Anar al contingut

Robert De Niro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Robert De Niro


Robert Anthony De Niro (Nova York, 17 d'agost de 1943) és un actor nortamericà, guanyador de dos Premis Óscar per la seua actuació en les películes El padrí: Partix II (1974) com un jove Vito Corleone i Bou salvage (1980) com Jake LaMotta. És àmpliament conegut pels seus papers de gánster i de personages conflictius i turbulentos, destacant les seues múltiples colaboracions en el director Martin Scorsese i pels seus primers treballs en el director Brian De Palma.[1][2][3]

Durant la seua carrera ha interpretat a personages de tota classe de gèneros, aixina com de terror, drama i inclús de comèdia. Entre les seues interpretacions ha compartit un duo colaboratiu en el director Martin Scorsese en dèu ocasions: Pixen Streets (1973), Taxi Driver (1976), New York, New York (1977), Bou salvage (1980), El rei de la comèdia (1982), Goodfellas (1990), Cape Fear (1991), Cassino (1995), L'irlandés (2019) i Els assessins de la lluna (2023). Entre unes atres, també estan les seues intervencions en El padrí II (1974), The Deer Hunter (1978), Érase una volta en Amèrica (1984), The Untouchables (1987), Despertares (1990), Heat (1995) i Joker (2019).

Biografia

[editar | editar còdic]

Robert Anthony De Niro va nàixer en el districte de Manhattan de la ciutat de Nova York el 17 d'agost de 1943,[4] el fill únic dels pintors Virginia Admiral i Robert De Niro Sr.[5] El seu pare era d'ascendència irlandesa i italiana,[6] i la seua mare tenia ascendència holandesa, anglesa, francesa i alemana.[7][8] Els seus besyayos italians, Giovanni Vaig donar Niro[9] i Angelina Mercurio, varen emigrar de Ferrazzano, província de Campobasso, Molise.[10][11] Tres dels seus quatre yayos tenien ascendència irlandesa; part de les seues ancestros es varen embarcar cap a Estats Units durant la Gran hambruna irlandesa.[12][13]


Els seus pares, els qui es varen conéixer en classes de pintura d'Hans Hofmann en Provincetown, Massachusetts, es varen divorciar quan ell tenia tres anys d'edat en acabant de que el seu pare va donar a conéixer que era homosexual.[14] De Niro va ser criat per la seua mare en Little Italy, barri de Manhattan, i en Greenwich Village. El seu pare vivia a algunes pomes de distància; i també passava molt temps en ell. Va assistir a PS 41, una escola primària pública de Manhattan, fins al sext curs, i despuix va ser a la privada Elisabeth Irwin High School en sèptim i octau curs. Va ser acceptat en l'Institut de Música i Art per al nové curs, pero solament va assistir durant un curt periodo i després va ser transferit a un institut públic. Va començar la secundària en la privada McBurney School,[15] i més vesprada va assistir a la Rhodes Preparatory School, pero no es va graduar. En la seua joventut va rebre el renom de «Bobby Milk» (Bobby llet) per la seua tez pàlida,[16][17] el jove De Niro passava el temps en un grup de chics en el carrer en Little Italy, i en alguns d'ells va continuar l'amistat durant molt temps. Els inicis de la seua carrera es varen vore en el seu debut en una obra als dèu anys, interpretant al #León Covart en una producció escolar de El mac de Oz.[18] Ademés de trobar consol a la seua timidea per mig de l'actuació, De Niro també estava interessat en les películes, i va abandonar la secundària als 16 anys per a dedicar-se a l'actuació. De Niro va estudiar actuació en el Stella Adler Studio of Acting i en Actors Studio de Llig Strasberg.

Carrera cinematogràfica

[editar | editar còdic]

En vint anys d'edat, en 1963, De Niro fa la seua primera intervenció cinematogràfica junt al director Brian De Palma en la película The Wedding Party, que també suponia la primera película de De Palma com a director. La película, que no es va estrenar fins a 1969, va anar un proyecte de la Sarah Lawrence College, a on De Palma estudiava cine. Esta seria la primera colaboració en De Palma, en el que De Niro entaularia una gran amistat. Durant els anys 1960, va fer varis treballs en el teatre i en 1965 treballa com extra en la película francesa Trois Chambres À Manhattan. En 1968, va tornar a ser contractat per Brian De Palma i va fer el seu debut en el cine en la película Salutacions. En 1969 també va participar en una atra película de De Palma, Hola, mare, a on De Niro repetix el personage que havia interpretat en Salutacions.

