Sesamum indicum
- redirect Plantilla:Redirige aquí
El Sesamum indicum és una planta del gènero Sesamum que les seues llavors, conegudes popularment com anjolí, ajonjolí o sésam, són comestibles. La planta és cultivada per les seues llavors riques en olis, que s'ampren en gastronomia, com en el pa per a hamburgueses. També és usat per a fer dolces com la halva.
La llavor de sésam és un dels cultius de llavors oleaginosas més antics que es coneixen, domesticat fa més de tres mil anys. El sésam té moltes atres espècies, la majoria selvades i natives de l'Àfrica subsahariana. S. indicum, el tipo cultivat, es va originar en l'Índia.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula sésam prové del llatí sesămum, i este del grec σήσαμον sḗsamon, que a la seua volta es deriven d'antigues llengües semíticas, per eixemple, acadio šamaššamu.[2] D'estes raïls, es varen derivar paraules en el significat generalisat "oli, greix líquit"[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Són herbes que alcancen un tamany de fins a 1,50 m d'alt, ramificadas o no. Fulls basalmente alternades i disminuint de tamany cap a l'àpiç, ovadas a linear-lanceoladas, àpiç agut, base redonejada angostamente cuneada, dentadas o sanceres; pecíols acanalados, els inferiors fins a 1 cm de llarc, els superiors fins a 8 cm de llarc. Flors solitàries en les aixelles; sàpia'ls connados solament en la base, lineares, de 5 a 8 mm de llarc, alguna cosa carnosos, ebracteolados; corola oblicuamente campanulada, blanca, negre, zambo, rosada o rosa vell, néctar o estigmes groc pàlits o absents, lòbuls no tacats; quatre estams, estaminodios absents. Frut una càpsula oblongo-quadrangular, café-groguenca, no pectinada, dehiscente, en dos rostres terminals de 3 a 5 mm de llarc; llavors numeroses, obovadas, negres, cafens o blanques, testa lluenta.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El sésam és originari de la Índia i d'Àfrica, des d'a on va aplegar a Amèrica transportada pels espanyols. La gent utilisava les seues llavors per a espesar i donar sabor a gran varietat de plats. En els estats meridionals de EE. UU. i en el Carib, els esclaus africans ho coneixien majorment pel seu nom en llengua vaig manar: benne.
Composició nutricional
[editar | editar còdic]Les llavors de sésam posseïxen una elevada cantitat de proteïnas, ademés de ser riques en metionina, un aminoàcit essencial. Els greixos que conté són insaturadas, considerades més beneficioses que les saturades, lo que junt al seu contingut de lecitina i fitoesterolés les convertix en un aliment que contribuïx a reduir el nivell de colesterol sanguíneu. Igualment són destacables els seus molt alts nivells de calcio (que intervé en la formació d'ossos i dents), de ferro (que eixercita numeroses i importants funcions en l'organisme), aixina com de zinc (mineral que participa en el metabolisme dels hidrats de carbono, els greixos i les proteïnes, i inclús prevé la impotència masculina). Aproximadament, cent grams de llavors de sésam cru, contenen i aporten:
- 598 calories (kcal)
- 16,9 g de proteïnes
- 58 g de #àcit grassos insaturados
- 670 mg de calcio
- 10 mg de ferro
- 5 mg de zinc
Ademés de vitamines dels grups B i I.[5][6]
També contenen lignano, incloent la sesamina, un fitoestrógeno en propietats antioxidants. Entre els olis comestibles de sis espècies, el de sésam té el major contingut antioxidant.[7]
Per a absorbir els nutrients de les llavors de sésam és imprescindible torrar-lescita requerida i triturarlas (en un suribachi o molinet de café), pero sense aplegar a moldre-ho per complet (l'puré de sésam no té tantes propietats i és indigesto).cita requerida De lo contrari, s'expulsen de l'organisme sense digerir.
Les llavors de sésam posseïxen també bones cantitats de fibra, per lo que el seu consum resulta beneficiós per a la regulació de la funció intestinal.
Les dònes de l'antiga Babilonia menjaven halva, una mescla de mel i llavors de sésam, per a prolongar la seua joventut i bellea; i els soldats de Roma feyen lo mateix per a aumentar la seua fortalea i energia.[8]
Comercialisació
[editar | editar còdic]Estes poden estar ya incloses en productes com el pa torrat o les galletes de sésam, o be poden afegir-se a gran varietat de plats. Resulten exquisites en ensalada i en plats de pasta o arròs, gràcies al peculiar sabor i textura que presenten. En Espanya, Itàlia, França, Grècia i en el Propenc Orient és comú el consum del sésam espolvoreado sobre coques d'oli o rosquillas com les cridades taralli o koulourakia, pasteli o simit, aixina com en la baklava; per una atra part, en sésam es confecciona un dels endreços principals del menjar del Mediterràneu Oriental, la tahina. En el Mig Oriente el sésam és component principal del plat conegut com Halva, en Japó del goma-dofu, en China dels bollos cridats din deui o matuan i en Vietnam del báh hrán.
