Anar al contingut

Scarabaeus sacer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
escarabat sagrat (Scarabaeus sacer)


El escarabat sagrat[1] (Scarabaeus sacer) és una espècie d'insecte coleòpter de la família Scarabaeidae que habita en les dunes costeres i pantàs de la conca del Mediterràneu. l'escarabat pelotero arreplega boles de femta que fa rodar fins a un niu subterràneu per a alimentar a les seues cries. Este comportament va dur als antics egipcíacs a comparar-ho en el deu Jepri i considerar-ho un animal sagrat.[1]

Distribució

Scarabaeus sacer es troba en el nort d'Àfrica, el sur d'Europa (incloent Espanya) i parts d'Àsia.[2] En la regió de Camargue, és casi exclusivament una espècie costera, que viuen només en les dunes i marismas costeres.[3]


Descripció

El cap del S. sacer té un ampli distintiu de sis proyeccions, s'assembla als rajos.

Les pates davanteres són iguals a les dels atres escarabats en el seu gènero, pero a diferència de les dels escarabats de la femta, les pates davanteres de S. sacer són inusuals, que no terminen en tarsos reconeixibles, el peu que du les garres. No és només un vestigi de la garra com a estructura que podria ser d'alguna ajuda en l'excavació. Les pates atrasseres de l'escarabat són normals, ben desenrollats cinc segments del tarso, pero les pates davanteres estan especialisades per a l'excavació i per a la formació de boles de femta. Els escarabats roden la major part de les boles que fan a lo que és convenient per a ells cavar cambres en les que mengen del fem, un procés que pot durar varis dies.

Reproducció

Scarabaeus sacer fent rodar una bola de femta

Quan la femella està llista per a criar selecciona en especial de textura fina de femta per a fer la seua bola de cria, i excava una cambra especialment en lo profunt i gran per a ella. Allí es esculpe en forma de pera, en una cavitat hueca en la part estreta. En eixa cavitat es posa un ou molt gran. A partir d'ahí sagella la cavitat i s'aparta per a repetir el procés en un atre lloc. Normalment, una femella de S. sacer exitosa produirà només la mitat d'una dotzena de jóvens en la seua vida.[4]

Mitologia

El cult a l'escarabat sagrat en l'Antic Egipte s'inicia en Hieracómpolis en el periodo predinástico, a on naix per la seua associació en el deu autocreado Jepri, que representa al sol durant l'amanecer. En l'imperi antic, el seu cult en Menfis muta a una associació en el deu Ptah. Este cult als escarabats com a signe de mort i resurrecció va ser predominant en els primers dos mil anys d'història egipcíaca.[1]


La metamorfosis de l'escarabat s'associava en la mort i resurrecció diària del sol, especialment perque els egipcíacs creïen erròneament que durant l'estat de bua l'insecte moria i renaixia ya com a adult. A la seua volta, la bola d'excrement rodante recordava al sol rodant pel firmament. Els antics egipcíacs també varen notar que l'insecte és predominantment actiu en amanecer i que en el seu cap té sis protuberàncies radials, que poden associar-se en rajos solars. Tot això va dur a la seua associació en el deu solar Jepri.[1] Els egipcíacs també varen observar que els escarabats jóvens ixen de la bola de femta, i per error varen deduir que l'escarabat femella era capaç de reproduir sense necessitat d'un macho. D'açò, es va establir un paralel en el seu deu Atum, que també va engendrar solament.[5]

En el sarcòfec de Ramsés IV s'aprecia una associació entre la metamorfosis de l'escarabat i el mit d'Osiris i Horus. Allí es representa un jeroglífic en a on s'aprecia al faraó difunt dins d'una crisálida d'escarabat preparant-se per a renàixer. Baixe el mateix, hi ha una inscripció que diu: «Horus emergix del cos del seu pare. Ell adora a qui li ha engendrat [...]».[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Escarabats sagrats».Bolletí de la SIGA.Societat Entomológica Aragonesa.Saragossa, Espanya:20
    327-330.ISSN 1134-6094.Consultat el 13 d'abril de 2017.
  2. ↑ Scarabaeidae. Scarab beetles; Scarabs; Dung beetles; Flower beetles; Rain beetles; Tumblebugs". Discover Life. Retrieved November 10, 2010.
  3. ↑ Jorge Miguel Llop, Jean-Pierre Lumaret & Pierre Jay-Robert (2001). "Diversity, distinctiveness and conservation status of the Mediterranean coastal dung beetle assemblage in the Regional Natural Park of the Camargue (France)" (PDF). Diversity and Distributions 7 (6): 257–270. DOI:10.1046/j.1366-9516.2001.00122.x.
  4. ↑ Fabre, J. Henri; Translated by Alexander Teixeira de Mattos; The Sacred Beetle and Others. Dodd, Pixeu, New York, 1918.
  5. ↑ Pat Remler (2010). "Scarab beetle". Egyptian Mythology A to Z (3rd ed.). Infobase Publishing. pp. 169–171. ISBN 978-1-60413-926-6.

Enllaços externs

Commons