A De Palma li encantaven les contribucions que De Niro va fer junt a ell en les seues películes, i llavors el director seria l'encarregat de presentar als demés directors a De Niro com un gran actor. Llavors gràcies a la seua amistat en De Palma va conseguir en l'any 1973 obtindre un paper en les películes Mort d'un jugador, en el que guanyaria certa popularitat, i en Pixen Streets, de Martin Scorsese, en qui va escomençar una prolífica colaboració.[19]


De Niro i Scorsese també varen collir una bona relació, en la que donarien frut películes com Taxi Driver (1976), New York, New York (1977), Bou salvage (1980), El rei de la comèdia (1983), Goodfellas (1990), Cape Fear (1991) i Cassino (1995). En la majoria d'estes películes, De Niro va interpretar personages emocionalment inestables en tendències sociopáticas. Taxi Driver és particularment important, puix la seua actuació del personage de Travis Bickle li va valdre la fama mundial, i va unir per a sempre el nom de De Niro en el famós monòlec «You talkin' to em?».


En 1974, De Niro participa en El padrí II, dirigida per Francis Coppola, en el paper del jove Don Vito Corleone. En la primera entrega este personage va ser interpretat per Marlon Brando i de fet es va negociar en l'actor per a que tornara a interpretar el paper en la segona part, pero degut a que tenia problemes en la productora, va rebujar el paper. La seua actuació li va donar el seu primer Óscar al millor actor de repartiment. Curiosament De Niro hi havia audicionado per al paper de Sonny Corleone, paper pres per l'actor James Caan.

En 1976, De Niro apareix junt en Gérard Depardieu en la película de Bernardo Bertolucci, Novecento. En 1978, interpreta a Michael Vronsky, en l'aclamat film sobre la guerra de Vietnam, The Deer Hunter. Una atra notable actuació va ser en el paper del gánster judeu David Aaronson en la película Érase una volta en Amèrica de Sergio Leone. En 1980, va estrenar Bou salvage; el seu paper de Jake La Motta en esta película li va valdre el Óscar al millor actor.


Tement encasillarse en este tipo de personages durs i conflictius,CR De Niro escomença a fer treballs diferents i ocasionalment papers de comèdia, en películes com Fugida a mijanit (1988), La cortina de fum (1997), Analyze This (1999), Meet the Parents (2000) i Meet the Fockers (2004).[20]


Unes atres de les seues películes són: Enamorar-se (1984), La missió (1986), El cor de l'àngel (1987), Despertares (1990), Mary Shelley's Frankenstein (1994), Sleepers (1996) i Ronin (1998). En 1993, va actuar en This Boy's Life, en l'aquell llavors actor infantil Leonardo DiCaprio i l'actriu Ellen Barkin. Al voltant d'este temps, se li va oferir el paper de Mitch Leary en En la llínea de fòc front a Clint Eastwood, De Niro va rebujar el paper i va quedar en mans de John Malkovich (qui va rebre una nominació a l'Óscar per este paper), pel compromís de dirigir la seua primera película, A Bronx Tale. Eixe mateix any rep el #León d'Or especial del Festival de Venècia, pels mèrits obtinguts a llarc de la seua carrera cinematogràfica.

En 1995, De Niro coprotagonizó en la cinta d'acció policial de Michael Mann, Heat, junt a Al Pacino. El duo va atraure l'atenció dels mijos, ya que el talent i renom d'abdós ha segut comparat a lo llarc de les seues carreres. Encara que abdós, Pacino i De Niro varen protagonisar El padrí II, en aquell llavors mai varen compartir temps de pantalla i en Heat varen ser escasses les escenes que varen interpretar junts, fomentant el fals rumor d'una rivalitat professional i personal entre abdós icons del cine.

