Anar al contingut

James Dean

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
James Dean

James Byron Dean (Marion, Indiana; 8 de febrer de 1931-Cholame, Califòrnia; 30 de setembre de 1955) va ser un actor nortamericà. Despuix de realisar papers menors en programes de televisió i obres de teatre durant els començos de la década de 1950, es va mudar a Los Àngeles, Califòrnia.

És considerat un icon cultural, un símbol nortamericà per excelència, i representa la «desilusió adolescent» i el «distanciament social», tal com ho expressava el títul de la seua película més célebre, Rebel sense causa (1955), a on va interpretar al problemàtic adolescent «Jim Stark». Els atres papers que varen definir el seu estrellato varen ser el del solitari «Calç Trask» en East of Eden (1955) i el del peó «Jett Rink», en Jaganta (1956). La seua duradora fama i popularitat es basen en les seues actuacions en estes tres películes, a on en cada una d'elles va encarnar al seu protagoniste.[1]

La seua mort prematura en un accident automovilístic va cimentar el seu estatus de llegenda.[2] Va ser el primer actor en rebre una nominació pòstuma al Óscar com millor actor i encara es manté com l'únic actor que ha tingut dos nominacions pòstumes.[3] En 1999, el American Film Institute ho va ubicar en el 18.º lloc com a millor estrela de cine masculina en la seua llista AFI's 100 anys... 100 estreles.[4]

Biografia

[editar | editar còdic]

Dean va nàixer el 8 de febrer de 1931 en Marion (Indiana),[5] com James Byron Dean. Els seus pares varen ser Mildred Wilson i Winton Dean. Afirmava que la seua mare era en part indígena americana i que el seu pare pertanyia a una «estirp de #colon originaris que es remontava al Mayflower».[6] Sis anys en acabant de que el seu pare haguera deixat de ser agricultor per a ser tècnic dental, James i la seua família es varen mudar a Santa Mónica, Califòrnia, a on la família va passar varis anys. Es conta que el jove Dean va ser un fill molt apegado a la seua mare; segons Michael DeAngelis, ella va ser «l'única persona capaç de comprendre-li».[7] Es va matricular en l'escola pública de primària Brentwood, en el veïnat del mateix nom de la ciutat de Los Àngeles fins que la seua mare va morir de càncer, quan Dean tenia nou.[8]


Sense opció de poder cuidar al seu fill, Winton Dean va manar a James en la seua germana i tia del chiquet, Ortense, i el seu marit, Marcus Winslow a una granja en Fairmount (Indiana),[9] a on va ser educat en un entorn d'influència cuáquera. Dean es guio pels consells i l'amistat del pastor metodista, el reverent James DeWeerd. A DeWeerd se li va atribuir haver eixercit una influència formativa sobre Dean, especialment en haver creat un interés pels bous, les carreres de coches i el teatre.[10] Segons Billy J. Harbin, «Dean va mantindre una relació molt propenca en el seu pastor... la qual va començar en el seu últim any d'educació secundària i va durar molts anys».[11] Una suposta relació sexual va ser sugerida en el llibre de Paul Alexander de 1994 Boulevard of Broken Dreams: The Life, Claves, and Legend of James Dean.[12]  En 2011, es va informar que Dean una volta li va confiar a Elizabeth Taylor que va ser abusat sexualment per un ministre aproximadament dos anys despuix de la mort de la seua mare.[13][14] Atres informes sobre la vida de Dean també sugerixen que va ser abusat sexualment per DeWeerd ya siga de chiquet o d'adolescent.[12]

En eixa etapa de la seua educació, les representacions teatrals fetes per Dean poden considerar-se de poca monta. No obstant, va aplegar a ser un deportiste popular, ya que va jugar en els equips de bàsquet i de béisbol i ademés va estudiar teatre.


El rendiment escolar general de Dean va ser excepcional i era un estudiant popular. Va jugar en els equips de béisbol i bàsquet universitari, va estudiar teatre i va competir en oratòria a través de l'Associació Forense d'Escoles Secundàries d'Indiana.[15] Despuix de graduar-se de l'Escola Secundària Fairmount en maig de 1949,[16] va retornar a Califòrnia per a viure en el seu pare i la seua madrastra, Ethel Case Dean.[17]  Dean es va matricular en el Santa Monica College i es va especialisar en dret. Es va transferir a la Universitat de Califòrnia en Los Àngeles (UCLA) per un semestre[18] i va canviar la seua especialisació a teatre.[19] El seu intent de reconciliar-se en el seu pare va terminar en un impasse de «antagonismo poc comunicatiu» causat pels esforços de Winton per guiar-ho cap a una carrera més tradicional.  Es va unir a la fraternitat Sigma Nu, pero mai va ser iniciat.[20] Durant els seus estudis en la UCLA, Dean va ser seleccionat entre un grup de 350 actors per a interpretar a Malcolm en Macbeth.[21]  En eixa época, també va començar a actuar en el taller de James Whitmore. En giner de 1951, va abandonar els seus estudis de la UCLA per a dedicar-se per complet a l'actuació.[22][23]  Sobre la seua busca d'una carrera com a actor, Dean va declarar més vesprada: «La decisió d'actuar mai va ser motivada. He dedicat tota la meua vida a una exhibició dramàtica d'expressió».

