Anar al contingut

Hordeum vulgare

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
«Ordi» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Brachypodium retusum.



El ordi (Hordeum vulgare), és una planta monocotiledónea anual pertanyent a la família de les poàcees (gramíneas); a la seua volta, és un cereal de gran importància tant per a animals com para humans i és el quint cereal més cultivat en el món (53 millons d'hectàreas o 132 millons d'acres).

Descripció

L'ordi és un cereal dels coneguts com a cereal d'hivern, es collita cap a finals de la primavera (juny o juliol, en l'hemisferi nort) i generalment la seua distribució és similar a la del blat. Es distinguixen dos tipos de #ordi: l'ordi de dos carreres o tremesina, i l'ordi de 6 carreres o castellana. La tremesina és la que millor aptitut cervecera presenta, per la seua major homogeneïtat en el tamany dels seus grans. Creix be en sols drenados i fèrtils.

La raïl de la planta és fasciculada i en ella es poden identificar raïls primàries i secundàries. Les raïls primàries es formen pel creiximent de la radícula i desapareixen en la planta adulta, época en la qual es desenrollen les raïls secundàries des de la base del talle, en diverses ramificacions. El brot de l'ordi és una canya hueca que presenta de sèt a huit entrenudos, separats per diafragmes nudosos. Els entrenudos són més llarcs a mida que el brot creix des de la regió basal. El número de brots en cada planta és variable, i cada u d'ells presenta un mechó.

El primer brot en aparéixer es diu brot principal o primari; que a la seua volta produïx el mechó de major tamany. Els brots següents es denominen secundari, terciario, etc.

Les fulles estan conformades per la baïna basal i la làmina, les quals estan unides per la lígula i presenten dos prolongacions membranosas cridades aurícules. Les fulles es troben insertades als nucs del brot per un collar o pulvinus, que és un abultamiento en la base del full.

l'inflorescència de la planta és en forma de mechó en llargues arestes que la diferencien a simple vista del blat. És similar a atres plantes gramíneas, i presenta reducció del periantio. La funció protectora l'eixerciten les glumas i les páleas; que recobrixen al gra.

El gra és de forma ahusada, més gros en el centre i disminuint cap als extrems. La clafoll (en els tipos vestits) protegix el gra contra els depredadors i és d'utilitat en els processos de malteado i cerveseria; representa un 13 % del pes del gra, oscilant d'acort al tipo, varietat del gra i latitut de plantació. Els grans que perden les cobertes que els protegixen, es consideren com a grans danyats en les indústries malteras.

L'ordi està representat principalment per dos espècies cultivades: Hordeum distichum, que s'ampra per a l'elaboració de la cervesa, i Hordeum hexastichum, que s'usa com forraje per a alimentació animal; abdós espècies es poden agrupar baix el nom de Hordeum vulgare subsp. vulgare.

Història

L'ordi cultivat (Hordeum vulgare) descendix de l'ordi selvat (Hordeum spontaneum), la qual creix en Orient Mig. Abdós espècies són diploides (2n=14 cromosomes). El seu cultiu es remonta al antic Egipte, fon un producte important per al desenroll d'esta civilisació tant com per al consum directe, com per a l'elaboració de cervesa; en el llibre del Èxodo se cita en relació en les plagues d'Egipte.


En la societat de l'Antiga Mesopotamia, l'ordi era tan important que existien en la seua societat estratificada els oficials de l'ordi, que s'encarregaven de tot lo relacionat en el seu cultiu i almagasenament. Inclús existix un text denominat Les instruccions del deu Ninurta que especificava les tasques necessàries per al seu cultiu.[1] També s'utilisava com una forma de diners. S'usava per a pagar als treballadors, com diners mercaderia, sent l'unitat de pes estàndar de l'ordi, i per tant de valor, el siclo.[2]

També va ser coneguda pels grecs i els romans, els qui l'utilisaven per a elaborar pa, i era la base d'alimentació per als gladiadors romans. En Suïssa s'han trobat restants calcinats de coques elaborades en grans d'ordi toscamente mòlts i blat que daten de l'Edat de Pedra (vore: Història del pa).

