Arthur Miller

Arthur Miller

Arthur Asher Miller (Nova York, 17 d'octubre de 1915-Roxbury, Connecticut, 10 de febrer de 2005) va ser un dramaturc i guioniste nortamericà i una figura controvertida en el teatre nortamericà de el XX. Entre les seues obres més populars, estan Tots eren els meus fills (1947), Mort d'un viajante (1949), Les bruixes de Salem (1953) i Panorama des del pont (1955, revisat en 1956). Va escriure varis guions i va ser més conegut pel seu treball en "The Misfits" (1961). El drama Mort d'un viajante es va incloure en la llista de les millors obres de teatre nortamericans de el XX.

Miller va estar a sovint en l'ull públic, particularment a fins de la década de 1940, 1950 i principis de la década de 1960. Durant este temps, va rebre un Premi Pulitzer per Drama, va testificar davant el Comité d'Activitats Antiestadounidenses de la Cambra de Representants dels Estats Units i es va casar en Marilyn Monroe. En 1980, va rebre el Premi Lliterari de St. Louis dels Associats de la Biblioteca de l'Universitat de Sant Luis. Va rebre el Premi Príncip d'Astúries, el premi Praemium Imperiale en el 2002 i el Premi Jerusalem en el 2003, aixina com el Premi Dorothy i Lillian Gish, en 1999.

Biografia

Va ser fill d'una família d'immigrants judeus polacs. El seu pare, Isidore, posseïa una pròspera empresa textil, lo que va permetre a la família viure en Manhattan, junt a Central Park. No obstant, la Gran Depressió va acabar en l'empresa familiar, per lo que la família va tindre que mudar-se a un modest apartament en Brooklyn. Este apartament li serviria posteriorment com a model de la vivenda del protagoniste de Mort d'un viajante.

Acabat el bachillerat, va treballar en un almagasén de recanvis per a automòvils per a poder costejar-se l'universitat. Va estudiar periodisme en l'Universitat de Míchigan, en la qual va rebre el primer dels premis de la seua vida, el Premi Avery Hopwood, gràcies a un dels seus primers treballs, Honors at Dawn. En 1938, despuix de la seua graduació, es va traslladar novament a Nova York, a on es va guanyar la vida escrivint guions radiofònics.

Es va casar en tres ocasions. El 5 d'agost de 1940 en la seua nóvia del colege, Mary Slattery, la filla catòlica d'un venedor de segurs. La parella va tindre dos fills, Jane i Robert (director, escritor i productor). El matrimoni es va divorciar en 1956. Després es va casar en Marilyn Monroe (1956-1961, divorciats) i despuix en la fotógrafa de prensa Inge Morath (1962-2002, any en el que Inge mor). En Inge va tindre dos fills, el segon dels quals, Daniel, va nàixer en 1966 en síndrome de Down i, en contra dels desijos de la mare, Miller va dispondre que fora internat en qüestió de dies en una institució pública. Miller jamai parlava d'este fill i mostrava escàs o nul interés per ell. Solament ho va reconéixer en el seu testament, fent-li hereu a parts iguals en els seus tres germans. La seua filla és la realisadora, guionista, escritora i actriu Rebecca Miller casada en el també actor Daniel Day-Lewis.

Decés

Miller va morir la nit del 10 de febrer de 2005 (coincidint en el 56 aniversari de l'estrena en Broadway de Mort d'un viajante) als 89 anys de càncer de bufa i insuficiència cardíaca, en la seua casa de Roxbury, Connecticut. Havia estat en contes paliatius en l'apartament de la seua germana en Nova York des de la seua eixida de l'hospital el més anterior. Estava rodejat de Barley, familiars i amics. El seu cos va ser enterrat en el cementeri Roxbury Center de Roxbury.

Poques hores despuix de la mort del seu pare, Rebecca Miller, que s'havia opost sistemàticament a la relació en Agnes Barley, li va ordenar que desestajara la casa que compartia en Arthur.

L'obra i el seu significat

Als 28 anys va estrenar la seua primera obra en Broadway, la comèdia Un home en molta sòrt, que solament va estar en cartellera en quatre representacions. En 1947 estrena Tots eren els meus fills, la qual va permanéixer en cartellera durant casi un any i va rebre en 1948 el Premi de la Crítica otorgat pel Círcul de Crítics de Teatre de Nova York. En esta obra denuncia el cinisme de les empreses armamentísticas.

Ya des dels seus primers títuls deixa entrevore lo que seria l'element fonamental de tota la seua obra: la crítica social, que denuncia els valors conservadors que començaven a assentar-se en la societat d'Estats Units. La seua consagració definitiva es produïx en 1949, en Mort d'un viajante, en la que denuncia el caràcter ilusorio del somi americà. En 1988, Miller declararia: «Jamai vaig imaginar que adquiriria les proporcions que ha tingut. Era una obra lliteral sobre un venedor, pero després es va convertir en un mit, no només ací, sino en moltes atres parts del món». Va afirmar també: «Treballa un tota la vida per a comprar una casa, i quan, per fi, la casa ya és d'un... no hi ha qui vixca en ella», en la mateixa postura sobre les conseqüències del capitalisme. L'obra va ser guardonada en el Premi Pulitzer, en tres Premis Tony i de nou en el de la Crítica de Nova York.

En la década de 1950 va ser víctima de la caça de bruixes. Acusat de simpaties comunistes per Elia Kazan, va refusar revelar els noms dels membres d'un círcul lliterari sospitós de tindre vínculs en el Partit Comuniste davant la Comissió d'Activitats Antiamericanas en 1956, acollint-se a la protecció constitucional. A pesar de les pressions que va sofrir (li va ser retirat el passaport, no podent viajar a Brusseles per a assistir a l'estrena d'una de les seues obres), Miller no va donar cap nom, declarant que, encara que havia assistit a reunions en 1947 i firmat alguns manifests, no era comuniste. En maig de 1957 se li va declarar culpable de desacato al Congrés per haver-se negat a revelar noms de supòsits comunistes. No obstant, en agost de 1958, el Tribunal d'Apelació dels Estats Units va anular la sentència, de manera que no va tindre que ingressar en la presó.

L'atmòsfera d'aquell temps es va plasmar en Les bruixes de Salem (The crucible, 1953). En esta obra se servix d'un acontenyiment real de el XVII per a atacar la caça de bruixes dirigida pel senador McCarthy de la que ell mateixa va ser víctima. També en la década de 1950 va publicar Recort de dos dilluns (1955) i Panorama des del pont (1955), duta en èxit al cine i al teatre i en la que va obtindre el seu segon premi Pulitzer. El 29 de juny de 1956 es va casar en Marilyn Monroe, matrimoni que duraria quatre anys i mig.

En 1961 escriu el guion de The Misfits (Vides rebels; Els inadaptados, en Argentina), escrit per a la seua dòna, Marilyn Monroe i duta al cine per John Huston, contant ademés en Montgomery Clift i Clark Gable com a protagonistes. Esta seria l'última película de Marilyn i de Gable, fallits abdós poc despuix del rodage.

En 1964, Miller va reflectir els cinc atormentats anys de relació en Marilyn en la controvertida Despuix de la caiguda, en el caràcter autodestructivo de la protagonista, Maggie. Atres obres seues són Incident en Vichy (1964), El preu (1968), el seu últim èxit de crítica i públic, i La creació del món (1972).

La década de 1970 va ser el començ d'una etapa d'obscuritat, en la que va ser etiquetat d'antiquat, moraliste i sermoneador. En 1976 escriu i publica Focus (En el punt de mira) novela que en paraules del mateix Miller, va ser escrita en certa urgència, donada l'atmòsfera antisemita, resorgida en eixos moments. El protagoniste d'esta novela és el Sr. Newman, a qui la vida li canvia a partir del dia que compra un parell d'ulleres per a millorar la seua visibilitat, ulleres que li donen l'aspecte d'un judeu cincuentón. Newman, qui ha despedit a certa secretaria de llinage judeu, per órdens estrictament superiors, viurà en carn pròpia el frut podrido de l'odi racial, practicat per una societat aparentment civilisada, políticament correcta, pero en un trasfondo cruel i hipòcrita.

Miller no eixirà del seu relatiu ostracisme fins a 1994, en l'èxit de Cristals trencats. Durant esta etapa d'obscuritat, viaja per tot lo món, sent aclamat com un clàssic viu, pero trobant en el seu país cada volta més dificultats per a estrenar.

Miller és conegut pel seu intens activisme polític i social. Va arremetre contra la deshumanisació de la vida nortamericana; es va aproximar al marxisme, criticant-ho més vesprada; es va opondre activament a la caça de bruixes de McCarthy i va denunciar l'intervenció d'Estats Units en Corea i Vietnam. Va ser delegat en la convenció demòcrata de 1968, pero va terminar en una posició escèptica respecte de la política. Com a escritor, va obtindre el seu major èxit en la publicació en 1987 de la seua autobiografia Tornades al temps.

En 1998 va escriure Les conexions del senyor Peter i en 2000 torna a estrenar en Broadway El descens del mont Morgan, escrita en 1991 i per a la que va tardar dèu anys en trobar una producció adequada. Bona part de la seua obra està accessible en espanyol.

Va rebre el Premie Príncip d'Astúries de les Lletres en 2002. En eixe mateix any s'estrena la seua nova obra Resurrection Blues i es realisen en Nova York nous montages de The Man Who Had All the Luck i The Crucible. En 2004 estrena la seua última obra Finishing the Picture i es repon After the Fall.

Premis i reconeiximents

Premis Óscar

Any	Categoria	Película	Resultat
1997	Millor Guion Adaptat	El cresol	Plantilla:Cela

Obres

• No Villain (1936)
• They Too Arise (1937, basat en No Villain)
• Honors at Dawn (1938, basat en They Too Arise)
• The Grass Still Grows (1938, basat en They Too Arise)
• The Great Disobedience (1938)
• Llisten My Children (1939, en Norman Rosten)
• The Golden Years (1940)
• The Man Who Had All the Luck (1940). Un home de sòrt
• The Half-Bridge (1943)
• Focus. En el punt de mira (1945, novela)
• All My Sons (1947). Tots eren els meus fills.
• Death of a Salesman (1949). Mort d'un viajante
• An Enemy of the People (1950, basat en Un enemic del poble, de Henrik Ibsen)
• The Crucible (1953). Les bruixes de Salem
• A View from the Bridge (1955). Panorama des del pont
• A Memory of Two Mondays (1955). Recort de dos dilluns
• After the Fall (1964). Despuix de la caiguda
• Incident at Vichy (1964). Incident en Vichy
• The Price (1968). El preu
• Fame (1970, per a TV)
• The Creation of the World and Other Business (1972). La creació del món
• The Archbishop's Ceiling (1977)
• The American Clock (1980)
• Playing for Clave (1980, per a TV)
• Elegy for a Lady (1982, peça breu, primera part de Two Way Mirror)
• Some Kind of Love Story (1982, peça breu, segona part de Two Way Mirror)
• I Think About You a Great Deal (1986)
• Playing for Clave (versió prèvia, 1985)
• I Ca’t Remember Anything (1987, recollida en Danger: Memory!)
• Timebends, 1987. Regressos al temps, memòries.
• Clara (1987, recollida en Danger: Memory!)
• The Last Yankee (1991)
• The Ride Down Mt. Morgan (1991). El descens del mont Morgan
• Plain Girl, Una chica qualsevol (1992)
• Broken Glass (1994)
• Mr Peter’s Connections (1998)
• Resurrection Blues (2002)

• Finishing the Picture (2004)

Llegat

Miller va escriure durant més de sèt décades i, en el moment de la seua mort, se li considerava un dels més grans dramaturcs de el XX. alguns li varen cridar l'últim gran professional de l'escena nortamericana, i els teatres de Broadway varen enfosquir les seues llums en senyal de respecte. El ànima mater de Miller, l'Universitat de Míchigan, va inaugurar l'Arthur Miller Theatre en març de 2007. Per expresse desig de Miller, és l'únic teatre del món que du el seu nom.

Les cartes, notes, borradors i atres documents de Miller es conserven en l'Harry Ransom Humanities Research Center de l'Universitat de Texas en Austin.

Miller també és membre del American Theater Hall of Fame. Va ser inclós en 1979.

En 1993, va rebre el Premi Quatre Llibertats (Four Freedoms) a la Llibertat d'Expressió.

En 2017, la seua filla, Rebecca Miller, escritora i cineasta, va completar un documental sobre la vida del seu pare, Arthur Miller: Escritor.

El planeta menor 3769 Arthurmiller du el seu nom.

Referències

Predecessor: Victor I. van Vriesland

President del PEN Club Internacional 1965 — 1969

Successor: Pierre Emmanuel

Enllaços externs

Arthur Miller en Viquidites.

• Premie Príncip d'Astúries de les Lletres 2002