Trayectòria

[editar | editar còdic]

Primers treballs com a actor

[editar | editar còdic]

Abans de viajar a Nova York va conseguir en 1951 un paper en la película Fixed Bayonets, també va fer atres dos menuts papers en les películes Sailor Beware i Has Anybody Seen My Gal?, abdós en 1952. Despuix de solicitar a numeroses agències d'actors, va treballar en una obra de teatre, li varen oferir en 1952 intervindre en See the Jaguar, en la que va interpretar a un adolescent que hi havia estat tancat en una gàbia la major part de la seua vida. També va fer vàries aparicions en televisió d'escassa transcendència. En 1953 li varen donar un atre paper en Broadway, The Immoralist, que va tindre un acolliment molt positiu per la crítica;[24] eixe any també va tindre un atre paper en la película Trouble Along the Way. Durant la producció de The Immoralist, Dean va tindre una romançada en l'actriu Geraldine Page.[25]

East of Eden

[editar | editar còdic]

Finalment, Jimmy, com se li coneixeria, va conseguir convertir-se en actor de cine, quan en 1954 el director Elia Kazan, que havia rodat Un tramvia cridat desig en Marlon Brando, li va oferir el paper principal de Calç Trask en A l'est del Edén. El director va elegir a Dean per la seua similitut en el personage, introvertit, tosco, melancòlic i apassionat. A diferència del llibre, el guion de la película es va centrar en l'última part de l'història, predominantment en el personage de Calç. Encara que inicialment sembla més distant i emocionalment problemàtic que el seu germà bessó Aron, Calç pronte es veu com més mundà, astut per als negocis i sensat en comparació al seu pare piadós i constantment desaprobador (interpretat per Raymond Massey), que busca inventar un procés de refrigeració de vegetals. A Calç li preocupa el misteri de la seua mare supostament morta i descobrix que encara està viva i és una 'madame' regente d'un bordell; El paper va ser interpretat per l'actriu Jo Van Fleet.[26]

Dean i Kazan varen volar junts de Nova York a Los Àngeles el 8 de març.[27][28][29] Dean es va mudar a un pis en el plató de la Warner en Richard Davalos (que faria d'Aaron, germà de Calç). El rodage va escomençar el 27 de maig i va acabar el 9 d'agost.

Dean no va acodir a l'estrena de A l'est del Edén el 9 de març de 1955. Res menys que Marilyn Monroe, Eva Marie Saint i Marlene Dietrich varen treballar en eixa ocasió com acomodadoras.[30][31] Dies despuix Dean va vore la seua película passant desapercebut en les files del cine, com un espectador més.

En reconeiximent a la seua actuació en A l'est del Edén, Dean va ser nominat póstumamente als Premis de l'Acadèmia de 1956 com a Millor Actor en un Paper Protagónico de 1955, la primera nominació pòstuma oficial en l'història dels Premis de l'Acadèmia.[32] (Jeanne Eagels va ser nominada a Millor Actriu en 1929,[33] quan les regles per a la selecció del guanyador eren diferents). A l'est del Edén va ser l'única película protagonisada per Dean estrenada durant la seua vida.[34][35]

Rebel sense causa, Jaganta i rols planificats.

[editar | editar còdic]

Al poc temps, Nicholas Ray li va contractar per al paper de Jim Stark en Rebel sense causa, coprotagonizada per Natalie Wood. La película ha segut citada com una representació precisa de l'angustia adolescent.[36][37]

Despuix de A l'est del Edén i Rebel sense causa, Dean volia evitar ser encasillado com un adolescent rebel com a Calç Trask o Jim Stark, i per lo tant va assumir el paper de Jett Rink, un peó de rancho texà que troba petròleu i es torna ric, en Jaganta, una película estrenada póstumamente en 1956. La película retrata vàries décades en les vides de Bick Benedict, un ranchero texà, interpretat per Roc Hudson; la seua esposa, Leslie, interpretada per Elizabeth Taylor; i Rink.[38] Per a retratar una versió més vella del seu personage en les escenes posteriors de la película, Dean es tiñó el cabell de gris i es va afaitar una miqueta per a donar-se una llínea de cabell en reculada. El seu personage, Jett Rink, tenia també traces de Dean, ya que abdós eren persones solitàries.

També en esta película se li va prohibir participar en carreres de coches durant la filmació. La película es va rodar prop de la frontera en Mèxic. Durant els descansos del rodage Dean gravava la película entre bastidors en el seu Bolex de 16 mm. Per esta película va obtindre la seua segona nominació a l'Óscar (en esta ocasió pòstuma) i també el seu companyer de repartiment Roc Hudson va obtindre una atra nominació en la mateixa categoria. Abdós varen ser derrotats per Yul Brynner per El rei i yo.

