Varietat (botànica)

En plantes, el terme varietat té una definició botànica i una llegal.

En botànica i agronomia, la varietat és una població en caràcters que la fan reconeixible a pesar de que hibrida lliurement en atres poblacions de la mateixa espècie. És un ranc taxonómico per baix de la subespecie i per damunt de la forma. Hi ha varietats que són poblacions selvades i hi ha varietats cultivades, i estan regulades pel Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica. No totes les plantes cultivades poden acomodar-se a una classificació botànica, si ben totes poden ser classificades botánicamente fins a cert grau.

En canvi el terme llegal, com utilisat en les lleis, es va establir en París en 1961, en la convenció coneguda com Unió Internacional per a la Protecció de Noves Varietats de Plantes (UPOV), que definix a la varietat com una població de plantes millorada genèticament per a comercialisació per part d'un «obtentor» que pot ser el que la va desenrollar o el que la va descobrir i després la va desenrollar, i que pot ser identificada pels seus caràcters a lo manco genètics. A agost de 2005, 51 països havien firmat el conveni. El reconeiximent d'un producte agrícola com una «varietat» proveïx al obtentor de certes proteccions llegals, cridats drets dels mejoradores, que depenen de l'extensió de la llegislació interna dels països signatarios. Si les característiques pròpies es deuen a la geografia de la zona de producció, una varietat pot ser registrada com una denominació d'orige. Per a ser registrada, una varietat ha de ser genèticament distinta a qualsevol atra coneguda i al mateix temps homogénea entre els seus propis espècimen.

Pero no cal confondre-la en un cultivar, l'estatus llegal del qual és el mateix en tot lo món.^{cita requerida}