Anar al contingut

Voltiamperio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cmplxpower.svg
La potència aparent és la magnitut del vector suma (S) dels vectores de la potència real (P) i reactiva (Q)

El voltiamperio, de símbol VA i també cridat voltamperio,[1] volt-ampere, volt-amperi, i volt-amperi, és l'unitat de la potència aparent i de la potència complexa d'un aparat elèctric. També s'usa a sovint per a la potència reactiva, encara que l'unitat recomanada per a esta magnitut és el voltiamperio reactiu. Dimensionalmente es correspon en el vat.

Si a l'aparat se li aplica corrent contínua és equivalent a la potència, pero si s'utilisa corrent alterna pot diferir, depenent del factor de potència (φ).

El seu múltiple el kVA (kilovoltiamperio) es deletrea a sovint com kavea, com si es tractara d'una sigla, i designa la potència aparent d'un aparat elèctric de característiques principalment inductivas quan funciona en corrent alterna.

Els voltiamperios s'obtenen de la multiplicació de la tensió eficaç (RMS) per l'intensitat eficaç.

S=VefIef

A on:

  • S és la potència aparent (expressada en voltiamperios).
  • Vef és la tensió eficaç (expressada en volt), que s'obté de dividir la tensió màxima entre raïl de dos.
  • Ief és l'intensitat eficaç de la corrent (expressada en amperi), que s'obté de dividir l'intensitat màxima entre raïl de dos.

Esta unitat s'utilisa principalment per a calcular fàcilment la corrent que necessitaran soportar els conductors quan se someta l'aparat a la tensió de funcionament.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. La forma voltamperio és l'usada en Ángel Martín Municio i Antonio Colino Martínez, Diccionari espanyol de l'energia, s. l., Dotze Carrers, 2003, ISBN 84-9744-025-0.