Va tornar a unir-se a Harvey Keitel i Ray Liotta, pero en esta ocasió junt en Sylvester Stallone en el drama criminal Cop Land (1997). De Niro va eixercitar un paper secundari, deixant els principals a Stallone, Keitel i Liotta. En 1996, va interpretar a Gil Renard, un fanàtic loco en The Fan.



En 2000, va interpretar a Leslie William «Billy» Sunday, un suboficial de la Armada dels Estats Units en Hòmens d'honor. En 2004, De Niro va prestar la seua veu per a interpretar a Don Lli, el vilà en la película d'animació El espantatiburones, junt a Will Smith. També va repetir el seu paper de Jack Byrnes en Meet the Fockers, i va aparéixer en Stardust. Totes les películes encara que varen tindre moderat èxit en la taquilla, De Niro va rebre crítiques mixtes i va ser denostat per la crítica que argumentava que l'actor havia deixat d'aparéixer en cintes de contingut dramàtic i de donar les notables interpretacions com les del passat, inclusivament va ser jujat de descuidar el material en que apareixia. Quan es trobava fent promoció per a El espantatiburones, De Niro va dir que era la seua primera experiència prestant la seua veu per a un film animat i va recalcar que va ser un moment agradable en la seua carrera.

De Niro va tindre que rebujar un paper en The Departed (Martin Sheen va prendre el paper en el seu lloc) pels compromisos en la preparació de El bon pastor. Al respecte va mencionar: «Yo volia. M'agradaria haver pogut, pero estava preparant tant El bon pastor que no vaig tindre el temps necessari. Estava tractant de fer-ho d'alguna forma mentres preparava la cinta. Simplement no va ser possible».

En 2007 va tornar a treballar com a director en la cinta El bon pastor, protagonisada per Matt Damon junt en Angelina Jolie. La película també li va reunir en pantalla en Joe Pesci, en qui havia colaborat en Bou salvage, Goodfellas, A Bronx Tale, Érase una volta en Amèrica i Cassino.


En 2008 es va estrenar el film policíac titulat Righteous Kill en el que actua junt a Al Pacino.[21] A l'any següent, estelarizó el drama Tots estan ben, junt a Drew Barrymore i Kate Beckinsale, la cinta és un remake del clàssic de 1990 Stanno tutti bene de Giuseppe Tornatore. En 2010, apareix en la cinta d'acció Machet de Robert Rodriguez junt a un elenc encapçalat per Danny Trejo, Michelle Rodríguez, Jessica Alba i Steven Seagal; apareix en Little Fockers, una atra seqüela de Meet the Parents i en el thriller Stone en Milla Jovovich i Edward Norton.

En 2011, De Niro apareix en la cinta d'acció Killer Elite junt a Jason Statham i Clive Owen, en l'adaptació de la novela Limitless junt a Bradley Cooper, i en New Year's Eve una comèdia romàntica dirigida per Garry Marshall. Més de tres décades despuix de la cinta Novecento de Bernardo Bertolucci, De Niro estelariza en un dels tres episodis de la cinta italiana Manuale d'amore 3, en Monica Bellucci, dirigida per l'italià Giovanni Veronesi.[22]

A partir de 2012, De Niro apareix en les cintes Silver Linings Playbook, Freelancers, Ret Lights, Being Flynn, The Big Wedding, Killing Season, The Family, Last Vegas, Grudge Match i The Bag Man. Va rebre una nominació a l'Óscar per Silver Linings Playbook. En Killing Season compartix pantalla per primera volta en John Travolta. En la comèdia de boxeig Grudge Match, De Niro es reunix en Sylvester Stallone, baixe la direcció de Peter Segal. Posteriorment va aparéixer en American Hustle, The Intern, Joy, Dirty Grandpa, Mans de pedra, The Comedian i Wizard of Lies.[23]


Para L'irlandés, De Niro es va reunir en el director Martin Scorsese més de vint anys despuix de la seua última colaboració. Interpreta a l'assessí a sòu Frank Sheeran, junt a un elenc integrat per Al Pacino i Joe Pesci. La cinta es va estrenar per Netflix en 2019.