Durant molts sigles la distinció de classes també va afectar al tipo de cereal que estava permés consumir: en Anglaterra fins al XVI els pobres solament tenien permés consumir pa d'ordi mentres que el pa de blat estava destinat a la classe alta; a mida que el blat i l'avena es varen ser fent més assequibles, es va acabar en l'us de l'ordi per a fer pa.

Varietats

Entre les varietats cultivades, es troben:

  • Els #ordi d'hivern, resistents a la fredor fins a aproximadament −15 °C que poden tindre mechons plans en dos files de grans (estes files són denominades "carreres"), o mechons cilíndrics en sis carreres de grans. Les varietats d'ordi d'hivern se sembren a finals de setembre-principis d'octubre, ya que necessiten estar ben assentades abans de l'inici de l'hivern.
  • Els #ordi de primavera, sensibles a les gelades, en un cicle de creiximent més curt, se sembren en febrer-març.

El gra redonejat i marcat en una llínea llongitudinal es presenta "mondado" (complet) o en "perles" (poliment i refinat).

Algunes varietats cultivades en Europa, són:

  • D'hivern i 2 carreres: Amillis, Augusta, Campanile, Fuga, KWS Cassia...
  • D'hivern i 2 carreres per a cervesa: Arcàdia, Astrid, Malicorne, Vanessa...
  • D'hivern i 6 carreres per a cervesa: Amistar, Atenon, Etincel, Isocel KWS Tonic, Passerel, Touareg...
  • De primavera i 2 carreres: Bérénice, Galaxis, KWS Dante, Marigold, Yvette...
  • De primavera i 2 carreres per a cervesa: Arcàdia, Astoria, Béatrix, Brennus, Danielle, Explorer, KWS Fabienne, Névada...
  • D'hivern híbrides i 6 carreres: Bagoo, Hobbit, Smooth...

Més de 1300 varietats d'ordi estan registrades en el Catàlec Europeu de varietats.[3]

En Espanya, El Grup per a l'Evaluació de Noves Varietats de Cultius Extensius en Espanya[4] realisa estudis en diversos tipos de cereals, entre els que es troben numerosos nous tipos d'ordi. En este sentit, cal destacar els treballs pioners realisats en l'Estació Experimental Aula Dei, en la que es va desenrollar en la década de 1970 la varietat de gran difusió denominada "ordi Albacete".[5]


Aixina mateix, en alguns països d'Hispanoamèrica com Mèxic (en la varietat "Esmeralda"[6] resistent a la roya); Argentina (a on se cita la varietat denominada "Q. Carisma"[7]); o Bolívia,[8] es desenrollen varietats d'ordi locals adaptades a les condicions edafològiques i climàtiques de cada zona.


En atres països del món a on es cultiva l'ordi, la situació és semblada, en numeroses varietats fomentades tant per institucions públiques estatals, com per empreses dedicades a la comercialisació de llavors seleccionades, en la particularitat de que en ocasions inclús les fàbriques de cervesa intervenen en el desenroll de les varietats més adequades per a la seua activitat. Aixina, poden citar-se les varietats "Bere" (desenrollada en Escòcia per a la producció de whisky); "Betzes" (procedent de Polònia i introduïda en EE. UU. en 1958);[9] "Centennial" (varietat canadenca desenrollada per l'Universitat d'Alberta); "Cyclon" (varietat cultivada en Rússia, híbrit de varietats russes i alemanes d'hivern);[10] "Diamant" (varietat mutante checa d'alt rendiment creada per mig de l'us de rajos X); "Drummond" (varietat molt resistent desenrollada en EE. UU. en l'any 2000); "Golden Promise" (varietat mutante britànica desenrollada per mig de l'us de radiació gamma, adequada per a la producció de cervesa i whisky); "Highland barley" (cultivada en el altiplà del Tibet); "Lux" (seleccionada en Dinamarca);[11] "Maris Otter" (procedent de Gran Bretanya, molt apreciada pels productors de cervesa artesanal); "Nordal" (varietat desenrollada per la cervecera sueca Carlsberg[12][13] en 1971); "Pinnacle" (varietat nortamericana desenrollada per la North Dakota Agricultural Experiment Station en 2006); "Windich" (originària d'Austràlia); i "Yagan" (també australiana).

