Elia Kazan

Elia Kazan ^[1]^[2] (registrat en nàixer com Elias Kazancjoglou o Elias Kazancioglu, en grec: Ηλίας Καζαντζόγλου; Estambul, 7 de setembre de 1909-Nova York, 28 de setembre de 2003) va ser un director de cine i escritor grec nacionalisat nortamericà. ^[3]

Biografia

Orígens

Va nàixer en Constantinopla, en l'antic Imperi otomà (actual Turquia). Era fill d'un comerciant d'estores grec, per lo que formava part de la minoria de llengua grega i religió cristiana ortodoxa de l'Imperi otomà.^[4]^[5]^[6] Va aplegar en els seus pares, George i Athena Kazantzoglou (naixcuda com Shishmanoglou), als Estats Units el 8 de juliol de 1913.^[7]

La seua família va abandonar el seu país natal per a traslladar-se a Berlín quan Elia solament tenia dos anys d'edat. Despuix d'una breu estància en la capital alemana, que no va millorar la seua situació econòmica, en 1913 la família es va instalar en Nova York, a on el cap de família va montar un negoci d'estores en el que va conseguir enriquir-se en rapidea, fins que la crisis de 1929 va posar fi a la seua prosperitat.

Activitat teatral

Interessat pel teatre, en 1930 Kazan va ingressar en la Universitat de Yale, a on va cursar Art Dramàtic durant dos anys, costejant-se els estudis en el seu treball com a porter de nit d'un edifici. Va montar la seua primera obra teatral, El segon home, de Samuel N. Behrman, en 1931, i en 1932 va debutar com a actor en l'obra Chrysalis, que tenia a Margaret O'Sullivan i Humphrey Bogart com a protagonistes. Per eixes mateixes dates es va incorporar al Group Theatre, una formació que entenia l'art escènic d'una manera nova i experimental per a l'época. Va dur a escena, entre atres obres, La mort d'un viajante i Despuix de la caiguda, abdós d'Arthur Miller.

Pronte es va revelar com un dels directors més innovadors del Group Theatre, lo que li va valdre en 1943 el premi de la crítica per la posada en escena de The Skin on our Teeth, de Thornton Wilder.^[8] En 1947 va ser, junt en Cheryl Crawford i Robert Lewis, un dels fundadors del Actor's Studio, la mítica escola de formació d'actorés. Esta escola va tindre una influència decisiva en el teatre nortamericà i d'ella varen eixir actors de la talla de Marlon Brando, James Dean, Montgomery Clift, Marilyn Monroe, Geraldine Page i Paul Newman.

Activitat cinematogràfica

En 1944 va dirigir el seu primer llarcmetrage, A Tree Grows in Brooklyn (Llaços humans). Li varen seguir Bumerang (El justicier, 1947) i The Siga of Grass (Mar d'herba, 1947), que li varen valdre dos premis de la crítica; Gentleman's Agreement (La barrera invisible, 1947) pel que va obtindre el seu primer Óscar; Pinky (1949); Panic in the Streets (Pànic en els carrers, 1950); i A Streetcar Named Desire (Un tramvia cridat desig, 1951), per la que va ser nominat a l'Óscar.^[9]^{<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where}^[10]

Els anys següents a estos fets varen ser els més prolífics de tota la seua carrera.^[11] Sense desatendre la direcció dramàtica ni l'activitat lliterària, va realisar numeroses i célebres películes: Vixca Zapata! (1952); Man on a Tightrope (Fugitius del terror roig, 1952); On the Waterfront (Niu de rates / La llei del silenci, 1954) per la que va guanyar el seu segon Óscar en 1955; East of Eden (A l'est del paraís / A l'est del Edén, 1955) la seua quarta nominació a l'Óscar com a director; Baby Doll (1956); Wild River (Riu Salvage, 1960); Splendor in the Grass (Esplendor en l'herba, 1961).

