Cartografia genètica

La cartografia genètica és una disciplina de la genètica que, per mig de vàries tècniques, busca assignar als distints genés d'un genoma el seu lloc físic en aquell. Existixen dos variants fonamentals de mapes: els genètics, definits per mig d'unitats de freqüència de recombinació, i els físics, en els que les distàncies entre loci s'expressen en unitats de distància en nucleòtits.

Descobriment del ligamiento

Despuix dels estudis de genètica clàssica sobre la transmissió de caràcters independents per part de Mendel que varen conduir en el XIX a la formulació de les seues lleis, atres investigadors, William Bateson i R. C. Punnet, varen trobar en 1911 una desviació a este tipo d'herència en estudiar la segregació de cruzamientos entre dos llínees de flors que diferien en dos caràcters donats. Encara que la base física d'esta peculiaritat es desconeixia en l'época, dita anomalia es deu a que aquells caràcters es trobaven acoplats físicament en el cromosoma: açò és, es trobaven lligats, a diferència dels estudiats per Mendel, que es trobaven en cromosomes distints. D'esta manera, la taxa de recombinantes produïts despuix del creuament dels parentalés era menor a l'esperada, degut a que, per rodalia física en el bri d'ADN, la provabilitat de que es produïra un event de recombinació, un quiasma, era menuda, i inversamente proporcional a la distància entre els dos loci codificantes d'eixos caràcters. En canvi, en el model inicial de Mendel, la provabilitat de recombinació, de 0,5, expressava la transferència aleatòria d'un o un atre alel de cada caràcter per la transferència a l'encert cap al gamet d'un o un atre cromosoma homòlec durant la meiosis.

Anàlisis basats en la recombinació

Es definix recombinació meiòtica com qualsevol procés meiòtic que dona lloc a un genotip haploide distint dels dos genotips haploides la fusió dels quals varen donar lloc a la cèlula meiòtica diploide. Açò és, la recombinació meiòtica dona lloc a recombinantes. Dita recombinació pot procedir tant d'una segregació independent com d'una l'existència d'entrecreuats.

En el cas de la segregació independent, s'observa que, en creuar dos llínees pures, la progenie resultant és heterocigótica en la seua totalitat. D'efectuar un cruzamiento de prova, és dir, un creuament de la primera generació filial, la F₁ heterocigótica en este cas, en un dels parentals, que és una llínea pura, s'obté una distribució genotípica en la qual el percentage de recombinantes és de la mitat de la progenie: existix un 25 % de cada tipo recombinante.

Sobre els recombinantes obtinguts per mig d'entrecreuat, estos es produïxen per mig de fets de recombinació entre cromátida no germanes en un lloc entre dos loci donats. Despuix de l'entrecreuat, la mitat dels productes d'eixa meiosis són recombinantes per a eixos dos loci.