Sistema limfàtic

Sistema limfàtic

El sistema limfàtic és l'estructura anatòmica que transporta la limfa. Guarda algunes similituts en l'aparat circulatori, pero el líquit que es transporta no és sanc, sino limfa. No és un sistema tancat, s'inicia en els teixits corporals, continua pels gots limfàtics que aumenten de tamany progressivament fins a convergir en el conducte toràcic o en el conducte limfàtic dret, abdós desemboquen en el sistema venoso en el punt d'unió entre la vena subclavia i la vena yugular interna, cada u en un costat. El sistema limfàtic constituïx la segona ret de transport de líquits corporals, alguns autors ho consideren com una part de l'aparat circulatori. La limfa és un líquit d'aspecte transparent i color blanquecino que recorre els gots limfàtics i generalment carix de pigments, es produïx a partir de l'excés de líquit que ix dels capilars sanguíneus al espai intersticial i és arreplegat i transportat pels capilars limfàtics que drenan a gots limfàtics més grossos.

El sistema limfàtic va ser descobert en el XVII per Thomas Bartholin i Olaus Rudbeck de manera independent, encara que Bartholin va ser el primer en publicar-ho.

Funció

Les principals funcions del sistema limfàtic són:

• Drenage del líquit intersticial: el sistema limfàtic capta l'excés de líquit intersticial que es troba entre les cèlules i ho torna a la sanc.
• Transport de greixos: la major part dels greixos que s'absorbixen en l'intestí procedents dels aliments són transportades pel sistema limfàtic cap a la sanc. Les cèlules que formen la paret intestinal (enteròcits) absorbixen els greixos procedents dels aliments i sintetisen unes partícules complexes cridades quilomicrones, constituïdes fonamentalment per triglicèrits. Els quilomicrones són lliberats a l'espai intercelular, a on entren en els gots limfàtics que els transporten fins al sistema venoso a través del conducte toràcic.
• Resposta inmunitario: els limfocits T, els limfocits B i els macrófagos presents en els ganglis limfàtics i atres òrguens linfoides reconeixen i eliminen substàncies estranyes i microorganismes patógenos potencials.

Formació de la limfa

La paret dels gots limfàtics conté múscul pla que en contraure's propulsa la limfa.

La limfa procedix del líquit intersticial o intercelular, és dir del líquit que es troba en els teixits en els menuts espais situats entre les cèlules. En el ser humà, es calcula que es produïxen entre 2 i 3 litros al dia, la major part s'aboca al sistema venoso a través del conducte toràcic. La concentració de proteïnes del líquit intersticial en la major part dels teixits és d'al voltant de 2 g/dL, molt similar a la de la limfa. No obstant la limfa que partix de la paret de l'intestí i el fege té una concentració de proteïnes més alta que pot alcançar els 6 g/dL.

El sistema limfàtic absorbix també gran cantitat de greix procedent de la digestió dels aliments, de tal forma que despuix d'un menjar copiós la limfa pot contindre fins a un 2 % de greix. Degut a que les bactèries i microorganismes poden aprofitar els conductes limfàtics per a invadir l'organisme, s'interponen en el seu recorregut els ganglis limfàtics que contenen gran cantitat de cèlules defensives denominades limfocits, les quals destruïxen els microorganismes invasores. La circulació limfàtica és possible perque el sistema de conductes està dotat de chicotetes vàlvules que impedixen la reculada del decorregut, per una atra part els gots més grans conta en una capa de múscul pla que en contraure's propulsa el contingut en la direcció correcta cap a la desembocadura en el sistema venoso.