Coprofagia

Coprofagia

Mosca femella, Chrysomya megacephala, alimentant-se de heces animals.

S'entén per coprofagia l'ingestió voluntària d'heces. El terme prové del grec, κόπρος copros (‘heces’) i φαγειν phagein (‘menjar’). En la naturalea existixen espècies animals que practiquen este acte, atres espècies normalment no ho fan, llevat baix condicions inusuals. Solament en ocasions és practicada per humans, denominant-se coprofilia (una parafilia).

Un animal copròfec és aquell que s'alimenta exclusiva o majoritàriament d'excrements d'atres animals i normalment no pot subsistir utilisant una atra font d'aliment. És un règim alimentari casi exclusiu dels insectes, en especial de larves de dípters i de coleòpters escarabeoideos. Molts animals consumixen excrements (elefants, primats, rosegadors), pero ya que ho fan de manera esporàdica no poden considerar-se copròfecs. Tampoc són copròfecs els insectes que viuen i es desenrollen en els excrements depredando espècies coprófagas; es tracta d'espècies coprobias (que viuen en els excrements).

Les heces contenen cantitats importants d'aliments semidigeridos com a conseqüència de la poca eficàcia dels sistemes digestius, en especial dels herbívors. Este recurs és explotat en èxit per numerosos insectes que, ademés, contribuïxen a reciclar la matèria en els ecosistemes.

Coleòpters copròfecs

Dos palometes alimentant-se de heces.

La coprofagia és un règim alimentari casi exclusiu dels insectes, en especial de larves de dípters i de coleòpters escarabeoideos. Existixen moltes espècies que desenrollen estos hàbits, tal volta les més famoses són els escarabats peloteros, sagrats en l'antic Egipte, i les mosques.

Una parella de Scarabaeus laticollis rodant una bola d'excrements.

Mils d'espècies de coleòpters s'alimenten exclusivament d'excrements, i per a això han desenrollat una gran varietat d'adaptacions morfològiques, fisiològiques i etològiques. Es tracta d'un modo de vida exclusiu dels escarabeoideos, en especial de les famílies Scarabaeidae, Geotrupidae i Hybosoridae.

Processat i explotació dels excrements

Existixen tres models bàsics de processat dels excrements:

• Un primer grup d'espècies, coneguts popularment com escarabats peloteros, desgajan una porció de l'excrement, fan en ell una bola i la transporten a certa distància de la massa principal per rodament; després ho enterren en el sol per a alimentar-se o construïxen un niu subterràneu en el que depositen la bola de femta i sobre ella els ous; les larves s'alimenten de la matèria fecal fins al seu complet desenroll. Són eixemple d'este comportament els gèneros Scarabaeus, Canthon, Gymnopleurus i Sisyphus, entre uns atres.
• Un segon grup d'espècies, com els Eucraniini argentins, certs Canthonini australianos i varis Geotrupidae (Thorectes i Typhoeus) també transporten els excrements a certa distància, pero no ho fan rodant una bola, sino carregant-los en les seues pates anteriors i a voltes ajudant-se del cap i el pronoto.

Selecció de l'excrement

Boñiga de vaca en orificis de coleòpters copròfecs.

Cada espècie de copròfec mostra certes preferències per un tipo d'excrement, a sovint pel de una espècie concreta, i per un estat determinat de dessecació de la matèria fecal. La majoria de copròfecs busquen els excrements de grans mamífers ungulats i primats; les dejecció dels carnívors són molt manco apreciades, segurament perque la cantitat de matèria sense digerir és molt menor. La selecció de l'excrement supon una percepció de les olors suficientment fina per a diferenciar-los. Onthophagus coenobita i Aphodius elevatus mostren una clara preferència per excrements humans fresca, Onthophagus punctatus pels d'ovella, Aphodius prodromus pels de cavall, Caccobius schrebei i Aphodius fossor pels de vaca, i Aphodius cervorum pels de cérvol. Les grans boñigas d'elefant de les sabanes africanes alberguen una série d'espècies particulars de Heliocropis, Copridaspidius, Heteronitis, etc. Les heces de Papio són les preferides per Lorditomaeus; les de gos per Caccobius sórdidus i Aphodius fimentarius. Onthophagus falzonii està lligat als heces de tortuga mora. Alguns copròfecs, com els chicotets Canthonini preferixen excrements de menor tamany, com els de rosegadors, aus. A voltes solament mostren preferències per l'excrement en el que aprovisionarán el niu en que es desenrollaren les seues larves; o preferixen excrements frescs per a la seua alimentació i secs per a les larves; o, com el cas dels Cephalodesmius australianos, copròfecs en estat adult, aprovisionan el niu en fragments vegetals dels que s'alimenten les larves.

