Colangiopancreatografía retrògrada endoscópica

L'estudi diagnòstic i terapèutic del pàncrees i la via biliar (colangiopancreatografía retrògrada endoscópica), combina l'endoscopia en els Rajos X per a la seua realisació; el gastroenterólogo és l'especialiste que sol practicar-ho. Se sol abreviar CPRE o ERCP (de l'anglés Endoscopic Retrograde Cholangiopancreatography).

Colangiopancreatografía retrògrada endoscópica

CPRE d'un conducte biliar i pancreàtic anormals; es mostren càlculs de diferents tamanys en la vesícula biliar i el conducte cístico.

Tècnica

S'utilisa un duodenoscopi, que és un endoscopi d'una llongitut major a la del gastroscopi (que s'usa per a l'esofagogastroduodenoscopia) que ademés té visió lateral (la majoria de endoscopis té visió frontal). La visió lateral permet la localisació de la papila major o ampolla de Vater i de la papila menor o accessòria, abdós es troben en la segona porció de duodeno.

Usualment és l'ampolla de Vater el punt d'interés, ya que és a través d'esta drena tant la via biliar com el conducte pancreàtic principal. La papila menor solament és d'interés en l'estudi d'una anomalia congènita cridada pàncrees divisum.

Al canular el ámpula de Vater es pot injectar mig de contrast i és allí quan entren a funcionar els Rajos X, per mig de fluoroscopía que és un estudi dinàmic. S'observa com en una película cóm alvança el mig de contrast i dibuixa la via biliar o pancreàtica. Permet determinar la seua anatomia i detectar deformitat, presència de càlculs, de tumors o de estrecheces. Si es detecta alguna anormalitat, en freqüència es passa a la fase terapèutica.

Terapèutica endoscópica

Malalties com els càlculs de la via biliar, els tumors de la via biliar i pancreàtica, les obstrucció postquirúrgicas, els pseudoquistes del pàncrees, la disfunció del esfínter de Oddi i el pàncrees divisum són candidats a terapèutica endoscópica per mig de la CPRE.

Els procediments que es realisen en major freqüència són:

• Papilotomía o esfinterotomía: Es realisa en una cánula que té un fil tallant en la seua punta cridat papilotomo. Consistix en tallar les fibres de l'esfínter ubicat en el ámpula de Vater, cridat esfínter de Oddi. És d'utilitat en la majoria de patologies dalt mencionades, ya que permet l'introducció d'atres instruments terapèutics i ademés facilita l'extracció de càlculs biliars.
• Agranada en baló: És d'utilitat per a extraure els càlculs de la via biliar. S'introduïx una cánula que té un baló inflable en la seua punta. El baló passa estant desinflado i es coloca distal a la pedra, llavors es infla i en açò s'espenta la pedra extraent-la.
• Agranada en canastra: És similar a l'agranada en baló, pero consistix en una canastra que s'obri en la via biliar i es manipula fins a colocar el càlcul en el seu interior. Una volta colocada es tanca per a atrapar la pedra i després s'extrau.
• Litotripsia: De manera similar, es captura la pedra en la canastra, solament que s'eixercix pressió sobre la pedra fins a desintegrar-la per a després poder-l'extraure. És d'utilitat en els càlculs de major tamany que no poden ser extrets en una peça a pesar de l'esfinterotomía.
• Dilatació: S'usa en via biliar i en via pancreàtica, tant en estrecheces benignas (postquirúrgicas, traumàtiques) com en malignes (colangiocarcinoma, càncer del cap del pàncrees). S'utilisen dilatadores inflables o de diàmetro creixent. Posterior a la dilatació sol colocar-se un stent en l'àrea estreta que manté la permeabilitat de la via.
• Colocació de stents: El stent és un tubo plàstic o de metal la funció del qual és permetre el drenage de la via a on es coloque. S'usa en tumors i en estrecheces benignas. Els plàstics són temporals i s'eliminen mesos o dies despuix, els metàlics són permanents i per tant, solament s'usen en neoplasia (processos tumorals) comprovades en fins terapèutics i selectius finals.