Societat Espanyola d'Electricitat

Un motor a vapor fa girar una màquina de Gramme (dreta)

La Societat Espanyola d'Electricitat va ser una companyia de producció i distribució d'energia elèctrica fundada en 1881 en Barcelona. Personificó el naiximent de l'indústria elèctrica de distribució a gran escala, passant de les instalacions de autoconsum a les centrals elèctriques destinades a produir electricitat per a una ret de distribució, fent accessible l'us de l'electricitat a particulars i empreses que no disponien d'un sistema de generació propi.

Va construir les primeres centrals elèctriques en Barcelona, pero la poca madurea del mercat va provocar que entrara en bancarrota en 1894 i anara adquirida per la Companyia Barcelonesa d'Electricitat. El promotor principal va ser Tomàs Josep Dalmau Garcia, que junt en l'ingenier Narcís Xifra i Masmitjà ya havia fet algunes instalacions elèctriques. El disseny de la central va ser realisat pel mestre d'obres Domènec Balet i Nadal, qui va firmar els plans del proyecte.

Antecedents

La tecnologia a finals de el XIX només permetia a les centrals elèctriques produir corrent contínua, la qual tenia dos grans llimitacions; en primer lloc devien instalar-se prop dels consumidors per les grans ineficiències en el transport que tenia. I en segon lloc, no existien transformadors, de manera que si feyen falta dos voltages distints en una fàbrica, un per allumenament i un atre per a motors, es devia tant generar com transmetre per mijos físics separats.

La llum obtinguda per mig d'arcs voltaicos alterava els colors de forma antiestética, especialment en els espais interiors; aixina mateix, els carbons incandescents utilisats podien produir un incendi. Estos problemes no es resoldrien fins que es varen inventar les peres de cristal, en les que s'havia introduït un filament incandescent en atmòsfera inerte.

Els arcs voltaicos eren apropiats per a l'allumenat públic, els fars i l'allumenament del treball de construcció, superant a la llum de gas. Les llums d'incandescència eren més aptes per a l'interior i per a espais reduïts. Utilisades en l'indústria, donaven també la possibilitat de que el treballador tinguera la seua pròpia llum per a allumenar tasques específiques, especialment per a treballs en els que la visió era important, com a imprentes, fàbriques textils, o tallers de confecció.

Francesc Dalmau i Faura va instalar en 1842 en Barcelona un taller i un almagasén d'instruments d'òptica i medició. També construïa telégrafs elèctrics, pararrayos i màquines de vapor.

Al voltant de 1850 Francesc Dalmau va incorporar a l'empresa al seu fill, Tomàs Dalmau. En 1874 es va incorporar a la societat l'ingenier Narcís Xifra i Masmitjà. En 1875 l'Escola d'Ingeniers Industrials de Barcelona va adquirir una màquina de Gramme, una dinamo inventada per Zénobe-Théophile Gramme i que era el primer generador elèctric apte per a l'us industrial. La dinamo va ser suministrada per la casa Dalmau i Fill. Seguidament varen realisar diverses instalacions elèctriques; a algun barco de guerra, i d'allumenat en la fàbrica de chocolate Juncosa de Gràcia i en la dels germans Batlló en Els Corts.

En 1875 varen allumenar en un arc voltaico el taller de fundició de La Maquinista Terrestre i Marítima. En maig de 1876 Dalmau es va decidir a adquirir la palesa Gramme per cinc anys i va iniciar la fabricació de dinamos. Per a poder fer créixer en tot el seu potencial, calia transformar l'empresa de manera que, sense abandonar l'instalació de generadors elèctrics, s'oferira el suministrament d'energia elèctrica.

Les iniciatives innovadores no estaven llimitades al camp de l'electricitat: en 1877 Narcís Xifre va ensajar, per primera volta en Catalunya, una comunicació telefònica a llarga distància, entre Barcelona i Girona.

Francesc Dalmau va morir en 1886, als 64 anys.

Constitució de la societat

L'empresa es va constituir en abril de 1881, per a fabricar maquinària i equipament elèctric aixina com per a produir i distribuir electricitat. L'empresa tenia un capital social de 3.000.000 de pessetes, 6.000 accions d'un valor nominal de 500 pessetes. Inicialment només es va desembossar el 30% del capital escriturado.