El 7 d'abril de 2025 es va anunciar que li concedirien la Palma d'Or honorífica en Cannes en reconeiximent a la seua trayectòria professional.[24][25]

Método

[editar | editar còdic]

En les seues millors époques, De Niro era reconegut pel seu compromís en l'interpretació dels papers, per la seua tècnica metòdica d'actuació i per l'intens estudi dels antecedents o traces físiques i sicològics dels personages a interpretar.Plantilla:Demostrar

A pesar de ser esquerrer, sempre escriu o realisa distintes activitats en la mà dreta quan el personage que encarna és destre.Plantilla:Demostrar Va aumentar vintisset quilos de pes i va deprendre a boxear per a interpretar a Jake La Motta en Bou salvage.[26] Va passar quatre mesos en Sicília deprenent a parlar siciliano per a interpretar a Don Vito Corleone en El padrí II, ya que partix dels diàlecs que el seu personage parla en la película són en eixa llengua. Va deprendre a tocar el saxofón per a New York, New York. Es va fer entrades en el cabell i va aumentar varis quilos per a interpretar a Al Capone en Els intocables de Eliot Ness. Va deprendre l'accent meridional i va pagar 5000 dólars a un dentiste per a que li descolocase les seues dents per al seu paper com Max Cady en Cape Fear, encara que més vesprada va tornar a pagar al mateix dentiste 25 000 dólars per a que li'ls arreglara una volta acabada la producció de la película.CR

Vida privada

[editar | editar còdic]

De Niro es va casar en la seua primera esposa, Diahnne Abbott, en 1976. Abdós tenen un fill cridat Raphael. De Niro va adoptar ademés a la filla de Abbott naixcuda d'un matrimoni anterior cridada Drena, qui també es dedica a l'actuació. El seu matrimoni en Diahnne va finalisar en 1988.

De la seua relació en la modele Toukie Smith té dos fills bessons, Julian Henry i Aaron Kendrick.


A finals dels anys 1980 De Niro va començar a invertir en l'àrea de TriBeCa en Nova York, incloent l'estudi de cine TriBeCa Productions i el festival de cine TriBeCa Film Festival.

A finals del 1997, De Niro es va casar en la seua segona dòna, Grace Hightower, una antiga assafata dèu anys més jove. Varen tindre un fill, Elliot, en 1998. La parella va solicitar el divorç per diverses disputes, no obstant, el divorç mai va ser realisat i en 2004 es varen renovar els seus vots. En decembre de 2011, Hightower i De Niro varen tindre una filla, Helen Grace, per pancha de lloguer. El seu matrimoni va finalisar en 2018.[27] En maig de 2023 va desvelar que havia segut pare per sèptima volta.


De Niro recolza fermament al Partit Demócrata, i explícitament va prestar respal financer a Al Gore en les eleccions presidencials de l'any 2000,[28] i a John Kerry en les de 2004.[29] En 1998, com a amic personal de la família Clinton, es va pronunciar en contra del processe de destitució del president Bill Clinton.[30][31]

En 1998, un artícul del periòdic britànic The Independent va revelar que De Niro apareixia entre els usuaris d'una agència de chiques de companyia de França que es dedicava a atraure adolescents per a eixercir la prostitució, havent-los promés carreres en el món de la moda o l'actuació.[32]

En 2003 li diagnostiquen càncer de próstata. Este fet li va dur a passar pels quirófans, puix va optar per sometre's a una cirugia. El seu pare va morir en 1993 als setenta y uno anys d'edat, víctima de càncer, i des de llavors se somet constantment a chequeos mèdics.[33]

De Niro residix des de fa molt temps en la ciutat de Nova York i ha estat invertint en el veïnat de Tribeca en Manhattan des de 1989. Té propietats en els costats este i oest de Manhattan. També té una finca de 32 hectàrees (78 acres) en Gardiner, Nova York, que li servix com la seua residència principal.[34]

