Anar al contingut

Conducte colédoco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Conducte colédoco

Plantilla:Vies biliars i pàncrees El conducte biliar comú (CBC) o colédoco és un conducte de la via biliar originat de la fusió del conducte hepàtic comú en el conducte cístico i que desemboca en la segona porció del duodeno. Es diu aixina perque conduïx (-doco) la bilis (cole-) al intestí.

El bloqueig del conducte biliar comú i l'aliacrà relacionada s'han documentat des de, a lo manco, l'época d'Erasistrato.[1]

Embriologia

El sistema biliar i el fege s'originen del intestí embrionari anterior. Inicialment a la quarta semana, sorgix un divertícul de la cara ventral de l'intestí interior (finalment duodeno), craneal a la paret del sac vitelino i cabal a la dilatació, que formarà més alvance l'estòmec. El desenroll del fege depén d'una interacció entre l'evaginaació endodérmica de l'intestí anterior i cèlules mesenquimàtiques del tabic transverso. El divertícul hepàtic se separa inicialment en una porció craneal i una cabal. La cabal dona orige al conducte cístico i la vesícula biliar. La craneal, als conductes hepàtics i conductes biliars hiliares. A mida que el divertícul craneal s'estén fins al mesénquima del tabic transverso, fomenta la formació de l'endoteli i de les cèlules sanguínees a partir de les cèlules mesenquimàtiques. Les cèlules endodérmiques es diferencien en cordoneres de cèlules hepàtiques i també formen el revestiment epitelial dels conductes biliars intrahepáticos.[2]

Les cèlules ductales seguixen el desenroll dels teixits conjuntius al voltant de les branques de la vena porta. Este desenroll explica la semblança en el patró de ramificació de la vena porta i dels conductes biliars extrahepáticos. El sistema biliar extrahepático és obstruït al principi per cèlules epiteliales, pero es canalisa posteriorment quan estes cèlules es degeneran. El brot que comunica els conductes hepàtic i cístico en el duodeno es diferencia en el conducte biliar comú o colédoco. Al principi, el conducte s'inserta en la cara ventral del duodeno i, quan este últim trencada en una fase posterior del desenroll, el conducte colédoco es recoloca en la cara dorsal de la paret duodenal.[2]

Anatomia

La bilis se sintetisa en el fege, que és la més voluminosa de les vísceres i una de les més importants per la seua activitat metabòlica. En l'orgue glandular és duta pels conductes hepàtics dret i esquerre, els quals convergixen i formen el conducte hepàtic comú. En este conducte, la bilis pot ser dirigida a la vesícula biliar per al seu almagasenament o be pot entrar en la porció superior del conducte biliar comú i continuar fins a drenar en el duodeno.

En la porció distal del colédoco, abans d'unir-se al duodeno, es fusiona en el conducte pancreàtic principal del pàncrees. Des d'eixe punt d'unió, el conducte biliar ara cridat hepatopancreático, es torna molt curt, abans de desembocar el conducte hepatopancreático en el duodeno, es forma el ámpula hepatopancreática o ampolla de Vater, envolts solament per un esfínter muscular, l'esfínter de Oddi o esfínter hepatopancreático.


El tamany del colédoco en promig és 4,88 mm (interval entre 2,6-7 mm), en pacients en VB el tamany promig del colédoco és de 4,16 mm (interval entre 2,6-6 mm), en el subgrup de dònes en vesícula intacta el CBC el promig és de 3,9 mm (interval entre 2,6-5 mm) i en hòmens en vesícula intacta el CBC és de 4,42 mm (interval entre 3-6 mm), en el grup de pacients colecistectomizados el tamany promig del colédoco és de 4,88 mm (interval entre 3-7 mm), en el grup de dònes colecistectomisades el promig és de 4,84 mm (interval entre 4,6-7 mm) i en hòmens colecistectomizados el promig és de 4,92 mm (interval entre 3-7 mm).[3]

Referències

  1. ↑ Bateson, edited by Malcolm C. (1986). Gallstone Disease and its Management. Dordrecht: Springer Netherlands. p. Epidemiology (chapter). ISBN 9400941730
  2. ↑ 2,0 2,1 «Embriologia de l'arbre biliar».Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic.Consultat el 2 de decembre de 2020.
  3. ↑ «¿Quin és el tamany normal del conducte biliar comú?».Revista Colombiana de Gastroenterología.32(2)
    99–106.ISSN 2500-7440.doi:10.22516/25007440.136.Consultat el 2020-12-02.