Més vesprada va reduir la seua activitat cinematogràfica, fins que la va abandonar per a dedicar-se enterament a la producció lliterària des de finals dels setanta. Les seues últimes realisacions varen ser America, America (1963), a partir d'una novela autobiogràfica publicada en 1962; The Arrangement (El compromís, 1968); The Visitors (Els visitants, 1972); i The Last Tycoon (L'últim magnat, 1976).

Activitat lliterària

Com a autor lliterari també va conseguir el reconeiximent de públic i crítica. Aparte de America, America, va publicar The Assassins (1972); The Understudy (1974); Acts of Love (1978); The Anatolian (1982); i Elia Kazan: a Life (1989), minucioses memòries per les que desfilen numerosos personages d'Hollywood. En Espanya es varen publicar sis noveles seues en els títuls: Els assessins, Amèrica, Amèrica, El doble, El compromís, L'home de Anatolia i Actes d'amor. També es va publicar la seua autobiografia titulada La meua vida.

Guardons

Va conseguir dos Óscar, abdós com millor director. També va rebre en 1999 un Honorífic al conjunt de la seua carrera. Ademés dels Óscar per les seues películes, Kazan va rebre numerosos guardons com el Orso d'Or especial pel conjunt de la seua obra en el Festival de Berlín.

Matrimoni

Va contraure matrimoni en tres ocasions. En Molly Day Thacher en 1932, en la que va tindre dos fills i dos filles,^[12] i en l'actriu Barbara Loden en 1967, en la que va tindre dos fills més, abdós fallides. En 1982 es va casar en Frances Rudge en la que va estar fins a la mort del director.

Testimoni en la caça de bruixes

Va conseguir una certa notorietat despuix del seu testimoni davant el Comité d'Activitats Antinorteamericanas en l'época del mccarthismo i la caça de bruixes. En 1952, el mateix any en que s'estrenava el seu Vixca Zapata!, va testificar contra els seus antics companyers del Partit Comuniste, delació en la que va conseguir seguir desenrollant la seua carrera i el seu estatus, pero que no varen oblidar alguns actors i demés colegues de la seua professió. Kazan inicialment es va negar a donar noms, pero despuix va nomenar a huit exmiembros del Group Theatre que ell va identificar com a comunistes: Clifford Odets, J. Edward Bromberg, Lewis Leverett, Morris Carnovsky, Phoebe Brand, Tony Kraber, Ted Wellman i Paula Miller. Més vesprada va comprometre també a Llig Strasberg. Encara que tots estos ya eren vells coneguts del Comité, la seua declaració no els va ajudar en les seues carreres, que varen quedar truncades. En rebre Elia Kazan el seu Óscar honorífic, varis colegues es varen negar a aplaudir-ho i a posar-se en peu, per a deixar aixina palés el seu rebuig.

Kazan va tractar de justificar les seues #delació. En la seua novela El anatolio i en la seua película America, America explica que la seua admiració pel modo de vida americà ho va dur a velar pel seu país. Estes obres autobiogràfiques conten els avatars d'un jove grec anatolio que, com atres millons d'emigrants, deixa la seua terra natal hostil per a accedir al nou paraís. Tampoc va ser casual que Kazan deformara l'història de la lluita dels obrers portuaris de Nova York en La llei del silenci. Els sindicats d'obrers portuaris, que en la realitat tenien majoria de comunistes, apareixen dominats per la Màfia. El protagoniste, representat per Marlon Brando, fa una autèntica apologia de la delació.

