Aparat locomotor

Aparat locomotor

L'aparat locomotor és el conjunt d'òrguens que permet als animals en general, i al ser humà en particular, interactuar en l'ambient que els rodeja a través de la locomoció o moviment voluntari. Servix de sostingues i protecció al restant d'òrguens del cos. Funciona en coordinació en el sistema nerviós, que és el que genera i envia les órdens motores.

L'aparat locomotor està format per dos sistemes biològics:

• Sistema osteoarticular: és l'element passiu, està format pels ossos, els cartílecs i els lligaments articulares.
• Sistema muscular: és l'element actiu, format pels músculs els quals per mig dels tendons s'unixen als ossos i en contraure's provoquen els moviments corporals.

Sistema osteoarticular

Artícul principal → Esquelet.

Ossos

L'os és un orgue ferm, dur i resistent que forma part del endoesqueleto dels vertebrats. Està compost per teixits durs i blans. El principal teixit dur és el teixit òsseu, un tipo especialisat de teixit conectivo constituït per cèlules (osteòcits) i components extracelulares calcificados. En un adult hi ha 206 ossos en el cos humà. Els ossos posseïxen una coberta superficial de teixit conectivo fibroso cridat periostio i les seues superfícies articulares estan cobertes per teixit conectivo cartilaginoso. Els components blans inclouen als teixits conectivos mieloide, teixit hematopoyético i adiposo (grassa) la mèdula òssea. L'os també conta en gots i nervis que, respectivament irrigan i inervan la seua estructura.

Els ossos posseïxen formes molt variades i complixen vàries funcions. En una estructura interna complexa pero molt funcional que determina la seua morfologia, els ossos són llaugers encara que molt resistents i durs. El conjunt total i organisat de les peces òssees (ossos) conforma l'esquelet o sistema esquelètic. Cada peça complix una funció en particular i de conjunt en relació en les peces pròximes a les que està articulada.

Els ossos en el ser humà són òrguens tan importants com els músculs o el cervell, en una àmplia capacitat de regeneració i reconstitució. No obstant, vulgarment es té una visió de l'os com una estructura inerte, ya que lo que generalment queda a la vista són les peces òssees —seques i lliures de matèria orgànica— dels esquelets despuix de la descomposició dels cadàvers.

Els ossos conformen el sistema òsseu o esquelètic. Actuen com a soport o armassó i per això es consideren els òrguens passius del moviment. Permeten el moviment del cos en combinació en els músculs. Protegixen els òrguens interns com el cervell, els pulmons i el cor.

Articulacions

Components d'una articulació.

En anatomia, una articulació és el punt de contacte entre dos ossos del cos. Poden classificar-se en diferents tipos:

• Sinartrosis. També cridades articulacions fixes, puix en elles no és possible el moviment. Un eixemple és l'articulació que existix entre els diferents ossos que formen el cràneu.

• Anfiartrosis. També cridades articulacions semimóviles. Presenten un teixit fibrocartilaginoso que unix fortament els dos extrems òsseus, pero permetent cert grau de movilitat. Este tipo d'articulació és la que s'establix entre els cossos vertebrals de la columna.

• Diartrosis. També cridades articulacions mòvils. Permeten amplis moviments entre els dos extrems òsseus gràcies a l'existència d'una cavitat articular que facilita la movilitat. Poden dividir-se a la seua volta en varis tipos. l'articulació del muscle és un eixemple de diartrosis.

Sistema muscular

Artícul principal → Sistema muscular.

Múscul és cada u dels òrguens contràctils del cos humà i d'atres animals, formats per teixit muscular. Els músculs es relacionen íntimament be en l'esquelet, formen part de l'estructura de diversos òrguens i aparats. L'unitat funcional i estructural del múscul és la fibra muscular.

El múscul és un teixit format per cèlules fusiformes constituïdes pel sarcolema que és la membrana celular i el sarcoplasma que contenen els orgànuls, el núcleu celular, mioglobina i un complex entramat proteic de fibres anomenades actina i miosina la principal propietat de la qual, cridada contractilitat, és la d'acurtar la seua llongitut quan són someses a un estímul químic o elèctric. Estes proteïnes tenen forma helicoidal o d'hèliç, i quan són activades s'unixen i rotan de manera que produïxen una acurtada de la fibra. Durant un sol moviment existixen varis processos d'unió i desunió del conjunt actina-miosina.

Vore també

• Aparat locomotor de mamífer
• Velocitat dels animals