Prop d'un terç del sésam importat per EE. UU. de Mèxic és adquirit per McDonald's per a usar en menjars (The Nut Factory 1999).[9]
Un atre dels modos més freqüents de trobar-ho és en oli. Este s'obté a partir del prensage en fredor de les llavors. Convé tindre en conte que per a poder aprofitar totes les propietats que posseïx l'oli de sésam és important comprar-ho sense refinar.
Existixen molt diverses formes d'incloure el sésam en la dieta, com per eixemple en forma de tahini, una pasta de sésam de consistència cremosa molt senzilla de preparar, en forma de gomashio, nom que rep la sal de sésam, o com a salsa de sésam, apta per a acompanyar casi qualsevol tipo d'aliment gràcies al seu suau i agradable sabor.
Producció mundial
[editar | editar còdic]| Principals productors de sésam (2018)[10] (tonellades) | |
|---|---|
| Plantilla:SUD | 981.000 |
| Plantilla:MYA | 768.858 |
| Archiu:Flag of India.png | 746.000 |
| Plantilla:NGR | 572.761 |
| Plantilla:TAN | 561.103 |
| Archiu:Flag of China.png | 431.500 |
| Plantilla:ETH | 301.302 |
| Plantilla:BFA | 253.936 |
| Plantilla:SSD | 206.522 |
| Plantilla:CHA | 172.539 |
Font[10]
Usos
[editar | editar còdic]Actualment, les llavors de sésam són una de les llavors oleaginosas més utilisades en la cuina i rebosteria internacional, sobretot en l'oriental. S'ampra freqüentment en la cuina com una espècia d'acompanyament de plats, i com a producte elaborat s'utilisa com oli de sésam, molt freqüent en la cuina asiàtica. El sésam s'ampra com a aliment de les larvas d'algunes espècies de Lepidopteras com Agrotis segetum. Este aliment és una bona font de magnesi i no conté gluten. S'usa para sushi, ensalades i algunes varietats de pa.
Família
[editar | editar còdic]Pedaliáceae és una família de plantes d'fanerógama classificada en l'orde Lamiales. Es caracterisen per tindre pèls mucilaginosos en tallos i fulls que li donen una sensació fangosa o humida, tenen a sovint, fruts en ganchos i s'assemblen a les llavors dels ajíes i pimentones
Orige
[editar | editar còdic]Esta planta és molt cultivada en els països d'Orient Mig i en l'Índia, d'a on és originari. Planta herbàcea que alcança fins a 1,50 m d'altura. Cultivat en camps prop dels rius. Els nivells de producció són alts en l'Índia i en l'Orient Mig. Una planta de sésam de 60 cm pot aplegar a tindre entre huit i setze llavors (aproximadament), pero si alcança els 1,5 m pot aplegar a tindre entre dèu i trentacinc llavors (aproximadament).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sesamum indicum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 634. 1753.[4]
indicum: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en el Oceà Índic.
- Sinonímia
- Dysosmon amoenum Raf.
- Sesamum africanum Tod.
- Sesamum occidentalis Heer & Regel
- Sesamum oleiferum Sm.
- Sesamum orientale L.
- Volkameria orientalis (L.) Kuntze[11]
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]- sésam, ajonjolí, ajonjolín, ajonjulí, aljonjolé, aljonjolí, jonjolé, Jjonjolí, haholí, jijirí, ejonjilí.
- ajonjolí, alegria, sésam.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ogasawara (1988). I. P. S. Bajaj (ed.). (en anglés), 1988. ISBN 978-3-540-62727-2.
- ↑ https://www.merriam-webster.com/dictionary/sesame
- ↑ [1] (en anglés).
- ↑ 4,0 4,1 «Sesamum indicum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 d'agost de 2014.
- ↑ WHFoods: Sesame seeds
- ↑ Plantilla:Cita nutrients USDA
- ↑ Cheung SC, Szeto YT, Benzie IF. (2007). Antioxidant protection of edible oils. Plant Foods Hum Nutr. 2007 Mar;62(1):39-42. Abstract.
- ↑ Positive Health Magazine - Article Abstract
- ↑ Food, Industrial, Nutraceutical, and Pharmaceutical Uses of Sesame Genetic Resources<
- ↑ 10,0 10,1 «Sesame seed Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).
- ↑ «Sesamum indicum». The Plant List. Consultat el 28 d'agost de 2014.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Flora de Pakistan (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sesamum indicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.