Anar al contingut

Daniel Day-Lewis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Daniel Day-Lewis - BFI Southbank - Wednesday 15th October 2025.jpg
Daniel Day-Lewis


Daniel Day-Lewis (Londres, 29 d'abril de 1957) és un actor britànic nacionalisat irlandés.[1] Guanyador de tres Premis Óscar, aclamat per la crítica i reconegut mundialment per les seues películes, és considerat com un dels actors més destacats en l'indústria del cine.[2][3][4]

A pesar de la seua formació tradicional com a actor en Bristol Old Vic, Day-Lewis és considerat un actor de método, reconegut per la constant devoció i investigació que aplica sobre els seus personages.[5][6] Freqüentment permaneix «immers» en el seu paper durant el temps de gravació de les seues películes, fins a aplegar al punt en que la seua salut s'ha vist afectada.[7] És un dels actors més selectius de l'indústria cinematogràfica, puix ha protagonisat a penes cinc cintes des de 1998, en espais de cinc anys entre cada una.[8] No oferix entrevistes en freqüència, realisa aparicions en públic de forma esporàdica i és receloso sobre la seua vida privada.[9]

Durant la década de 1980, el seu treball va prendre lloc entre el cine i el teatre; com a membre de la Royal Shakespeare Company, va interpretar a Romeo en l'obra Romeo i Julieta, i a Flauta en El somi d'una nit d'estiu, abans de debutar en la pantalla gran en Gandhi, en 1982. En La meua bella lavandería, de 1985, va conseguir gran reconeiximent per part de la crítica, i en A Room with a View, de 1985, es va consolidar com a actor de primera llínea.


S'ha fet en els principals premis del sèptim art; entre ells, tres premis Óscar, per les cintes: El meu peu esquerre, de 1989; There Will Be Blood, de 2007, i Lincoln, de 2012, i és l'únic actor que ha conseguit l'Óscar en tres ocasions com a actor principal i un dels tres únics hòmens que s'han fet en tres estatuillas.[10] També va ser considerat per al guardó per les cintes: En el nom del pare, de 1993; Gangs of New York, de 2002, i Phantom Thread, de 2017. També posseïx quatre BAFTA, tres premis del Sindicat d'Actors i dos Globos d'Or. En novembre de 2012, la revista CLAVE ho va nomenar el «actor més gran del món».[11] En juny de 2014, va ser nomenat «cavaller» per la regna Isabel II, per la seua contribució a les arts interpretatives, i se li va otorgar el títul nobiliario sir, que des de llavors apareix en el seu nom.[12]

Senyes biogràfiques

[editar | editar còdic]

La seua relació en el cine li ve de naiximent. Naixcut i criat en Londres, va assistir en èxit al Teatre Nacional de Jóvens abans de ser admés en la prestigiosa escola de teatre Bristol Old Vic, a la qual va assistir per tres anys. El seu yayo matern, sir Michael Balcon, era un important productor del cine britànic,[13] el seu pare, Cecil Day-Lewis, era poeta d'Isabel II, i la seua mare, Jill Balcon, és una actriu de teatre d'orige judeu.[14] La seua carrera va escomençar en una breu aparició en la película Sunday Bloody Sunday en 1971. Va estudiar en Greenwich, Londres, i en Sevenoaks School, Kent, i posteriorment art dramàtic en el Bristol Old Vic Theatre School.[15]


Para quan va deixar Bedales en 1975, l'actitut despreocupada de Day-Lewis havia disminuït i necessitava elegir una carrera. A pesar de que s'havia destacat en l'escenari en el National Youth Theatre en Londres, va solicitar treball com ebanista, pero va ser rebujat per falta d'experiència.[16]

Va ser seleccionat en juny de 2014 per al ranc de cavaller pels seus servicis a les arts interpretatives per la reina Isabel II. En novembre de 2014 va ser nomenat cavaller de manera formal pel príncip Guillermo, duc de Cambridge, en el Palau de Buckingham.[17]

