Corrent contínua
La corrent contínua (abreviada CC en espanyol, aixina com DC en anglés) es referix al fluix continu de càrrega elèctrica a través d'un conductor entre dos punts de distint potencial i càrrega elèctrica, que no canvia de sentit en el temps.[1] A diferència de la corrent alterna, en la corrent contínua les càrregues elèctriques circulen sempre en el mateix sentit.[2] Encara que comunament s'identifica la corrent contínua en una corrent constant, és contínua tota corrent que mantinga sempre la mateixa polaridad, aixina disminuïxca la seua intensitat conforme es va consumint la càrrega (per eixemple quan es descarrega una bateria elèctrica).
També es diu corrent contínua quan els electrons es mouen sempre en el mateix sentit, el fluix es denomina corrent contínua i va (per conveni) del pol positiu al negatiu.[3]
Història
[editar | editar còdic]
La corrent contínua es va produir en 1800 per la bateria del físic italià Alessandro Volta, el seu pila voltaica.[5] En eixe moment no es va entendre la naturalea de per qué fluïa la corrent. El físic francés André-Marie Ampère conjeturó que la corrent viajava en un sentit, des d'un positiu a un negatiu.[6] Quan el fabricant francés d'instruments Hippolyte Pixii va construir el primer generador dinamoeléctrico en 1832, va descobrir que quan l'iman passava entre els bucles d'aram cada mig regrés, causava que el fluix d'electricitat s'invertira, generant una corrent alterna.[7] Per sugerència de Ampère, Pixii després va agregar un commutador, un tipo de «interruptor» en el que els contactes en l'eix treballen en els contactes del «raspall» per a produir corrent contínua.
A fins de la década de 1870 i principis de la década de 1880, es va començar a generar electricitat en les centrals elèctriques. Estes es varen configurar inicialment per a alimentar la llum d'arc (un tipo popular d'allumenat públic) que funciona en corrent contínua de molt alta tensió (generalment de més alta de 3000 volts) o corrent alterna.[8] Açò va ser seguit per l'us generalisat de corrent contínua de baixa tensió per a l'allumenat elèctric interior en empreses i llars en acabant de que l'inventor Thomas Edison llançara la seua «utilitat» elèctrica basada en peres incandescents en 1882. Per les ventages significatives de la corrent alterna sobre la corrent contínua en usar transformadorés per a elevar i disminuir els voltages per a permetre distàncies de transmissió molt més llargues, La corrent contínua va ser reemplaçada en les pròximes décades per la corrent alterna en l'entrega d'energia. A mitan de la década de 1950, es va desenrollar la transmissió de corrent contínua d'alta tensió, i ara és una opció en lloc dels sistemes de corrent alterna d'alt voltage de llarga distància. Per a cables submarins de llarga distància (per eixemple, entre països, com el cable NorNed), esta opció de CC és l'única opció tècnicament viable. Per a les aplicacions que requerixen corrent contínua, com els sistemes d'energia del tercer riel, la corrent alterna es distribuïx a una subestació, que utilisa un rectificador per a convertir la potència en corrent contínua.
Conversió de corrent alterna en contínua
[editar | editar còdic]
Molts aparats necessiten corrent contínua per al seu funcionament, en particular, els que utilisen components electrònics actius com per eixemple, transistors i circuits integrats que constituïxen la base de l'electrònica (equips audiovisuals, ordenadors, etc). Per a això s'utilisen fonts d'alimentació que rectifiquen i convertixen la tensió a una adequada.
Este procés de rectificació, es realisa per mig de dispositius cridats rectificadorés, antigament basats en l'ocupació de tubos de buit i actualment, de forma casi general inclús en usos d'alta potència, per mig de diodos semiconductorés o tiristorés.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andrés; Guerra, {{{nom2}}} (2015-06). Formació Professional Bàsica - Ciències aplicades II (en és), Editex. ISBN 9788490785508.
- ↑ «corrent contínua». RAE.
- ↑ VALLINA, MIGUEL MORO (2016). Tecnologia industrial I (en és), Edicions Paraninfo, S.A.. ISBN 9788428333665.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta – grants.hhp.coe.uh.edu». Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2017. Consultat el 11 de febrer de 2019.
- ↑ Jim Breithaupt, Physics, Palgrave Macmillan – 2010, pag. 175.
- ↑ «Pixii Machine invented by Hippolyte Pixii, National High Magnetic Field Laboratory». Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2008. Consultat el 11 de febrer de 2019.
- ↑ The First Form of Electric Light History of the Carbon Arc Lamp (1800 – 1980s)
- ↑ MARCOS, CARLOS ALONSO (2017-03). UF1626 - Soldadura TIG d'acer carbono (en és), Edicions Paraninfo, S.A.. ISBN 9788428398503.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente continua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.