Linaza
.jpg){kind=link}
La linaza és la llavor de la planta Linum usitatissimum (lli). És usada per a consum humà, per eixemple, en infusions. De la llavor s'extrau l'oli de linaza, el qual és ric en àcit grassos de les séries Omega 3, Omega 6 i Omega 9 (vore més alvance). Este oli és usat ademés en l'indústria cosmètica, en la fabricació del linòleu i en la dilució per a pintura de teles. La calitat d'est varia tant en la calitat de la matèria primera empleada com en els processos de prensage usats per a la seua extracció. Es poden diferenciar bàsicament l'oli obtingut en fret, de major calitat, de l'obtingut en ajuda de temperatura. La calitat varia segons diversos factors, entre ells el contingut de mucílacs.[1]
Els olis secantes empleats primordialment en activitats artístiques són: el de linaza, adormidera i d'anous; tots ells en característiques en el secat i ocupació particulars. Com una variació d'este oli es troba l'oli negre, el descobriment del qual s'atribuïx a Jan Van Eyck. Es produïx coent l'oli de linaza en carbonat de plom a un 10 per cent i dents d'all com catalisador. S'obté un oli espés que es filtra quan es decanta el carbonat de plom, que apareix com a gris plomizo. Este oli negre es pot decolorar i convertir en ros, batent-ho en aigua oxigenada.
La linaza té propietats nutricionals interessants i efectes potencialment beneficiosos per a la salut. Estes propietats es deuen a la seua composició química (vore taula 1), com la gran cantitat de fibra dietètica, àcits grassos poliinsaturados i fitoquímicos com els lignanos. Un 25-30% de la llavor de linaza es compon de fibra dietètica, de la qual una tercera part és fibra soluble i el restant fibra insoluble.
Composició de la linaza
[editar | editar còdic]La composició química de la linaza s'arreplega en la taula 1. No obstant, cal senyalar que esta composició depén de factors com la varietat, la zona de producció, l'época en que es cultiva, etc.
Taula 1. Composició química de les llavors de linaza, referida a 100 g de producte (AGS: àcit grassos saturats; AGM: àcit grassos monoinsaturados; AGP: àcit grassos poliinsaturados)[2],[3]
| Energia (kcal/kJ) | Grasses (g) | AGS (g) |
AGM (g) |
AGP (g) |
Proteïnes (g) |
Carbohidrats (g) |
Fibra (g) |
Magnesi (mg) |
Calcio (mg) |
| 492-699 / 2.059 | 34,0-47,8 | 3,2 | 6,9 | 22,4 | 19,5-23,7 | 34,3 | 25,8-27,9 | 362 | 199 |
L'oli de linaza està format predominantment per àcit grassos insaturados (més del 80%, vore taula 2). Entre estos àcit grassos insaturados es tenen els àcit grassos oléico (omega 9), linoléico (omega 6) i el α-linolénico (omega 3).
Taula 2. Composició de l'oli de linaza, expressada com a g sobre 100 g de producte.[4],
| àcit grassos saturats |
àcit grassos monoinsaturados | àcit grassos poliinsaturados | ||||
| mirístico | palmítico | esteárico | palmitoleico | oleico | linoleico | α-linolenico |
| 0 | 1,8-5,3 | 1,4-4,1 | 0 | 20,1-27,7 | 12,7-22,4 | 53,3-57,3 |
Per mig de tractaments tecnològics poden modificar-se estos continguts en àcit grassos poliinsaturados, de tal manera que el contingut d'àcit α-linolénico s'incrementa fins a més del 85%.[5]
Us en la medicina
[editar | editar còdic]
La linaza s'usa en medicina com laxante llauger. Al contacte en aigua, el clafoll de la llavor de linaza segrega mucilago que ajuda al trànsit intestinal.
Us gastronòmic
[editar | editar còdic]En varis països de Hispanoamèrica, com Bolívia, Perú i Colòmbia es preparen vàries begudes a pur de la llavor de linaza mòlta, com per eixemple l'emoliente o el refresc de linaza.
L'oli de linaza o lli també és apreciat en les dietes vegetarianes i/o veganas, ya que és la principal font vegetal d'àcits omegas essencials per a l'organisme. Es pot ingerir una cullerada diària o afegint-ho sobre ensalades i sempre cru, ya que no servix per a fregir aliments posat que es descompon a més de 180 graus Celsius.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ricky W. Fedeniuk, Costes G. Biliaderis. 1994. Composition and physicochemical properties of linseed (Linum usitatissimum L.) mucilage. Journal of Agricultural and Food Chemistry 42 (2): 240-247.'
- ↑ McKevith B. 2005. Nutritional aspects of oilseeds. Nutrition Bulletin 30 (1); 13-26.
- ↑ Gambus H, Borowiec F i Zajac T. 2003. Chemical composition of linseed with different colour of brand layer. Polish Journal of Food and Nutrition Sciences. 12/53 (3): 67-70.
- ↑ Nutritional aspects of oilseeds. McKevith B. 2005. Nutrition Bulletin 30; 13–26.
- ↑ Tor-Chern Chen i Yi-Hsu Ju. 2001. Polyunsaturated Fatty Acid Concentrates from Borage and Linseed Oil Fatty Acids. Journal of Americal Oil Chemists' Society 78 (5): 485-488.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Linaza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.