Jagant resultaria ser l'última película de Dean. Al final de la película, se supon que Dean dona un discurs en estat d'ebrietat en un convit; açò es coneix com el «Últim Sopar» perque va ser l'última escena abans de la seua repentina mort. Pel seu desig de fer l'escena més realista en estar realment ebri para la pren, Dean va murmurar tant que el director George Stevens va decidir que l'escena tenia que ser doblada per Nick Adams, qui va tindre un menut paper en la película perque Dean havia mort ans que s'editava la película. Dean va rebre la seua segona nominació pòstuma al Premi de l'Acadèmia al Millor Actor pel seu paper en Jagant en la 29.ª edició dels Premis de l'Acadèmia en 1957 per a películes estrenades en 1956.[3] Despuix de terminar Jagant, Dean estava llest per a protagonisar com Rocky Graziano en una película dramàtica, Somebody Up There Likes Em (1956), i, segons el propi Nicholas Ray, anava a fer una història anomenada Heroic Love en el director.[39]

Afició per les carreres de coches

[editar | editar còdic]

En 1954, Dean es va interessar en desenrollar una carrera en el automovilisme. Va comprar varis vehículs despuix de concloure el rodage de East of Eden, inclós un Triumph Tiger T110 i un Porsche 356.[40][41] Just ans que començara a rodar Rebel sense causa, va competir en el seu primer event professional en Palm Springs Road Races, que es va portar a terme en Palm Springs, Califòrnia del 26 al 27 de març de 1955. Dean va obtindre el primer lloc en la classe de novells i segon lloc en l'event principal. La seua carrera va continuar en Bakersfield un més despuix, a on va terminar primer en la seua classe i tercer en la general.[42] Dean esperava competir en les 500 Milles de Indianápolis, pero la seua apretada agenda li l'impedia.[43]

L'última carrera de Dean va tindre lloc en Santa Bàrbara el Dia dels Caiguts, el 30 de maig de 1955. No va poder acabar la competició per un pistón rebentat.[42][44] La seua breu carrera va quedar en suspens quan Warner Brothers li va prohibir participar en totes les carreres durant la producció de Jaganta.[45] Dean havia terminat de filmar les seues escenes i la película estava en posproducción quan va decidir tornar a córrer.

Accident de tràfic i decés

[editar | editar còdic]

Mentres treballava en Jagant, Dean es va comprar un Porsche Spyder 550, batejat com «Little Bastard» per Bill Hickman,[46][47] un atre corredor, amic personal de Dean, que va formar part del seu equip com a instructor, sent especialiste en rodages d'escenes perilloses en autos. El 17 de setembre (dies abans de la seua mort) va fer un anunci publicitari en el que advertia als jóvens a que conduïren en prudència.[48] Tan pronte com va terminar el rodage de la película, Dean va ser a competir en una carrera d'automòvils en Salines, prop de Sant Francisco. La nit anterior va deixar el seu gat en Elizabeth Taylor per a que li'l cuidara, ya que temia que alguna cosa li succeïra.[49]


El 30 de setembre de 1955[50] va enganchar el Porsche en el seu ranchera per a dur-ho a Competition Motors per a una posada a punt. Allí es va reunir en el fotógraf Sanford Roth i el seu amic l'actor Bill Hickman. El seu mecànic Rolf Wütherich va passar tres hores posant a punt el motor d'alt rendiment i un cinturó de seguritat en l'assent del conductor. Abans d'anar a Salines, Dean va parar en una gasolinera a sis pomes de la seua casa per a repostar. Llavors va decidir conduir el Porsche a lo llarc de la costa per a fer-li uns quilómetros (quan en un principi anava a dur el Porsche en el remolc del seu ranchera).[51] Mentres Dean conduïa per la carretera, acompanyat pel seu mecànic, se li va acostar en el creuament 41-46, en la localitat de Cholame, Califòrnia, un Ford Tudor 1950[52] a gran velocitat, conduït per un estudiant. Dean va tractar d'esquivar-ho, pero no va poder.[53][54] Es va incrustar contra el Ford frontal i lateralment per l'esquerra. Va ser vist per varis transeünts que varen córrer en el seu auxili. Una enfermera ho va trobar en un pols molt dèbil i en el coll fracturat pel choc. Va fallir pràcticament a l'instant a la primerenca edat de 24 anys.[55] Donald Turnupseed, el conductor del Ford, va sofrir únicament ferides lleus.[56] Turnupseed, que solament es va trencar el nas i es va lesionar un muscle, va morir de càncer en 1995. Per la seua banda, el mecànic de Dean, que va eixir despedit del vehícul i va sofrir fractures en una cama i la mandíbula, va sobreviure a l'accident. No obstant, va morir anys despuix en un atre accident de tràfic en Alemània (1981).[57]

James Dean va ser enterrat en el Park Cemetery de Fairmount (Indiana) el 8 d'octubre de 1955.[58] En 1977 es va inaugurar un memorial en el seu honor prop del lloc de l'accident, en Cholame.[59][60][61]


En 2005, Channel 5 va emetre un documental en el que es desvelaven noves senyes sobre l'accident de Dean. Per a escomençar, Dean no va intentar esquivar el Ford; sino que va frenar a fondo el seu 550 Spyder. James Dean no va morir en l'acte, sino que va eixir despedit contra el parabrises del Ford (pot vore's l'impacte del cristal en les fotografies de l'incident). Despuix d'eixe impacte, el seu cos va rebotar a l'interior del Porsche, caent en l'assent del copilot. Segons Hickman, quan varen aplegar (als tres minuts), ell mateixa va extraure a James del vehícul sinistrat i est va morir en els seus braços. El conductor del Ford va assegurar no haver vist el vehícul de Dean, i va afirmar vore cóm dos cossos eixien volant de l'auto: un va caure en la cuneta (el del mecànic de Dean) i un atre «va caure sobre el meu auto i va rebotar».