Importància ecològica

La degradació dels excrements és un procés llent en el que participen l'acció desecadora del sol, la pluja, la descomposició per part de fongos i bactèries, i el consum per larves de dípters i termites. L'acció dels coleòpters copròfecs, que desgajan, repartixen i enterren les heces, acceleren extraordinàriament este procés, al mateix temps que fertiliza el sol. Sense la seua actuació, l'acumulació dels excrements seria insoportable per als ecosistemes. S'ha calculat que els copròfecs enterren 1,5 t (tonellades) d'excrements per hectàrea i any.

L'eixemple d'Austràlia és molt explícit: els copròfecs autòctons no estan adaptats a consumir les heces dels grans herbívors introduïts per el home (vaques, cavalls, etc.) ya que els mamífers australians són més be chicotets; aixina les boñigas permaneixen llarcs periodos en el sol, lo que conduïx a:

• Multiplicació desmesurada de les mosques que troben un mig de cultiu propici.
• El sol es fa estèril en cobrir-se d'una costra d'excrements endurits despuix del seu consum per les mosques.
• Infecció del ganado per helmints i germens patógenos presents en les heces, que permaneixen expostes durant molt temps.

La coprofagia en el restant del regne animal

Els conills, les cobayas i atres espècies relacionades, no tenen un sistema digestiu tan sofisticat com el dels rumiants. Per això, en lloc de menjar més herba, li donen al seu aliment un segon passe per l'intestí. Produïxen els cecotrofos unes deposicions blanes de menjar parcialment digerit són excretadas i consumides immediatament. No obstant, les deposicions normals no són consumides.

En alguns mamífers com l'elefant i el koala, s'ha observat que les crío mengen heces de les seues progenitores obtenint d'esta forma les bactèries necessàries per a la digestió de la vegetació que es troba en el seu hàbitat. Quan naixen, els seus intestins no posseïxen eixes bactèries, i sense elles no podrien obtindre els nutrients d'estes plantes.

Els gorilas també ingerixen les seues pròpies heces i inclús les d'atres goriles. A uns atres simis se'ls ha observat menjar deposicions de cavall pel seu contingut en sal. Als mones també se'ls ha observat menjar deposicions d'elefant.

Els hámsteres mengen les seues pròpies deposicions, ya que són una font de vitamines B i K, produïdes per les bactèries del tracto intestinal.

Els remugants poden digerir substàncies que els neumogástricos no poden i en algunes explotacions s'utilisa femta com a suplement alimentari. Els remugants poden digerir la celulosa i recuperar el fòsfor dels fitatos, és una font de nitrogen no proteic, ademés afig minerals a la dieta. La femta també sol contindre palla i atres aliments digestibles pels remugants. Abans de suministrar-ho als animals, es pot tractar per mig d'un compostado, un ensilado, tractat en invertebrats copròfecs o simplement secat.

Els porcs posseïxen particular preferència per menjar excrements, lo que pot ajudar a evitar la contaminació ambiental (principalment del sol i les aigües).

Esta pràctica permet aforrar en aliments i produir menys rebujos orgànics, pero aumenta els riscs de contagi.

Esta pràctica està prohibida en l'Unió Europea.^{cita requerida}

Bibliografia

• Lewin, Ralph A. "More on Merde". Perspectives in Biology and Medicine 44(2001): 594-607.
• Hofmeister, Erik, Melinda Cumming, and Cheryl Dhein.(2001) "Owner Documentation of Coprophagia in the Canine". https://web.archive.org/web/20070106004711/http://www.vetmed.wsu.edu/pets/_archive/study.htm. Consultat el 17 de novembre de 2005.
• Wise, T.N., and R.L. Goldberg. "Escalation of a fetish: coprophagia in a nonpsychotic adult of normal intelligence". J. Sex Marital Ther. 21 (1995): 272-5.