Sistema muscular
El sistema muscular és un conjunt de músculs que poden ser controlats de forma voluntària per un organisme viu. En la major part dels texts es considera que el sistema muscular està format pels músculs voluntaris. El restant de músculs que inclouen el múscul pla i el cardíac s'integren en atres sistemes per tindre funcions molt diferents. Per eixemple el múscul cardíac s'inclou dins del sistema cardiovascular i els músculs de la paret bronquial dins de l'aparat respiratori. Els artículs que deuen consultar-se per a la descripció de tots els músculs, tant voluntaris com a involuntaris són: múscul i teixit muscular. La seua funció principal és conseguir movilitat, acció que té lloc quan els estímuls elèctrics procedents del sistema nerviós provoquen la contracció de les fibres musculars. Els músculs que es contrauen de forma automàtica com el múscul cardíac o la musculatura plana no es consideren habitualment partix del sistema muscular. El conjunt de la musculatura esquelètica correspon aproximadament al 40% del pes d'un home adult. La suma del sistema muscular més el sistema òsseu format pels ossos dona lloc al aparat locomotor.[1][2]
Teixit muscular
Existixen bàsicament tres tipos de teixit muscular: esquelètic, cardíac i pla. Els tres presenten la propietat de la contractibilitat per la qual les cèlules poden disminuir i aumentar la seua llongitut, pero diferixen per les seues característiques microscòpiques, localisació i la forma en que es regula la contracció que pot ser voluntària a través d'órdens generades en el lòbul frontal del cervell o involuntària, és dir automàtica sense que intervinga la voluntat, tal com ocorre en el múscul cardíac o en la capa muscular que està situada en la paret de l'intestí.[3][4] El teixit muscular està format per cèlules nomenades miocitos i també té quatre propietats principals que ho diferencien del restant dels teixits:[2]
- Excitabilidad elèctrica. El teixit muscular rep impulsos elèctrics del sistema nerviós i respon als mateixos generant moviment.
- Contractibilidad. Es definix com la capacitat d'acurtada que genera una tensió anomenada força de contracció. Si la tensió produïda supera la resistència, es produïx un moviment que serà diferent depenent del lloc en el que estiga situat el múscul.
- Extensibilidad. És la capacitat del múscul per a estendre's sense sofrir dany algun. Esta propietat pot apreciar-se clarament en la capa muscular de l'estòmec que es distiende considerablement quan l'estòmec s'ompli de menjar durant el procés de digestió.
- Elasticitat. Es referix a la capacitat del teixit muscular per a tornar a la seua llongitut original despuix del procés de contracció o despuix de la seua estiramiento.
Si es compara el teixit muscular en atres teixits com el teixit òsseu que forma els ossos, pot comprendre's fàcilment l'importància d'estes quatre propietats. El teixit òsseu no és excitable eléctricament, tampoc té capacitat de contraure's o variar de forma. No és extensible, si sofrix un allargament es trenca provocant una fractura.
Cèlules musculars
Les cèlules que formen el teixit muscular es diuen miocitos o fibres musculars per la seua forma allargada. Els miocitos del múscul estriado són molt llarcs, tenen forma cilíndrica i estan multinucleados, és dir cada cèlula conté varis núcleus. Les fibres musculars individuals s'agrupen formant fascículos. Cada fibra està rodejada per una capa de teixit conjuntiu que es diu endomisio, mentres que el fascículo complet està envolt en el perimisio. Varis fascículos s'agrupen per a formar el múscul íntegre que està rodejat pel epimisio.[5]
Les fibres musculars posseïxen abundants filaments interns cridats miofibrillas, que s'ubiquen paralelament a lo llarc de l'eix major de la cèlula i ocupen casi tota la massa celular. Les miofibrillas de les fibres musculars planes són aparentment homogénees, pero les del múscul estriado presenten zones de distinta refringencia, per la distribució dels components principals de les miofibrillas, les proteïnes miosina i actina.
La membrana que rodeja la cèlula muscular es denomina sarcolema, mentres que la citoplasma es diu sarcoplasma. La regió en la que es troben els filaments d'actina i miosina rep el nom de sarcòmer.