Carrera professional

[editar | editar còdic]

El seu debut com a actor adult va ser un paper curt en la multipremiada película Gandhi en 1982. Posteriorment va fer varis papers en teatre i per a séries de la BBC fins que en 1985 es va consagrar en dos papers: un era el de punk londinenc i homófobo que manté una relació en un antic amic del colege en La meua bella lavandería i el d'un dandi cridat Cecil Vyse en Una habitació en vistes. Després li varen vindre atres películes com L'insoportable levedad del ser, en Juliette Binoche, fins que en 1989 li varen oferir el paper de Christy Brown, un artiste irlandés discapacitat, en El meu peu esquerre. Este paper va ser el que li va donar fama i un Óscar entre numerosos premis i nominacions com la del Globo d'Or.[16][7]

En 1992 va realisar una actuació com el blanc renegat criat per indis mohicanos, Nathaniel, en L'últim dels mohicanos de Michael Mann junt a Madeleine Stowe que li va donar un gran impuls a la seua carrera.[16]

En el director irlandés Jim Sheridan, va colaborar en atres dos ocasions, en la película En el nom del pare, en 1993, sobre el tema dels Quatre de Guildford acusats injustament de pertinença al IRA, en Emma Thompson, i per la qual va conseguir una atra nominació a l'Óscar ademés d'atres nominacions i premis. La segona colaboració en Sheridan va ser The Boxer, en 1997.[18]

Posteriorment va protagonisar a un home obsessionat en un amor prohibit en una societat victoriana en L'edat de l'inocència en 1993, de Martin Scorsese, El Cresol de 1996 o Gangs of New York de 2002, també de Scorsese i que li va proporcionar la seua tercera nominació a l'Óscar pel seu treball com «Bill el carnicero».[19]

Va participar en una película dirigida per la seua dòna Rebecca Miller en The Ballad of Jack and Rose, la vida d'un pare en malaltia terminal i passat hippie i la seua filla en lo que va quedar d'una comuna creada per aquell moviment en els anys 1970.[20]


Any 2000 en avant

[editar | editar còdic]

Entre els proyectes que va rebujar destaquen: El Senyor dels Anells,[21] Shakespeare in Love i Solaris, entre uns atres. També va rebujar el paper de Tom Hanks en Philadelphia en el que Hanks va guanyar el seu primer Óscar, per a centrar-se en el rodage de En el nom del pare.[22] Va ser considerat per Joel Schumacher per a prendre el paper de Batman en la película Batman Forever despuix de l'abandó de Michael Keaton. Es va interessar per interpretar el paper de Vincent Vega en la película Pulp Fiction; finalment va ser John Travolta qui va obtindre el paper.[23]

En 2007 va estrenar There Will Be Blood, basada en la novela Oil! d'Upton Sinclair i dirigida per Paul Thomas Anderson,[24] per la que va guanyar el seu segon Óscar al millor actor i el Globo d'Or al millor actor en la categoria de drama. Les seues primeres crítiques varen ser prou entusiastes, catalogant-la inclús com una de les millors películes dels últims anys. En poc temps, esta película va aplegar a posicionar-se en el lloc 144 del top 250 d'Internet Movie Database de les millors películes de l'història del cine.[25]

També va protagonisar la película Nine, una adaptació de Otto i mezzo o 8½ de Federico Fellini dirigida per Rob Marshall. En la película, interpreta a Guido Contini, un director italià casat al que li agraden les dònes. La película tenia ademés un repartiment femení en dònes com Nicole Kidman, Judi Dench Marion Cotillard, Kate Hudson, Penélope Cruz, Sophia Loren i Fergie.[26]

Any 2012 en avant

[editar | editar còdic]

En 2012 va protagonisar el llarcmetrage Lincoln, de Steven Spielberg,[27] qui ho va calificar com un de "els més grans actors" en qualsevol etapa de l'història del cine. Day-Lewis va demanar al director el temps d'un any per a la preparació del seu personage, va llegir més de 100 llibres sobre Lincoln i va tindre llargues sessions de maquillage per a obtindre un aspecte similar.[28] En febrer de 2013 va guanyar el seu tercer Óscar pel paper protagoniste del president nortamericà Abraham Lincoln. Es convertix aixina en el primer home en conseguir tres Óscar al millor actor principal[29] en tota l'història de la cerimònia.