Alguns investigadors, periodistes i biógrafs troben certs detalls que qüestionen la versió de l'accident. Es parla d'un suïcidi planejat, planificat pel propi James Dean. Per a recolzar esta estranya conjectura, s'esgrimixen diferents teories. La primera obri un interrogant sobre per qué Dean no va esquivar el vehícul en el que anava a colisionar, la qual cosa no s'explica segons la declaració donada pel mecànic Weutherich. En segon lloc, una atra senya esgrimida, que suscita a pensar que Dean buscava d'alguna manera la fatalitat, varen ser les distintes visites que va realisar a alguns dels seus millors amics i alguns dels seus companyers de repartiment de les seues películes. Es diu que despuix de l'accident tots varen concordar en lo estrany del cas, puix s'havia presentat davant tots ells vestit de trage obscur, #lo que no era habitual en la seua vestimenta.[62] No obstant, és molt improvable que decidira suïcidar-se, posant en risc la vida del copilot i la del conductor de l'atre vehícul; tampoc s'explica la raó de chafar el fre si la seua intenció era suïcidar-se, per #lo que és més be una teoria conspiranoica de l'àmbit de YouTube.

Vida privada

[editar | editar còdic]

En l'actualitat, Dean és considerat un icon per la seua manera experimental de percebre la vida, #lo que incloïa a la seua sexualitat. Quan se li preguntava per la seua sexualitat, Dean responia: «No soc homosexual, pero no vaig a anar per la vida en una mà nugada a l'esquena».[63] El periodiste Joe Hyams va sugerir que qualsevol activitat gai en la que Dean es vera envolt podria deure's un interés per alvançar en la seua carrera. En qualsevol cas el director Nicholas Ray va afirmar que Dean era gay, mentres que l'autor John Howlett va afirmar que era bisexual. Una biografia escrita per George Perry assegurava que era «experimentació». Elizabeth Taylor, que es va fer amiga íntima de Dean en el rodage de Jagant, va assegurar en 2001 que era gay.


Sobre relacions oficials, durant la seua estància en Hollywood Dean va eixir en moltes dònes, pero l'amor de la seua vida va ser l'actriu Pier Angeli, a qui va conéixer durant el rodage de A l'est del Edén.[64] A pesar de que la mare de Angeli es va opondre a eixa romançada, pel seu comportament i forma de vestir, ademés de no ser catòlic, varen estar junts un temps fins que Angeli li va comunicar que anava a casar-se en el cantant Vic Damone.[65] Dean no va acceptar eixa decisió i, segons alguns biógrafs, la va colpejar. Els columnista de sòries varen informar que Dean va vore la boda des de l'atre costat del carrer en la seua motocicleta, inclús accelerant el motor durant la cerimònia. No obstant, Dean després va negar haver fet alguna cosa tan «mec».[66]

Sexualitat

[editar | editar còdic]

Hui, Dean és considerat un icon per la seua percepció de la vida experimental, que inclou la seua sexualitat ambivalent. Els premis Gai Claves Readers ho varen citar com el millor icon gai masculí de tots els temps.[67] Quan se li va preguntar sobre la seua orientació sexual, es diu que Dean va dir: «No, no soc homosexual. Pero tampoc vaig a passar per la vida en una mà nugada a l'esquena».[68] Bast, el primer biógraf de Dean, va dir una volta que ell i Dean «varen experimentar» sexualment, pero sense explicar-ho, i en un llibre posterior descriu les circumstàncies.

El rumor sobre la seua sexualitat més estés es va donar en la publicació en 2016 del llibre James Dean: Tomorrow Never Menges, escrit per Darwin Porter i Danforth Prince, que va incloure entrevistes d'amics del propi Dean. En el llibre es parlava d'una relació purament sexual entre Dean i Marlon Brando. Encara que dit rumor existia des d'abans i Marlon Brando va aplegar inclús a desmentir-ho, un amic de Dean, Stanley Haggart, va aplegar a parlar inclús de les seues pràctiques sexuals masoquista i de que Dean estava completament enamorat. «Crec que Brando estava usant sádicamente a Jimmy, que ho seguia a totes parts en la llengua fòra», explica. En el llibre també s'afirmava una possible relació en Walt Disney.

El periodiste Joe Hyams sugerix que qualsevol activitat homosexual en la que Dean podria haver tingut part sembla haver segut estrictament «per al comerç», com un mig per a alvançar en la seua carrera. No obstant, la noció de «sol comerç» és contradita per Bast i atres biógrafs de Dean. Ademés del relat de Bast sobre la seua pròpia relació en Dean, el companyer motero de Dean i membre de «Night Watch», John Gilmo, va afirmar que ell i Dean «varen experimentar» en sexe gai en múltiples ocasions en Nova York, descrivint les seues trobades sexuals com «els chics mals juguen als chics mals mentres òbrin els costats bisexuales de nosatres mateixos». James Bellah, fill de James Warner Bellah, qui era amic de Dean en UCLA, va dir que «Dean era un usuari. No crec que fora homosexual. Pero si poguera obtindre alguna cosa realisant un acte... Una volta, en l'oficina d'un agent, Dean em va dir que havia passat l'estiu com a 'hoste professional de la casa' en Fire Island».


