Anar al contingut

Articulació del muscle

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Articulació del muscle

L'articulació del muscle o glenohumeral[1] és una articulació donada pertanyent al grup de les diartrosis, varietat d'enartrosis, les superfícies de les quals articulares són el cap del húmer i la cavitat glenoidea de les escàpula, abdós recobertes de cartílec articular hialino.

Superfícies articulares

Conta en vàries superfícies articulares, com lo és la clavícula, l'húmer i la bossa sinovial, les quals s'encarreguen de fer de l'articulació una funció normal en el cos.[lower-alpha 1]

Mijos d'unió

El cap del húmer es fixa a la cavitat glenoidea de l'escàpula pels lligaments capsular, coracohumeral i glenohumerales:

  1. Lligament capsular
    És la càpsula articular, de naturalea fibrosa i en forma de manegueta els extrems del qual es fixen en el coll de l'húmer, per avall, i el contorn de la cavitat glenoidea per dalt.
  2. Lligament coracohumeral
    Gros i resistent, insertat en l'apófisis coracoides de l'escàpula, i en el tubèrcul major de l'húmer. Per dalt, es confon en part en la càpsula articular.
  3. Lligaments glenohumerales, també grossos i resistents:
    1. Lligament glenohumeral superior: part anterosuperior de l'articulació, del rodete glenoideo, per dalt, al coll anatòmic de l'húmer, per avall.
    2. Lligament glenohumeral mig: del tubèrcul supraglenoideo al tubèrcul menor de l'húmer.
    3. Lligament glenohumeral inferior: és el més fort dels tres. En la part inferior de l'articulació, va del rodete glenoideo a la part anteroinferior del coll quirúrgic de l'húmer.

El conjunt dibuixa una Z expandida sobre la cara anterior de la càpsula. Existixen punts dèbils entre els tres fas: Foramen de Wietbrecht i Foramen de Rouviere, pel que la sinovial articular pot comunicar-se en la bossa serosa subcoracoidea.[2]

  1. Lligament humeral transverso
  2. Lligaments coracoglenoideo

Referències

  1. ↑ L. TESTUT - A. LATARJET. Tractat d'Anatomia Humana, -Tom I: Osteología, Artrologia, Miología-. Salvat Editors S.A. Barcelona 1965
  2. ↑ Kapandji (2002). Fisiologia Articular, Panamericana, p. 36. ISBN 84-7903-375-4.


Referències

  1. ↑ També cridada glena escapular, la coxal, l'acetàbul de l'articulació coxofemoral, on encaixen el fèmur i l'os coxal.