Anar al contingut

Sur d'Europa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estelada en Arc de Triumfo de Barcelona

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» —traduït al espanyol com «Catalunya, nou estat d'Europa»—[1] va ser una manifestació que va tindre lloc en Barcelona l'11 de setembre de 2012 durant el Dia de Catalunya. Va ser convocada per l'Assamblea Nacional Catalana,[1] una organisació d'àmbit català que té per objectiu alcançar l'independència política de Catalunya.

L'afluència de manifestants es va estimar llavors entre 600 000 persones, segons la Delegació del Govern en Catalunya, i 1 milló i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona i el Departament d'Interior.[2]

Esta manifestació és considerada com un punt d'inflexió en les pretensions independentistes de Catalunya, com també ho havia segut la sentència sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 del Tribunal Constitucional d'Espanya, que obri una etapa molt més beligerant dels agents polítics implicats.[3][4] El dia 25 de setembre d'eixe mateix any, dos semanes despuix de la manifestació, el president de Catalunya, Artur Mas, va convocar eleccions en clares referències a esta manifestació.[5]

Context

Artícul principal → Independentisme català.
Erro al crear miniatura:
Municipis adherits a la plataforma Associació de Municipis per l'Independència.

En la crisis econòmica i la crisis de valors en Espanya durant el periodo 2008-2014 com a context de fondo, es varen acréixer les veus crítiques en l'organisació territorial d'Espanya, adoptada en la Constitució espanyola de 1978.[6][7] Aixina, l'independentisme català va resorgir en molta força i militància, materialisant-se en numeroses entitats de la societat civil com l'Assamblea Nacional Catalana

[8] o l'Associació de Municipis per l'Independència. Un clar eixemple de lo mencionat es troba en les estadístiques d'opinió, en les que els partidaris de l'independència es varen triplicar en el periodo 2006-2013, d'un 14 % a un 47 % de partidaris d'un estat independent.[6]

Estes —i atres— organisacions civils ya havien protagonisat alguns events en respal a l'independentisme anteriors, com el referèndum per l'independència del 2009 en el que va participar un 30 % de l'electorat, o la manifestació "Som una va nàixer. Mosatros decidim"; els precedents més immediats a esta manifestació.

L'història recent de l'independentisme català venia marcat per dos fets fonamentals:[9] la sentència sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 del Tribunal Constitucional d'Espanya, que va negar l'existència d'una nació catalana;[10] i un possible concert fiscal que permetria a Catalunya gestionar els seus propis imposts.[11] De fet, un argument freqüent és el d'acusar a l'Estat de no ser just en el repartiment de lo recaptat en forma d'imposts.[12] Si be és cert que es tracta d'un tema d'ampli calat polític i social, relacionat en el sentiment de pertinença a una nació, la qüestió econòmica sempre ha acompanyat al debat polític en el cas de Catalunya.[12]

La manifestació

Número de participants

Manifestants en el Passejada de Gràcia.

L'afluència de participants va motivar una guerra de sifres entre els convocants, el Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya.[13] Aixina, la Delegació del Govern en Catalunya va estimar que havien acodit unes 600 000 persones,[2][13] mentres que la Guàrdia Urbana de Barcelona va estimar l'afluència de 1 500 000 de persones.[2][13] Els organisadors, no obstant, varen elevar la sifra fins a dos millons de participants.[13]

Les atres dos manifestacions més multitudinàries de l'història recent de Catalunya varen ser la manifestació pel Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, a la que varen acodir 1,2 millons de persones, i la manifestació «Som una va nàixer. Mosatros decidim» de 2010, estimada en 1,1 millons segons la Guàrdia Urbana i 1,5 millons segons els organisadors.

Alguns diaris varen realisar els seus propis sondejos dels participants. Per eixemple, El País va calcular un total de 605 000 participants desplegant varis redactors en la zona que varen evaluar la superfície ocupada i la densitat de manifestants a les 19:00h.[14] Un estudi posterior del diari La Vanguardia, que dividix l'àrea ocupada pels manifestants en trams i calcula la densitat per metro quadrat en cada u d'ells, també va sifrar l'assistència en unes 600 000 persones.[15]

Recorregut

Recorregut de la manifestació.

