Protegir els teixits i òrguens interns.
- Impedir l'invasió de microorganismes.
- Previndre la deshidratació.
- Colaborar en el manteniment de la temperatura corporal (homeotermia).
- Excretar rebujos per mig del suor.
- Estajar els receptors sensorials de tacte, pressió, dolor, calor i fret (sistema somatosensorial).
- Protegir front a les radiacions solars per mig de la melanina.
- Sintetisar vitamina D a partir de l'exposició a la radiació ultravioleta.
- Almagasenar aigua, grassa, glucosa i vitamina D.
- Contribuir a la forma del cos.
- Regenerar l'epiteli a partir de l'estrat germinativo per a reparar lesions.
- Actuar com a barrera als rajos UV.
- Regular la temperatura corporal (sudoració, vasodilatación/vasoconstricció cutànea).
- Separar i protegir a l'organisme del mig extern.
En invertebrats chicotets de hàbitats aquàtics o permanentment humits, l'intercanvi de gasos (respiració) es realisa a través del tegumento, fenomen denominat intercanvi tegumentario.
Referències
- ↑ Camargo, Luis Antonio Pacora (2016-12-19). Càncer, l'enemic amagat (en és), Luis Antonio Pacora Camargo. ISBN 978-612-4200-94-6.
- ↑ (2002).«What is the 'true' function of skin?».Experimental Dermatology.11
- 159–187.doi:10.1034/j.1600-0625.2002.00112.x.
- ↑ Martini, Frederic; Nath, {{{nom2}}} (2009). Fundamentals of Anatomy & Physiology, 8.ª edició, Sant Francisco: Pearson/Benjamin Cummings, p. 158. ISBN 978-0321505897.
- ↑ 4,0 4,1 Kardong, Kenneth V. (2019). Vertebrates: Comparative Anatomy, Function, Evolution, 8.ª edició, New York, pp. 212–214. ISBN 978-1-259-70091-0.
- ↑ 5,0 5,1 «The Ageing Skin – Part 1 – Structure of Skin». pharmaxchange.info. Consultat el 2026-05-09.
- ↑ Pratt. «Integument». AnatomyOne. Amirsys, Inc. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2013. Consultat el 2012-09-28.
- ↑ Kim; Dao, {{{nom2}}}. «Physiology, Integument», StatPearls, StatPearls Publishing.
- ↑ Yousef, Hani; Alhajj, {{{nom2}}}; Sharma, {{{nom3}}}. «Anatomy, Skin (Integument), Epidermis», StatPearls, StatPearls Publishing.
- ↑ «Integument and the Environment. Glandular Composition, Function, and Evolution».Integrative and Comparative Biology.12(1)
- 95–108.
- ↑ Rene Fester Kratz; Donna Raer Siegfried. Biologie für Dummies. Gasaustausch über dones Integument, p. 268f. Weinheim 2011.
- ↑ (2004) Rook's Textbook of Dermatology, 7.ª edició, Blackwell Publishing, pp. 3.1–3.6. ISBN 978-0-632-06429-8.
- ↑ «Integumentary System». MeSH Browser (National Library of Medicine). Consultat el 2025-09-16.
- ↑ Marieb, Elaine; Hoehn, {{{nom2}}} (2007). Human Anatomy & Physiology, 7.ª edició, Pearson Benjamin Cummings, p. 142.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema tegumentario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.