Electrificació
La Real Acadèmia Espanyola definix electrificació com a «acció i efecte de electrificar»,[1] i electrificar com: «1. Fer que alguna cosa funcione per mig de l'electricitat. 2. Proveir d'electricitat a un lloc».[2]
Encara que es pot fer que molts tipos d'aparats o sistemes que originalment funcionen en una energia distinta de l'electricitat passen a usar-la (per eixemple, un molí de gra originalment impulsat per l'aigua pot electrificarse si se li incorpora un motor elèctric), el terme «electrificació» s'ha vingut amprant en dos accepcions principals: modernisació de llínees ferroviàries a on originalment solament circulaven locomotores de vapor o diésel, i extensió de la ret elèctrica a zones a on abans no aplegava.
Electrificació en Espanya
[editar | editar còdic]L'any de 1852 és la data sobre la que es té constància, d'una primera aplicació pràctica de l'electricitat per a l'allumenament d'una farmàcia en Barcelona, un any més vesprada.[3] Eixe mateix any es realisen les primeres proves d'allumenament en Madrit i, cinc anys més vesprada, en Barcelona.
L'indústria catalana va eixercitar un paper fonamental en l'electrificació industrial. La pròpia demanda del teixit productiu va suscitar un interés a l'alça que va derivar en la creació, al començament de 1881, de la primera empresa elèctrica d'Espanya: la Societat Espanyola d'Electricitat.[4]
Fins a principis de el XIX, l'energia generada per al desenroll de l'electrificació era electricitat en forma de corrent contínua, lo que impossibilitava el seu transport a llargues distàncies. El seu consum quedava condicionat a emplaçaments situats en els voltants de les fonts de generació. Una atra alternativa era la de l'us de combustibles fòssils que podien transportar-se fins a aquells centres de producció pròxims als centres urbans o núcleus industrials de consum.
En l'aparició de la corrent alterna, en la primera mitat de el XX, es va fer possible el transport de l'energia a grans distàncies. Este fet va facilitar l'aprofitament dels bots d'aigua en la creació d'un important número de centrals hidroelèctriques, generalment, alluntades dels núcleus de consum.[5]
A nivell llegislatiu, el 12 d'abril de1924 el suministrament d'energia elèctrica és declarat servici públic via Real Decret.[6]
Aixina com en el primer terç de el XX La producció d'energia va experimentar un impuls en l'increment del consum industrial i el creiximent econòmic, la guerra civil, els primers anys de posguerra i la sequia de 1944-1945 varen produir una ralentisació de la producció, impedint que siga atesa una demanda cada volta més creixent i incidint en l'expansió de l'electrificació en Espanya.
En 1944, les 17 principals empreses productores d'electricitat, funden l'empresa UNESA, en l'objectiu de coordinar la producció, distribució i transport de l'electricitat, aixina com la gestió d'excedents. En l'actualitat, UNESA és coneguda com l'Associació d'empreses d'Energia Elèctrica. Eixe mateix any s'aprova el «Pla de Conjugació de sistemes regionals de producció elèctrica» en l'objectiu de conseguir una interconexió entre regions i aixina conseguir una gestió unificada del sistema elèctric.
En 1985 es funda Ret Elèctrica Espanyola, empresa en majoria de capital públic estatal dedicada exclusivament al transport d'electricitat en una ret de distribució de 10.500 km de llínees d'alta tensió aportats per les companyies elèctriques que operaven en el mercat.
Electrificació ferroviària
[editar | editar còdic]En el seu sentit ferroviari, la electrificació és la construcció d'un sistema d'alimentació de tracció pel qual l'energia elèctrica procedent d'una llínea exterior d'alta tensió passa per una subestació, circula per l'element conductor instalat a lo llarc de la via (habitualment denominat catenària), penetra en la locomotora a través del captador de corrent (per eixemple un pantógraf), alimenta els motors i retorna, tancant el circuit, pels carrils i alimentadors negatius, si n'hi ha, o, en un atre cas, per terra.
La primera electrificació espanyola —en ample ibèric i única en les seues característiques— va ser la del tram Gérgal-Santa Fe (Almeria), realisada per la Companyia del Sur d'Espanya l'1 de juny de 1911. La llínea aérea era de tipo tranviario i estava constituïda per dos fils de contacte de coure a 6000 V en corrent alterna trifásica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Història de l'electricitat en Espanya». ennergiaysociedad.és. Consultat el 8 de decembre de 2022.
- ↑ Mercedes Riera i Gerardo Nahn. «La societat espanyola d'electricitat i els inicis de l'indústria elèctrica en Catalunya». Consultat el 8 de decembre de 2022.
- ↑ Isabel Bartolomé i Norma Lanciotti. «L'electrificació en països d'industrialisació tardana: Argentina i Espanya, 1890-1950». Consultat el 8 de decembre de 2022.
- ↑ «Història del sistema elèctric espanyol, part III». puntocritico.com. Consultat el 8de decembre de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Electrificación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.