Agronomia

L'agronomia està present en els cultius hui en dia.

La agronomia (del llatí ager, ‘camp’, i del grec νόμος nomos, ‘llei’), formalisada com a ingenieria agronómica, és el conjunt de coneiximents de diverses ciències aplicades que rigen la pràctica de l'agricultura. Fonamentada en principis científics i tecnològics, estudia els factors físics, químics, biològics, econòmics i socials que influïxen o afecten un procés productiu. El seu objecte d'estudi és el fenomen complex o procés social del agroecosistema, entés com el model específic d'intervenció del ser humà en la naturalea, en fins d'obtenció d'aliments i matèria primera.

L'agronomia i la ciència

L'agricultura moderna mecanisada permet grans camps de cultius com este en Dorset, Anglaterra.

l'agricultura i la ganaderia no són ciències formals sino aplicades. Són tècniques per a produir bens utilisant els recursos que brinda la naturalea, inclosos els de naturalea o orige humà. En tant la tecnologia és l'enfocament científic dels problemes pràctics, és dir, el tractament d'estos problemes sobre un fondo de coneiximent científic i en l'ajuda del método científic.

El sector rural necessita de l'aplicació del coneiximent teòric en criteri de causalitat en la presa de decisions. Existixen diferents paràmetros per a la presa de decisions, existixen moltes escoles de pensament respecte als paràmetros a tindre en conte a l'hora de manejar un sistema i adaptar la tecnologia a les condicions llogístiques trobades. Hi ha moltes necessitats actuals de treball interdisciplinar per al maneig de agrosistemas més sostenibles. El problema de les fonts d'energia alternativa s'està treballant a mijà determini (canya de sucre, remolacha azucarera, palma d'oli, etc).

L'agronomia i la terra

Collita de blat en una cosechadora

Els agrònoms estudien la manera de fer el sol més productiu. Classifiquen els tipos de sol i els estudien per a determinar si contenen substàncies vitals per al desenroll de les plantes. Les substàncies nutricionals contenen composts de nitrogen, fòsfor i potassi entre uns atres i si be és cert que el sol generalment conté estes substàncies en les cantitats demandades pels cultius, els fertilisants poden aumentar-les en el consegüent creiximent de la productivitat baix un marc sostenible per a l'ambient. Els agrònoms estudien el moviment dels nutrients a través del sol, els quals són absorbits per les raïls de les plantes. Estudien també el desenroll de les raïls i l'estreta relació que tenen en el sol.

Característiques físiques del sol

Les característiques físiques d'un cos qualsevol són aquelles que es poden estudiar sense alterar la seua estructura molecular. Poden evaluar-se per inspecció visual o pel tacte i poden descriure's en precisió i inclús medir-se. En el cas del sol, les característiques físiques que s'estudien són les següents: textura, estructura, densitat, sabor, consistència, plasticitat, profunditat i color.

Estes qualitats són importants perque influïxen en el desenroll de les plantes i en el maneig mecànic dels sols agrícoles. Conéixer-les implica fer valoracions de molta utilitat, relacionades en la labranza, drenage, aireación, anclaje de les plantes, retenció de nutrients i d'aigua, etc.

El fitomejorament

El fitomejorament és vist com un àrea que es torna més dinàmica, en permetre seleccionar plantes en característiques desijables com a resistència a plagas i malalties, alt rendiment, sent una estratègia inclosa en el maneig fitosanitario integrat, condicions d'estrés, índex de collita o nutrició animal. Esta disciplina també es relaciona en la creixent producció de plantes ornamentals, que en tindre una demanda molt elàstica i major movilitat tenen la possibilitat de produir freqüentment nous cultivarés.

Control del sol

El sol és un element essencial que constituïx el soport de la major part de les activitats econòmiques humanes, per lo tant; es considera un dels recursos naturals més apreciats de la humanitat. Una de les principals causes de la seua degradació, és la seua sobreexplotació, ademés de que el constant us de químics ataca indirectament als microorganismes responsables de la nutrició del sol.

L'us d'abonaments naturals ajuda a que el sol no perga components per a rendir eficaçment en la producció agrícola, aixina com també evitar l'us excessiu de contaminants per a evitar la seua degradació.

Per a tindre un bon control, és necessari realisar un mostreig de sol per a regular el PH d'ell.

L'agronomia i el treball

Llaurat de camps d'arròs en búfalos d'aigua en Indonèsia.

Cada ítem tractat en agronomia oferix moltes possibilitats de treball, per eixemple, la majoria d'estudis de maneig de la nutrició, fitosanitario, cultivares, entre uns atres es realisa en condicions templades, i encara que hi ha estudis en regions tropicals (i.g., CIAT), allí seguix adaptant-se la tecnologia desenrollada en regions templades. La poscosecha és un atre tema de molt interés, perque és a on actualment es generen les principals pèrdues en els sistemes productius.