Placa neuromuscular
La placa neuromuscular o unió neuromuscular és la conexió que s'establix entre una neurona motora i un múscul, per mig de la qual la neurona transmet impulsos elèctrics a la fibra muscular i esta es contrau. En la placa neuromuscular intervenen dos cèlules: la neurona motora (motoneurona) i la cèlula muscular (miocito). Entre elles queda un espai que es diu clavill sináptica.
Quan un impuls nerviós (potencial d'acció) viaja a través del axón d'una neurona motora, alcança al final del seu recorregut la regió que es coneix com a botó terminal, en a on llibera el neurotransmissor acetilcolina al clavill sináptica. L'acetilcolina s'unix a la membrana de la cèlula muscular i fa que esta altere el seu potencial de membrana (despolarizaació). La despolarizaació s'estén a través de tota la fibra i provoca la seua contracció que és la resposta final. La despolarizaació de la membrana del miocito es desencadena per l'obertura de canals de calcio que permet al calcio extracelular penetrar en la cèlula muscular.[6]
Contractibilidad
La contractibilitat és la propietat que tenen les fibres musculars per a acurtar-se i fer-se més grosses. Això és possible perque cada cèlula conté numerosos filaments que estan formats de dos proteïnes diferents cridades actina i miosina, abdós tipos tenen aspecte diferent, els filaments d'actina són prims i de color clar, mentres que els de miosina són de color obscur i grossos. S'alternen entre sí imbricados com quan s'entrellacen els dits de les mans.[7]
Segons el model del filament deslizante, en situació de repòs la fibra muscular presenta un grau moderat de solapamiento entre els filaments d'actina i miosina, en estat de contracció el solapamiento aumenta, mentres que si es produïx una elongació muscular el solapamiento disminuïx i pot aplegar a ser nul.[8]
To muscular
El concepte de to muscular descriu una tensió llaugera i constant en el múscul que es manifesta com a resistència quan s'intenta movilisar de forma passiva una articulació. Té una funció primordial en el manteniment de la postura, per eixemple, per a permanéixer de peu o assentat en un banc sense respal. L'excés de to muscular es diu hipertonía, mentres que el seu descens és l'hipotonía.[9]
El manteniment d'una postura corporal determinada requerix una activitat contínua del sistema nerviós per a ajustar l'activitat de la musculatura del tronc i les extremitats, de tal forma que en cada moment el to muscular s'adapta a la situació de les articulacions i a l'existència de càrregues externes, per eixemple quan es transporten objectes pesats.
Tipos de fibres musculars
Les fibres dels músculs estriados poden classificar-se en vàries categories: tipo I, tipo II i tipo IIa.[10]
- Tipo I. També cridada fibres de contracció llenta o roges, són de diàmetro chicotet, estan irrigadas per gran cantitat de gots sanguíneus i posseïxen en el seu interior numeroses mitocondrias pero molt poc glucógeno. Funcionen principalment per a activitats que precisen contracció de poca intensitat pero molt prolongades en el temps, per eixemple el manteniment de la postura corporal.[10]
- Tipo II. També cridades de contracció ràpida o blanques. Tenen característiques opostes a les fibres de tipo I, el diàmetro és major, estan poc vascularizadas, contenen poques mitocondrias i molt glucógeno. L'organisme les utilisa principalment per a eixercicis poc duradors en el temps, pero d'intensitat alta. Són molt sensibles a la fatiga.[10]
- Tipo IIa. Tenen característiques intermiges entre les de tipo I i tipo II. Depenent del tipo d'entrenament que realise una persona, poden transformar-se en fibres de tipo I, si predominen els eixercicis de força prolongats, o en fibres de tipo II si en l'entrenament predominen eixercicis que precisen activitat muscular intensa pero de curta duració, entre 30 segons i 2 minuts.[10]
Tipos de músculs
- Artícul principal → Músculs.