En 2006, De Niro va rebre la ciutadania italiana, a pesar de l'oposició de la Orde Fills d'Itàlia en Amèrica, els qui creuen que De Niro va danyar l'image pública dels italians en retratar a criminals.[6][35]

En març de 2016, De Niro revela a la prensa que el seu fill Elliot de 18 anys té autisme. Declara que si be manté la seua vida privada llunt de la mirada pública, ha comentat que dona a conéixer açò pel be del seu fill i d'atres persones en esta patologia.[36]


De Niro ha expressat el seu respal al Estat d'Israel. Durant una conferència de Jerusalem en 2013, va elogiar al poble israelita calificant-ho com a «energètic», «sincer» i «molt inteligent», i va agregar: «Respecte eixa agressivitat perque la necessites en la seua situació».[37] A l'any següent es va negar a participar d'un boicot a Israel.[38] De Niro és cofundador de la cadena d'hotels i restaurants Nobu Hospitality LLC, que en 2018 va obrir el Nobu Hotel Tel Aviv en dita ciutat israelita.[39]

En octubre de 2019, una exempleada seua, Graham Chase Robinson, va demandar a De Niro per acossament i sexisme mentres treballava en la companyia productora de l'actor. Robinson va afirmar que De Niro li va fer comentaris «carregats sexualment» i la va sometre a «contacte físic no desijat» mentres treballava per a ell. En acabant de que Robinson intentara renunciar a la seua ocupació en la companyia de De Niro, segons ella, est va amenaçar en dificultar el futur de la seua carrera per a forçar-la a permanéixer en la seua posició.[40] En novembre de 2023, es va ordenar a la seua productora pagar-li 1.2 millons de dólars en concepte de danys i perjuïns.[41]

Leandro, net seu, va fallir el 2 de juliol de 2023 als dèneu anys d'edat, per una sobredosis de pastilles mesclades en fentanilo.[42][43]

En giner de 2024 va nàixer la seua sèptima filla, Gia, producte de la seua relació en Tiffany Chen.[44]

Filmografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Filmografia de Robert De Niro.


