Anar al contingut

Justus von Liebig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Justus von Liebig. Stipple engraving. Wellcome V0003559.jpg
Justus von Liebig

El baró Justus von Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803-Munich, 18 d'abril de 1873)[1] va ser un químic alemà,[2] considerat un dels pioners en l'estudi de la química orgànica.[3] Com a professor en la Universitat de Giessen, va idear el método d'ensenyança modern orientat al laboratori, i per tals innovacions, és calificat com un dels millors professors de Química de tots els temps.[4] També és conegut per aplicar els coneiximents de la química a la biologia i a la agricultura.[2] Ha segut descrit com el "pare de l'indústria del fertilisant" pel seu émfasis en el nitrogen i els minerals com a nutrients essencials per a les plantes i la seua formulació de la llei del mínim, que descrivia cóm el creiximent de les plantes depenia del recurs nutritiu més escàs, en lloc de la cantitat total de recursos disponibles.[5]

Biografia

[editar | editar còdic]

La vocació de von Liebig es va manifestar ya en la seua adolescència; va ser expulsat del Gymnasium (institut d'educació secundària) per detonar un explosiu en reactius obtinguts del negoci patern.[6] El pare de Justus von Liebig era un fabricant de substàncies químiques i pintura. Tenia un menut laboratori químic, usat per Justus per a portar a terme els experiments químics que trobava en llibres que prenia prestats d'una biblioteca. En quinze o setze anys va ser aprenent de farmacèutic en Heppenheim per sis mesos, pero va poder convéncer al seu pare que li permetera estudiar Química en l'universitat.[2]

A partir de 1820 va estudiar en la Universitat de Bonn en Karl Wilhelm Gottlob Kastner,[2] pero ya que en l'universitat solament podia deprendre coneiximents teòrics, va estudiar també pel seu propi conte.[7] Després va seguir a Kastner a la Universitat de Erlangen per a doctorar-se en 1822. Va rebre una beca del Govern d'Hesse per a estudiar en París de 1822 a 1824.[2] Gràcies a l'influència d'Alexander von Humboldt va poder treballar en el laboratori privat de Louis Joseph Gai-Lussac.[6]


En 1824 va ser nomenat professor extraordinari de la Universitat de Giessen.[7] «Liebig va convertir pronte el laboratori de la seua universitat en un centre eficaç i experimental que després hauria de servir de model a tots els investigadors químics d'Europa i Amèrica. Treballant de forma infatigable, [...] pronte va aplegar a tindre al seu entorn una autèntica legió de discípuls que, procedents de molt diversos països, varen poder comprovar in situ els nous métodos desenrollats per Justus von Liebig per a l'ensenyança i l'aprenentage de la Química; entre estos alumnes que va tindre el científic alemà en Giessen, figuren August Wilhelm von Hofmann i Friedrich August Kekulé.»[7]

Liebig va ser president de la Acadèmia Prusiana de les Ciències (Preußische Akademie der Wissenschaften)[8] i membre honorífic, entre atres associacions científiques, de la Royal Society.[7] En 1845 va rebre el títul de baró.[7] En 1852 es va anar a la Universitat de Munich, a on va impartir classes de Química[7] fins a 1873.

Va rebre la Medalla Copley en 1840.[2] En 1865 junt en George Christian Giebert va fundar la Liebig's Extract of Meat Company (Companyia Liebig d'Extracte de Carn),[9] aplicant un procediment de la seua invenció per a preparar extractes cárnicos.

Investigació i desenroll

[editar | editar còdic]

Liebig va abandonar París per a retornar a Darmstadt en abril de 1824. El 26 de maig de 1824, a l'edat de vintiun anys i en la recomanació de Humboldt, Liebig es va convertir en professor extraordinarius de la Universitat de Giessen.[10]Plantilla:R/superscript El nomenament de Liebig formava part d'un intent de modernisar l'Universitat de Giessen i atraure a més estudiants. Va rebre un menut estipendio, sense finançació per a laboratoris ni accés a les instalacions.[10]Plantilla:R/superscript

