Lligament

Un lligament[1] és una estructura de teixit conjuntiu dens o fibroso, en forma de banda, molt sòlit i elàstic que unix els ossos relacionats en una articulació. El lligament permet el moviment, pero evita també moure els ossos de modo excessiu, lo que prevé les luxacions en cas de moviments forçats (conferix estabilitat a l'articulació). Les principals malalties dels lligaments estan relacionats en els traumatismes: esguells lleus quan les fibres dels lligaments estan massa estirades o esguells greus en cas de trencament ligamentosa. Atres lligaments no tenen res a vore en les articulacions i conecten els òrguens entre ells, com el lligament gastro-esplènic que conecta l'estòmec i el bazo, o els lligaments de les dents i molgues.
Estructura
[editar | editar còdic]El lligament es compon de fibres rígides, d'una naturalea similar als tendons. Este teixit es troba estructurat per un grup de chicotetes entitats denominades fascículos, els quals conformen les fibres bàsiques. A la seua volta, en esta estructura existixen fibres ondulades que contribuïxen de forma significativa en la seua resposta no llineal a un esforç de tensió aplicat; no obstant, encara no està clar en quina forma i cantitat és la relació funció-estructura que eixercita un paper en el comportament d'un os.[2][3]
Composició
[editar | editar còdic]Un lligament està compost principalment per teixit conectivo dens, que la seua matriu extracelular està formada predominantment per fibres de colágeno tipo I en 85%, dispostes en forma paralela i el restant està compost per atres tipos (III, VI, V, XI i XIV). que li conferixen gran resistència a la tracció. Conté cantitats menors de colágeno tipo III i, en algunes regions específiques, colágeno tipo VI; ademés, poden trobar-se fibres elàstiques en menor proporció, lo que aporta certa elasticitat i capacitat de recuperació despuix de la deformació. La matriu extracelular inclou proteoglicanos, glucosaminoglicanos (com condroitín sulfat, queratán sulfat i dermatan sulfat), glicoproteína i, en les zones d'inserció òssea (entesis), pot haver fibrocartílago en colágeno tipo II i aggrecan. Els lligaments també contenen cèlules especialisades denominades ligamentocitos (o fibroblastos), responsables de la síntesis i el manteniment de la matriu extracelular. En certes regions, especialment prop de les insercions, pot haver chicotetes cantitats de teixit adiposo i fibres nervioses. L'organisació i proporció d'estos components varia segons la funció i localisació anatòmica del lligament, lo que determina les seues propietats biomecánicas específiques.cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Lligaments». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ «Manual del Resident».SECOT Societat Espanyola de Cirugia Ortopédica i Traumatologia.
- ↑ «Tendons i lligaments Tendons i lligaments». MedlinePlus nlm.nih.gov/.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ligamento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.