Anar al contingut

Scarabaeidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Scarabaeidae

Els escarabats (encara que este nom també s'aplica a atres Coleoptera) o Scarabaeidae són una de les grans famílies de coleòpters en casi trenta mil espècies descrites.[1] El seu tamany oscila entre 2 i 180 mm, i algunes de les seues espècies es conten entre els insectes actuals més voluminosos (Goliathus spp., Dynastes hercules). Entre els escarabeidos es troben coleòpters tan populars com els escarabats peloteros (gèneros Scarabaeus, Canthon, Gymnopleurus, Sisyphus, etc.). Les antenes dels insectes d'esta família tenen forma de maza, que el seu extrem pot obrir-se formant un palmito de folíols. La punta de l'abdomen està descoberta pels élitro normalment truncats. La majoria de les espècies volen be. Vàries d'estes espècies estridulan fregant l'extrem dels seus élitro contra el costat dorsal del seu abdomen. Esta àmplia família inclou coprófagos i saproxilófagos que són perjudicials per a les plantes. Moltes espècies són molt precioses pels coleccionistes, existint un comerç internacional, no sempre llegal, ya que algunes estan protegides per la llei. Algunes de les subfamílias llistades en la ficha de tàxon han segut considerades en un moment o un atre com a famílies independents (Passalinae, Aphodiinae, Cetoniinae, Melonthinae, etc.) Mentres algunes subfamílies anteriorment en Scarabaeidae han segut elevades a famílies independents (Pleocomidae, Glaresidae, Glaphyridae, Ochodaeidae i Geotrupidae).

Característiques

Es caracterisen per tindre les antenes lamelades, formades per onze artejos, dels quals els tres últims formen una maza laminar o arrosetada; poden estar agrupats en una sola massa o oberts com a dits quan estan tractant de percebre olors. El clípeo està completament fusionat en la front i el llaure queda amagat baix el clípeo. Les seues pates són de tipo caminador, excavador i la seua fòrmula tarsal és 5-5-5 (en ocasions poden faltar els tarsos anteriors i les ungles en totes les pates). El color pot ser negre, blau, vert, pardo, groc o roig, a voltes iridiscent, metàlic, lluent o contrastat en marques obscures. És freqüent el dimorfisme sexual accentuat.[2] L'abdomen té sis esternitos visibles.[3]

Erro al crear miniatura:
Larva d'escarabat d'Austràlia.
Erro al crear miniatura:
Allorhina nitida: a. Larva, b. Bua, c. adult. d,i,f,g. Peces bucals.

Larva

La larva es curva en forma de C. Sol ser de color blanc o crema. Se'ls sol cridar cucs blancs o gallina cega en Mèxic.[4] Els cucs blancs més abundants en Espanya pertanyen a l'espècie Anoxia villosa. Una atra espècie és Melontha melontha, pero és molt escassa en Espanya; molt abundant en França i tota Europa. Atres cucs blancs menys importants són Phyllopertha horticola, Tropinota hirta, Melontha hippocastani, etc. Són larves grosses, blanques i estovades. L'adult medix 3 cm i la larva 4 cm. Són larves de vida llarga: duren tres o quatre anys abans de convertir-se en escarabat. Quan apleguen les fredor, profundisen en el terreny i invernan. Les larves de cucs blancs viuen en el sol i mengen les raïls d'un gran número d'espècies ornamentals (plaga polífaga). Els fulls es tornen grogues i es marchitan.[5]

Història natural

Presenten una enorme diversitat, tant en aspecte com en modos de vida. Alguns s'alimenten de matèries fecals (coprófagos) (Scarabaeinae, Aphodiinae), uns atres de fusta en descomposició, Dynastinae), les larves d'algunes espècies viuen en el sol i s'alimenten de raïls, alguns són plagues agrícoles (eixemple Popillia japonica).[6] Molts uns atres s'alimenten de flors o fulls (Rutelinae, Cetoniinae, Melonthinae), etc.[7]

Antic Egipte

En l'Antic Egipte la religió egipcíaca antiga, venerava com a sagrat a l'escarabat pelotero ara conegut com Scarabaeus sacer (anteriorment Ateuchus sacer). Els amulets egipcíacs que representaven als escarabats sagrats es comercialisaven en tot lo món mediterràneu.[8]