El director rebel Nicholas Ray diu que Dean era gai, mentres que l'autor John Howlett creu que Dean era «en tota certea bisexual». La biografia de George Perry atribuïx estos aspectes informats de la sexualitat de Dean a la «experimentació». Martin Landau va declarar: «Molta gent diu que Jimmy estava empenyorat en suïcidar-se. No és cert. Molts homosexuals ho fan vore com a gai. No és cert. Quan Jimmy i yo estàvem junts, parlàvem sobre chiques. Actors i chiques. Érem chiquets a principis dels 20 anys. A això aspirem». Mark Rydell va declarar: «No crec que fora essencialment homosexual. Crec que tenia una gran gana i crec que ho va eixercitar». Elizabeth Taylor, de qui Dean s'havia fet amic íntim despuix de conéixer-se en el set de Giant, es va referir a Dean com a persona gai durant un discurs en els GLAAD Mija Awards en 2001.

Llegat i ícono

[editar | editar còdic]

Cine i televisió

[editar | editar còdic]

Adolescents nortamericans de mitan de la década de 1950, quan es varen estrenar les principals películes de James Dean, es varen identificar en ell i els papers que va eixercitar, especialment el de Jim Stark en Rebel sense causa. La película mostra el dilema d'un típic adolescent de l'época, que sent que ningú, ni tan sols els seus companyers, poden entendre-ho. Humphrey Bogart va comentar despuix de la mort de Dean sobre la seua image pública i el seu llegat: «Dean va morir en el moment just. Va deixar una llegenda. Si haguera vixcut, mai hauria pogut estar a l'altura de la seua publicitat».

Joe Hyams diu que Dean era «una de les estreles rares, com Roc Hudson i Montgomery Clift, a els qui hòmens i dònes troben sexy». Segons Marjorie Garber, esta qualitat és «l'extra indefinible que fa una estrela». L'atractiu icònic de Dean s'ha atribuït a la necessitat del públic de que algú defenga als jóvens marginats de l'época, i a l'aire de androginia que va proyectar en la pantalla.

Dean ha segut una pedra angular de molts programes de televisió, películes, llibres i obres de teatre. La película September 30, 1955 (1977) descriu les formes en que varis personages d'una menuda ciutat del sur dels Estats Units reaccionen davant la mort de Dean. L'obra Menja Back to the Five and Digues-me, Jimmy Dean, Jimmy Dean, escrita per Ed Graczyk, mostra una reunió de fanàtics de Dean en el 20.º aniversari de la seua mort. Va ser realisat pel director Robert Altman en 1982, pero la recepció no va ser positiva i es va tancar despuix de 52 actuacions. Quan l'obra estava encara en Broadway, Altman va filmar una adaptació cinematogràfica que va ser llançada per Cinecom Pictures en novembre de 1982.

El 20 d'abril de 2010, l'escritor de la NBC Wayne Federman va descobrir un llarc episodi «perdut» en viu del Teatre General Electric cridat «The Dark, Dark Hours» en Dean en una actuació en Ronald Reagan mentres treballava en una retrospectiva televisiva d'este últim. L'episodi, emés el 12 de decembre de 1954, va atraure l'atenció internacional i es va destacar en numerosos mijos de comunicació, inclosos: CBS Evening News, NBC Nightly News i Good Morning America. Més vesprada es va revelar que algunes imàgens de l'episodi varen aparéixer per primera volta en el documental de 2005, James Dean: Forever Young.

L'herència de James Dean encara guanya al voltant de 65 mil millons de dólars per any, segons la revista Forbes.cita requerida El 6 de novembre de 2019, es va anunciar que l'image de Dean s'utilisarà, a través de CGI, per a una película de la guerra de Vietnam cridada Finding Jack, basada en la novela de Gareth Crocker. La película serà dirigida per Anton Ernst i Tati Golykh i un atre actor interpretarà el paper de Dean. Encara que els directors varen obtindre els drets per a usar l'image de Dean de la família d'est, persones de l'indústria es mofaron de l'anunci de la película.

Cultura jovenil i música

[editar | editar còdic]

Numerosos comentaristes han afirmat que James Dean va tindre una influència singular en el desenroll de la música de roc and roll. Segons David R. Shumway, investigador de cultura i teoria cultural nortamericana en l'Universitat Carnegie Mellon, Dean va ser la primera figura icònica de la rebelió jovenil i «un precursor de la política d'identitat jovenil». El personage que Dean va proyectar en les seues películes, especialment Rebel sense causa, va influir en Elvis Presley i en molts atres músics que ho varen seguir, inclosos els roqueros nortamericans Eddie Cochran i Gene Vincent.

En el seu llibre Live Fast, Die Young: The Wild Ride of Making Rebel Without a Cause, Lawrence Frascella i Al Weisel varen escriure: «Irònicament, encara que Rebel no tenia música roc en la seua banda sonora, la sensibilitat de la película, i especialment l'actitut desafiant i James Dean, sense esforç, tindria un gran impacte en el roc. Els mijos de música a sovint veen Dean i al roc com un víncul[...] inextricable. La revista comercial de l'indústria Music Connection inclús va aplegar a cridar a Dean "la primera estrela del roc"».