Producció mundial

Segons la FAO la producció mundial d'ordi en 2018 va alcançar 141,42 millons de tonellades. Els 20 majors productors comprenen el 82 % del total mundial.

Els majors països productors (en 2018)[14][15]
 Lloc  País  Cantitat 
(en tonelladas) 		 Lloc  País  Cantitat 
(en tonellades)
   1 Rusia Rusia    16 991 907    13 [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]]    || style="text-align:right" |3 332 970

   2 França FRA    11 193 034    14 Polonia Polonia    3 048 273
   3 Alemania Alemania    9 583 600    15 Marrócs Marrócs    2 851 022
   4 Erro al crear miniatura:     9 253 852    16 Iran Iran    2 800 000*
   5 Espanya

    || style="text-align:right" |9 129 535 ||    17 || Etiòpia Etiòpia    || style="text-align:right" | 2 101 375

   6 Canadà Canadà    8 379 700    18 Algèria Algèria    1 957 327
   7 Ucrania Ucrania    7 349 140    19 Romania Romania    1 870 710
   8 TurquíaErro al crear miniatura:     7 000 000*    20     1 780 000*
   9 Reino UnidoErro al crear miniatura:     6 510 000
   10 [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]    || style="text-align:right" |5 061 069 ||

   11 Kazajistán Kazajistán    3 971 266
   12 Dinamarca Dinamarca    3 485 656     Món    141 423 026

(* Estimació de la FAO)

Usos

En alguns països del Propenc Oriente, del nort d'Europa (com Finlàndia), i d'Amèrica del Sur (com Colòmbia, Perú i Equador) encara s'utilisa com a aliment per a consum humà, per mig d'un procés de torrat i mòlt el producte final del qual és la máchica. No obstant, és molt més utilisada en el malteado i obtenció de #most per a l'elaboració de la cervesa i per a destilar en la fabricació de whisky escocés i de ginebra holandesa. Existix una part del pa que s'elabora en cereal: pa d'ordi (denominat a voltes “pa negre”). Una atra chicoteta proporció es destina per a l'alimentació animal, particularment de porcs. S'elaboren begudes no alcohòliques o llaugerament alcohòliques, com el kvas i l'aigua d'ordi.

Medicinals

També s'utilisa la llavor com a medicinal.[16][17]
Ademés de nutritiva les seues principals propietats són: antiespasmódica, alguna cosa astringente, digestiva, antifebril.
S'utilisa per a tractament de tós irritativa, #digestió pesades, deficiències en la secreció de sucs digestius, #irritament digestius, malalties enfebrades. Combat l'estrenyiment en general pel seu contingut en fibra, especialment si s'utilisa el gra sancer.
L'orchata d'ordi, que no és una atra cosa que l'aigua que queda de la cocció de l'ordi, i que conté almidó, resulta útil en el tractament d'hidratació de persones en bossades i diarrees.
El seu us és indicat per a les persones que sofrixen de retenció de líquits, ya que l'ordi, al mateix temps que és refrescant fa orinar.
La decocció en gargarismos s'usa per a desinflamar la gola; en cataplasma s'usa per a tractar lumbago, #condiloma, inflamació i tumors[18]

Us extern: S'utilisa la farina d'ordi per a mesclar-la en atres herbes per a la preparació de cataplasmas per a aliviar l'unflament causat per colps.

#Contraindicació: Evitar en casos d'alèrgies reconegudes o hipersensibilidad a la farina d'ordi o cervesa. També deu ser evitada pels celíacos, puix conté gluten (encara que en menor cantitat que el centeno o el blat).

Química

H. vulgare conté els fenòlics cafeico i p-cumárico, l'àcit ferúlico i 8,5' diferúlico, els flavonoides catequina-7-O-glucósido,[19] saponarin,[20] catequina, procianidina B3, procianidina C2, i prodelfinidina B3, i l'alcaloide hordenina.