El soci majoritari era Tomàs Dalmau en un 33% de les accions. El restant del capital estava repartit entre varis socis, com els industrials Llorenç Baladia, Miquel Buxeda, Josep Gassó i Joan Bertrand, Bru Quadros i l'advocat Josep Pujol, president de l'entitat Foment de la Producció Nacional ; Narcís Xifra i Masmitjà, director tècnic, havia subscrit 20 accions.

Barcelona va ser l'octava ciutat del món i la sexta europea en distribució elèctrica, despuix de Berlín, San Petersburgo, Londres, Brusseles i Amsterdam en Europa, i Chicago i Nova York en Amèrica.

La companyia va solicitar autorisació al Ajuntament de Barcelona per a realisar les conducció elèctriques necessàries. Seguidament, en el local d'una antiga fàbrica de hilados, es va instalar la central elèctrica, en una capacitat de 64 CV. Disponia d'una sala de calderes en dos màquines de vapor, una d'elles construïda per La Maquinista Terrestre i Marítima i una atra sala a on s'estajaven les dinamos que produïen corrent contínua . El local també disponia d'una fàbrica de dinamos, material elèctric i sistemes de telefonia i telegrafia. En poc temps, l'empresa ya tenia 200 empleats.

En maig de 1881 es va portar a terme una prova d'allumenat, en el moll de Sant Ramon del port de Barcelona. Varen alimentar cinc llums d'arc en una dinamo de fabricació pròpia ubicada en els tallers de la Societat Espanyola d'Electricitat. . Una de les llimitacions de la tecnologia elèctrica era la dificultat de que una màquina alimentara més d'una llum, problema anomenat la divisió de la llum elèctrica, i vàries iniciatives en Europa i Amèrica varen trobar solucions, tal com ho va fer la Societat Espanyola d'Electricitat. Era un primer pas per a reduir el cost de l'allumenat.

Ampliació de capital

L'any 1881 era un periodo d'especulació bossística, conegut com febra d'or, i junt en les expectatives de l'energia elèctrica varen promoure la fundació de dos empreses competidores Societat Telefonia, Força i Llum Elèctrica. Companyia General d'Electricitat en un capital de 5 millons de pessetes i la Societat General d'Allumenat d'Espanya i Portugal, en 7 millons La Societat Espanyola d'Electricitat va aumentar el capital fins als 20 millons de pessetes Només es va desembossar el 20% del capital corresponent a les noves accions. El fet de que només s'haguera desembossat una part minoritària del capital deixava a la societat en una posició financera exposta.

Primeres instalacions

l'Ajuntament de Barcelona tenia importants deutes en Gas Municipal, la companyia concessionària de l'allumenat públic, i no va respondre a les peticions de construcció de les conducció elèctriques fetes per la Societat Espanyola d'Electricitat, per lo que durant 1882 i 1883 la societat es va dedicar exclusivament a la fabricació de material i a efectuar montages de noves instalacions d'allumenat o ampliacions, aprofitant les instalacions de vapor que tenien les fàbriques, adaptant un generador elèctric de corrent contínua i en conexió al circuit de llànties d'incandescència o d'arc voltaico .

En 1882 va solicitar l'instalació de prova d'allumenat públic en una série de carrers de Barcelona, aixina com en algunes dependències municipals. En setembre de 1882 es va allumenar el passejada de Colón, per a continuar poc despuix per la Rambla i la plaça de Catalunya . Encara que alguns comerços varen contractar el nou servici, la resposta de les llars va ser molt reduïda.

Inversió en atres societats

També en 1882 es va aportar capital per a diverses societats elèctriques: Matritense d'Electricitat en capacitat de 700 CV, Valenciana d'Electricitat i unes atres. L'objectiu de la Societat Espanyola d'Electricitat era suministrar-los equipament elèctric. Els resultats d'estes iniciatives varen ser negatius; per eixemple, la Matritense va alcançar un màxim de 29 clients.

En 1883 es va construir una nova central en la rambla de Canaletes en un motor de gas de 70 CV i una màquina de Gramme de 200 voltamperas .

Un dels motius de la baixa adopció de l'electricitat per era el seu preu respecte al gas. Per a baixar-ho, es va construir una instalació per a ampliar la producció d'electricitat en una potència de 2.000 CV. La nova central disponia de dos generadors de vapor i estava ubicada en el parage anomenat les Hortes de Sant Bertran, junt a l'avinguda del Paral·lel . Esta central es convertiria en la principal instalació de la companyia. [a]