Despuix del seu tercer guardó en els Óscar es va iniciar un debat sobre si Day-Lewis tindria ya un lloc entre els millors actors de l'història del cine. Joe Queenan del diari The Guardian va dir: "Argumentar que Daniel és millor actor que Laurence Oliver o Marlon Brando és com dir que Messi té més talent que Vaig pelar, o que Bonaparte és un geni militar per damunt d'Alejandro Magne".[30] L'actor va anunciar que prendria el seu clàssic periodo de descans, ara d'una duració de cinc anys despuix de la seua participació en Lincoln abans d'aparéixer en una atra película, es va retirar a una menuda granja en County Wicklow.[31]

En giner de 2017 va començar el rodage de la seua última película en Londres, Anglaterra, baix la direcció de Paul Thomas Anderson, que ya ho va dirigir en There Will Be Blood, per la que va guanyar el segon dels seus tres Oscar. La película es va estrenar en decembre de 2017 en el nom de Phantom Thread, cinta per la que va ser nominat al Globo d'Or en la categoria de millor actor dramàtic[32][33] i als Premis BAFTA en la categoria de millor actor.[34]

Retir de l'actuació

[editar | editar còdic]

El 20 de juny de 2017, als 60 anys, Day-Lewis va anunciar que es retirava per a sempre com a actor.[35] Aixina ho va confirmar Leslee Dart, el seu representant, a Variety: "Daniel Day-Lewis ya no treballarà com a actor. Està inmensamente agraït en tots els seus colaboradors i en el seu públic per tots estos anys. Es tracta d'una decisió personal i ni ell ni algun dels seus representants faran més comentaris al respecte", va comentar Dart al mencionat mig, de forma escueta.[36]


L'1 d'octubre de 2024, es va anunciar que Day-Lewis tornaria a l'actuació per a treballar en la primera película del seu fill Ronan, titulada Anemone, que el seu guion va ser escrit en conjunt.[37]

Vida personal

[editar | editar còdic]

De la seua relació en l'actriu francesa Isabelle Adjani durant sis anys (1989-1995) va nàixer el seu fill Gabriel-Kane Day-Lewis en 1995 quan abruptament la relació havia terminat.[38]

En 1996 es va casar en Rebecca Miller, filla del dramaturc Arthur Miller, en la que té dos fills, Ronan Calç (n. 1998) i Cashel Blake (n. 2002),[39] vivint en el comtat de Wicklow en Irlanda.

Método i estil d'actuació

[editar | editar còdic]

Day-Lewis està considerat per diversos mijos, crítics de cine, colegues i directors, com un dels més grans intérprets, en un estil i método sofisticats, a on conseguia dur al llímit les seues #caracterisació.[40] El compromís i devoció de Day-Lewis per caracterisar els personages als que interpretava era inmersivo; en la mímica, ranc de veu, gests facials, manera de caminar i postura, feya que cada paper que interpretava fòra molt diferent a l'anterior, conseguint personificar a personages en una veu i identitat úniques respecte a l'anterior. Era un actor que estudiava molt la personalitat del personage que interpretava, conseguint grans resultats tant físics i sicològics.[41]

És citat en moltes ocasions com un actor que solia comportar-se durant el temps que durava el rodage, en el personage que interpretava, per a donar-li major realisme.[42]