Filmografia

Any	Títul
1940	It's Up to You (documental)^[13]
1945	Llaços humans
1946	Mar d'herba
1947	Bumerang
1947	Gentleman's Agreement
1949	Pinky
1950	Pànic en els carrers
1951	Un tramvia cridat Desig
1952	¡Viva Zapata!
1953	Fugitius del terror roig
1954	On the Waterfront
1955	East of Eden
1956	Baby Doll
1957	Un rostre en la multitut
1960	Riu salvage
1961	Esplendor en l'herba
1963	Amèrica, Amèrica
1969	El compromís
1972	Els visitants
1976	L'últim magnat

Teatre (obres dirigides en Broadway)

Premis i distincions

Premis Óscar

Any	Categoria	Película	Resultat
1948^[14]	Millor director	La barrera invisible	Plantilla:Cela
1952^[15]		Un tramvia cridat desig	Plantilla:Cela
1955^[16]		La llei del silenci	Plantilla:Cela
1956^[17]		East of Eden	Plantilla:Cela
1964^[18]		Amèrica, Amèrica	Plantilla:Cela
	Millor película		Plantilla:Cela
	Millor guion adaptat		Plantilla:Cela
1999^[19]	Óscar honorífic		Plantilla:Cela

Globos d'Or

Any	Categoria	Película	Resultat
1948^[20]	Millor director	La barrera invisible	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Venècia

Any	Categoria	Guardonat	Resultat
1950^[21]	Premi Internacional	Pànic en els carrers	Plantilla:Cela
1951^[22]	Premi Especial del Jurat	Un tramvia cridat Desig	Plantilla:Cela
1954^[23]	#León d'Argent	La llei del silenci	Plantilla:Cela
	Premi Pasinetti		Plantilla:Cela
	Premi OCIC		Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Cannes

Any	Categoria	Película	Resultat
1955^[24]	Millor película dramàtica	A l'est del Edén	Plantilla:Cela

Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics^[25]

Any	Categoria	Película	Resultat
1958	Millor director estranger	East of Eden	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià

Any	Categoria	Película	Resultat
1964^[26]	Closca d'Or a la millor película	Amèrica, Amèrica	Plantilla:Cela

Referències

↑ Dictionary.com – Kazan
↑ Oxford Learners' Dictionary – Elia Kazan
↑ Mini biografia en IMDb (en anglés)
↑ «Elia Kazan.». www.britannica.com. Consultat el 10 de setembre de 2010. «Elia Kazan, original name Elia Kazanjoglous (b. September 7, 1909, Istanbul, Ottoman Empire—d. September 28, 2003, New York City, O.S.), Turkish-born American director and author, noted for his successes on the stage, especially with plays by Tennessee Williams and Arthur Miller, and for his critically acclaimed films. At age four, Kazan was brought to the United States with his immigrant Greek family.»
↑ Young, Jeff (2001). Kazan: the master director discusses his films : interviews with Elia Kazan, Newmarket Press, p. 9. ISBN 978-1-55704-446-4. «He was born on September 7, 1909 to Greek parents living in Istanbul. His father, Giorgos Kazantzoglou, had fled Kayseri, a small village in Anatolia where for five hundred years the Turks had oppressed and brutalized the Armenian and Greek minorities who had lived there even longer.»
↑ Sennett, Ted (1986). Great movie directors, Abrams, pp. 128–129. ISBN 978-0-8109-0718-8. «Elia Kazan (born 1909)... Born in Istanbul, Kazan immigrated to America with his Greek parents at the age of four»
↑ Passenger list. «Ancestry.com».
↑ "A McCarthy Era Memory That Ca Still Chill New York Claves, January 16, 1997
↑ Ciment, Michel. Kubrick: The Definitive Edition, Faber and Faber, Inc. (1980; 1999)
↑ International Dictionary of Films and Filmmakers – 2: Directors, St. James Press (1997) p. 519–522
↑ Freer, Ian. Movie Makers: 50 Iconic Directors, Quercus Publishing (Londres) (2009) p. 84–85
↑ «[1]». Consultat el 29 de febrer de 2012 (en anglés).
↑ «Robert Osborne on Method Acting».
↑ «20th Academy Awards (1948)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 19 de març de 2021.
↑ «24th Academy Awards (1952)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 13 d'abril de 2021.
↑ «27th Academy Awards (1955)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 28 d'abril de 2021.
↑ «28th Academy Awards (1956)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
↑ «36th Academy Awards (1963)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
↑ «The 71th Academy Awards. 1999» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2 de novembre de 2023.
↑ «Winners & Nominees 1948» (en inglés). Consultat el 11 d'agost de 2017.
↑ «Venice Film Festival 1950 Awards». imdb.com. Consultat el 25 de maig de 2021.
↑ «Venice Film Festival 1951 Awards». imdb.com. Consultat el 25 de maig de 2021.
↑ «Venice Film Festival 1954 Awards». imdb.com. Consultat el 25 de maig de 2021.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
↑ «Premis del CEC a la producció espanyola de 1958». CEC. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2021. Consultat el 27 de març de 2018.
↑ Premis del 1964 en la web del Festival de Sant Sebastià