La producció sostenible

L'agronomia moderna promou l'eixercici d'esta disciplina aplicant un esquema sostenible, és dir, l'aprofitament dels recursos naturals per a l'obtenció de productes agrícoles, pecuaris i forestals deu fer-se en forma responsable, evitant que les pràctiques agronómicas com l'us d'agroquímicos, l'irrigación, la labranza del sol, la rotació de cultius, etc. generen processos que posen en risc la calitat i disponibilitat a llarc determini de recursos tals com l'aigua, sol, atmòsfera i biodiversitat. La producció sostenible involucra aixina mateix el pagament just a els qui realisen les activitats agronómicas, a fi de millorar la calitat de vida de les comunitats rurals i les rets curtes de comercialisació

Ingenier agrònom

Archiu:Irrigation agricole près de Pierrelatte (7). CAPS 10

Rec agrícola.

L'ingenier agrònom és un professional que maneja els recursos naturals renovables en forma racional. La seua activitat va dirigida al desenroll del sector agropecuario, del mig rural i de l'indústria agroalimentària. En este sentit, planifica, coordina i realisa estudis i investigacions sobre maneig dels sols en fins agrícoles, que inclou control de fertilitat, rec i drenage, mecanisació agrícola; redacta proyectes de construcció (naus industrials, indústries agràries i alimentàries, preses, preses derivadoras, camins, vivenda rural, electrificació, sijas, murs de contenció...) mejorament genètic i agronómico aixina com el control de plagues i malalties (us de pesticidas, biocidas) en plantes i en animals, us de tècniques agroindustriales en el processament de productes agropecuarios, assistència tècnica i adestrament d'agricultors i productors agropecuarios; estudis socioeconòmics del sector agrícola i administració de finques. Fiscaliza la producció de llavors certificades i l'aplicació de normes llegals fitosanitarias. Ademés, gran part d'ells es dedica a temes migambientals, com estudis d'impacte ambiental, energies renovables, etc.

Mercat ocupacional

Institucions d'educació superior; fàbriques de concentrats de frutes, hortalices, cereals, flors, grans, empreses tabacaleras, indústries conserveras, indústries fermentativas, indústria viti-vinícola, indústries cárnicas, indústries làctees; associacions de productors agropecuarios o productes rurals, empreses agroindustriales; fàbriques de productes químics. Una bona pràctica en la seua professió de manera lliure, be en despachos propis o associats a atres disciplines o de manera individual.

Entre les principals competències de l'ingenier agrònom es troben la redacció de proyectes i la direcció d'obres vinculades a indústries agràries i alimentàries, aixina com la realisació d'estudis i l'assessoria tècnica en sols, cultius i collites, ademés de la taxació i valoració de terrenys. També li correspon gestionar i dirigir proyectes productius, assegurant en tot moment el compliment dels estàndarts de seguritat alimentària.

En l'actualitat, en el creiximent del sector servicis i de les comunicacions en l'economia mundial, el rol de l'ingenier agrònom ha adquirit major rellevància. La seua participació resulta indispensable en proyectes agropecuarios i agroindustriales, no solament en l'aspecte tècnic, sino també en àrees d'administració, finances i ingenieria aplicada a la producció i transformació d'aliments.

Història de l'agronomia

Segons l'historiador Gilles Denis, l'agronomia va aparéixer en Europa en el XVIII, lligada al desenroll del método científic i a una “ideologia de l'utilitat” que espenta a comprendre i dominar la naturalea. També estaria vinculat al desenroll de l'economia política, la fisiocràcia i l'idea de que l'agricultura era la font essencial de riquea d'un regne. Per a Gilles Denis, és per tant anacrònic parlar d'agronomia abans de la seua aparició en l'Europa de el XVIII (per eixemple en les expressions agronomia antiga, llatina, chinenca, etc.). Pel contrari, Jean Boulaine, en definir l'agronomia com “un conjunt de coneiximents relatius al desenroll, l'explotació i la conservació del món rural, i els sistemes de tècniques que permeten desenrollar-los”, considera que l'agronomia apareix al mateix temps que l'agricultura..

Antiguetat

Si des de l'Antiguetat més remota les obres rurals estan presents en l'iconografia (bajorrelieves egipcíacs, per eixemple) i són objecte de l'atenció de les èlits en determinades civilisacions (paper de les paradeisias, els palaus i les granges imperials, en l'Imperi persa aqueménida), teníem cal esperar a que l'agrònom púnico cartaginés (en l'actualitat Tunis) Magón (abans de el II pero no és fàcil datar-ho) faça referència a un tractat d'agronomia estructurada. El seu valor va ser tan reconegut que el Senat romà va ordenar la seua traducció. En general, l'aristocràcia romana va mostrar un cert interés per l'agronomia, lo que va donar lloc a una successió d'autors (Catón el Vell, Varrón, Columela, Paladi, etc.) i tractats sobre agricultura.

Des de l'Edat Mija fins a principis de el XIX

En l'Edat Mija, el progrés agronómico es va difondre principalment a través de les abadies, especialment les benedictinas. A partir de la Renaixença, el resorgiment general de l'escritura i la llectura també va afectar a l'agronomia. Si al principi els tractats antics es publicaven principalment en llatí i després en llengües vernàcules, després es varen produir tractats originals (Bernard Palissy). El més conegut en França és el del cavaller Olivier de Serres, autor del Théâtre d'agriculture; no obstant, la difusió de l'agronomia seguix sent molt llimitada. Després, en la segona mitat de el XVIII, es va renovar la difusió i l'estudi de l'agronomia a través de les societats agrícoles reals i d'erudits com Duhamel du Monceau, autor de Elements d'agricultura en 1762.

En el XVIII i principis de el XIX, els fisiócratas es varen interessar per l'agricultura en el seu aspecte econòmic, mentres un grup de grans terratinents (Jethro Tull, Arthur Young, Mathieu de Dombasle) experimentaven en nous métodos que difonen en obres i a voltes codifiquen en la forma de les teories. Al mateix temps es varen crear societats agrícoles nacionals o locals i granges experimentals La primera en França, la Société royale d'agriculture de la généralité de Paris (Real Societat Agrícola de la Generalitat de París, Académie d'Agriculture), va ser fundada per Luis XV en 1761 i contava entre els seus corresponsals a agrònoms com Victor Yvart.

XIX

L'Agronomia va nàixer com a disciplina universitària durant el XIX, a on es va desenrollar tant l'investigació com la docència entorn a l'agricultura. En este moviment varen participar en la primera mitat del sigle agrònoms com Albert Thaer, André Thouin i Adrien de Gasparin. Les contribucions de Justus von Liebig varen aplanar el camí per al advenimiento de l'agricultura industrial. En França, l'escola agrícola de Saulsaie es va crear en 1842, l'Institut Agronómico Nacional en 1848, l'escola agrícola regional de Bretanya en 1849. En 1868 es va crear la ret d'estacions d'investigació agronómica. En Estats Units, l'educació agrícola superior es va establir gràcies a la Llei Morill de 1862 i després a la Segona Llei Morill de 1890. Les estacions d'investigació agrícola varen ser creades en 1887 per la Llei Hatch, en el marc dels establiments educatius creats anteriorment. En Alemània, es varen crear estacions d'investigació agrícola en les décades de 1850 i 1860.

Sigles XX i XXI

En la segona mitat de el XX, l'agronomia va sofrir profunts canvis a nivell epistemològic i tècnic. També enfronta profunts canvis en el context agrícola

L'agronomia va sofrir una ruptura conceptual que va marcar la seua separació definitiva de l'agricultura i la seua advenimiento com a ciència per dret propi: des de llavors en avant, la teoria científica precedix a la recopilació de senyes, contràriament a lo que havia prevalgut anteriorment Caracterisat per nous conceptes, com el de “perfil cultural” (Método d'observació del sol que proporciona senyes de camp per a l'agricultor o agrònom). (S. Hénin) que permet una aproximació teòrica a l'estudi dels sols, de l'itinerari tècnic o del sistema de cultiu, du a l'elaboració d'una nova definició d'agronomia per part de Sebillotte.

En la segona mitat de el XX, l'agronomia també es va enfrontar a profunts canvis en el context agrícola. Despuix d'una fase de fort creiximent de la producció agrícola, caracterisada pel desenroll de fertilisants i pesticidas sintètics, lligada a alvanços paralels en la producció vegetal i animal (selecció i millora), l'agricultura s'enfronta a una série de dificultats. Les funcions econòmiques, ambientals i socials de l'agricultura estan hui en el centre d'un vast debat social. Les crisis recents (malaltia de les vaques loques, organismes genèticament modificats, plaguicidas, Escherichia coli O104:H4) han demostrat clarament la complexitat i l'importància d'este debat, destacant en particular el víncul entre l'investigació agrícola i els interessos econòmics: una associació extremadament eficaç per a accelerar l'innovació pero planteja un problema quan és necessari evaluar-ho objectivament. De fet, els especialistes involucrats en programes industrials poden convertir-se en juges i parts. Este és el problema més general del conflicte d'interessos estés als investigadors.