La seua situació es complicava per la presència de professorat ya existent: El professor Wilhelm Zimmermann (1780-1825) ensenyava Química General com a part de la Facultat de Filosofia, deixant la Química Mèdica i la Farmàcia al professor Philipp Vogt en la Facultat de Medicina. Vogt va recolzar en gust una reorganisació en la que Liebig ensenyava Farmàcia, que va passar a ser responsabilitat de la Facultat de Filosofia i Lletres, en lloc de la de Medicina. Zimmermann es va vore competint sense èxit en Liebig pels estudiants i els honoraris de les seues classes. Es va negar a permetre que Liebig utilisara l'espai i l'equip existents i finalment es va suïcidar el 19 de juliol de 1825. La mort de Zimmermann i del professor Blumhof, que impartia classes de Tecnologia i Mineria, va obrir el camí per a que Liebig solicitara una càtedra completa. Liebig va ser nomenat catedràtic ordinari (ordentlicher Professor) de Química el 7 de decembre de 1825, rebent un salari considerablement major i una assignació per al laboratori.[10]Plantilla:R/superscript


Liebig es va casar en maig de 1826 en Henriette "Jettchen" Moldenhauer (1807-1881), filla d'un funcionari estatal. Varen tindre cinc fills: Georg (1827-1903), Agnes (1828-1862), Hermann (1831-1894), Johanna (1836-1925) i Marie (1845-1920). Encara que Liebig era luterano i Henriette catòlica, les seues diferències religioses semblen haver-se resolt amistosament educant als seus fills en la confessió luterana i a les seues filles com a catòliques.[10]Plantilla:R/superscript

Transformant l'ensenyança de la química

[editar | editar còdic]

Liebig i varis associats varen propondre crear un institut de farmàcia i fabricació dins de l'universitat.[10]Plantilla:R/superscript El Senat, no obstant, va rebujar inflexiblemente la seua idea, afirmant que formar "boticarios, jaboneros, cerveceros, tintorers i destiladores de vinagre" no era tasca de l'universitat.[10]Plantilla:R/superscript A partir del 17 de decembre de 1825, varen dictaminar que qualsevol institució d'este tipo tindria que ser una empresa privada. Esta decisió va beneficiar a Liebig. Com a empresa independent, podia ignorar les normes universitàries i acceptar tant estudiants matriculats com no matriculats.[10]Plantilla:R/superscript L'institut de Liebig es publicitó àmpliament en revistes farmacèutiques i va obrir les seues portes en 1826.[10]Plantilla:R/superscript Les seues classes de Química Pràctica i Procediments de Laboratori per a l'Anàlisis Químic s'impartien aparte dels cursos formals de Liebig en l'universitat.

De 1825 a 1835, el laboratori es va instalar en la sala de guàrdia d'un quarter en desús a les afores de la ciutat. L'espai principal del laboratori era d'uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:Convertir/ud" does not exist. i incloïa una menuda sala de conferències, un almagasén i una sala principal en forns i taules de treball. Una columnata oberta en l'exterior podia utilisar-se per a reaccions perilloses. Liebig podia treballar allí en huit o nou estudiants al mateix temps. Vivia en un estret apartament en el pis de dalt en la seua dòna i els seus fills.[10]Plantilla:R/superscript

Liebig va ser un dels primers químics en organisar un laboratori en la seua forma actual, comprometent-se en els estudiants en l'investigació empírica a gran escala per mig d'una combinació d'investigació i ensenyança.[11] Els seus métodos d'anàlisis orgànic li varen permetre dirigir el treball analític de molts estudiants de postgrau. Els estudiants de Liebig procedien de molts dels estats alemans, aixina com de Gran Bretanya i Estats Units, i varen contribuir a crear una reputació internacional per a la seua Doktorvater. El seu laboratori es va fer famós com a institució modele per a l'ensenyança de la química pràctica.[10]Plantilla:R/superscript També va ser important pel seu émfasis en l'aplicació dels descobriments de l'investigació fonamental al desenroll de processos i productes químics específics.[12]

En 1833, Liebig va conseguir convéncer al canceller Justin von Linde per a que incloguera l'institut dins de l'universitat.[10]Plantilla:R/superscript En 1839, va obtindre fondos del Govern per a construir un aulari i dos laboratoris independents, dissenyats per l'arquitecte Paul Hofmann. El nou laboratori de química contava en innovadores vitrines de gasos i fumerals de ventilació.[10]Plantilla:R/superscript En 1852, quan va deixar Giessen per Munich, més de setcents estudiants de Química i Farmàcia havien estudiat en Liebig.[10]Plantilla:R/superscript


