Jepri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Jepri

Jepri (Khepri), el deu Sol, autocreat, símbol de la vida etern; era l'image de la constant transformació de l'existència en la mitologia egipcíaca. El seu nom significa El que aplega a ser (per sí mateixa). Va ser representat com un escarabat espentant al disc solar pel cel. També com a home en cap d'escarabat que, a voltes, portava un ceptre uas i un anj.

No era l'únic deu Sol: Jnum era un deu de la nit, creador d'un ou del que sorgix la llum solar, Atum era el deu sol autocreat, Jepri era el deu solar de l'est o de l'amanecer i Ra el deu del matí, o el deu del sol en el seu apogeu.

Mitologia[editar | editar còdic]

Jepri es deriva del verp egipcíac ḫpr, que significa 'aplegar a ser', 'ser transformat', 'nàixer' o 'crear'.​ Jeperu eren 'canvis' o 'transformacions', i d'ahí, Jepri, qui 'es va transformar' o 'es va crear'.​

Jepri es transformava a sí mateixa cada matí, renaixent com a nou Sol, per això va ser vinculat en Atum. Com a símbol de la vida eterna, era el Sol del matí, una manifestació del deu Ra.

És el deu de l'amanecer, Ra el de la vesprada i Jnum el de la nit, dels quals era considerat germà. Simbolisa el principi de les transformacions que experimenten els sers vius, des de que naixen fins que moren, inclús de la seua renaixença si superaven les proves en la Duat (el Més allà). També representava la creació mítica de la Terra.

La mitologia de Jepri es conectava en una creència antiga sobre la sexualitat de l'escarabat sagrat (ḫprr en egipcíac). Com era comú observar que estos insectes naixien de pilotes de femta, es va aplegar a creure que entre ells no hi havia femelles i que els machos es reproduïen depositant el seu semen directament sobre els excrements. Plutarco, per eixemple, ho referix en el seu Moralia:

... puix no hi ha escarabat femella, sino que tots són machos. Es perpetuen depositant l'esperma en l'excrement, que modelen en forma de bola, disponent aixina no tant un mig d'alimentació com un lloc de generació Plutarco, Isis i Osiris, 11

Sincretisme[editar | editar còdic]

Se li va vincular en Atum, el deu Sol autocreat; també, a voltes, com la manifestació de Ra en amaneixer, i en Jnum, el deu moltó, i fins a ho varen vincular en Jonsu, el deu llunar.

Cult[editar | editar còdic]

Les seues festes són les organisades en honor de Ra i els seus llocs de cult són a on era venerat Ra. El principal estava en Iunu (Heliópolis), la capital religiosa del sol, prop d'El Caire.

Encara que no tenia temples propis, s'instalaven escarabats jagants de pedra en alguns complexos templaris. Com en el cas de Karnak, a on prop del seu llac sagrat existia una capella subterrànea que representava a la Duat (l'inframon). En un ritual secret, l'image de cult d'Amón-Ra descendiria a esta capella d'a on tornaria transformada en Jepri, qui emergix de la terra. Esta estàtua, diu la llegenda actual, que deu ser tocada per les dònes per a poder concebre, i als turistes se'ls diu que té el poder de fer realitat els desijos si li la rodeges tres voltes.​

L'escarabeo, usat en els rituals funeraris, va ser un dels amulets més populars de l'Antic Egipte.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Geraldine Pinch (2002). Handbook of Egyptian Mythology. Khepri (Khepry, Khopri). Santa Barbara, California: ABC-CLIO. pp. 152. ISBN 1-57607-242-8
  • Plutarco (1995). «11». Isis y Osiris, los dioses de la magia y de la muerte. Madrid: Gredos. p. 37. ISBN 84-249-1791-X
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons