Femta

Es diu femta als excrements d'animals que s'utilisen per a fertilizar els cultius.[1] En ocasions la femta està constituïda per més d'un rebuig orgànic, com per eixemple excrements d'animals i restants dels llits, com succeïx en la palla. El lloc a on s'aboca o deposita la femta és l'estercolero.
En agricultura s'ampren principalment els rebujos d'ovella, de ganado vacú, de cavall, de gallina (gallinaza). Antany, també el de coloma (palomina). Actualment s'usa també el de rat penat.
La femta de porc provinent de granges o de vacú originat de lleteries té consistència líquida i es denomina purín.
En els abonaments sintètics, les femta varen deixar d'amprar-se prou en l'agricultura convencional, encara que ara l'agricultura ecològica els recupera pel seu valor ya que no solament proporcionen nutrients al sol sino que aporten matèria orgànica i favorixen la presència de microorganismes del sol, responsables de la fertilitat de la terra. La femta és la base del compost o també cridat mantillo en l'agricultura ecològica.
Tipos de femta
Femta de ganado vacú
Esta femta és el més important i el que es produïx en major cantitat en els llocs rurals. Convé a totes les plantes i a tots els sols, dona consistència a la terra arenenca i mòvil, llaugerea al terreny gredoso i refresca els sols càlits, calizos i margosos. De totes les femta és el que obra més llarc temps i en més uniformitat. La duració de la seua força depén principalment del gènero d'aliment donat al ganado que ho produïx. La millor femta és el que és suministrat per les bésties del cebadero que reben en general un bon aliment són tots lindo
Femta de moltó castrat
Est és un dels abonaments més actius. És més sec i més calent que l'atre, lo que ho fa ventajós per als sols forts i fredor, als que aprima i favorix, desecándolos. La palla, per la seua naturalea i la cantitat de palla amprada en la seua formació, influïx molt sobre l'acció d'est. El seu efecte és més pronte, pero de menys llarga duració que el de l'atre ganado. Els trigales abonats en femta de moltó castrat són molt propensos a viciar-se. És més ventajós per a la colza, el nap, el tabac o la col, el cànem, etc. L'ordi abonat en femta de moltó castrat produïx menys almidó i els seus grans germinen en irregularitat. Al cervecero no li agrada esta calitat d'ordi. En este abonament, la remolacha conté menys sucre que en la femta del ganado vacú. Abonada en el de moltó castrat, la terra mereix generalment ser recomanada; per este mig, els excrements d'estos animals estan menys exposts a enmohecerse, i les partícules volàtils que es desprenen es fixen en la terra en lloc de perdre-se.
El treball necessari per a transportar la terra destinada a este objecte es troba ben compensat per la producció d'una femta millor i en major cantitat. La majada de moltons castrats és igualment un bon mig de donar als camps, aixina com també als prats, un abonament que obra en força i rapidea i els efectes de la qual són sobretot eficaces en els grans oleaginosos, aixina com també per als cereals d'autumne. L'abonament pot encara practicar-se molt temps despuix de la sembra, si el sol no és massa compacte o molt humit. Este mateix és un excelent mig per a reforçar a les plantes noves quan són dèbils i malaltices.
Sobre el sol arenenc, la majada no obra solament per la femta, sino per lo que ho calciga, lo que dona més cos al terreny. L'utilitat d'esta pràctica és tan ben reconeguda en Ardenas, que jamai es descuida de fer passar el ganado sobre les terres sembrades quan les circumstàncies ho permeten. Quan la majada actua en una terra encara no sembrada, és necessari cobrir sense tardança l'abonament del moltó per un laboreo superficial. Mentres més calor fa, més cal afanyar-se.
Femta de cavall

La femta de cavall, molt pajoso, obra més pronte que el del moltó, pero els seus efectes són encara menys durables que els de este últim. La femta de cavall convé particularment als terrenys frets i pegajosos. És menys útil als sols llaugers i arenencs. Esta femta entra molt fàcilment en fermentació. És necessari regar-ho contínuament per a que no es consuma per la seua pròpia calor. La seua naturalea ardent ho fa amprar moltes voltes en establiment dels criaderos. Una pràctica molt ventajosa és la de mesclar-ho en la femta de moltó i de porc. Se li fa perdre d'esta sòrt una bona part de les tendències que té a cremar-se. El millor consell que es pot seguir en el cas de posar a banda la femta del cavall és cobrir-ho de temps en temps en una capa de terra. La bondat d'esta femta depén igualment del gènero d'alimentació d'estos animals.[2]
Femta de porc

La femta porcina és considerat un abonament fresc pel seu alt contingut d'aigua, ya que la dieta dels porcs és generalment molt acuosa. Els porcs alimentats en grans, papes o bellotes produïxen una femta de millor calitat que aquells que es nutrixen solament de sobres de cuina. Ya que les sobres a sovint inclouen llavors de malezas en una alta capacitat de germinació, la femta de porc és més adequat per a praderies que per a camps de cultiu, a on les malezas podrien proliferar fàcilment.[3]
Femta d'aus
Els pichones i gallines s'alimenten ordinàriament de grans. La femta de pichón és un abonament molt codiciat gràcies a les seues propietats per a fertilizar plantes i sols. Les gallines mengen també insectes i cucs, lo que fa que els excrements d'estes aus constituïxquen un de les femta més actives els efectes de les quals són prontes i útils a tota espècie de collita. Se li ampra en pols despuix d'haver-ho deixat primerament secar a l'aire o en un lloc cobert i airejat. L'abonament convé a les terres fredes i humides més que als sols llaugers. La palomina, a causa dels seus efectes fertilisants, mereix ser arreplegada en molt conte. Seria molt ventajós tornar a cobrir de temps en temps la superfície dels colomers i gallineros en una capa de terra seca o de palla picada, pràctica que contribuirà a aumentar la cantitat i la bondat d'esta femta. Els excrements dels oques i dels ànets tenen poc valor. Es pot dir que encara que la femta fresca d'estos animals és a voltes nociu a les plantes; en les praderies naturals, per eixemple, fa desaparéixer tota la bona vegetació i quan més sobreviuen algunes malezas.[4]
Referències
- ↑ SOSA, Oscar. Les femta i el seu us com a esmenes orgàniques. 2005.
- ↑ COLL, José Mª Soldre. Les femta pecuàries i la seua conservació. Anals de l'Escola de Pèrits Agrícoles i Superior d'Agricultura i dels Servicis Tècnics d'Agricultura, 1945, p. 331-414.
- ↑ AYALA, Luis Moreno; CASTRO, José Cadillo. Us de la femta porcina sòlida com a abonament orgànic en el cultiu de la dacsa chala. En Anals Científics. Universitat Nacional Agrària La Molina, 2018. p. 415-419.
- ↑ ARELLANO, Lucrecia; ROSALES, Magdalena Cruz. El ESTIÉRCOL.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estiércol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.