Instrumentació

[editar | editar còdic]

Un repte important al que s'enfrontaven els químics orgànics de el XIX era la falta d'instruments i métodos d'anàlisis que permeteren realisar anàlisis precisos i reproduibles de materials orgànics. Molts químics varen treballar en el problema de l'anàlisis orgànic, entre ells el francés Joseph Louis Gai-Lussac i el suec Jöns Jacob Berzelius, ans que Liebig desenrollara la seua versió d'un aparat per a determinar el contingut de carbono, hidrogen i oxigen de les substàncies orgàniques en 1830. Consistia en un conjunt de cinc peres de vidre, cridades Kaliapparat, per a atrapar el producte d'oxidació del carbono de la mostra, despuix de la combustió de la mateixa. Abans d'aplegar al Kaliapparat, els gasos de combustió eren conduïts a través d'un tubo de clorur càlcic higroscòpic, que absorbia i retenia el producte d'oxidació de l'hidrogen de la mostra, és dir, el vapor d'aigua. A continuació, en el Kaliapparat s'absorbia diòxit de carbono en una solució d'hidròxit de potassi en els tres bulbos inferiors, que servia per a medir el pes del carbono en la mostra. Per a qualsevol substància composta únicament de carbono, hidrogen i oxigen, el percentage d'oxigen es trobava restant els percentages de carbono i hidrogen del 100 %; el restant devia ser el percentage d'oxigen. Per a la combustió s'utilisava un forn de carbó (una font de chapa d'acer en la que es colocava el tubo de combustió).[13] Pesar directament el carbono i l'hidrogen, en lloc d'estimar-los volumétricamente, va aumentar en gran medida la precisió de la medició del método.[10]Plantilla:R/superscript L'ajudant de Liebig, Carl Ettling, va perfeccionar les tècniques de bufat de vidre per a produir el kaliapparat i les demostrava als visitants.[10]Plantilla:R/superscript El kaliapparat de Liebig va simplificar la tècnica de l'anàlisis orgànic quantitatiu i la va convertir en rutinària.[14] Brock sugerix que la disponibilitat d'un aparat tècnic superior va ser una de les raons per les que Liebig va poder atraure a tants estudiants al seu laboratori.[10]Plantilla:R/superscript El seu método d'anàlisis per combustió es va utilisar farmacéuticamente i, sense dubte, va fer possible moltes contribucions a la química orgànica, agrícola i biològica.[10]Plantilla:R/superscript[15]


Liebig també va popularisar l'us d'un sistema de refrigeració per aigua en contracorrent per a la destilació, encara conegut com condensador Liebig.[10]Plantilla:R/superscript El propi Liebig va atribuir el dispositiu de condensació de vapor al farmacèutic alemà Johann Friedrich August Gottling, que havia introduït millores en 1794 en un disseny descobert independentment pel químic alemà Christian Ehrenfried Weigel en 1771, pel científic francés, Pierre-Isaac Poissonnier en 1779 i pel químic finlandés Johan Gadolin en 1791.[16]

Encara que no es va adoptar de forma generalisada fins al cap de la mort de Liebig, quan la llegislació sobre seguritat va prohibir finalment l'us de mercuri en la fabricació d'espills, Liebig va propondre un procés per a platear que va acabar convertint-se en la base de la fabricació moderna d'espills. En 1835, va informar de que els aldehits reduïxen les ixes d'argent a argent metàlic. Despuix de treballar en atres científics, Carl August von Steinheil es va dirigir a Liebig en 1856 per a vore si podia desenrollar una tècnica de plateado capaç de produir espills òptics d'alta calitat per al seu us en telescopis reflectores. Liebig va conseguir desenrollar espills sense imperfeccions afegint coure al nitrat d'argent amoniacado i al sucre. Un intent de comercialisar el procés i "expulsar la fabricació d'espills en mercuri i la seua influència nociva sobre la salut dels treballadors" no va tindre èxit.[10]Plantilla:R/superscript

Guanys

[editar | editar còdic]

