Brachypodium retusum
Brachypodium retusum és una espècie de la planta herbácea pertanyent a família de les poáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne, rizomatoser, en rizoma ramificado. Tallos de (12-) 40-60 (-140) cm, erectos, en més de 2 nucs i fulls numerosos, glaucos, escábridos. Fulls en lígula de 0,5-1,5 (-2,5) mm, redonejada o truncada, en marge ciliolado-pubérulo; llim de 7-50 cm x 0,5-5 mm, generalment convoluto, junciforme, palés o erecto-palés, molt freqüentment curvat i en disposició clarament dística, en nervis numerosos i molt marcats. Mechó en raquis de fins a 10,5 cm, rígit o flexuoso, en 1-9 espiguillas. Pedúnculs de la espiguilla d'1-2,5 mm. Espiguillas de (13-) 20-46 mm, freqüentment falcada en la antesis, en (5-) 10-18 flors. Glumas agudes, mucronadas, coriáceas; l'inferior de (4-) 6-7,5 mm, en 5-7 nervis; la superior de 6-9,5 mm, en 7 nervis. Lema de 8-13 mm; lanceolada, en 7 nervis; les inferiors de cada espiguilla mucronadas; les més superiors en aresta de fins a 3,5 mm. Pálea de 6-10 mm, més curta o llaugerament més llarga que la lema. Anteres de 5-6 mm. Florix de maig a juny.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx pel nort d'Àfrica (Argèlia), suroest d'Àsia (Turquia) i el sur d'Europa (Albània, Grècia, Creta, Itàlia, Cerdenya, Sicília, Yugoslàvia, França, Còrsega, Espanya i Portugal).
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en xares sobre sols margosos i fissures de roques calcáreas.
Propietats
[editar | editar còdic]És una planta que té usos medicinals com hipotensor, antidiarréico, astringente, diurético, antiinflamatorio i per a banys dérmicos.[2] També s'usa en jardineria i per a la protecció, estabilisació i fixació del sol en talussos secs i pedregosos.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Brachypodium retusum va ser descrita per (Pers.) P.Beauv. i publicat en Essai d'unix Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.[4]
Número de cromosomas de Brachypodium retusum (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: 2n=42, 46[5]
Brachypodium: nom genèric que deriva del grec brachys (curt) i podion (peu menut), en referència a les espiguillas subsésiles.[6]
retusum: epítet latino que significa "punta roma, en muescas"[7]
- Brachypodium allionii C.Presl
- Brachypodium bofillii Sennen
- Brachypodium boissieri Nyman
- Brachypodium caespitosum (Desf.) C.Presl
- Brachypodium caespitosum (Desf.) Henrard
- Brachypodium capillifolium Sennen
- Brachypodium hostii Link
- Brachypodium mucronatum Willk.
- Brachypodium obtusifolium Link
- Brachypodium obtusifolium (Boiss.) Boiss.
- Brachypodium phoenicoides var. bracteolatum Guss.
- Brachypodium phoenicoides var. mucronatum (Willk.) Henriq.
- Brachypodium pinnatum var. mucronatum (Willk.) Pérez Lara
- Brachypodium plukenetii (All.) Link
- Brachypodium ramosum Roem. & Schult.
- Brachypodium × willkommii Sennen ex St.-Yves
- Brachypodium wilsonis Sennen ex St.-Yves [
- Bromus pluckenetii All.
- Bromus retusus Pers.
- Festuca caespitosa Desf.
- Festuca mucronata (Willk.) C. Muell. ex Walp.
- Festuca obtusifolia Lag. ex Link
- Festuca ramosa (Roem. & Schult.) Roth
- Triticum caespitosum (Desf.) DC.
- Triticum obtusifolium (Link) Boiss.[8]
Nom comú
[editar | editar còdic]Són noms comuns en castellà: ordi, cervero, fenal, fenazo,[9] grama colgante, herba yesquera, lastoncillo, lastón,[9] lastón mediterràneu, lastón ramoso, pastillo, pastura, pastura burrero, serveros, zervero.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la botànica
- Característiques de les poáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Agrost. 101, 155 (1812)». Flora Vascular. Consultat el 14 de novembre de 2018.
- ↑ Pardo, M. 1997. https://www.academia.edu/1195544/usos_poco_frecuentes_de_algunas_gramineas Usos poc freqüents d'algunes gramíneas]. Quercus 140: 37-39.
- ↑ «Brachypodium retusum» a Carex Vivers. Data consulta: 10 de març de 2014.
- ↑ «Brachypodium retusum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de febrer de 2013.
- ↑ Brachypodium boissieri Nyman. An endemic grass species of Southern Spain. Schippmann, O. (1990) Lagascalia 15(2): 179-188
- ↑ Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Brachypodium retusum en PlantList
- ↑ 9,0 9,1 «Pine forest, common flora». Consultat el 16 d'octubre de 2021.
- ↑ «Brachypodium retusum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 6 de febrer de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Phillips, S. 1995. Poaceae (Gramineae). Fl. Ethiopia 7: i–xx, 1–420.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Brachypodium retusum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Brachypodium retusum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.