Bazo
El bazo és un orgue present en casi tots els vertebrats. Forma part del sistema limfàtic i és el centre d'activitat del sistema immune, facilita la destrucció de glòbuls rojos i plaquetes vells o caducs i durant el periodo fetal participa en la producció de hematíes nous (hematopoyesis).[1]
El bazo humà és aplanado i té forma ovalada, es troba situat en el quadrant superior esquerre del abdomen, pròxim al pàncrees, el diafragma i el renyó esquerre. És un orgue molt vascularizado i la seua lesió pot provocar sagnat intern important.
Anatomia en el humà
En el ser humà, el bazo és el major dels òrguens limfàtics, està recobert pel peritoneu, se situa en la regió superior esquerra del abdomen, darrere del estòmec i baix del diafragma, unit a ell per lligament frenoesplénico. El bazo està subjecte per bandes fibrosas unides al peritoneu (la membrana que revist la cavitat abdominal). Es relaciona posteriorment en les 9°, 10° i la 11° costelles esquerres. Reposa sobre la flexura cólica esquerra o àngul esplènic del còlon, unit a est pel lligament esplenomesocólico, i fa contacte en l'estòmec pel epiplón gastroesplénico aixina com en el renyó esquerre.
El seu tamany és variable, per terme mig medix 13 cm de llarc, 8,5 cm d'ample i 3,5 cm de gros, pesa 100-250 g. Encara que eixercita funcions molt importants, no és un orgue vital, pot ser extirpat per mig de cirugia sense que la vida quede compromesa.[2]
Vascularisació
La sanc que irriga el bazo entra per l'artèria esplènica, branca del tronc celíaco, penetrant en l'orgue a través d'una zona denominada hilio. Immediatament es ramifica en 2 branques, una superior i una atra inferior.
Estes branques arterials es dividixen successivament en atres més chicotetes, fins a formar les arteriolas centrals que formen la polpa blanca. Estes arteriolas es ramifican posteriorment per a formar capilars perifoliculares. Estos capilars drenan en els sens o sinusoide venosos de la polpa roja.
Finalment els sens venosos de diversos folículs s'agrupen fins a formar la vena esplènica que abandona l'orgue també en la regió del hilio.[3]
Referències
- ↑ Structure and function of the spleen. [1] archivat en Wayback Machine. Autors: Reina E. Mebius i Georg Kraal. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ El bazo: cementeri de leucocits i de coneiximents radiològics. VV.AA. Anals de Radiologia Mèxic 2016 ene;15(1):58-69. Consultat el 22 de novembre de 2018
- ↑ Malalties del bazo.
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bazo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.