Pleocomidae

Pleocomidae

Pleocomidae és una família d'insectes de l'orde Coleoptera (escarabats) propis de l'oest d'Amèrica del Nort. Passen la major part de la seua vida baix la superfície, emergint quan plou o neva, per lo que se'ls sol cridar escarabat de la pluja.

Classificació

Anteriorment varen estar classificats en Geotrupidae, pero en l'actualitat han segut assignats a la seua pròpia família Pleocomidae, considerada un grup germà de totes les atres famílies de Scarabaeoidea. La família estaja un sol gènero viu, Pleocoma, i dos gèneros extints, Cretocoma, descripto en 2002 a partir de depòsits de fins del Cretácico trobats en Mongòlia, i Proteroscarabeus de fins del Cretácico de China.

Biologia

El seu cos és robust i de forma ovalada similar al d'atres escarabats, la seua zona ventral es troba densament recoberta de llarcs i fins pelillos (el nom del gènero prové del grec πλείων (ple-, abundant) i κόμη (kome, pèl), que s'estén a les seues pates i els màrgens del tórax i élitros. No posseïx pèl en la seua esquena i el mateix és lluent. Són de colors que van del negre al rojós-amarronado, mentres que els seus pèls adopten tons del groc al roig i negre. Les seues antenes posseïxen 11 segments, en un extrem abultat en quatre a huit lamellae, més que en cap atre grup de Scarabaeoidea. Les seues mandíbules no són funcionals, i l'obertura al esòfec es troba tancada; els adults no s'alimenten.

Les larves tenen les característiques típiques dels escarabats, els cossos en forma de C generalment són de color blanc cremoso. S'alimenten de raïls en el sol, a sovint en les profunditats de la planta hoste. Els detalls de l'etapa larval solament es coneixen per a algunes espècies; tenen nou o més estadis i poden tardar fins a 13 anys en madurar. Despuix d'una pupación de fins d'estiu, els adults d'abdós sexes excaven el seu camí cap a la superfície, emergint al voltant de l'inici de la temporada de pluges d'autumne / hivern, típica del clima de Califòrnia. Algunes espècies estan actives fins a la primavera. Les femelles solament tenen ales vestigiales, per lo que els mascles volen (a sovint mentres plou), sent atrets per les feromonas lliberades per les femelles. Es aparean en la superfície o en un cau excavat per la femella, després la femella posa ous en el fondo del cau. Les condicions "desencadenants" requerides per a que algunes espècies volen són tan estrictes que una població determinada solament pot estar activa durant un dia en un any determinat. Els mascles se senten atrets per les llums lluentes.

Els membres de Pleocoma són coneguts a partir d'eixemplars que habiten en l'extrem sur de Washington, les montanyes d'Oregó i Califòrnia, i l'extrem nort de Baixa Califòrnia.