Liebig va millorar l'anàlisis orgànic i va descobrir que les plantes s'alimenten gràcies al nitrogen i al diòxit de carbono de l'aire (en la contribució de microbis que realisen les #conversió a composts del nitrogen) i dels minerals del sol. Un dels seus guanys més renombrados va ser l'invenció del fertilisant a pur de nitrogen (descrit en la seua publicació de 1840, Química orgànica i la seua aplicació a l'agricultura i a la fisiologia). També va formular la llei del mínim, que indica que el desenroll d'una planta es veu llimitat pel mineral essencial relativament més escàs, visualisada com el barril de Liebig. Este concepte és una versió qualitativa dels principis utilisats per a determinar l'aplicació de fertilisants en l'agricultura moderna.

Va ser un dels primers químics en donar una organisació moderna a la seua laboratori. En el nom de condensador Liebig es coneix al dispositiu de condensació del vapor que va dissenyar per al seu treball. Aixina mateix va portar a terme investigacions importants sobre el àcit úrico i l'oli d'armeles amargues en colaboració en el químic alemà Friedrich Woehler.

Una de les seues fòrmules més famoses va ser la de l'extracte de carn. Gràcies a les gestions de l'ingenier Georg Giebert, seria fabricat per la Liebig's Extract of Meat Company, en planta industrial en Fra Bentos, Uruguay, i en la província d'Entre Rius, Argentina; en exportació a tot lo món, especialment Europa.

Eponimia

[editar | editar còdic]

En el camp de l'astronomia, se li han dedicat els elements següents:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plantilla:NDB
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (2012) «Liebig, Justus, Freiherr von», Encyclopaedia Britannica 2013. Ultimate edition (DVD-ROM, en llínea acíDVD-ROM, en llínea ací) (en anglés). OCLC 833300891.
  3. ↑ Royal Society of London, 1875, p. XXIX. «Great as were Liebig's services in all branches of the science, that of Organic Chemistry is chiefly indebted to him, and he is accordingly called the founder of Organic Chemistry.»
  4. ↑ Plantilla:Cite Americana
  5. ↑ (1998) Fertilizer manual, 3a edició (en anglés), Boston: Kluwer Academic, p. 46. OCLC 1014157313. ISBN 9780792350118.
  6. ↑ 6,0 6,1 Felipe #León OlivaresMemòries del XIII Simpòsium Estratègies Didàctiques en l'Aula.Consultat el 18 de maig de 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 J. R. Fernández de Cano (2005). «Liebig, Justus von, Baró (1803-1873)», Enciclopèdia Universal Micronet. Edició clàssica (CD-ROM, en llínea [1]CD-ROM, en llínea [2]), Madrit: Micronet S.A.. OCLC 634089028.
  8. ↑ Sprenger, Christian. Museu Històric Alemà (ed.): «Justus von Liebig 1803-1873» (en alemà). Lebendiges Museum Online. Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2024. Consultat el 15 de maig de 2025.
  9. ↑ Cansler, Clay. Science History Institute (ed.): «Where’s the Beef? Mix a 19th-century chemist with a South American roader builder. Add cows and boil» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2023. Consultat el 15 de maig de 2025.
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Brock
  11. ↑ Universitat de Giessen (ed.): «Justus Liebig (our Eponym)» (en anglés). Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2014. Consultat el 5 de novembre de 2014.
  12. ↑ Chemical Heritage Magazine.Vol. 26(no. 3)
    pp. 26-29.Consultat el 20 de març de 2018.
  13. ↑ (1831).Annalen der Physik.Vol. 21(no. 1)
    pp. 1-47.doi:10.1002/andp.18310970102.Consultat el 15 de maig de 2025.
  14. ↑ Historical Studies in the Natural Sciences.Vol. 44(no. 4)
    pp. 319-363.doi:10.1525/hsns.2014.44.4.319.
  15. ↑ «Organic chemistry in the nineteenth century». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2012. Consultat el 6 de novembre de 2014.
  16. ↑ Jensen, William B.Journal of Chemical Education.Vol. 83(no. 1)doi:10.1021/ed083p23.
  17. ↑ Plantilla:Gpn

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Proceedings of the Royal Society of London (1854-1905).Vol. 24
pp. xxvii-xxxvii.


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Justus_von_Liebig&oldid=617452»