Es ficava tant en el seu personage que era una atra persona, com es pot vore en There Will Be Blood (2007), a on va encarnar un ambiciós magnat petroler. Day-Lewis va evitar tot contacte en el seu companyer d'elenc, Paul Dano: en la ficció eren enemics acérrimos i no volia que la familiaridad entre colegues arruïnara la construcció de l'història, segons va contar Dano en entrevistes.cita requerida

I va haver casos més extrems: para My Left Foot (1989), es va negar a abandonar el seu cadira de rodes durant semanes i demanava que ho espentaren i ho alimentaren donant-li de menjar, en un intent per construir a l'escritor cuadripléjico Christy Brown; després, en In the Name of the Father (1993) es va quedar sense dormir tres nits seguides per a l'escena del brutal interrogatori d'un home falsament acusat de terrorisme.[43]


Un atre treball per al que va requerir un procés d'adaptació prèvia va ser en la cinta de Michael Mann The Last of the Mohicans (1992). Una intensa preparació física li va permetre incrementar en dèu quilos la seua massa muscular. També va deprendre a disparar, a navegar en canoa i a despellotar animals, per a retratar en verosimilitut el caràcter del seu personage.[44]

Llegat

[editar | editar còdic]

Varis mijos mundials com la BBC,[43] ho han citat com l'actor més impressionant de l'història, per les seues transformacions i forma d'actuar en els seus personages.cita requerida Mentres que The New York Claves ho va nomenar el tercer millor actor de lo que va el XXI.[45]

El reputat crític de cine Roger Ebert ho va considerar un mestre de l'actuació i possiblement l'actor viu més preparat per a l'actuació.[46]

Filmografia

[editar | editar còdic]

Cine

[editar | editar còdic]
Taula de llarcmetrages en Daniel Day-Lewis
Any Títul original Títul en Espanya Paper Director
1971 Sunday Bloody Sunday Dumenge, malaït dumenge Chiquet vàndal (sense acreditar) John Schlesinger
1982 Gandhi Gandhi Colin Richard Attenborough
1984 The Bounty La gresca del Bounty John Fryer Roger Donaldson
1985 My Beautiful Laundrette La meua bella lavandería Johnny Stephen Frears
A Room with a View Una habitació en vistes Cecil Vyse James Ivory
1986 Nanou Nanou Max Conny Templeman
1988 The Unbearable Lightness of Being L'insoportable levedad del ser Tomas Philip Kaufman
Stars and Bars Un senyoret en Nova York Henderson Dores Pat O'Connor
1989 My Left Foot El meu peu esquerre Christy Brown Jim Sheridan
Eversmile, New Jersey Eversmile, New Jersey Fergus O'Connell Carlos Sorin
1992 The Last of the Mohicans L'últim mohicano Nathaniel "Hawkeye" Poe Michael Mann
1993 The Age of Innocence L'edat de l'inocència Newland Archer Martin Scorsese
In the Name of the Father En el nom del pare Gerry Conlon Jim Sheridan
1996 The Crucible El cresol / Les bruixes de Salem John Proctor Nicholas Hytner
1997 The Boxer El boxejador Danny Flynn Jim Sheridan
2002 Gangs of New York Gangs of New York Bill "el carnicero" Cutting Martin Scorsese
2003 Abby Singer Abby Singer Ell mateix Ryan R. Williams
2005 The Ballad of Jack and Rose La balada de Jack i Rose Jack Slavin Rebecca Miller
2007 There Will Be Blood Pous d'ambició Daniel Plainview Paul Thomas Anderson
2009 Nine Nine Guido Contini Rob Marshall
2012 Lincoln Lincoln Abraham Lincoln Steven Spielberg
2017 Phantom Thread El fil invisible Reynolds Woodcock Paul Thomas Anderson
2025 Anemone Anemone Ray Stoker Ronan Day-Lewis

Televisió

[editar | editar còdic]
Taula de televisió en Daniel Day‑Lewis
Any Títul original Paper Notes
1980 Shoestring DJ Episodi: "The Farmer Had a Wife"
1981 Thank You, P. G. Wodehouse Psmith Telefilm
Artemis 81 Library Student Telefilm
1982 How Many Mills to Babylon? Alec Telefilm
Frost in May Archie Hughes‑Forret Episodi: "Beyond the Glass"
1983 Play of the Month Gordon Whitehouse Episodi: "Dangerous Corner"
1985 My Brother Jonathan Jonathan Dakers 5 episodis
1986 Screen Two Dr. Kafka Episodi: "The Insurance Man"

Documentals

[editar | editar còdic]
Documentals en Daniel Day‑Lewis
Any Títul original Paper Notes
2002 Forever Ealing Narrador Veu
2010 A Man's Story Ell mateixa Entrevistat
2012 Access to the Danger Zone Narrador Veu
2014 And the Oscar Goes To... Ell mateixa (no especificat)
2017 Spielberg Ell mateixa Entrevistat
2021 Daniel Day‑Lewis: The Hollywood Genius Ell mateixa Subjecte

Teatre

[editar | editar còdic]
Taula de teatre en Daniel Day‑Lewis
Anys Títul original Rol Teatre
1979 The Recruiting Officer Townsperson / Soldat Theatre Royal, Bristol
1979 Troilus and Cressida Deiphobus Theatre Royal, Bristol
1979 Funny Peculiar Stanley Baldry Little Theatre, Bristol
1979‑80 Old King Cole The Amazing Faç Old Vic Theatre, Bristol
1980 Class Enemy Iron Old Vic Theatre, Bristol
1980 Edward II Leicester Old Vic Theatre, Bristol
1980 Oh, What a Lovely War! (no especificat) Theatre Royal, Bristol
1980 A Midsummer Night's Dream Philostrate Theatre Royal, Bristol
1981 Look Back in Anger Jimmy Porter Little Theatre, Bristol
1981 Dracula Count Dracula Little Theatre, Bristol
1982‑83 Another Country Guy Bennett Queen's Theatre, Shaftesbury Avenue
1983‑84 A Midsummer Night's Dream

Romeo and Juliet

Flute / Romeo Royal Shakespeare Company
1984 Dracula Count Dracula Half Moon Theatre, London
1986 Futurists Volodya Mayakovsky Royal National Theatre, London
1989 Hamlet Hamlet Royal National Theatre, London