.svg)
2. Múscul pla.
3. Múscul cardíac.
Existixen tres tipos de múscul: múscul esquelètic, múscul pla i múscul cardíac. En la major part dels texts es considera que el sistema muscular està format únicament pels músculs esquelètics que són els que fan possible els moviments voluntaris.[3][2] No obstant en ocasions s'inclou el múscul pla i el múscul cardíac en este sistema, encara que les seues funcions són molt diferents com es resenya a continuació:
Múscul estriado (esquelètic)
- Artícul principal → Múscul estriado.
El múscul estriado és un tipo de múscul que té com a unitat fonamental el sarcòmer. Al vore's a través d'un microscopi, presenta estrías, que estan formades per les bandes clares i obscures alternades compostes d'actina i miosina. Està format per fibres musculars en forma d'huso, en extrems molt afinados, i més llargues que les del múscul pla.
La funció principal dels músculs estriados és generar els moviments voluntaris. Una atra funció és el manteniment de l'estabilitat corporal que és possible gràcies a una contracció parcial constant i mantinguda que es diu to muscular. Per una atra part els músculs estriados són la principal font de calor corporal i contribuïxen a mantindre la temperatura de l'organisme pròxima a 37 °C.[7]
Múscul pla
- Artícul principal → Múscul pla.
El múscul pla, també conegut com a visceral o involuntari, es compon de cèlules en forma de huso que posseïxen un núcleu central que s'assembla en la seua forma a la cèlula que ho conté; carix de estrías travessers encara que mostra llaugerament estrías llongitudinals. L'estímul per a la contracció dels músculs plans està mediat pel sistema nerviós vegetatiu autònom. El múscul pla es localisa en l'aparat reproductor i excretor, en els gots sanguíneus, en la pell i uns atres òrguens interns.
Les funcions del múscul pla són molt diferents segons la seua ubicació, les fibres que formen part del tubo digestiu provoquen en contraure's els moviments peristálticos , les situades en les parets dels gots sanguíneus causen disminució o aument en el calibre dels gots segons es contraguen o relaixen, les localisades en els bronquis poden aumentar o disminuir el calibre en els bronquis, les ubicades en la dermis constituïxen els músculs erectores del pèl, mentres que les fibres musculars del iris en l'ull fan possible la dilatació o constricció de la pupila depenent del grau de lluminositat ambiental.[7]
Múscul cardíac
El múscul cardíac (miocardi) forma la paret del cor. És un tipo de múscul estriado en algunes característiques especials. La seua funció és bombejar la sanc a través del sistema circulatori. Les cèlules estan ramificadas formant una estructura que es coneix com sincitio funcional, perque estan interconectadas per unions comunicants que es diuen discs intercalares, lo que fa possible que la contracció siga sincronisada. Existixen dos sincitios funcionals, un forma les aurículas i un atre els ventrículs.
Vore també
Notes
Referències
- ↑ Latarjet, 2004, «3 Miología. Generalitats», pp. 17-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tortora-Derrickson. Principis d'Anatomia i Fisiologia. Consultat el 25 de març de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Latarjet, 2004, «3 Miología», pp. 17.
- ↑ Estructura i funció del múscul esquelètic. Propietats mecàniques passives i contractibilidad.
- Archivat el 1 de juliol de 2007 archivat en Wayback Machine. Universitat de Colima. Consultat el 27 de març de 2018.
- ↑ Anatomia i moviment humà. Estructura i funcionament. Autors: Palestanga, Nigel. Field, Derek. Soames, Roger. Consultat el 3 d'abril de 2018
- ↑ Placa neuromuscular: partixes funcions i patologies. Autor: Cinta Martos Silvan. Consultat el 30 de març de 2018.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 El cos humà. Salut i malaltia. Autor: Barbara Janso Cohen. Consultat el 28 de març de 2018
- ↑ Morfologia del múscul esquelètic. UNAM. Consultat el 30 de març de 2018.
- ↑ Fisiologia de l'eixercici. Autors: José López Chicharro, Almudena Fernández Vaquer. Consultat el 28 de març de 2018
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 El múscul esquelètic. Informe. Fundació Espanyola de Malalties Neuromusculars, juny 2003. Consultat l'1 d'abril de 2018
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema muscular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.