Taxonomia

Hordeum vulgare va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 84–85. 1753.[21]

Etimologia

Hordeum: nom antic latino per a l'ordi.[22]

vulgare: epítet llatío que significa "vulgar, comú".

Sinonímia

Nom comú

L'ordi un cultiu antic té molts noms comuns. Entre ells existixen els següents: Alcacer, arròs d'Alemània, caballar, cebá, cebaa, ordi, acebada alfa, ordi barbarrosa, ordi caballar, ordi caballuna, ordi comú, ordi quadrat, ordi de palmito, ordi de quatre carreres, ordi de dos carreres, ordi del milacre, ordi del terreny, ordi de mazuela, ordi de moltes carreres, ordi de moltes renglas en el mechó, ordi de pajarina, ordi descocada, ordi de sis carreres, ordi de sis órdens, ordi nuet, ordi ladilla, ordi marzal, ordi negre, ordi ramosa, ordi romà, ordi tremesina, cebadilla, corona, dos carreres, hordiate, hordio, malta, negrillo, ordio.[23]

Cultive

L'ordi té un cicle de cultiu més curt que el del blat, és el cereal que pot ser cultivat més en el nort, i soporta terres de poca calitat i en determinades circumstàncies dona més rendiment en gra que el blat.

El cultiu està prou estés i, donades les seues característiques, el cultiu en Europa aplega als 70° de latitut Nort (en Rússia fins als 66°), i en Amèrica als 64°. Sobre l'altitut, es cultiva fins als 1800 m d'altura en Suïssa i fins als 3000 m en Perú, i és el cereal que millor s'adapta a les #latitut més elevades.[24] Sobre la temperatura, l'ordi germina a una temperatura mínima de 6 °C. Florix als 16 °C i madura als 20 °C. Tolera molt ben les baixes temperatures i aplega a soportar els dèu graus baix zero.[24]

Els beduïns dels deserts i semidesiertos acostumaven a sembrar ordi despuix d'una pluja important i feyen una chicoteta collita uns tres mesos despuix encara que no tornara a ploure.

En el Tibet és el cereal principal i en forma de farina mesclada en manteca de yak és la base de l'alimentació tradicional.

Normalment se sembra a final de l'autumne o començ de l'hivern, i la collita sol ser a final de juny o començ de juliol.

Una volta collit, la palla és molt apreciada per a alimentar el ganado, més que la del blat.


Sembra

La sembra es fa en autumne (novembre, en els #ordi d'hivern) o be a l'eixida del hivern (febrer, en els #ordi de primavera).

L'época de sembra es decidix, en principi, per necessitats de la rotació: combinació en atres cultius, lluita contra les males herbes, per a dispondre de més temps per a sembrar, etc. Cal tindre en conte que les sembres d'autumne permeten més produccions (cicles més llarcs, millor arraïlada) i que les sembres més tardanes són més sensibles als accidents.

La cantitat de llavor a amprar és molt variable; normalment oscila entre 120 i 160 quilograms per hectàrea.[24]

Respecte a la dosis de sembra, cal tindre #present que:

  • Convé no sembrar molt espés l'ordi de sis carreres.
  • Quan se sembra a les postrimeries de l'hivern, es té que aumentar la dosis per a compensar que hi ha menys temps per a ahijar. En #ordi de tipos de primavera també cal sembrar-les més espés, ya que cal tindre presents les inclemències de la fredor.

Rec

L'ordi té un coeficient d'evapotranspiración superior al blat, encara que, com el cicle és més curt, la cantitat d'aigua absorbida és una miqueta inferior. L'ordi té com a ventaja que exigix més aigua a primers del desenroll que al final, fet que ho fa més resistent a la sequia que el blat, a pesar de tindre un coeficient més alt de transpiració.[24]

El rec es té que fer en l'época de l'entablillado, ya que una volta espigada es produïxen danys en la planta.[24]

Abonat

Quan l'ordi es destina a la fabricació de cervesa, no es té que aplicar abonament nitrogenat sobre el cultiu, sino solament de fondo, per a evitar que el gra acumule un nivell massa alt de proteïna i que la seua calibre siga pijor.

l'abonament nitrogenat permet incrementar el nivell de producció, pero, al mateix temps, actua negativament sobre el contingut proteic i sobre el percentage d'extracte, i també sobre el calibre del gra.