A partir de la década de 1980, es va dispondre de noves ferramentes per a l'investigació agrícola. La biologia molecular obri noves possibilitats per a la selecció varietal (cartografia genètica i seqüenciació de genomes, creació de OGM), l'estudi de patógenos i plagues o l'estudi de comunitats microbianas en el sol o el rumen (PCR en temps real, metagenómica). El desenroll de les tecnologies de l'informació permet el creiximent de la modelización i la biometria gràcies al desenroll de potents mijos de càlcul estadístic que ara s'utilisen habitualment durant els experiments.

Donades les importants dificultats econòmiques del món agrícola i llaurador durant les décades de 1980 i 1990, marcades per una caiguda constant del preu de les matèries agrícoles, alguns agrònoms consideren imprescindible actualisar els mecanismes explicatius de l'evolució de l'agricultura relacionant-los en l'evolució de les condicions socials. demanda. L'enfocament agronómico purament local s'enriquix i complementa en un enfocament que pretén situar l'agricultura i els sistemes de producció implantats en el context global. En un moment de globalisació del comerç, sembla impossible interpretar correctament les estratègies agrícoles sense conéixer les polítiques agrícoles i els acorts internacionals, particularment en el marc de l'Organisació Mundial del Comerç, que condiciona el preu de les matèries primeres i, per tant, la rendabilitat de les produccions.

Desenroll de conceptes que concilien mig ambient i agricultura

La degradació ambiental, lligada a l'agricultura industrial, al desenroll industrial i al fort aument de la població mundial, ha plantejat numerosos interrogants i ha dut al desenroll, i inclús a l'aparició, de noves preocupacions per a la ciència agronómica (descontaminación, tractament de residus, desenroll rural, control biològic, control integrat i producció integrada). L'agricultura també s'enfronta a crisis de sobreproducció.

El sorgiment del concepte de desenroll sostenible a partir de la conferència de Riu de 1992 marca un nou gir en l'aparició de preocupacions sobre la degradació dels recursos naturals (disminució de la fertilitat del sol, contaminació de l'aigua, erosió, pèrdua de biodiversitat domèstica...) causada per l'industrialisació d'agricultura11. En esta perspectiva que, en última instància, apunta a una reducció dràstica dels impactes relacionats en els insumos, l'agronomia es fixa l'objectiu de recolzar el desenroll de l'agricultura mantenint o inclús aumentant els rendiments dels cultius i de la producció animal respectant els equilibris naturals. L'agricultura es concep com un ecosistema antropizado –agrosistema– del que l'home forma part i que deu mantindre en equilibri.

En este context, l'auge de les noves tecnologies, la biotecnologia i les TI, ha obert nous camps d'estudi que conduïxen al desenroll de l'agricultura de precisió. Pero hi ha desacort entre els agrònoms sobre el lloc que es deu donar a estes noves tecnologies en la solució dels problemes actuals. Alguns els veuen només com a mijos secundaris, que inclús poden agravar els efectes perverso de l'agricultura industrial, mentres que uns atres els convertixen en el pilar d'una nova revolució verda. Pel contrari, els agrònoms han propost atres solucions, basades en l'us de regulacions naturals dels agroecosistemas: agricultura de conservació, agricultura sostenible, agroecología, intensificació ecològica, revolució doblement verda... Els agrònoms també s'han interessat per l'agricultura ecològica, una forma d'agricultura naixcuda fòra de l'investigació agrícola. Entre atres formes d'agricultura destinades a ser respectuoses en el mig ambient, els agrònoms estudien marginalment la biodinámica i la permacultura En els anys 1990, en França el Institute National de la Recherche Agricole INRA va propondre la “extensificación” (després rebatejada com “desintensificación”) com un nou model agrícola en el marc d'una reducció dels preus garantisats i de l'abandó agrícola i que apunta a reduir la cantitat de treball i capital (i per tant insumos) utilisats per unitat de superfície, en una llògica principalment econòmica. En els anys 90 també es va promoure el concepte de multifuncionalidad de l'agricultura, que pretén tindre en conte en les polítiques agrícoles la diversitat de funcions socials i ambientals de l'agricultura (sobirania alimentària, ocupació, gestió del paisage, etc.) més allà de la funció de producció agrícola.

El començ de el XXI veu proliferar en la lliteratura científica térmens que designen noves formes d'agricultura més respectuoses en el mig ambient: agricultura durable o sostenible, agricultura sostenible en baixos nivells de insumos, ecoagricultura, modernisació ecològica de l'agricultura.

Vore també

• Agricultura
• Agricultura de precisió
• Ganaderia
• Ingenieria agrícola
• Permacultura
• Arboricultura
• Silvicultura
• Ingenieria de recs i drenages
• Columela
• Catón el Vell
• Varrón

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Agronomia.
• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Agricultura.