Popillia japonica
El escarabat japonés (Popillia japonica) és una espècie d'escarabat (Coleoptera). Medix uns 15 mm de llarc i uns 10 mm d'ample, els seus élitros són de color cobre iridiscent i el seu tórax i cap són verts. No és una espècie molt destructiva en Japó, a on la seua població és controlada per l'acció de depredadors naturals, no obstant, en Amèrica és una plaga d'importància que afecta a unes 200 espècies de plantes, inclosos rosas, vinyaés, lúpulo, canya, lagerstroemias, abedulls i tiles, entre uns atres.
És un volador #terramaner, i si colpeja contra algun objecte es ve avall. Per lo tant, les trampes per a l'escarabat japonés consistixen d'un parell de parets creuades en una bossa o contenidor plàstic en la part inferior, i són atrets en essències de flors, feromonas o abdós. No obstant, estudis realisats en l'Universitat de Kentucky i en l'Universitat de l'Est d'Illinois indiquen que moltes voltes els escarabats que són atrets cap a les trampes a sovint no són capturats per les mateixes, sino que es depositen en plantes en les rodalies, per lo tant, causant més danys a lo llarc de la ruta de vol dels escarabats i en proximitats de la trampa que el dany que haguera ocorregut si la trampa no haguera segut colocada.[1][2]
Més recentment s'han introduït controls biològics, com els parasitoides, la mosca taquínida Istocheta aldrichi i l'avespa Tiphia vernalis.
Els insectes adults danyen les plantes atacant el seu fullage, consumixen solament el material dels fulls entre mig de les venes, també es poden alimentar dels fruts de les plantes. Les larves viuen en el sol i s'alimenten de raïls.
Història
[editar | editar còdic]Tal com indica el seu nom, l'escarabat japonés és natiu de Japó. L'insecte va ser detectat per primera volta en Estats Units en 1916 en un viver prop de Riverton, Nova Jersey.[3] Es creu que les larves de l'escarabat varen entrar a Estats Units en un carregament de bulbos d'iris abans de 1912, quan es va començar a inspeccionar als vegetals que aplegaven a Estats Units. "El primer escarabat japonés que es va descobrir en Canadà va ser en l'automòvil d'un turiste en Yarmouth, que va aplegar a Nova Scotia en ferry des de Maine en 1939. Eixe mateix any es varen capturar atres tres adults en Yarmouth i tres en Lacolle en el sur de Quebec".[4] Es continuen estenent per Norteamérica i també han aplegat a Europa.[5]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]-
Aglomerado d'ous d'escarabat japonés -
Larva (cuc blanc) d'escarabat japonés -
Bua d'escarabat japonés -
Adult d'escarabat japonés -
-
Alimentant-se, Ottawa, Ontario, Canadà
El cicle de vida de l'escarabat japonés per lo general dura un any en gran part d'Estats Units, pero el mateix pot estendre's en climes més frescs; per eixemple en el Japó el cicle de vida de l'escarabat és de dos anys a causa de les majors #latitut de les pastures necessàries per a l'etapa larval.
Plantes nutricias
[editar | editar còdic]La larves d'escarabats japonesos s'alimenten de les raïls de pastures (Poaceae).[6] Els adults usen una gran varietat de plantes, incloses fulls de plantes dels següents cultius:[7] porotos, frutilla, tomata, pimentós, vinya, lúpulo, rosas, cirera, pruna, pera, duraznos, dacsa, arvejas, arbres d'abedull, arbres de tila i dels següents gèneros:
- Abelmoschus
- Acer
- Aesculus
- Alcea
- Aronia
- Asimina
- Asparagus
- Aster
- Buddleja
- Calluna
- Caladium
- Canna
- Chaenomeles
- Cirsium
- Cosmos
- Dahlia
- Daucus
- Dendranthema
- Digitalis
- Dolichos
- Echinacea
- Hemerocallis
- Heuchera
- Hibiscus
- Humulus
- Hydrangea
- Ilex
- Impatiens
- Ipomoea
- Iris
- Lagerstroemia
- Liatris
- Ligustrum
- Malus
- Malva
- Myrica
- Ocimum
- Oenothera
- Parthenocissus
- Phaseolus
- Phlox
- Physocarpus
- Pistacia
- Platanus
- Polygonum
- Populus
- Prunus
- Quercus
- Ribes
- Rheum (rubarbo)
- Rhododendron
- Rosa
- Rubus
- Salix (sauces)
- Sambucus
- Sassafras
- Solanum
- Syringa
- Thuja
- Tilia
- Toxicodendron
- Ulmus
- Vaccinium
- Viburnum
- Vitis
- Weigelia
- Wisteria
- Zea (dacsa)
- Zinnia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Managing Japanese Beetles». University of Kentucky.
- ↑ «Behavioral Explanations Underlying the Lack of Trap Effectiveness for Small-Scale Management of Japanese Beetles.». Journal of Economic Entomology.
- ↑ Reading Eagle. "Japanese Beetle Ravages". July 22, 1923, p. 26. Retrieved on June 22, 2013.
- ↑ Japanese Beetle [1] archivat en Wayback Machine., Canadian Food Inspection Agency
- ↑ «First report of Popillia japonica in Switzerland». EPPO. Consultat el 19 de juny de 2018.
- ↑ «Popillia Japonica (Japanese Beetle) – Fact Sheet». Canadian Food Inspection Agency.
- ↑ Japanese Beetle [2] archivat en Wayback Machine., Canadian Food Inspection Agency
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Escarabat japonés en el lloc web de l'Institut per a Aliments i Ciències de l'Agricultura de l'Universitat de Florida
- Escarabat japonés [3] archivat en Wayback Machine., Agència canadenca d'inspecció d'aliments
- Métodos orgànics per a control de l'escarabat japonés
- Este artícul conté una traducció derivada de «Popillia japonica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.