Collita

En Espanya, la collita se sol fer entre el final de juny i el principi de juliol, en general abans que el blat perque madura molt més corrents. Els #ordi d'hivern es poden collir uns 10 o 15 dies abans que els #ordi de primavera.

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Gwendolyn Leick (2002). Mesopotamia. L'invenció de la ciutat, Paidós. ISBN 84-493-1275-2.
  2. ↑ (1996).«Money in the Orient: Money in Mesopotamia».Journal of the Economic and Social History of the Orient.Brill.Leiden:39(3)doi:10.1163/1568520962601225.
  3. ↑ Plant variety database European Commission.
  4. ↑ «Característiques de les varietats ensajades Varietat: Acebada Cicle Llarc». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2016. Consultat el 20 d'agost de 2016.
  5. ↑ Lasa Dolhagaray, José Manuel; Romagosa, Ignacio. «Millora de #ordi per a seques espanyoles en l'Estació Experimental d'Aula Dei». An. Estac. Exp. Aula Dei, v. 19 (1988), n. 1/2: 265-268.. Consultat el 20 d'agost de 2016.
  6. ↑ «Millora INIFAP varietat d'ordi malteada tolerant a la roya i en major rendiment». SAGARPA. Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2016. Consultat el 20 d'agost de 2016.
  7. ↑ «Ret Nacional d'Ordi Cervecera / Campanya 2013». INTA. Consultat el 20 d'agost de 2016.
  8. ↑ «Hordeum vulgare L.». EMPRESA DE LLAVORS FORRAJERAS SEFO-SAM, BOLÍVIA. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2017. Consultat el 20 d'agost de 2016.
  9. ↑ (1961) Classification of Barley Varieties Grown in the United States and Canada in 1958, O.S. Department of Agriculture, p. 210.
  10. ↑ Diversity in Barley (Hordeum vulgare) (en en), Elsevier, 2003, pp. 43, 280. ISBN 9780080530475.
  11. ↑ (2009).«Identification of barley mutants in the cultivar 'Lux' at the Dhn loci through TILLING».Plant Breeding.128(4)
    332-336.doi:10.1111/j.1439-0523.2009.01640.x.
  12. ↑ «Barley Pedigree Catalogue». Consultat el 6 d'octubre de 2014.
  13. ↑ (1984).«Biosynthesis of proanthocyanidins in barley: Genetic control of the conversion of dihydroquercetin to catechin and procyanidins».Carlsberg Research Communications.49(5)
    503-524.doi:10.1007/BF02907552.
  14. ↑ [1]
  15. ↑ [2]
  16. ↑ (PASSE), 2008. Pag. 123 a 127
  17. ↑ (CÀCERES), 1996, pp. 127 i 128.
  18. ↑ (Hartwell Jl), 1982. Pág. 193.
  19. ↑ Wolfgang Friedrich and Rudolf Galensa(2002).«Identification of a new flavanol glucoside from barley (Hordeum vulgare L.) and malt».European Food Research and Technology.214(5)
    388-393.doi:10.1007/s00217-002-0498-x.
  20. ↑ Kamiyama, M., Shibamoto, T.(2012).«Flavonoids with Potent Antioxidant Activity Found in Young Green Barley Leaves».J. Agric. Food Chem..60(25)
    6260-6267.doi:10.1021/jf301700j.
  21. ↑ «Hordeum vulgare». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  22. ↑ (en anglés) Watson, L., Dallwitz, M. J.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 1 de febrer de 2010.
  23. ↑ «Hordeum vulgare». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 18 de maig de 2011.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 https://www.infoagro.com/herbaceos/forrajes/cebada2.htm

Bibliografia

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Hordeum vulgare en el Viccionari.


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hordeum_vulgare&oldid=1553562»