Premis i nominacions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
2017 Millor actor Phantom Thread Plantilla:Cela[47]
2012 Lincoln Plantilla:Cela[48]
2007 There Will Be Blood Plantilla:Cela[49]
2002 Gangs of New York Plantilla:Cela[50]
1993 En el nom del pare Plantilla:Cela[51]
1989 El meu peu esquerre Plantilla:Cela[52]
Premis Globo d'Or
Any Categoria Película Resultat
2017 Millor actor - Drama Phantom Thread Plantilla:Cela[53]
2012 Lincoln Plantilla:Cela[54]
2009 Millor actor - Comèdia o Musical Nine Plantilla:Cela[55]
2007 Millor actor - Drama There Will Be Blood Plantilla:Cela[56]
2002 Gangs of New York Plantilla:Cela[57]
1997 The Boxer Plantilla:Cela[58]
1993 En el nom del pare Plantilla:Cela[59]
1989 El meu peu esquerre Plantilla:Cela[60]
Premis BAFTA
Any Categoria Película Resultat
2017 Millor actor Phantom Thread Plantilla:Cela[61]
2012 Lincoln Plantilla:Cela[62]
2007 There Will Be Blood Plantilla:Cela[63]
2002 Gangs of New York Plantilla:Cela[64]
1993 En el nom del pare Plantilla:Cela[65]
1992 The Last of the Mohicans Plantilla:Cela[66]
1989 El meu peu esquerre Plantilla:Cela[67]
Premis del Sindicat d'Actors
Any Categoria Película Resultat
2012 Millor repartiment Lincoln Plantilla:Cela[68]
Millor actor Plantilla:Cela[68]
2009 Millor repartiment Nine Plantilla:Cela[69]
2007 Millor actor There Will Be Blood Plantilla:Cela[70]
2002 Gangs of New York Plantilla:Cela[71]
Premis de la Crítica Cinematogràfica
Any Categoria Película Resultat
2017 Millor actor Phantom Thread Plantilla:Cela[72]
2012 Lincoln Plantilla:Cela[73]
Millor repartiment Plantilla:Cela[73]
2009 Nine Plantilla:Cela[73]
2007 Millor actor There Will Be Blood Plantilla:Cela[73]
2002 Gangs of New York Plantilla:Cela[73]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ "Daniel Day-Lewis Spoofs Clint Eastwood's Obama Chair Routine at Britannia Awards". Hollywood Reporter. Consultat del 13 d'abril de 2013. "I know as an Englishman it's absolutely none of my business."
  2. ↑ «Daniel Day-Lewis representa lo mes alt de la classe actoral del cine modern?».
  3. ↑ «Daniel Day Lewis es convertix en el maximo guanyador de l'Oscar, en guanyar-ho 3 voltes com a millor actor».
  4. ↑ «Daniel Day Lewis entre els mes grans de l'història».
  5. ↑ «[1]». Consultat el 25 de febrer de 2013.
  6. ↑ Parker, Emily. "Sojourner in Other Men's Souls". The Wall Street Journal. 23 de giner de 2008.
  7. ↑ 7,0 7,1 «[2]», The Daily Telegraph. Consultat el 1 de giner de 2010.
  8. ↑ Herschberg, Lynn. "The New Frontier's Man". The New York Claves Magazine, 11 de novembre de 2007.
  9. ↑ «[3]».
  10. ↑ «[4]», BBC News.
  11. ↑ «[5]», Clave.
  12. ↑ «[6]», BBC. Consultat el 14 de juny de 2014.
  13. ↑ «Entry Information: DAY-LEWIS Daniel» (en anglés). Free BDM.
  14. ↑ «C Day-Lewis: A Life» (en anglés). A&C Black.
  15. ↑ «Daniel Day-Lewis, Behaving Totally In Character» (en anglés). The Washington Post. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2013. Consultat el 5 de giner de 2018.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Daniel Day-Lewis biography» (en anglés). TalkTalk. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015. Consultat el 6 de giner de 2018.
  17. ↑ «Daniel Day-Lewis knighted by the Duke of Cambridge» (en anglés). The Telegraph.
  18. ↑ «Daniel Day-Lewis» (en anglés). Turner Classic Movies.
  19. ↑ «Daniel Day-Lewis» (en anglés). Hello! Online.
  20. ↑ «Daniel Day-Lewis Ryder's Romançades Winona's long list of loves lost MSN Aràbia Photo Gallery» (en anglés). MSN Aràbia. Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2012. Consultat el 6 de giner de 2018.
  21. ↑ «Day-Lewis offered role of Aragorn again» (en anglés). The One Ring.
  22. ↑ «Tom Hanks Wasn’t Supposed to Play Lead Role in Philadelphia» (en anglés). PhillyMag.
  23. ↑ «Daniel Day-Lewis Was Almost In 'Pulp Fiction'? What Is This Madness?» (en anglés). The Huffington Post. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2018. Consultat el 6 de giner de 2018.
  24. ↑ «There Will Be Blood announcement» (en anglés). Variety.
  25. ↑ «Daniel Day-Lewis Honors Heath Ledger during Screen Actors Guild Awards» (en anglés). NY Daily News.