Premis i nominacions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1975[45] Millor actor de repartiment El padrí II Plantilla:Cela
1977[46] Millor actor Taxi Driver Plantilla:Cela
1979[47] The Deer Hunter Plantilla:Cela
1981[48] Bou salvage Plantilla:Cela
1991[49] Despertares Plantilla:Cela
1992[50] Cape Fear Plantilla:Cela
2013[51] Millor actor de repartiment Silver Linings Playbook Plantilla:Cela
2020[52] Millor película L'irlandés Plantilla:Cela
2024[53] Millor actor de repartiment Els assessins de la lluna Plantilla:Cela
Premis Globo d'Or
Any Categoria Película Resultat
1977 Millor actor - Drama Taxi Driver Plantilla:Cela
1978 Millor actor - Comèdia o musical New York, New York Plantilla:Cela
1979 Millor actor - Drama The Deer Hunter Plantilla:Cela
1981 Bou salvage Plantilla:Cela
1989 Millor actor - Comèdia o musical Fugida a mijanit Plantilla:Cela
1992 Millor actor - Drama Cape Fear Plantilla:Cela
2000 Millor actor - Comèdia o musical Analyze That Plantilla:Cela
2001 Meet the Parents Plantilla:Cela
2011 Premi honorífic Cecil B. DeMille Plantilla:Cela
2018 Millor actor de miniserie o telefilme The Wizard of Lies Plantilla:Cela
2024 Millor actor de repartiment Killers of the Flower Moon Plantilla:Cela
Premis BAFTA
Any Categoria Película Resultat
1976 Millor estrela emergent El padrí II Plantilla:Cela
1977 Millor actor Taxi Driver Plantilla:Cela
1980 The Deer Hunter Plantilla:Cela
1982 Bou salvage Plantilla:Cela
1984 El rei de la comèdia Plantilla:Cela
1991 Goodfellas Plantilla:Cela
2009 Premi Britannia Stanley Kubrick per excelència en una película Plantilla:Cela
2020 Millor película L'irlandés Plantilla:Cela
2024 Millor actor de repartiment Killers of the Flower Moon Plantilla:Cela
Premis SAG
Any Categoria Película Resultat
1996 Millor repartiment Marvin's Room Plantilla:Cela
2012 Millor actor de repartiment Silver Linings Playbook Plantilla:Cela
Millor repartiment Plantilla:Cela
2024 Killers of the Flower Moon Plantilla:Cela
Festival Internacional de Cine de Venècia
Any Categoria Película Resultat
1981[54] Golden Phoenix - Millor actor Confessions verdaderes Plantilla:Cela
1993[55] #León d'Or a la trayectòria Plantilla:Cela
Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià
Any Categoria Resultat
2000[56] Premi Donostia Plantilla:Cela
Premis de la Crítica Cinematogràfica
Any Categoria Película Resultat
2017 Premi de la Crítica Televisiva al millor actor en película/miniserie The Wizard of Lies Plantilla:Cela
2020 Premie de la Crítica Cinematogràfica al millor repartiment L'irlandés Plantilla:Cela
National Board of Review
Any Categoria Película Resultat
1981 National Board of Review al Millor actor Bou salvage Plantilla:Cela
1991 Goodfellas Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Robert De Niro
  2. ↑ «100 Greatest Movie Stars: Channel 4 Film». Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2008. Consultat el 8 de giner de 2009.
  3. ↑ De Niro voted greatest star
  4. ↑ Declaracions en Inside the Actors Studio, 1998
  5. ↑ «Robert De Niro Biography (1943-)». filmreference.com. Consultat el 2007-08-20.
  6. ↑ 6,0 6,1 «De Niro: “I have an Italian passport, I have finally menja home”». romacinemafest.it. Archivat des d'el original, el 2013-12-30. Consultat el 2013-01-09.
  7. ↑ «Robert De Niro Biography». contactmusic.com. Consultat el 2010-12-07.
  8. ↑ Dougan, Andy (2003). Untouchable: a biography of Robert De Niro (en en), Dona Cape Press, pp. 145. ISBN 1560254696.
  9. ↑ «Ferrazzano: Giovanni Vaig donar Niro and the toiling Molisans who made America great» (en anglés). L'Italoamericano. Consultat el 1 d'octubre de 2023.
  10. ↑ «Famous people from Molise». deliciousitaly.com. Consultat el 2007-08-20.
  11. ↑ «De Niro's part-Irish Ancestors». Genealogy. Consultat el 2008-07-08.
  12. ↑ «7 things you never knew about Robert De Niro’s surprising Irish roots» (en en). The Irish Post. Consultat el 2018-11-20.
  13. ↑ «Robert De Niro: The Italian Irishman?» (en en). IrishCentral. Consultat el 2018-11-20.
  14. ↑ Levy, Shawn (2014). De Niro: A Life, Crown, p. 22. ISBN 9780307716804.
  15. ↑ Baxter, John (2002). De Niro: A Biography (en en), HarperCollins, pp. pp. 37–38. ISBN 9780002571968.
  16. ↑ «De Niro defends Italian-American rols». MSNBC. Consultat el 2007-08-20.
  17. ↑ «The religion of Robert De Niro, actor». adherents.com. Archivat des d'el original, el 2016-03-03. Consultat el 2007-08-20.
