Anar al contingut

Limfocit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc

El limfocit és un tipo de leucocit o glòbul blanc que constituïx la base del sistema immunitari adaptatiu. És la segona població de leucocits més abundant en sanc perifèrica despuix dels neutròfils. Representa entre el 20% i el 40% del total de leucòcits en adults.

Característiques

[editar | editar còdic]

Morfologia

[editar | editar còdic]

Són cèlules chicotetes, de 7-15 µm. Tenen un núcleu gran, redó, que ocupa casi tot el citoplasma. El citoplasma és escàs i es teiny de color blau clar. No es poden distinguir els subtipos al microscopi òptic normal.

Vida mija

[editar | editar còdic]

Muy variable. Alguns viuen només uns dies, pero els limfòcits de memòria poden viure anys o dècades.

Localisació

[editar | editar còdic]

Circulen en sanc i limfa, pero residixen principalment en els òrguens limfoides: ganglis limfàtics, melsa, tim i medula òssea.

Tipos principals i funció

[editar | editar còdic]

Limfòcits T

[editar | editar còdic]

Maduren en el tim

  • Limfòcits T colaboradors o CD4+: Coordenen la resposta immunitària activant a atres cèlules per mig de citocines.
  • Limfòcits T citotòxics o CD8+: Reconéixen i destruïxen cèlules infectades per virus o cèlules tumorals.
  • Limfòcits T reguladors: Frenen la resposta immunitària per a evitar malalties autoimmunes.

Limfòcits B

[editar | editar còdic]

Maduren en la medula òssea. La seua funció principal és produir anticòs o immunoglobulines. Despuix del contacte en un antígen es diferencien en cèlules plasmàtiques, que són les fàbriques d'anticossos.

  • Cèlules NK: Natural Killer. Formen part de la immunitat innata. Destruïxen cèlules infectades i tumorals sense necessitat d'activació prèvia per un antígen.

Valors normals

[editar | editar còdic]

En un hemograma, el recompte normal en adults és de 1.000 a 4.000 cèlules/µL, lo que equival al 20-40% del total de leucòcits. En chiquets els valors són més alts, podent aplegar al 60%.

Alteracions

[editar | editar còdic]

Limfocitosis

[editar | editar còdic]

Aument de limfocits > 4.000/µL en adults.Les principals causes són:

Limfopènia

[editar | editar còdic]

Disminució de limfocits < 1.000/µL. Les causes principals són:

  • Infecció per VIH
  • Tractament en corticoides o immunosupressors
  • Quimioteràpia
  • Radioteràpia
  • Estrés llarc
  • Algunes malalties autoimmunes

Un nivell molt baixat aumenta el risc d'infeccions oportunistes.

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Leucocit
  • Sistema immunitari
  • Medula òssea

Referències

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Lichtman, Pillai. Immunologia Celular i Molecular. 10ª ed.
  • Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
  • Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
  • Janeway. Immunobiology. 9ª ed.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
  • Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
  • Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
  • Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons