Máchica
La máchica (del quechua machka) és una farina que s'elabora comunament sobre la base d'ordi torrada i mòlta, pero li la fa també de dacsa torrat i mòlt, o blat torrat i mòlt.[1] És usat com a ingredient en begudes i sopes principalment en la regió andina.
Etimologia
[editar | editar còdic]La denominació "máchica" prové de la paraula quechua machka.[2]
Varietats i usos
[editar | editar còdic]En Perú
[editar | editar còdic]En Perú, comunament es troba la máchica elaborada a partir d'ordi, encara que alguns la mesclen en farina de dacsa torrada, o en atres grans o cereals, per eixemple fava torrada i mòlta, o blat torrat i mòlt.[3] És famós el ponche de sèt llavors, preparat en máchica feta d'ordi, blat, dacsa, quihuicha, cañihua, arveja i linaza com un reconstituent.[3] Aixina mateix és popular en el desdejuni infantil la llet en máchica que prevé i cura l'anèmia. És també usada en la serra per a elaborar chichas, pans i pastiços.
En Bolívia
[editar | editar còdic]D'igual manera, en Bolívia trobem la máchica, pero com una farina de grans torrats segons la FAO.
En Equador
[editar | editar còdic]
En Equador, la máchica és preparada principalment en farina d'ordi torrat i mòlta.[4] L'us de la máchica s'ha llimitat a la preparació colades dolces (40%) i salades mesclant-ho en sopes com el locro de zambo (25%), el pinol (20%), el chapo (15%), les nogadas i el pa de máchica (típic de Cañar).[5][6] En la ciutat equatoriana de Latacunga la producció i consum de máchica era tan alt que als seus habitants se'ls va denominar com "mashcas", i a la ciutat de Latacunga li la seguix coneixent com la ciutat dels mashcas.
En Mèxic
[editar | editar còdic]En Mèxic la máchica o farina d'ordi és utilisada per a l'elaboració de l'aigua d'ordi, una beguda típica de la regió nort-occidental del país, que es troba especialment present en la dieta del Estat de Sinaloa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Martínez, Juan i Harald Einzmann. La cultura popular en l'Equador, Tom I .Azuay - Conca, Centre Interamericano de Artesania i Arts Populars, 1993
- ↑ Shimelman, Aviva (2017). A grammar of Yauyos Quechua. (en en), Language Science Press, p. 124. OCLC 1030816196. ISBN 9783946234210.
- ↑ 3,0 3,1 «seua-aporte-nutricional-i-beneficis-per a-salut-982650.aspx Coneix qué és la poderosa máchica, la seua aporte nutricional i beneficis per a la salut» (en és). andina.pe. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «La máchica, un aliment saborós, nutritiu i saludable» (en és-és). El Telégraf. Consultat el 16 de març de 2019.
- ↑ Herrera Ortega, A. A. (2012). Proposta gastronòmica per a incentivar el consum de la máchica d'ordi en receptes tradicionals i d'innovació. Recuperat de http://dspace.ucuenca.edu.ec/handle/123456789/1588 el 12 d'agost de 2015.
- ↑ Márquez Espinosa, F. P. (2012). Proyecte de factibilidad per a la creació d'una microempresa productora i comercializadora de colada de máchica envasada, ubicada en el sector sur de Quito (Doctoral dissertation).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Máchica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.