Puccinia graminis

Puccinia graminis

La roya o roya negra (Puccinia graminis) és una espècie de fonc que produïx una malaltia que afecta a diversos grans de cereal. Una epidèmia de roya en el blat causada per la raça Ug99 es troba actualment en dispersió a través d'Àfrica, Àsia i més recentment el Mig Oriente i és motiu de gran preocupació a causa del gran número de persones que depenen del blat per a la seua subsistència. El cep va ser designat pel país en la qual li la va identificar (Uganda) i l'any del seu descobriment (1999). Es va propagar per Kènia, Etiopia, Sudan, Yemen i després Iran, tornant-se cada volta més contagiosa. Els científics estan treballant en el desenroll de ceps de blat que siguen resistents a el UG99. No obstant, el blat és cultivat en un ranc molt variat de mijos ambients. La qual cosa significa que els programes de desenroll encara tenen per davant un gran desafiu en obtindre ceps que siguen resistents als germoplasmas en adaptacions regionals.

Biologia

Existix una considerable diversitat genètica entre les espècies de P. graminis i s'han identificat vàries formes especials, forma specialis, que depenen de la naturalea del gra afectat.

• Puccinia graminis f. sp. avenae, avenaexao
• Puccinia graminis f. sp. dactylis
• Puccinia graminis f. sp. lolii
• Puccinia graminis f. sp. poae
• Puccinia graminis f. sp. secalis, centenosao, ordi
• Puccinia graminis f. sp. tritici, blat, cebadaerna

Patologia

El fonc de la roya ataca les parts de la planta que es troben per damunt del sol. Les esporas es depositen en les plantes de blat vert a on formen una pústula que invadix les capes exteriors del talle. El lloc infectat és un síntoma visible de la malaltia. En aquells casos en que la malaltia s'ha manifestat sobre el talle o el full, es desenrollen ampolles o pústules elíptiques denominades uredia. Les plantes infectades produïxen menor cantitat de brots secundaris i conseqüentment menys llavor, i en casos d'infeccions severes la planta pot aplegar a morir.

Els picnios o espermagonios per lo general es formen en la cara superior dels fulls de Berberis vulgaris, i la aecia es forma entre 5 a 7 dies després de la fertilisació dels mateixos en la cara inferior del full, directament baix de cada espermagonio fertilizado.