A mida que el roc and roll es convertia en una força revolucionària que afectaria a la cultura dels països de tot lo món, Dean va adquirir un estatus mític que va consolidar el seu lloc com a icon d'este gènero musical. Dean escoltava música que anava des de la música tribal africana a la música clàssica moderna de Stravinsky i Bartók, aixina com a cantants contemporàneus com Frank Sinatra. Mentres que el magnetisme i el carisma manifestat per Dean en la pantalla varen atraure a persones de totes les edats i #sexualitat, la seua personalitat de rebel jovenil va proporcionar un patró per a que les futures generacions futures de jóvens es modelaren entorn a ell.

En el seu llibre The Origins of Cool in Postwar America, Joel Dinerstein descriu cóm Dean i Marlon Brando erotizaron l'arquetip rebel en la película, i cóm Elvis Presley, seguint el seu eixemple, va fer lo mateix en la música. Dinerstein detalla la dinàmica d'esta erotización i el seu efecte en les adolescents en poques eixides sexuals. Presley va dir en una entrevista de 1956 en Lloyd Shearer per a Paraderevista, «He fet un estudi de Marlon Brando. I he fet un estudi del pobre Jimmy Dean. He fet un estudi de mi mateixa, i sigues per qué les chiques, a lo manco les jóvens, van per nosatres. Estem malhumorados, pensativos, som una espècie d'amenaça. No ho entenc exactament, pero això és lo que els agrada a les chiques en els hòmens. No sé res d'Hollywood, pero et conec, no pots ser sexy si somrius. No pots ser rebel si somrius».

Dean i Presley a sovint han segut representats en la lliteratura acadèmica i el periodisme personificando la frustració que senten els jóvens nortamericans blancs en els valors dels seus pares, i representats com a avatars dels disturbis jovenils endèmics de l'estil i l'actitut del roc and roll. L'historiador del roc Greil Marcus els va caracterisar com a símbols de l'identitat tribal de l'adolescència, #lo que va proporcionar una image en la que els jóvens de la década de 1950 podien identificar-se i imitar-se. En el llibre Lonely Plaus, Dangerous Ground: Nicholas Ray en American Cinema, Paul Anthony Johnson va escriure que l'actuació de Dean en Rebel sense causa va proporcionar un «model d'actuació per a Presley, Buddy Holly, Bob Dylan, tots els quals varen prendre prestats elements de l'actuació de Dean en les seues pròpies estreles cuidadosadament construïdes». Frascella i Weisel varen escriure: «A mida que la música roc es convertia en l'expressió definitoria de la joventut en la década de 1960, es transmetia l'influència de Rebel a una nova generació».


Músics de roc tan diversos com Buddy Holly, Bob Dylan i David Bowie consideraven a Dean com una influència formativa. El dramaturc i actor Sam Shepard va entrevistar a Dylan en 1986 i va escriure una obra basada en la conversació que va mantindre en ell, en la que Dylan analisa personalment l'influència primerenca que Dean va tindre en ell. Un jove Bob Dylan, encara en el seu periodo de música popular, va evocar conscientment a Dean visualment en la portada del seu àlbum The Freewheelin 'Bob Dylan (1963), i més vesprada en Highway 61 Revisited (1965), cultivant una image que el seu biógraf Bob Spitz va cridar «James Dean en una guitarra». Dean ha segut invocat durant molt temps en les lletres de les cançons de roc, famós en cançons com «A Young Man Is Gone» de The Beach Boys (1963), «James Dean» de The Eagles (1974), i «James Dean» de Goo Goo Dolls (1989). També s'ha fet referència a ell en algunes cançons pop de la década de 2010, com «Blue Jeans» de Llana Del Rei (2012), «Style» de Taylor Swift (2014), «Ghost Town» d'Adam Lambert (2015) i «Ordinary Life» de The Weeknd (2016).

Filmografia

[editar | editar còdic]
Any Película Paper
1951 Fixed Bayonets! Doggie
1952 ¡Vaja parell de marins! Boxejador
Lo que fa els diners Extra
1953 Un conflicte en cada cantó Extra
1955 East of Eden Calç Trask
Rebel sense causa Jim Stark
1956 Jaganta Jett Rink

Teatre

[editar | editar còdic]

Broadway

[editar | editar còdic]

Off-Broadway

[editar | editar còdic]