Evidencia fòssil

Durant molt temps es va considerar que el Scarabaeidae fòssil més antic era Aphodiites protogaeus (Heer, 1865).[9] Este va ser acceptat per Crowson com el representant més antic de Polyphaga de tots els temps.[10] Estudis recents[11] dubten de la classificació. Per tant, el fòssil sense traces podria pertànyer perfectament a "qualsevol família d'escarabats ovals". Només hi ha un fòssil recent descobert, excelentemente conservat, del Jurásico de China, que es va colocar en una nova família (extinta) Alloioscarabaeidae.[12] La pròpia família Scarabaeidae va ser documentada per primera volta per troballes del Cretácico. troballes.[13] Atres espècimen de l'àmbar del Cretácico delíban són ilustrats per Poinar, pero encara no han segut descrits científicament.[14] Ademés, la família està representada per varis gèneros en Àmbar bàltic i Àmbar dominicà. (abdós del Terciario).[15]

Espècies

La família Scarabaeidae comprén les següents espècies:

Galeria

Vore també

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20071018125722/http://www-museum. unl. edu/research/entomology/Guide/Scarabaeoidea/Scarabaeidae/Scarabaeidae-pages/Scarabaeidae-Overview/ScarabaeidaeO. html Generic Guide to the New World Scarab Beetles, Scarabaeidae». Archivat des d'el unl. edu/research/entomology/Guide/Scarabaeoidea/Scarabaeidae/Scarabaeidae-pages/Scarabaeidae-Overview/ScarabaeidaeO. html original, el 18 d'octubre de 2007. Consultat el 15 d'octubre de 2007.
  2. ↑ Morón, M. A. i Gleva, R. A. (1988). Entomologia pràctica: Una guia per a l'estudi dels insectes en importància agropecuaria, mèdica, forestal i ecològica de Mèxic. Institut d'Ecologia. Mèxic.
  3. ↑ Bastidas, R. i Zavala, I. (1995). Principis d'Entomologia Agrícola. Edicions Sol de Fanc, ISBN 980-245-006-5
  4. ↑ «archive. org/web/20211007051803/https://www. koppert. mx/retos/escarabajos/gallina-ciega/ Gallina cega» (en és-mx). www. koppert. mx. Archivat des d'el koppert. mx/retos/escarabajos/gallina-ciega/ original, el 7 d'octubre de 2021. Consultat el 2021-10-07.
  5. ↑ infojardin. com/PLAGAS_Y_ENF/PLAGAS/gusano-blanco. htm Infojardin - Cuc blanc
  6. ↑ net/node/view/473 Bugguide. net. Species Popillia japonica - Japanese Beetle
  7. ↑ Marcos Paulo Gomes Gonçalves (2017). “Relação Entre Tempo i Besouros em Mata de Cocal” [Relationship Between Meteorological Conditions and Beetles in Mata de Cocal]. Revista Brasileira de Meteorologia 32 (4): 543–554. doi:10.1590/0102-7786324003.
  8. ↑ net/node/view/187 bugguide. net Família Scarabaeidae - Escarabats
  9. ↑ Oswald Heer (1865): Die Urwelt der Schweiz, p. 90 i làmina VIII (Schultheß Verlag).
  10. ↑ R. A. Crowson (1967): The fossil record. Capítul 19: Arthropoda: Chelicerata, Pycnogonida, Palaeoisopus, Myriapoda i Insecta. London (Geological Society). p.526
  11. ↑ Frank-Thorsten Krell (2000): El registre fòssil del Mesozoico i Terciario Scarabaeoidea (Coleoptera : Polyphaga). Invertebrate Taxonomy 14: 871-905.
  12. ↑ Ming Bai, Dirk Ahrens, Xing-Ke Yang, Dong Ren (2012): Nova evidencia fòssil de la diversificació primerenca dels escarabats: Alloioscarabaeus cheni (Coleoptera: Scarabaeoidea) del Jurásico Mig de Mongòlia Interior, China. Insect Science Volume 19, Issue 2: 159-171 x doi:10.1111/j.1744-7917.2011.01460. x (accés obert)
  13. ↑ I. g. B. G. V. Nikolayev & R. Dong (2010): New Genus of the Subfamily Geotrupinae (Coleoptera: Scarabaeoidea: Geotrupindae) from the Jehol Biota. Acta Geologica Sinica - English Edition, 84: 673-675. x doi:10.1111/j.1755-6724.2010.00260. x
  14. ↑ P. Whalley, P. (1981): Insects from Lebanese amber. Informe inèdit, British Mus. Nat. Hist. (Geol.). 11 pp.; citat en Poinar 1992
  15. ↑ George O. Poinar, Jr: Life in Amber. 350 págs., 147 figures, 10 làmines, Stanford University Press, Stanford (Calç.) 1992. ISBN 0-8047-2001-0

Bibliografia

  • Arnett, R. H. Jr. (2000). American insects, 2.ª edició. CRC Press, Boca Rata, Londres,Nova York, Washington D. C. ISBN 0-8493-0212-9
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A. (1976). An introduction to the study of insects. 4.ª edició. Holt, Rinehart and Winston. Nova York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3

Enllaços externs