Com estava previst,[16] la manifestació es va iniciar a les sis de la vesprada en la confluència del Passejada de Gràcia en Gran Via, i es va dirigir despuix per la Via Layetana i la Passejada d'Isabel II fins al Parc de la Ciutadella. No obstant, els manifestants varen desbordar les vies principals de la protesta i, segons va sondejar el diari El País a les set de la vesprada, ademés del recorregut previst els manifestants omplien les calles precedents a l'inici: Passejada de Gràcia, Rambla de Catalunya, Pau claris, i els carrers que conecten estes.[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Un milló i mig de persones es manifesten en Barcelona baix elema «Catalunya, nou estat d'Europa» publicat per La Veu de Galícia el 12 de setembre de 2012. Consultat el 26 de decembre de 2013. «(···) han participat en el centre de la ciutat en una manifestació independentista baix l'eslògan «Catalunya, nou Estat d'Europa», (···) La manifestació està encapçalada per la plataforma organisadora, l'Assamblea Nacional Catalana (ANC) i darrere, a prou distància, participen nou dels onze consellers de l'Eixecutiu català, aixina com de partits com a ERC i ICV.»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 La Generalitat diu que 1,6 millons de persones secunden la Via Catalana, mentres Interior baralla 600.000 publicat per ABC el 12 de setembre de 2012. Consultat el 26 de decembre de 2013. «L'any passat, mentres el Govern d'Artur Mes sifrava en milló i mig de persones els assistents a la Diada, l'Eixecutiu central va rebaixar la senya a menys de la mitat. El Ministeri d'Interior baralla una participació de 600.000 persones enguany»
  3. ↑ Anuari del conflicte social 2012.
  4. ↑ «Radiografia del teixit empresarial català i possibles impactes del debat independentiste».La qüestió catalana, hui.
  5. ↑ President de Catalunya convoca eleccions anticipades per al 25-N publicat per TeleSUR el 25 de setembre de 2012. Consultat el 26 de decembre de 2013. «En declaracions este dimarts davant el Parlament regional, Mes va manifestar que “cal traduir en accions concretes el moment extraordinari que estem vivint. És necessari que la veu d'1,5 millons de catalans es trasllade a les urnes”.»
  6. ↑ 6,0 6,1 «El respal a l'independència en Catalunya: ¿identitat o càlculs econòmics?».ZoomPolítico.Consultat el 27 de decembre de 2013.
  7. ↑ Catalunya aguaita al soberanisme per Miquel Noguer i publicat per El País el 28 d'abril de 2012. Consultat el 27 de decembre de 2013. «La crisis és ara el principal motor del soberanisme. "L'independentisme aumenta en la mija que es veu com la solució als problemes; molta gent creu que li aniria millor fòra d'Espanya", relata Subirats»
  8. ↑ Constituïxen l'Assamblea Nacional Catalana, una plataforma per l'independència publicat per Europa Press el 10 de març de 2012. Consultat el 27 de decembre de 2013. «Diferents colectius de la societat civil han constituït este dissabte l'Assamblea Nacional Catalana, una entitat que naix en l'objectiu de pressionar als partits polítics per a anar cap a l'independència de Catalunya»
  9. ↑ elboomerang.com.
  10. ↑ Sentència del Estatut: «La Constitució no coneix una atra que la Nació espanyola» publicat per La Raó l'11 de juliol de 2011. Consultat el 27 de decembre de 2010. «El Tribunal Constitucional (TC) ha establit que els símbols nacionals de Catalunya, proclamats en l'artícul 8 del Estatut, només poden ser entesos com a referents a una "nacionalitat integrada en la indisoluble unitat de la nació espanyola" i recorda que la Carta Magna "no coneix una atra nació que l'espanyola"»
  11. ↑ A quin aspira Catalunya en el pacte fiscal per María Teresa Coca i publicat per El Món el 20 de setembre de 2012. Consultat el 27 de decembre de 2013. «Pese a les trobades posicions que fan pràcticament impossible l'acort, el Govern de la Generalitat ha decidit no cejar en el seu encabotament i exigir a Rajoy que Catalunya puga gestionar directament els seus tributs.»
  12. ↑ 12,0 12,1 «El respal a l'independència en Catalunya: ¿identitat o càlculs econòmics?».ZoomPolítico.Consultat el 27 de decembre de 2013.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 La clamor independentista colapsa Barcelona, publicat per El Món l'11 de setembre de 2012. Consultat el 26 de decembre de 2013. «Guerra de sifres: dos millons d'assistents per als convocants, 1,5 per als Mossos i 600.000 per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil»
  14. ↑ 14,0 14,1 Càlcul de manifestants pel Defensor dellector d'El País i publicat pel diari citat el 13 de setembre de 2012. Consultat el 28 de decembre de 2013.
  15. ↑ Unes 600.000 persones en la manifestació independentista, artícul del diari La Vanguardia
  16. ↑ La manifestació s'inicia a les sis de la vesprada en Gran Via en passejada de Gràcia publicat per El Periódico de Catalunya el 10 de setembre de 2012. Consultat el 28 de decembre de 2013.