Televisió

[editar | editar còdic]
  • Father Peyton's Family Theatre, «Hill Number One» (1 d'abril; dumenge de Pasqua, 1951).
  • The Web, «Sleeping Dogs» (20 de febrer de 1952).
  • Studio One, «Tingues Thousand Horses Singing» (3 de març de 1952).
  • Lux Video Theater, «The Foggy, Foggy Dew» (17 de març de 1952).
  • Kraft Television Theater, «Prologue to Glory» (21 de maig de 1952).
  • Studio One, «Abraham Lincoln» (26 de maig de 1952).
  • Hallmark Hall of Fame, «Forgotten Children» (2 de juny de 1952).
  • The Kate Smith Show, «Hounds of Heaven» (15 de giner de 1953).
  • Treasury Men In Action, «The Case of the Watchful Dog» (29 de giner de 1953).
  • You Llaure There, «aliens» (8 de febrer de 1953).
  • Danger, «No Room» (14 d'abril de 1953).
  • Treasury Men In Action, «The Case of the Sawed-Off Shotgun» (16 d'abril de 1953).
  • Tals of Tomorrow, «The Evil Within» (1 de maig de 1953).
  • Campbell Soundstage, «Something For An Empty Briefcase» (17 de juliol de 1953).
  • Studio One Summer Theater, «Sentence of Death» (17 d'agost de 1953).
  • Danger, «Death Is My Neighbor» (25 d'agost de 1953).
  • The Big Story, «Rex Newman, Reporter for the Globe and News» (11 de setembre de 1953).
  • Omnibus, «Glory In Flower» (4 d'octubre de 1953).
  • Kraft Television Theater, «Keep Our Honor Bright» (14 d'octubre de 1953).
  • Campbell Soundstage, «Life Sentence» (16 d'octubre de 1953).
  • Kraft Television Theater, «A Long Clave Till Dawn» (11 de novembre de 1953).
  • Armstrong Circle Theater, «The Bells of Cockaigne» (17 de novembre de 1953).
  • Robert Montgomery Presents the Johnson's Wax Program, Harvest (23 de novembre de 1953).
  • Danger, «The Little Women» (30 de març de 1954).
  • Philco TV Playhouse, «Run Like A Thief» (5 de setembre de 1954).
  • Danger, «Padlocks» (9 de novembre de 1954).
  • General Electric Theater, «I'm a Fool» (14 de novembre de 1954).
  • General Electric Theater, «The Dark, Dark Hour» (12 de decembre de 1954).
  • O.S. Steel Hour, «The Thief» (4 de giner de 1955).
  • Lux Video Theatre, «The Life of Emile Zola» (10 de març de 1955) — aparegut en una entrevista promocional para A l'est del Edén emesa despuix del programa.
  • Schlitz Playhouse of Stars, «The Unlighted Road» (6 de maig de 1955).

