Anar al contingut

Àcit cafeico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El àcit cafeico és un compost orgànic que és classificat com un àcit hidroxicinámico. Este sòlit groc conté grups funcionals fenòlic i acrílic. Es troba en totes les plantes degut a que és un intermediari clau en la biosíntesis de la lignina, una de les principals formes de biomassa.[1]

Ocurrència i funció biològica

L'àcit cafeico pot trobar-se en la corfa de Eucalyptus globulus.[2] Pot trobar-se també en la falaguera d'aigua dolça Salvinia molesta[3] o en el fonc Phellinus linteus.[4]

Presència en aliments

L'àcit cafeico és un dels principals fenol naturals en l'oli de Argán.[5]

Metabolisme

Biosíntesis

L'àcit cafeico és biosintetizado per mig de l'hidroxilación del cumaroil éster de l'éster quínico. Esta hidroxilación produïx el ester cafeico del àcit shikímico, el qual es convertix a àcit clorogénico. És el precursor del àcit ferúlico, alcohol coniferílico, i alcohol sinapílico, tots ells pilars significatius en la lignina.[1] La transformació a àcit ferúlico és catalizada per l'enzima àcit cafeico-O-metiltransferasa.

L'àcit cafeico i el seu derivat fenetil éster de l'àcit cafeico (CAPE) són produïts en molts tipos de plantes.[6][7]

En les plantes, l'àcit cafeico (centre) és format a partir de l'àcit 4-hidroxicinámico (esquerra) i és transformat a àcit ferúlico.

La dihidroxifenilalanina amoníac-liasa és una enzima que usa L-3,4 dihidroxifenilalanina (L-dopa) per a produir trans-cafeato i NH3.

Biotransformación

La cafeato O-metiltransferasa és una enzima responsable de la transformació de l'àcit cafeico en àcit ferúlico.

Biodegradación

La cafeato 3,4-dioxigenasa és una enzima que utilisa l'àcit cafeico i oxigen per a produir 3-(2-carboxietenil)-cis,cis-muconato.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 (2003).«Ligninbiosynthesis».Annual Review of Plant Biology.54
    519–46.doi:10.1146/annurev.arplant.54.031902.134938..
  2. ↑ (2011).«Characterization of Phenolic Components in Polar Extracts of Eucalyptus globulus Labill. Bark by High-Performance Liquid Chromatography–Mass Spectrometry».Journal of Agricultural and Food Chemistry.59(17)
    9386–93.doi:10.1021/jf201801q.
  3. ↑ (2008).«Phenolic and other constituents of fresh water fern Salvinia molesta».Phytochemistry.69(4)
    1018–23.doi:10.1016/j.phytochem.2007.10.028.
  4. ↑ Lee YS«Protein glycation inhibitors from the fruiting body of Phellinus linteus».Biological & Pharmaceutical Bulletin.31(10)
    1968–72.doi:10.1248/bpb.31.1968.
  5. ↑ (2007).«Phenols and Polyphenols from Argania spinosa».American Journal of Food Technology.2(7)
    679.doi:10.3923/ajft.2007.679.683.
  6. ↑ «Ret Clover Flowers Herbal Information». Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2012. Consultat el 13 de novembre de 2012.
  7. ↑ «Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases». Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2000.