Anar al contingut

Via biliar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Via biliar

La via biliar és un conjunt de ductos intra i extrahepáticos pels que discorre la bilis produïda en el fege fins a desembocar en la segona porció del duodeno.

Anatomia de la via biliar

La bilis que excretan els hepatòcits dins del fege, és recolectada per fins canalículos bilíferos que van confluint en canals bilíferos de major calibre.

Via biliar intrahepática

Canalículo biliar en vert, llimitat entre dos hepatòcits. B) Esquerra image de microscopi electrònic d'agranada (SEM), C) dreta image microscopi electrònic de transmissió (TEM).
Canalículos en vert (bile canaliculi) entre dos cordoneres d'hepatòcits. Bile Duct mostra un conducte biliar interlobulillar.
Cordoneres de hepatòcits, llimitant els canalículos biliars (en vert).

Els canalículos biliars en el seu orige, estan delimitats per hepatòcits adjacents. Els hepatòcits secretan la bilis com a producte del seu metabolisme.
La bilis és necessària per a la digestió dels aliments, conté sals biliars formades a partir de l'àcit glicocólico i àcit taurocólico, que deriven de la molècula de colesterol.
Cada porció hepàtica té el seu conducte biliar (dret i esquerre); abdós es fonen en un conducte hepàtic comú.

Via biliar extrahepática

Els conductes biliars dret i esquerre es fonen en un conducte hepàtic comú. El conducte hepàtic comú s'unix al conducte cístico per a formar el conducte colédoco encarregat de dur la bilis fins a la porció descendent del duodeno.

La vesícula biliar està estajada en la fossa de la vesícula biliar, en la cara visceral del fege. Consta d'un fondo, cos, infundíbulo i coll que es continua en el ducto cístico. El corfoll mucosa és sumament irregular, en forma de panal d'abella, abans de continuar-se en el ducto cístico. En la vesícula la secreció biliar s'almagasena fins que un estímul adequat causa la seua lliberació per la contracció de la seua paret muscular no obstant

La bilis, a partir de l'unió entre el conducte cístico i el conducte hepàtic comú, seguix pel conducte colédoco que discorre per la vora lliure del moment menor (lligament hepatoduodenal). Després es coloca per darrere de la porció superior del duodeno, travessa el cap del pàncrees per a drenar finalment en la porció descendent del duodeno en la papila duodenal unit al ducto pancreàtic. L'artèria hepàtica dreta emet l'artèria cística destinada a l'irrigaació de la vesícula biliar. Les relacions entre l'artèria cística i el ducto cístico són d'importància quirúrgica en l'extirpació de la vesícula biliar (colecistectomía).

Proves d'image de la via biliar

La via biliar pot visualisar-se gràcies a:

  • Radiografia simple: només podrà vore's la via biliar en cas de neumobilia important o davant la presència d'un càlcul biliar.
  • Ecografia: visualisa càlculs biliars, sobretot en la vesícula biliar, i fins a en el 60% si es troben en el colédoco. També detecta dilatació de la via biliar.
  • Colangiopancreatografía retrògrada endoscópica: (CPRE) consistix en la visualisació a través d'endoscopia digestiva alta, l'ampolla hepatopancreatica (en l'antiga nomenclatura, coneguda com a ampolla de Vater) i l'introducció de contrast radiopaco. Té una fiabilitat del 90% tant diagnòstica com a terapèutica per a visualisar la via biliar distal.
  • Colangiografía transparietohepática: (CTPH), tan eficaç com la CPRE, sobretot per a visualisar la via biliar proximal.
  • TAC: Reservat per a les neoplasias que obstruïxen la via biliar.

Bibliografia