Premis i distincions

[editar | editar còdic]
Óscar
Any Categoria Película Resultat
1956[69] Millor actor East of Eden Plantilla:Cela
1957[70] Millor Actor Jaganta Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Biografia de James Dean, El Criticon. Consultat el 27 de decembre de 2013.
  2. ↑ «», Life.
  3. ↑ 3,0 3,1 The Intellectual Devotional Modern Culture: Reviu Your Mind, Complete Your Education, and Converse Confidently with the Culturati, Rodale, p. 228. ISBN 978-1-60529-793-4. Consultat el 21 de juliol de 2013. «Dean was the first to receive a posthumous Academy Award nomination for acting and is the only actor to have received two such posthumous nominations.»
  4. ↑ https://web.archive.org/web/20110707093027/http://connect.afi.com/site/docserver/stars50.pdf?docID=262
  5. ↑ Epting 2009 , pág. 163.
  6. ↑ Dalton 2001 , pág. 2.
  7. ↑ DeAngelis 2001 , pág. 97.
  8. ↑ Perry 2005 , pág. 27.
  9. ↑ Holley 1991 , pág. 18.
  10. ↑ Clayton, Marie (2004). James Dean: A Life in Pictures (en en), Barnes and Noble Books. ISBN 978-0-7607-5614-0.
  11. ↑ Harbin, Marra i Schanke 2005 , págs. 133-134.
  12. ↑ 12,0 12,1 Alexander, Paul (1994). Boulevard of Broken Dreams: The Life, Claves, and Legend of James Dean (en en), Viking. ISBN 978-0-670-84951-2.
  13. ↑ «a-la seua-mort El secret de James Dean que Liz Taylor va guardar fins a la seua mort». Consultat el 27 de decembre de 2013.
  14. ↑ «Elizabeth Taylor Interview About Her AIDS Advocacy» (en en). The Daily Beast. Consultat el 2025-09-28.
  15. ↑ Ferguson 2003 , pág. 106; Roberts 2014 , pág. 42.
  16. ↑ Ferguson 2003 , pág. 106.
  17. ↑ LIFE, The Editors of (2016-10-01). LIFE James Dean: A Rebel's Life in Pictures (en en), Clave Inc. Books. ISBN 978-1-68330-550-7.
  18. ↑ «Notable Actors | UCLA School of Theater, Film and Television». www.tft.ucla.edu. Archivat des d'el original, el 2010-07-13. Consultat el 2025-09-28.
  19. ↑ Warrick 2006 , pág. 44.
  20. ↑ Alleman 2005 , pág. 330.
  21. ↑ Chandler 2007 , pág. 73.
  22. ↑ «The unseen James Dean» (en en). www.thetimes.com. Consultat el 2025-09-28.
  23. ↑ «Notable Alumni Actors | UCLA School of TFT». www.tft.ucla.edu. Archivat des d'el original, el 2014-10-06. Consultat el 2025-09-28.
  24. ↑ Riguera, Randall (1991). The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z (en en), Contemporary Books. ISBN 978-0-8092-4061-6.
  25. ↑ «The Woman Who Made James Dean a Star» (en en). HuffPost. Consultat el 2025-09-28.
  26. ↑ Meyer, Michael J.; Veggian, Henry (2013). East of Eden.: New and Recent Essays. (en en), Rodopi. ISBN 978-94-012-0968-7.
  27. ↑ Holley, pp. x–196.
  28. ↑ Perry, pp. 109–226.
  29. ↑ Rathgeb, Douglas L.. The Making of Rebel Without a Cause, Jefferson, N.C.: McFarland, p. 20. ISBN 0-7864-1976-8.
  30. ↑ Karen Clemens WarrickEnslow Publishers.Consultat el 10 de març de 2017.
  31. ↑ «James Byron Dean». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2000.
  32. ↑ Anals de l'Universitat de Chile.0(2)ISSN 0365-7779.doi:10.5354/0365-7779.2011.19441.Consultat el 2025-09-28.
  33. ↑ Osborne, Robert A. (1974). Academy Awards Oscar Annual (en en), EIXE Califòrnia., p. 203.
  34. ↑ Palmer, R. Barton (2010). Larger Than Life: Movie Stars of the 1950s (en en), Rutgers University Press. ISBN 978-0-8135-4766-4.
  35. ↑ (1986) Films and Filming (en en), Hansom Books, p. 9.
  36. ↑ Springer, Claudia (2013-05-17). James Dean Transfigured: The Many #Faç of Rebel Iconography (en en), University of Texas Press, p. 80. ISBN 978-0-292-75288-7.
  37. ↑ Krauss, Kenneth (2014-03-27). Male Beauty: Postwar Masculinity in Theater, Film, and Physique Magazines (en en), State University of New York Press, p. 171. ISBN 978-1-4384-5002-5.
  38. ↑ «[1]». Consultat el 2025-09-28 (en en-US).
  39. ↑ «James Dean: The Actor as a Young Man» (en en). The Daily Beast. Consultat el 2025-09-28.
  40. ↑ Wasef i Leno (2007) págs. 13–19.
  41. ↑ Perry, pág. 151.
  42. ↑ 42,0 42,1 Raskin (2005) págs. 47–48; 68–71; 73–74; 78–81; 83–86
  43. ↑ Perry (2012) pág. 162.
  44. ↑ «James Dean». www.jamesdean.com. Archivat des d'el original, el 2015-01-01. Consultat el 2025-09-28.
  45. ↑ Raskin (2005) págs. 101–02.
  46. ↑ Perry (2012) pp. 11–12.
  47. ↑ Die Porsche-Saga: Geschichte einer PS-Dynastie, Bastei Entertainment, p. 233. ISBN 978-3-8387-1202-4.
  48. ↑ Anunci James Dean 1955
  49. ↑ James Dean, un atre famós que es va matar en un Porsche Consultat el 27 de decembre de 2013.
  50. ↑ «Delirium over dead star».41
    75–88.
  51. ↑ Movie Star James Dean Dies in Auto Crash, Sant Luis Bisbe Telegram-Tribune, pp. 1.
  52. ↑ «James Dean dies in car accident». A&I Television Networks.
  53. ↑ Moda, Scuderia. «Information about James Dean from historicracing.com».
  54. ↑ «Remembering James Dean's death on Highway 46». YourCentralValley.com; KSEE24 and CBS47.
  55. ↑ Perry (2012) pp. 14–15.
  56. ↑ From the Archives: Film Star James Dean Killed in Auto Crash, Los Angeles Claves.
  57. ↑ «Mort de Rolf Wutherich».
  58. ↑ Wilson, Scott (2016-09-05). Resting Plaus: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en en), McFarland. ISBN 978-0-7864-7992-4.
  59. ↑ (2013) James Dean Transfigured: The Many #Faç of Rebel Iconography, University of Texas Press, p. 16. ISBN 978-0-292-75288-7.
  60. ↑ (2007) The Death of James Dean, Grove/Atlantic, Inc., pp. 6–7. ISBN 978-0-8021-9611-8.
  61. ↑ (1991) The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z, Contemporary Books, p. 268. ISBN 978-0-8092-4061-6.
  62. ↑ «James Dean's Crash - The Truth?» (en en).
  63. ↑ Riguera, Randall (1991). The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z (en en), Contemporary Books. ISBN 978-0-8092-4061-6.
  64. ↑ «Detail view of Movies Page». www.afi.com. Archivat des d'el original, el 2016-03-05. Consultat el 2025-09-28.
  65. ↑ Bast 2006 , pág. 196
  66. ↑ «James Dean: The Mutant King | Chicago Review Press». www.chicagoreviewpress.com. Consultat el 2025-09-28.
  67. ↑ «eBook: Who's Who in Contemporary Gai and Lesbian History… von Robert Aldrich | ISBN 978-1-134-58313-3 | Sofort-Download kaufen - Lehmanns.de» (en de). www.lehmanns.de. Consultat el 2025-09-28.
  68. ↑ Riguera, Randall (1991). The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z (en en), Contemporary Books. ISBN 978-0-8092-4061-6.
  69. ↑ «28th Academy Awards (1956)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  70. ↑ «29th Academy Awards (1957)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

James Dean en Viquidites. Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=James_Dean&oldid=610268»