Enllaços externs

Plantilla:Imdb nomene
Entrevista del crític Richard Schickel en Elia Kazan; en anglés, en subtítuls en espanyol.
Entrega del Premi Óscar honorífic en YouTube.
Obituario en La Vanguardia: ^{[enllaç trencat]}

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Elia Kazan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Dictionary.com – Kazan

[2] Oxford Learners' Dictionary – Elia Kazan

[3] Mini biografia en IMDb (en anglés)

[4] «Elia Kazan.». www.britannica.com. Consultat el 10 de setembre de 2010. «Elia Kazan, original name Elia Kazanjoglous (b. September 7, 1909, Istanbul, Ottoman Empire—d. September 28, 2003, New York City, O.S.), Turkish-born American director and author, noted for his successes on the stage, especially with plays by Tennessee Williams and Arthur Miller, and for his critically acclaimed films. At age four, Kazan was brought to the United States with his immigrant Greek family.»

[5] Young, Jeff (2001). Kazan: the master director discusses his films : interviews with Elia Kazan, Newmarket Press, p. 9. ISBN 978-1-55704-446-4. «He was born on September 7, 1909 to Greek parents living in Istanbul. His father, Giorgos Kazantzoglou, had fled Kayseri, a small village in Anatolia where for five hundred years the Turks had oppressed and brutalized the Armenian and Greek minorities who had lived there even longer.»

[6] Sennett, Ted (1986). Great movie directors, Abrams, pp. 128–129. ISBN 978-0-8109-0718-8. «Elia Kazan (born 1909)... Born in Istanbul, Kazan immigrated to America with his Greek parents at the age of four»

[7] Passenger list. «Ancestry.com».

[8] "A McCarthy Era Memory That Ca Still Chill New York Claves, January 16, 1997

[Ciment2-9] Ciment, Michel. Kubrick: The Definitive Edition, Faber and Faber, Inc. (1980; 1999)

[Directors-10] International Dictionary of Films and Filmmakers – 2: Directors, St. James Press (1997) p. 519–522

[Freer-11] Freer, Ian. Movie Makers: 50 Iconic Directors, Quercus Publishing (Londres) (2009) p. 84–85

[matrimonis-12] «[1]». Consultat el 29 de febrer de 2012 (en anglés).

[13] «Robert Osborne on Method Acting».

[14] «20th Academy Awards (1948)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 19 de març de 2021.

[15] «24th Academy Awards (1952)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 13 d'abril de 2021.

[16] «27th Academy Awards (1955)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 28 d'abril de 2021.

[17] «28th Academy Awards (1956)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.

[18] «36th Academy Awards (1963)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.

[19] «The 71th Academy Awards. 1999» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2 de novembre de 2023.

[20] «Winners & Nominees 1948» (en inglés). Consultat el 11 d'agost de 2017.

[21] «Venice Film Festival 1950 Awards». imdb.com. Consultat el 25 de maig de 2021.

[22] «Venice Film Festival 1951 Awards». imdb.com. Consultat el 25 de maig de 2021.

[23] «Venice Film Festival 1954 Awards». imdb.com. Consultat el 25 de maig de 2021.

[24] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

[25] «Premis del CEC a la producció espanyola de 1958». CEC. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2021. Consultat el 27 de març de 2018.

[26] Premis del 1964 en la web del Festival de Sant Sebastià

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Plantilla:R/where

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]