  18. ↑ Robert de Niro: «Soc ric. Punt. Sé que eixe no és el món real». ABC. Consultat el 30-6-2013.
  19. ↑ «senar-lavete-vist/ Robert De Niro, i cinque migliori film dell'attore americà: un de senar l'avete vist» (en it-it). YouMovies. Consultat el 2025-02-24.
  20. ↑ «People Magazine». docs.google.com. Consultat el 2007-08-20.
  21. ↑ «De Niro, Pacino reunite for 'Kill'». variety.com. Consultat el 2008-08-20.
  22. ↑
  23. ↑ «[1]». Consultat el 2017-08-09.
  24. ↑ «Robert De Niro rebrà la Palma d'Or Honorífica del Festival de Cannes» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2025-04-07.
  25. ↑ «Robert De Niro rebrà la Palma d'Or honorífica en la 78 edició del Festival de Cannes» (en és). Kinótico. Consultat el 2025-04-07.
  26. ↑ «Quan Hollywood esprem la salut: dietes extremes». Consultat el 2019-05-25.
  27. ↑ «Robert De Niro, pare per sexta volta als 68 anys gràcies a una mare de lloguer». Consultat el 2019-05-25.
  28. ↑ «Hooray for Hollywood, says Gore, as stars shun Bush» (en en). The Guardian. Consultat el 2018-11-20.
  29. ↑ «'I'm a celebrity, get em on the campaign'» (en en). BBC News. Consultat el 2018-11-20.
  30. ↑ «De Niro Fights Impeachment» (en en). People. Consultat el 2018-11-20.
  31. ↑ «Clinton's supporting cast» (en en). The Washington Post. Consultat el 2018-11-20.
  32. ↑ «The sex scandal that wouldn't lie down» (en en). The Independent. Consultat el 2018-11-20.
  33. ↑ «Robert de Niro opta per la cirugia per a combatre el càncer». El Periódico Extremadura.
  34. ↑ «Gardiner in battle for Robert De Niro's diners» (en en). recordonline.com. Consultat el 2021-10-11.
  35. ↑ «De Niro Will Get Italian Citizenship» (en en). www.femalefirst.co.uk. Consultat el 2021-10-12.
  36. ↑ meu-fill-té-autisme «Robert De Niro: “El meu fill té autisme”». Yahoo Notícies.
  37. ↑ «De Niro: “Israelis need to be aggressive in their situation”» (en en). Israel Today. Consultat el 2018-11-20. «“Israelis llaure warm, they’re energetic people. Forthright. Very smart. I always like smart people. They’re nice people, you know. Aggressive, and I respect that aggressiveness because you need it in their situation”, he said.»
  38. ↑ «Six Celebrities Have Taken a Stand on Whether to Boycott Israel» (en en). Mic. Consultat el 2018-11-20.
  39. ↑ «Robert de Niro opens new hotel in Tel Aviv, Israel» (en en). The Travel Magazine Ltd. Consultat el 2018-11-20.
  40. ↑ «Bombshell àudio emergixes in De Niro harassment lawsuit» (en en). Fox Business. Consultat el 2019-11-13.
  41. ↑ «Robert De Niro Found Not Liable In Gender Discrimination Civil Trial, But Actor’s Company Must Pay His Ex-Assistant $1.2 Million – Update» (en anglés). Deadline. Consultat el 30 de novembre de 2023.
  42. ↑ «Va morir un net de Robert De Niro: Leandro tenia 19 anys» (en és-és). infobae. Consultat el 2023-07-04.
  43. ↑ «dir-310214.html Mare de Leandro, net de Robert De Niro, revela la causa de la mort del jove; açò va dir» (en espanyol). www.proceso.com.mx. Consultat el 2023-07-07.
  44. ↑ «Robert De Niro assegura que és genial ser pare als seus 80 anys» (en és-mx). Telediari Mèxic. Consultat el 2024-01-29.
  45. ↑ «The 47th Academy Awards. 1975» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2018-10-14.
  46. ↑ «The 49th Academy Awards. 1977» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2019-08-24.
  47. ↑ «The 51th Academy Awards. 1979» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2019-08-24.
  48. ↑ «The 53th Academy Awards. 1981» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2019-08-24.
  49. ↑ The 63th Academy Awards (1991) Nominees and Winners, Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
  50. ↑ The 64th Academy Awards (1992) Nominees and Winners, Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
  51. ↑ «[2]».
  52. ↑ «[3]». Consultat el 14 de giner de 2020.
  53. ↑ «The 96th Academy Awards | 2024». oscar.go.com. Consultat el 26 de febrer de 2017.
  54. ↑ «Venice Film Festival 1981 (Competition)». letterboxd.com. Consultat el 2021-03-29.
  55. ↑ «Official Awards of the 50th Mostra». labiennale.org. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2022. Consultat el 2020-12-28.
  56. ↑ Palmarés de la 48ª edició del Festival de Sant Sebastià 2000

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Robert De Niro en Viquidites. Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_De_Niro&oldid=618385»