  26. ↑ «Day Lewi signed for Nine film» (en anglés). Broadway World.
  27. ↑ «Daniel Day-Lewis set for Steven Spielberg's Lincoln film» (en anglés). The Guardian.
  28. ↑ «At 'Lincoln' Screening, Daniel Day-Lewis Explains How He Formed the President's Voice» (en anglés). The Hollywood Reporter.
  29. ↑ «[7]», BBC Món.
  30. ↑ «Oscars 2013: do his three Oscars make Daniel Day-Lewis the greatest?» (en anglés). The Guardian.
  31. ↑ «Daniel Day-Lewis wants break from acting» (en anglés). NDTV.
  32. ↑ «New Paul Thomas Anderson movie filming» (en anglés). SlashFilm.
  33. ↑ «Phantom Thread - Awards» (en anglés). IMDb.
  34. ↑ «Saoirse Ronan, Day-Lewis, McDonagh all nominated for BAFTAs» (en anglés). Irish Central.
  35. ↑ «Film star Daniel Day-Lewis retires from acting» (en anglés). BBC UK.
  36. ↑ Daniel Day-Lewis anuncia la seua retirada. El País 20-6-2017. http://cultura.elpais.com/cultura/2017/06/20/actualidad/1497992018_297666.html
  37. ↑ Ariel Louckx. «Daniel Day-Lewis torna a l'actuació en la primera película del seu fill Ronan Day-Lewis» (en és-ar). Pla Americà. Consultat el 2024-10-13.
  38. ↑ Daniel-Kane i el seu famós pare
  39. ↑ «Daniel Day-Lewis: the greatest screen actor ever?» (en anglés). The Telegraph.
  40. ↑ «Daniel Day-Lewis és una obra d'art humana».
  41. ↑ «seu-metodo-de-apropiacion-de-els-personages Daniel Day-Lewis i el seu devocion a sumergir-se als seus personages.».
  42. ↑ David Muiños García. «Veu i identitat: millors personages de Daniel Day-Lewis | El parla com a alé de vida | Revista Cintilatio» (en és).
  43. ↑ 43,0 43,1 «Daniel Day-Lewis, el "millor actor de l'història"». BBC News Món. Consultat el 2021-03-27.
  44. ↑ «Biografia de Daniel Day-Lewis». www.biografiasyvidas.com. Consultat el 2021-04-06.
  45. ↑ «[8]». Consultat el 2021-03-27 (en en-US).
  46. ↑ «Daniel Day-Lewis, mestre de l'actuació.».
  47. ↑ https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/2018
  48. ↑ «[9]».
  49. ↑ «[10]».
  50. ↑ «[11]».
  51. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
  52. ↑ The 62th Academy Awards (1990) Nominees and Winners, Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
  53. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2021. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  54. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2015. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  55. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2018. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  56. ↑ https://www.imdb.com/name/nm0000358/awards
  57. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  58. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2018. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  59. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de febrer de 2016. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  60. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2018. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  61. ↑ http://awards.bafta.org/award/2018/film/actor-in-a-leading-role
  62. ↑ http://awards.bafta.org/award/2013/film/actor-in-a-leading-role
  63. ↑ http://awards.bafta.org/award/2008/film/actor-in-a-leading-role
  64. ↑ http://awards.bafta.org/award/2003/film/actor-in-a-leading-role
  65. ↑ http://awards.bafta.org/award/1994/film/actor-in-a-leading-role
  66. ↑ http://awards.bafta.org/award/1993/film/actor-in-a-leading-role
  67. ↑ http://awards.bafta.org/award/1990/film/actor-in-a-leading-role
  68. ↑ 68,0 68,1 https://www.sagawards.org/awards/nominees-and-recipients/19th-annual-screen-actors-guild-awards
  69. ↑ whttps://www.sagawards.org/awards/nominees-and-recipients/16th-annual-screen-actors-guild-awards
  70. ↑ https://www.sagawards.org/awards/nominees-and-recipients/14th-annual-screen-actors-guild-awards
  71. ↑ https://www.sagawards.org/awards/nominees-and-recipients/9th-annual-screen-actors-guild-awards
  72. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de març de 2021. Consultat el 11 de juliol de 2020.
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 73,3 73,4 http://www.imdb.com/name/nm0000358/awards

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Daniel_Day-Lewis&oldid=668304»